Fira virtual de graus de la UAB, demà i dissabte

Si encara tens dubtes del que vols estudiar, és el moment per inscriure't a la fira virtual de graus de la UAB, que es farà els dies 15 i 16 de maig. Allà podràs conèixer estudiants com tu que t'explicaran en primera persona com són els graus de la UAB. També coneixeràs els professors que et faran les classes. A més, es faran videoxats amb UABers de cadascuna de les facultats i escoles. A la fira virtual podràs assistir a diferents sessions informatives per part dels professors i estudiants que van participar l'any passat en el Saló de l'Ensenyament. Et parlaran de la seva experiència universitària i atendran per videoxat tots els dubtes en directe. La inscripció prèvia és necessària per poder dimensionar les videosales i els participants per oferir la millor atenció possible. "No obstant, és una fira oberta i estarem encantats que acudeixis, si vols, amb la teva família", asseguren des de la UAB.

Més informació de la fira i graella completa d’horaris i videoxats:

Fira virtual de graus de la UAB

  • Publicat a Ciutat

El confinament incrementa les desigualtats en l'aprenentatge entre els infants

L'estudi 'Confinament i condicions d'aprenentatge', que han dut a terme els professors del Departament de  Sociologia de la UAB, Sheila González i Xavier Bonal, a l'inici del confinament  -amb dades de 35.937 famílies i de 59.167 infants entre 3 i 18 anys-, ha donat com a resultat que s'ha produït un increment d'unes desigualtats que, malgrat existir amb anterioritat al tancament escolar, ara s'han vist amplificades. L'estudi analitza factors com l'escletxa digital, l'aprenentatge escolar, la valoració de l'escola, el suport a l'estudi, les activitats en família i les activitas extraescolars.

Un 60% de les famílies considera que l’escola ha reaccionat de forma eficient i coordinada. Les valoracions negatives (reacció tardana, no planificada, desigual o absència de contacte) acumulen un 26,8% de respostes.

L'anàlisi dels professors Sheila González i Xavier Bonal s'ha dut a terme a través d'un qüestionari, durant les dues primeres setmanes de la declaració de l'estat d'alarma. L'estudi analitza les respostes de 35.937 famílies i 59.167 infants d'entre 3 i 18 anys. 

Una vegada analitzat l'aprenentatge formal, així com l'informal i les extraescolars, es detecta un increment d'unes desigualtats que, malgrat existir amb anterioritat al tancament escolar, ara s'han vist amplificades.

Segons els investigadors Xavier Bonal i Sheila González, "durant les primeres setmanes de confinament s'observa una acumulació de les desigualtats educatives". Les distàncies entre els alumnes "es donen tant en l'aprenentatge formal (per la bretxa digital però també perquè la reacció de les escoles ha estat desigual) com en l'aprenentatge informal (intensitat i tipus d'activitats a què els infants i joves dediquen el seu temps) i en l'àmbit extraescolar (joves de famílies més instruïdes en realitzaven més abans del confinament i les han mantingut amb major freqüència que aquells de famílies amb menor nivell formatiu)".

Activitats en família

Les dades mostren que els infants i joves dediquen el temps a casa a activitats diferents en funció del capital instructiu familiar. Es mostra, alhora, un aprenentatge informal més intens (amb major nombre d’activitats diàries i setmanals) entre els infants i joves de famílies més instruïdes.

En el cas de famílies amb infants en cicles d’infantil i inicial hi ha tres activitats en les quals les diferències socials s’accentuen en favor de les famílies amb més capital econòmic i cultural, que són: l’acompanyament en la lectura (59% de les famílies amb estudis universitaris manifesten que els infants entre 3 i 8 anys llegeixen amb l’acompanyament d’un adult cada dia davant del 37% en el cas de les famílies amb estudis obligatoris), la pràctica d’idiomes (44% de les famílies amb estudis universitaris respon que es realitza pràctica d’idiomes de manera diària o diversos dies per setmana a cicle inicial davant el 36% en el cas de famílies amb estudis obligatoris) i l’activitat esportiva (81% de famílies universitàries manifesta que el fill/a de cicle inicial practica esport diverses vegades per setmana davant el 66% en el cas d’estudis obligatoris).

Activitats extraescolars

El 70% de les activitats extraescolars no se segueixen fent durant el confinament. Aquest percentatge varia molt segons el tipus d’activitats: esports ha caigut un 87%, activitats de tradició i cultura un 89% i caus i esplais un 77% (les que són grupals o d’espais oberts). En canvi, les activitats musicals s’han mantingut en un 63%, i els idiomes en un 61%.

Situació econòmica

L'estudi assenyala que previ al confinament hi havia un 13% d’aturats entre els enquestats (amb prestació o no), mentres que quan es passa l'enquesta un 23% dels enquestats manifesta haver perdut la feina (d’aquests un 60% s’ha vist afectat per un ERTO). Només un 21,5% va a treballar ‘normalment’. La resta treballaven des de casa, amb el mateix horari o amb un horari més flexible (la majoria, 39%). Un 17% dels que encara treballaven considera que és probable que perdi la feina. Dels aturats, un 50% sap que té dret a prestació d’atur, els altres saben que no o no ho saben.

  • Publicat a Ciutat

Es detecta el primer gat infectat amb el nou coronavirus a l’Estat espanyol

Investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la UAB han detectat el primer gat infectat pel nou coronavirus de l’Estat espanyol. Amb aquest, són sis els casos de gats amb coronavirus detectats fins ara arreu del món. El gat pertanyia a un nucli familiar amb diverses persones afectades per la COVID-19. "La cadena de transmissió dels virus es produeix de les persones cap als gats, i aquests són les víctimes col·laterals de la malaltia en els humans", assenyala Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que recorda que "la via de transmissió predominant de la COVID-19 és d’humà a humà, i que la capacitat dels gats de transmetre la malaltia és negligible; és a dir, que no juguen un paper significatiu en l’epidemiologia de la malaltia".

Ara que les infeccions pel nou coronavirus s’han estès àmpliament entre la població humana, "és possible que alguns animals s’infectin pel contacte estret amb persones infectades", afirma Natàlia Majó, directora del CReSA i professora de la UAB. Els estudis científics publicats fins ara apunten que els gats són una de les espècies animals sensibles a la infecció per SARS-CoV-2; també hi són sensibles les fures, visons, hàmsters, primats no humans i, en menor mesura, els gossos. "Ara mateix, però, són pocs els estudis sobre la susceptibilitat de diferents espècies animals al nou coronavirus i sobre la dinàmica de la infecció en espècies animals susceptibles", indica Majó.

Un gat afectat d’una cardiopatia greu

L’animal va ingressar en un hospital veterinari. Tenia dificultats greus per respirar, una temperatura rectal de 38,2ºC, un nivell molt baix de plaquetes i una insuficiència cardíaca. Se li va practicar una eutanàsia humanitària. Posteriorment, el gat va derivar-se al CReSA, on se li va practicar una necròpsia. Aquest centre de recerca disposa de la Unitat de Biocontenció apta per treballar amb coronavirus en condicions de nivell 3 de bioseguretat. La necròpsia va posar de manifest que el gat presentava l’anomenada cardiomiopatia hipertròfica felina, generalment d’origen genètic, i que les causes de la fallida cardiorrespiratòria aguda van ser un edema i una congestió i hemorràgia pulmonars. Per altra banda, va detectar-se material genètic (ARN) del SARS-CoV-2 en mostres extretes del nas i del nòdul limfàtic mesentèric (que drena l’intestí); la càrrega vírica, però, era baixa i cap de les lesions que presentava l’animal era compatible amb una infecció pel virus. Per això, conclou Segalés, "la troballa del SARS-CoV-2 en aquest animal va ser incidental i no va estar relacionada amb la simptomatologia clínica per la qual va decidir-se eutanasiar-lo".

Com protegim els nostres animals del coronavirus?

En línia amb l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), els investigadors recomanen a les persones infectades amb el virus i amb mascotes a casa que prenguin mesures bàsiques d’higiene com rentar-se les mans abans i després d’estar en contacte amb els animals o de manipular-ne el menjar o les seves coses, així com evitar fer-los petons, deixar que ens llepin o compartir-hi el nostre menjar. Si és possible, el més recomanable és evitar-hi el contacte directe.

Com podem saber si el nostre gat està infectat?

Tot i que la simptomatologia de la COVID-19 en els animals no és clara i la possibilitat d’infecció és molt baixa, símptomes com la febre, la tos, la dificultat per respirar, els esternuts, els vòmits, la diarrea o la letargia són signes clínics potencialment compatibles amb les infeccions per SARS-CoV-2. Els investigadors del CReSA recomanen que, en cas de dubte, el millor és consultar un veterinari.

  • Publicat a Ciutat

Els Premis Literaris 2020 ja tenen guanyadors

Anna Mateus Alamon, Albert Gavaldà Irujo i Arià Paco Abenoza han estat  els guanyadors dels Premis Literaris 2020 en les modalitats de narrativa breu, poesia i novel·la respectivament. El Servei de Publicacions de la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola han donat a conèixer virtualment el palmarès de l’edició. Com van anunciar les dues institucions anteriorment, la participació en els premis literaris d’aquesta convocatòria s’ha mantingut en uns nivells molt elevats. El termini d’inscripcions es va tancar el mes de febrer amb 132 obres rebudes. D’aquestes, finalment, i després de revisar el seu compliment amb les bases dels premis, han optat al concurs un total de 129 originals, dels quals 40 ho han fet al premi de novel·la, 64 al de poesia i 25 al de narrativa breu.

  • El XI Premi de Narrativa Breu per a joves Caterina Albert, dotat amb 500 euros, ha estat per l'obra titulada L'Etna seu, de l'Anna Mateus Alamon, de Lleida i presentada amb el pseudònim 'ulls de color de mel'. 
  • El XXV Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, dotat amb 1.000 euros, el recull guanyador ha estat Si l'oblit no em falla, d’Albert Gavaldà Irujo, d’Ulldecona, i presentada sota el pseudònim ‘Bernat Balterra’.
  • El XXVI Premi de Novel·la Valldaura – Memorial Pere Calders, dotat amb 3.000 euros, ha estat per Arià Paco Abenoza, d’Òdena, per l’obra Mentir a les mosques, enviada amb el pseudònim ‘Senyor Esvoranc’.

L’acte de lliurament dels guardons, previst per avui dijous 7 de maig a la UAB, ha estat ajornat al novembre i es farà, si la situació ho permet, conjuntament amb la presentació dels llibres. Els coorganitzadors del certamen han optat per fer públics els resultats dels premis de forma virtual, a través del web del concurs, en la data prevista a les seves bases. Una vegada anunciats els noms de les persones guanyadores, el Servei de Publicacions de la UAB activa la maquinària per editar les tres obres, en format paper i electrònic.

La UAB participarà a la hackató europea #EUvsVirus contra la COVID-19

La UAB s’adhereix a la hackató #EUvsVirus, l’esdeveniment que la Comissió Europea organitza del 24 al 26 d’abril per connectar experts i inversors per cercar solucions als problemes que planteja l’epidèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2.

La iniciativa està coordinada per la Direcció General d’Investigació i Innovació de la Comissió Europea i compta amb el suport del Parlament Europeu i del Comitè Europeu de les Regions. És una de les 10 accions prioritàries de l’ERAvsCorona Action Plan, presentat pel Consell Europeu per la lluita contra la pandèmia.

Els organitzadors pretenen reunir més de 60.000 persones per col·laborar amb noves solucions per als desafiaments de la pandèmia, així com per adaptar i escalar els projectes en que ja estiguin treballant. L’objectiu és reduir el temps d’implementació de les solucions desenvolupades, ja que els participants podran impulsar el treball ja fet per altres innovadors, en lloc d’haver de començar de zero o de duplicar esforços ja realitzats per altres equips.

La hackató està estructurada en sis categories en funció dels problemes que necessiten solucions a curt termini: salut; continuïtat de l’activitat econòmica; educació a distància i teletreball; cohesió social i política; banca digital; així com una categoria oberta a altres desafiaments. Hi participaran els 27 Estats membres de la Unió Europea, a més de Noruega, Israel, Suïssa, Turquia, Ucraïna i el Regne Unit. Les solucions seleccionades seran convidades a participar en una Plataforma del Consell Europeu d’Innovació per facilitar la connexió amb els usuaris finals i donar accés als inversors de tota Europa.

Alberto Pastor i Eduardo Rojo debaten sobre l'impacte laboral del coronavirus

D'altra banda, els professors de la Facultat de Dret Alberto Pastor i Eduardo Rojo oferiran avui (16 hores) la conferència online "Impacte laboral del coronavirus COVID-19" a través del següent enllaç.

Pastor i Rojo són tots dos professors del Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques de la UAB. Pastor és a més coordinador de la Unitat de Dret del Treball. Ha participat en diversos projectes de recerca i és autor de nombrosos estudis sobre regulació del treball, negociació col·lectiva, etc. Per la seva banda, Rojo és catedràtic de dret del treball i de la Seguretat Social i és expert en polítiques d'ocupació, relacions laborals i canvi tecnològic, i política social europea.

Aquest webinari s'emmarca dins del tretzè cicle de conferències de l'Aula Iuslaboralista UAB. Per seguir-lo, es recomana l'ús del navegador Google Chrome.

  • Publicat a Ciutat

La UAB i la UPC creen un portal per oferir suport psicològic durant el confinament

PsicoFight és un portal creat per un equip multidisciplinari d’experts de diferents universitats, i coordinat des de la UAB, que vol oferir estratègies i recursos per afrontar els conflictes més freqüents en una situació de confinament prolongat.

Segons afirma el catedràtic de la UAB, Carles Monereo, "l’objectiu del qüestionari no és examinar el participant, sinó ajudar-lo a aprendre a partir de la vivència de les pròpies emocions: com identificar-les, anticipar-les, regular-les i utilitzar-les en benefici propi i de la comunitat; és a dir, PsicoFight vol ser una ajuda per prendre bones decisions".

El contingut està format per dotze vídeos interactius, que l'usuari pot anar triant segons els seus interessos. Són vídeos curts sobre el que els experts consideren casos de conflicte freqüents durant el confinament, com perdre un ésser estimat, les baralles dels nens, les ganes de sortir de casa o la impossibilitat d’ajudar els fills amb els deures, entre d'altres.

  • Publicat a Ciutat

L'edat de les persones i l'estructura de les llars condiciona la vulnerabilitat a la COVID-19

El Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB publica un estudi on es constata que la vulnerabilitat de les províncies espanyoles a la COVID-19 ve donada per la major o menor proporció de persones joves i grans i per les pautes de co-residència d'aquestes. Les províncies més envellides (Zamora, Lugo, Ourense, Salamanca) tindrien el doble de mortalitat per 100.000 habitants que les més joves (Ceuta i Melilla, Almeria, Las Palmas). Madrid i Barcelona presentarien valors similars. Una de les principals troballes d'aquesta investigació és que encara que només el 14% de la població menor de 65 anys resideix amb població anciana, aquests podrien induir més de la meitat dels contagis dins de la llar, i això s'hauria de tenir en compte a l' hora d'extremar les precaucions a la llar, però també en la gradualitat del desconfinament.

Els investigadors Albert Esteve, Iñaki Permanyer i Diederik Boertien, publiquen avui aquest estudi -"La vulnerabilitat de les províncies espanyoles a l'covid-19 segons la seva estructura per edat i de co-residència: implicacions per al (des) confinament" - a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques. Els investigadors argumenten que a l'hora de prendre mesures per mitigar els efectes adversos de la Covid-19, epidemiòlegs i polítics haurien de tenir en compte com l'estructura per edats i els patrons de co-residència condicionen la vulnerabilitat de les poblacions davant la malaltia. Més enllà de l'edat, les estratègies de (des)confinament i els models epidemiològics haurien d'incorporar amb més intensitat dades demogràfiques i de llars per evitar, especialment, la transmissió de la malaltia a persones grans. Aspectes com la densitat fora i dins de les llars haurien de ser estudiats també, afirma l'estudi.

  • Publicat a Ciutat

Investigadors de la UAB impulsen un model per estimar el nombre real de casos de la COVID-19

Un equip de matemàtics i estadístics de la UAB, de la Humboldt-Universität zu Berlin i de la UPC està  desenvolupant un model per estimar el nombre real de nous casos diaris de persones infectades per COVID-19, davant la impossibilitat de tenir aquesta dada directament en tota la població donat que molts dels casos són lleus o asimptomàtics.

Investigadors del Departament de Matemàtiques de la UAB van desenvolupar el 2016 un mètode per a l’anàlisi de dades subrepresentades en les estadístiques (Under‐reported data analysis with INAR‐hidden Markov chains, Amanda Fernández‐Fontelo,  Alejandra Cabaña, Pedro Puig, David Moriña, Statistics in Medicine, July 2016). El mètode permet fer una estimació acurada del nombre de casos que no es registren oficialment, amb diverses aplicacions en salut pública, com el seguiment del nombre de casos reals d’infeccions pel virus del papil·loma humà (VPH), de botulisme i també de casos reals de dones maltractades (Untangling serially dependent underreported count data for gender‐based violence, Amanda Fernández‐Fontelo, Alejandra Cabaña, Harry Joe, Pedro Puig, David Moriña, Statistics in Medicine, July 2019). Ara, els investigadors de la UAB, amb la col·laboració del Departament de Ciències de la Computació de la UPC, de la Humboldt-Universität zu Berlin i del Centre de Recerca Matemàtica, estan aplicant aquest mètode per actualitzar diàriament la situació de COVID-19 i, en particular, quantificar els casos no reportats en el registre oficial de la malaltia a Espanya. Els resultats permeten donar una imatge més realista de la pandèmia a temps real, així com estimar amb més precisió dades fonamentals com les taxes de mortalitat reals o el nombre bàsic de reproducció, necessàries perquè els professionals i els polítics puguin prendre decisions. L’anàlisi està pensat per ser fàcilment reproduïble amb dades d’altres països.

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C