banner web

Carlos Cordón: “No penso acceptar lliçons d’algú que ha deixat la ciutat com l’ha deixat”

Guanya les eleccions, és investit alcalde, anuncia que aviat serà pare per segona vegada i és escollit Secretari Nacional d’Innovació i Tecnologia de la Comissió Executiva que encapçala Miquel Iceta. Ha tancat un any rodó?
Sí, a nivell personal tinc aquesta sensació. Ha estat molt especial. També és el resultat de molta il·lusió i molta feina d’aquest any i de anys enrere. Em considero una persona molt afortunada.

I què espera pel 2020?
Espero que tot el que l’equip de govern ens hem marcat com a objectius en aquest mandat ho anem aconseguint. És un projecte molt ambiciós i valent i d’una mirada llarga. Vull que la ciutat deixi de perdre oportunitats i que aprofiti totes les que té.

Si pogués demanar un desig per Cerdanyola, quin seria?
M’agradaria que totes les persones de Cerdanyola tinguessin totes les oportunitats per tirar el seu projecte de vida endavant, que ningú es quedés enrere.

A l’entrevista prèvia a les eleccions municipals de maig va dir que el primer que faria quan arribés al despatx seria agafar el programa electoral del PSC, encabir-ho tot en un cronograma i posar a treballar els equips. Va ser així?
El cronograma no el vam tenir ni el primer dia ni la primera setmana. Però sí que ens vam posar a treballar en aquesta línia i ja el tenim. Fa un parell de mesos que fem reunions que fem reunions setmanals on parlem de totes les inversions sobre un cronograma per parlar del que volem fer i en quin moment està. Tot el que volíem fer ho hem treballat des del primer dia. Precisament per aquest motiu hem aconseguit tirar endavant un pressupost i un pla d’inversions amb mirada llarga i sobretot tornant a la normalitat en aquest Ajuntament.

Suposo que tenia una idea del que seria l’Ajuntament. S’ha trobat coses que no esperava?
M’ha sorprès en negatiu la situació que viu la màquina de la casa per enfrontaments personals. Una ciutat tan important com Cerdanyola té un problema tan greu en base a potser negligències o irresponsabilitats del govern anterior, que el que va fer és agreujar una situació complicada. És una solució que no serà fàcil ni ràpida, nosaltres ens hi hem posat des del primer dia perquè sense això aquest Ajuntament no funcionarà mai.

Aquesta situació és la que ha comportat que arribin al ple punts amb informes desfavorables?
Hem portat la part del pressupost relacionada amb l’empresa municipal i al ple de desembre un contenciós amb EMD pels agents cívics perquè l’informe desfavorable qüestionava el perquè s’ha de portar un punt al plenari quan és potestat de l’alcalde, que és qui decideix ordre del dia del ple. En el primer cas vam decidir assumir el risc polític perquè el pressupost en si comptava amb tots els informes favorables. Moltes de les coses que el govern anterior va intentar solucionar i va portar a plenari amb informes desfavorables, nosaltres hem aconseguit portar-les a ple i aprovar-les amb informes favorables. Alguns exemples són Santa Teresa o la recuperació de la ZEM Riu SEC.

El PSC va assegurar que si governava no portaria al plenari punts amb informes desfavorables. Aquests dos casos que cita d’informes desfavorables, no impliquen haver d’assumir una contradicció?
No. I segurament haurem d’assumir contradiccions, com les ha d’assumir qualsevol governant. La voluntat d’aquest govern no és fer un enfrontament contra cap habilitada d’aquest Ajuntament i portar els informes favorables com a objectiu polític, que sí que era la voluntat del govern anterior. Nosaltres hem pogut arribar a consensos gràcies a la gestió dels regidors que han fet seure a les dues parts i no els han fet aixecar fins que s’arribés a una solució. La voluntat és que tots els expedients arribin impoŀluts al ple.

Es va criticar que la seva primera acció fos despenjar la pancarta de ‘Llibertat presos polítics’ sense tenir l’acord del ple abans. Ho tornaria a fer?
Sí, perquè sempre he defensat que les institucions han de ser neutrals. No hem posat cap altra pancarta des de llavors i hem aprofitat per dignificar la marquesina de l’ascensor que va a l’aparcament amb informació de les activitats que hi ha a la ciutat. Encara que molts creguin que aquella pancarta era justa, tensionava una gran part de la gent d’aquesta ciutat. I si vull ser un alcalde de tots, no puc tenir una pancarta que tensioni a la meitat de la meva població.

El ple municipal havia acordat via moció que la ciutat de Cerdanyola fos lliure de glifosat. Però alguns van alertar de la recuperació d’amagat per part de l’Ajuntament del glifosat com a herbicida en les tasques de fumigació de la ciutat. És Cerdanyola una ciutat lliure de glifosat o no?
Cerdanyola està aplicant un producte homologat pel Ministeri i per la Unió Europea per tenir la ciutat mínimament decent. El que ens havíem trobat és una ciutat com una selva. S’està utilitzant perquè la ciutat estava feta caldo. Es van provar tots els mètodes alternatius que plantejava la moció i no van funcionar.

Més enllà de la seva opinió com a alcalde, com a arquitecte que li sembla el nou PDU del Centre Direccional?
És una oportunitat per a la ciutat. És l’oportunitat que molts municipis del nostre voltant han tingut en els darrers anys i que els han fet prosperar. A Cerdanyola no l’hem tinguda perquè alguns no ho han volgut tirar endavant. Nosaltres ens ho hem cregut sempre i per aquest motiu volem tirar endavant el projecte. Considero que és una oportunitat difícil de deixar escapar perquè la ciutat pugui créixer millor, per atraure inversions importants i per atreure la UAB cap a Cerdanyola.  És una oportunitat d’or i no entenc que hagi estat sempre amb intents de bloqueig per part de segons quines persones, forces polítiques o entitats.  

En les sessions informatives les crítiques s’han centrat en els abocadors. És un projecte que té totes les garanties de salut per a les persones?
Les té i les haurà de tenir sempre. Per aquest motiu hem posat com a prioritat que el tema dels abocadors estigui resolt abans que es comenci a construir habitatge. Això és el que he dit jo, el que ha dit el Pere Solà i el que hem dit a l’AMB, que és qui s’encarrega dels abocadors de Can Planas i Elena. Hem una sèrie de sessions informatives, exposicions permanents i hem parlat amb tothom. És cert que a aquestes xerrades han vingut persones contràries als abocadors, que no al desenvolupament del Centre Direccional. Jo he de confiar en tots els informes tècnics que em diuen que la solució és la que es proposa i la nostra feina és pressionar als agents que hi participen perquè la solució arribi quan abans millor. Centrar el debat del Centre Direccional només en els abocadors és fer trampes. Hi ha segons quines persones o alguns partits polítics que sempre han estat en contra que la ciutat creixés. Si fos per ells encara seríem un poble amb quatre cases i res més. Aquesta ciutat es mereix créixer per la seva ubicació i per tot el que ha de fer en el futur.

El projecte de Santa Teresa se’l van trobar quan van entrar a governar. També és una oportunitat?
Totes les forces polítiques ens hauríem d’haver posat fa molt temps en veure certs llocs de la ciutat com a llocs estratègics i veure’ls com a una oportunitat. Després que un privat comprés els terrenys teníem l’oportunitat per dignificar la zona. Quan vam arribar hi havia un expedient amb informes desfavorables i tot i no poder fer tot el que els veïns volíem hem portat al ple l’expedient amb informes favorables. El projecte de Santa Teresa per nosaltres està englobat dins d’un més gran que és el de la carretera de Barcelona. Estem treballant ja amb l’AMB. Des del primer dia estem treballant perquè el seu pas per Cerdanyola sigui digne. Aquest mes es començarà un concurs d’idees i la meva voluntat és que en aquest mandat es puguin fer passes decidides perquè la carretera de Barcelona canviï.

Han presentat un pla d’inversions molt ambiciós. En quin grau creu que es podrà complir?
Veníem d’un grau d’execució de mínims perquè en el mandat passat només vam tenir un pressupost aprovat per una qüestió de confiança i un pla d’inversions de mínims. El nostre és un pla agosarat i ambiciós que intenta recollir la nostra proposta política en campanya electoral i també totes aquelles propostes dels partits que han estat treballant en positiu en aquest pressupost. Sobretot recull moltes de les necessitats bàsiques  que té la ciutat. És un pla valent i de mirada llarga, segurament de dos mandats. El nostre compromís és que el grau d’execució sigui el més alt possible. La situació a la casa no és l’ideal perquè el grau d’execució sigui alt, però hem de treballar perquè sigui així. No vull parlar de percentatges, però si com a mínim encetem en aquest mandat els grans projectes i desbloquegem els altres estaré molt satisfet.

En aquest inici de mandat el PSC ha trobat el suport d’En Comú Podem i Junts. Era el suport que esperava?
Sí, era el recolzament que esperava i segurament era els que ens podia anar millor pel perfil de persones que hi havia. Quan vaig entrar al govern vaig deixar molt clar que no podíem pactar amb ERC tot i que sumàvem majoria absoluta. L’explicació perfecta és la que es va veure al ple d’investidura per part de la portaveu d’ERC: més de la meitat del discurs va ser sobre els presos i aquestes coses que res tenen a veure amb Cerdanyola. I tampoc creia que aquesta ciutat es pogués sostenir amb un pacte amb l’altre l’extrem del conflicte polític que viu Catalunya, que són PP i CS. Enmig quedaven En Comú Podem i Junts per Cerdanyola. En tot aquests temps aquests dos partits i Manuel Buenaño (PP) ens han ajudat, han col·laborat i han tingut aquesta actitud de poder desbloquejar temes. Els hi agraeixo aquesta actitud que han tingut des del primer dia i que no han tingut la resta.

Desitjaria que aquest suport es traduís en un pacte de govern? Tanquen alguna porta?
No hem tancat cap porta. A principi de mandat ens havíem de conèixer com a govern i vam decidir que volíem iniciar el camí sols i que el pressupost havia de servir per veure si volíem ampliar el govern o no. Crec que hi ha possibilitats que aquest govern sigui més ampli o que hi hagi un acord de governabilitat per aquests sis mesos que hem viscut i per la bona sintonia amb segons quins partits. No hi ha cap escenari tancat.

Cerdanyola ha viscut aquests últims mesos una mobilització massiva contra el tribut metropolità. Vostè ha dit que com a alcalde defensarà els interessos de Cerdanyola a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a Catalunya i a l’Estat governi qui governi. És conscient que aquesta declaració d’intencions el pot coŀlocar en una situació incòmoda?
I m’hi ha posat. Perquè com a alcalde tenim un enfrontament amb l’AMB perquè hem dit que el càlcul que havia fet no era el que creiem nosaltres que havia de ser. I hem posat un recurs de reposició i hem dit que com a Ajuntament arribarem fins al final. L’enfrontament polític que tinc com a alcalde amb una AMB governada en part pel meu partit polític el tinc perquè poso els interessos de Cerdanyola i de la seva gent per damunt de tot.

Però a finals d’any votava a favor de l’augment del 5% del tribut metropolità. No és contradictori?
S’ha d’explicar bé. Crec que he estat sempre transparent i he intentat donar la cara amb el risc que me la trenquessin. Aquests dies s’ha intentat fer un linxament públic de l’alcalde actual per part d’alguns. El tema del 5% és explicar la meitat de la veritat. L’altra dia s’aprovava l’aprovació definitiva de l’ordenança i em podia haver aixecat -com van fer alguns, fins i tot del meu partit- i marxar.  I s’hagués aprovat igualment. Però el que també s’aprovava era una esmena que deia que el càlcul l’aportarà l’Ajuntament. Un fet que suposa que el tribut serà un 33% menys de mitjana per a la butxaca del ciutadà. L’any vinent vindrà un únic rebut igualment, es manté la reducció del 60% i simplement s’incrementa en un 5%, però a Cerdanyola tindrem la baixada del 33% de mitjana. Per això no em vaig aixecar. Hi ha altres governants que s’han passat la seva gestió darrere d’una pancarta sense anar a cap reunió amb l’AMB per lluitar per Cerdanyola. Que els pitjors governants de la història d’aquesta ciutat diguin segons quines coses... Què vols que et digui? Se’ls hauria de contestar però en certa mesura, perquè a mi em faria vergonya sortir al carrer si hagués estat l’alcalde de la ciutat els darrers quatre anys per com va deixar Cerdanyola i l’Ajuntament. S’ha permès el luxe de difamar la meva imatge, d’enganyar i d’intentar intoxicar la gent. Aquest és el personatge que tenim com a exalcalde de la ciutat, és l’únic exbatlle de Cerdanyola  que no té una posició institucional, sinó d’activista polític de l’extrema esquerra. A mi se’m cauria la cara de vergonya de defensar segons quines coses amb la gestió nefasta que va fer ell i el seu govern. No penso acceptar lliçons d’algú que ha deixat la ciutat com l’ha deixat.

Carles Escolà: “Creiem que la valoració global de l’acció de govern és prou bona”

L’alcalde repassa els primers sis mesos del govern de Compromís. “Ara ens toca posar-nos d’acord i posar els interessos de la ciutat per davant de tot”, assegura Escolà sobre la possible ampliació de l’executiu   


- A l’entrevista per a les eleccions municipals d’aquesta publicació va triar fer-se la foto a les portes de l’Ajuntament per fer visible que Compromís volia governar, un objectiu que s’ha fet realitat.
Era el missatge que nosaltres volíem transmetre, sabíem que existia l’oportunitat d’arribar a l’alcaldia, però certeses no les tenia ningú.

- Les coses es veuen diferents des de l’alcaldia?
Continuo veient les coses igual que sempre. El que sí que és cert és que cada dia anem evolucionant, però les propostes de màxims a les quals ens agradaria arribar són les mateixes. Des de l’alcaldia sí que som més conscients d’algunes limitacions  que de vegades les has de saber gestionar perquè si no et poden frustrar. Sobretot s’ha de treballar per poder vèncer aquestes limitacions que objectivament existeixen en el context en el qual ens trobem: un govern en minoria que necessita arribar a molts acords per poder fer moltes coses. Hem de saber llegir el moment i entendre que tot no ho podem fer des del primer dia, però no hem renunciat a res.

- Quin és el pitjor moment que ha viscut des que ocupa la cadira d’alcalde?
Personalment, els moments més complicats són els inicials, fins que t’adaptes a la situació. Les primeres setmanes són una muntanya russa perquè de cop et trobes amb moltíssima responsabilitat i també per la càrrega de feina que suposa embarcar-te en un tren que ja està en marxa i que té la seva direcció. En l’àmbit polític, una mica igual. De cop ens vam trobar amb molta feina i a nivell de Compromís hem hagut de fer un salt molt important de maduresa política i sobretot saber separar el que és el Compromís i el que és el govern de la ciutat.

- També hi ha hagut bons moments?
Les primeres setmanes quan et trobaves amb certa frustració, de seguida et trobaves amb un altre context que et donava molts ànims i veus les possibilitats de poder resoldre petits problemes del dia a dia de la ciutadania i de poder posar en marxa iniciatives polítiques diferents. Per exemple, començar a plantejar-nos a la ciutat si volem apostar o no per la gestió pública dels serveis. Simplement el fet de poder obrir aquest meló ja és un revulsiu polític per continuar malgrat les dificultats i malgrat que des d’una perspectiva personal és un sacrifici molt gran.

- Us heu trobat amb sorpreses en arribar a l’alcaldia?
Vam arribar amb una fotografia força completa de l’Ajuntament, però ara tenim més resolució en aquelles parts on no hi havia tanta. Sorpreses destacables, cap.

- Una de les seves apostes principals era la fiscalitat progressiva. La proposta d’ordenances fiscals aprovada ho és?
Som conscients que si només depengués de nosaltres voldríem arribar molt lluny, però si només depengués de nosaltres tampoc ho podríem fer tot de cop. A més, necessitem el suport d’altres grups que tenen les seves propostes i hem d’anar trobant punts de consens que ens permetin avançar en la línia de reequilibrar la pressió fiscal per fer-la més progressiva. Tot i les dificultats, creiem que en aquest punt s’ha fet un avenç molt important perquè s’ha trencat una dinàmica de molts anys amb la mateixa trajectòria i ara ens movem en una direcció diferent. No és la proposta que defensava Compromís, però encara que haguéssim tingut majoria absoluta no hi hauríem pogut arribat. No es pot passar de 0 a 100, ha de ser un procés. Considerem que hem iniciat una dinàmica que trenca amb la que hi havia hagut fins ara. A partir d’aquí haurem de continuar treballant per veure fins a on podem continuar aprofundint des de la nostra perspectiva perquè aquest mandat suposi un canvi important respecte a l’anterior. Entenem que és important que després de molts anys es comenci una dinàmica de baixar l’IBI residencial amb un increment de la pressió a les grans superfícies industrials i comercials amb més capacitat econòmica.   

-ERC, PP i PSC qualifiquen amb un suspès l’acció de govern d’aquests sis mesos.
Som conscients que acabem d’arribar a l’alcaldia i necessitem temps per començar a posar en marxa projectes. Hi ha moltes coses que estan a la cuina i que ja aniran sortint. Però hem obert melons com l’estudi de la remunicipalització de diferents serveis, hem entomat problemes que havien estat amagats al calaix perquè no s’havien volgut abordar políticament, com els aparcaments o el conveni o amb Bellaterra. Cal trobar solucions que generin el màxim de consens. No ens posarem un excel·lent, però pensem que ho estem fent prou bé. Les ordenances fiscals del 2016 s’han aprovat abans d’acabar el 2015 i en canvi les del 2012 no es van aprovar fins al març del 2012. I era un govern amb dos anys d’experiència i amb una minoria menys petita que la nostra. Per tant, alguna cosa estarem fent bé o l’estarem fent menys malament que d’altres, això ja és opinable. Aquest govern ha començat no tan malament com a alguns els hi agradaria. Com a mínim tenim garantitzats els ingressos i una fiscalitat diferent i s’han obert temes que fins ara estaven tancats. La valoració global de l’acció de govern és prou bona.

- A l’últim ple va assegurar que es treballarà per aconseguir les majories necessàries per garantir l’estabilitat de la ciutat. Però en un comunicat posterior, CxC assegura que vol “un govern d’esquerres i de canvi que són els valors de CxC i els que van guanyar el 24 de maig”. Això exclou CiU de l’ampliació de govern anunciada al ple?
Nosaltres emplacem als quatre partits a seure i a parlar de com ampliem el govern i com garantim la governabilitat de la ciutat sabent que hi ha posicions diferents. Hem de seure i veure quina és l’opció possible. Això és el que Compromís ha intentat fer durant aquests mesos. La nostra aposta va ser formar govern amb ERC i poder arribar a acords sobre línies estratègiques també amb ICV-EUiA-MES i CiU per garantir la governabilitat en aquests temes. Ara es tracta de seure, exposar totes les postures i començar a veure quina és la manera d’encaixar-les, si és que hi ha alguna. Nosaltres pensem que sí, com a mínim cal intentar-ho. Sabem que un govern a cinc no és la millor de les opcions, un govern on la càrrega de la feina es pugui repartir entre més persones tindrà encara més iniciativa política i en definitiva podrà anar molt més enllà. Cal mirar d’apropar les posicions, que és el que fins ara no hem aconseguit.

- I llavors quina és la diferència amb les negociacions que es van iniciar al juny?
Nosaltres vam dir que només parlàvem de govern amb ERC. Ho hem intentat, ERC tenia posicions diferents i no ho hem aconseguit. Ara proposem seure els quatre grups i parlar de tot i veure on som capaços d’arribar. Sempre tenint present que tots estem d’acord que cal ampliar govern i garantir la governabilitat de la ciutat. És el que hem intentat des del primer moment, però no ho hem aconseguit. Malgrat les incerteses, nosaltres ja vam fer un pas endavant a la investidura i vam assumir l’alcaldia per garantir que la possibilitat de canvi continués oberta. I en això estem, a partir d’aquí ens toca posar-nos d’acord i posar els interessos de la ciutat per davant de tot.

- Però un govern a 9 amb ERC tampoc garanteix la governabilitat.
No, per això parlem d’ampliar govern i garantir la governabilitat. Alguns pensen que les dues coses van juntes, però nosaltres pensem que són dues qüestions separades. Garantir la governabilitat pot passar per ampliar el govern a quatre grups, però també pot passar per arribar a un acord en determinats temes estratègics de la ciutat. Vivim nous temps polítics i cal també canviar les formes de fer política. Estem abocats a un període on cada vegada hi haurà menys governs  que tinguin majoria i que, per tant, hauran d’explorar altres vies de garantir la governabilitat. Pensem que a Cerdanyola és cap aquí on hem d’anar, però hem d’escoltar les posicions dels altres i trobar quin és el punt d’equilibri.

- Com valora fins ara les reunions mantingudes amb els grups que van donar suport a la seva investidura?
Es va avançar molt en allò que ens unia, però nosaltres separem el que és govern de la governabilitat, perquè al final del que segur que es tracta és que amb qui has de governar no només has de parlar del que estàs d’acord sinó del que no estàs d’acord. I com més distància política hi hagi més complicat es fa.
 
- Durant els últims quatre anys Compromís i ERC van coincidir en molts punts a l’oposició. Però ara les seves manifestacions públiques i les del republicans semblen anar per camins diferents. Què ha passat?
Segurament que no hem trobat la forma de posar-nos d’acord per governar conjuntament. Ara hem de trobar una nova fórmula per resoldre aquesta equació que no és senzilla. Nosaltres pensem que políticament amb ERC estem exactament a la mateixa distància que estàvem. El que sí és cert és que cadascú té el seu rol, nosaltres el de governar i tirar endavant coses -algunes que potser no ens agraden- i des de l’oposició tens més facilitat per no haver de defensar allò que no t’agrada.

- Des de l’oposició, van assegurar que al 2016 al deute municipal se li haurien de sumar els 45 milions d’euros “que consolidaran als comptes municipals” provinents del deute Consorci del Centre Direccional. En quina situació deixa això les arques municipals?
Que consolidés o no diria que mai ha estat clar, el que sí estava clar és que els crèdits vencien al mes de juliol al 2016. La prova d’això és que des del mateix Consorci del Centre Direccional el que s’està fent és demanar a la Generalitat que enviï un salvavides per intentar guanyar temps i veure com trobem una solució. En el propi avantprojecte de pressupost del Consorci ja es demana a la Generalitat que faci l’aportació de 90 milions per poder cobrir-ho. Jurídicament no acabem de tenir del tot clar si la meitat s’adscriuria directament a l’Ajuntament o no, però les obligacions les tenim -l’Ajuntament continua sent propietari del 49% del Consorci del Centre Direccional- i això suposarà un problema que segurament no haurem de resoldre ara, però que caldrà resoldre i aquest és un altre dels problemes importants que podem tenir a la ciutat.

- Compromís ha guanyat el contenciós sobre Can Planas, que era un dels cavalls de batalla del partit. Què faran des de l’Ajuntament?
És una situació que hem d’analitzar bé amb l’advocat que ens va portar aquest tema. Genera una situació d’incertesa inclús en el propi Consorci. Em vaig reunir amb el director i estic a l’espera que em faci arribar els informes sobre quines són les implicacions. Per tant, ara mateix no sabria dir-te quines són les conseqüències exactament. L’únic que de moment sabem del cert és que judicialment la licitació de l’estudi ha estat anul·lada. Nosaltres pensem que com a mínim la sentència posa de relleu que cal buscar solucions alternatives per a l’abocador de Can Planas, que és una de les coses que aquests mesos hem treballat políticament, hem exigit que es treballi per trobar una nova solució  que contempli la neteja de l’abocador i no només el confinament. Al Consorci ja hem dit que les solucions han de tenir com a prioritat la salut de les persones i la protecció de l’entorn i la qüestió urbanística no ha de passar per sobre d’aquests aspectes.

- Des del govern van dir que assumien les contradiccions que suposava per a Compromís mantenir les retribucions de l’anterior executiu i incorporar càrrecs de confiança. Com les han paït?
La política implica assumir contradiccions. I aquestes són més difícils com més valors ètics i morals tens, però al final són necessàries per avançar. El repte d’agafar l’alcaldia implica necessàriament assumir  contradiccions. Sobre els càrrecs de confiança en el seu moment vam decidir que eren importants perquè iniciàvem el camí amb un govern a 5. El que sí diem és que ens agradaria treballar perquè en un futur no siguin necessaris. Però ara mateix ho són. Tenir com a cap de gabinet d’alcaldia una persona que té experiència en una altra alcaldia personalment m’ha ajudat molt, si no hauria necessitat un període encara més gran d’adaptació i d’aprenentatge que en les circumstàncies actuals hagués estat molt difícil.
Sobre el tema dels sous, la nostra proposta era una rebaixa de les remuneracions dels càrrecs del govern, però la nostra proposta no s’hagués aprovat. I si no haguéssim aprovat les dedicacions no hi hauria govern amb dedicacions i jo mateix hauria de compaginar la meva feina amb l’alcaldia. I això sí que hauria estat un gran desastre. Veient les posicions que hi havien, vam acceptar mantenir les mateixes retribucions que el mandat anterior, sabent que el nostre codi ètic només ens permetria cobrar tres vegades el salari mínim interprofessional, que és que ens emportem a casa. Però bé, som contradiccions que hem d’acceptar i les crítiques més grans que rebem per aquests motius venen de les nostres pròpies files, però assumir les contradiccions és una aposta col·lectiva de Compromís per poder governar la ciutat en les millors condicions. Compromís ha experimentat un procés de maduresa molt ràpid perquè era necessari i l’assemblea continua donant ple suport al govern. Això no vol dir que no ens senyali els errors o perills que poden haver-hi en el camí. Seria un error assumir acríticament tot el que fem, no hi ha res pitjor que no aprendre dels errors o dels encerts. Estic molt content del suport que tenim políticament i emocionalment per part de l’assemblea.

- La diferència entre el sou aprovat i el que proposava el seu codi ètic a quins fins socials s’ha destinat?
Encara no s’ha decidit, però es farà i ho farem públic. Els diners no ens els estem emportant a casa.

-Quins són els principals reptes que ha d’afrontar Cerdanyola?
Abocadors, Guiera, un canvi en la fiscalitat, l’aposta per recuperar els serveis i de dotar-los de mecanismes de control per part de la ciutadania i fer-los més eficient... Però sobretot els reptes de caire més social: posar en marxa un parc d’habitatge públic i de lloguer social a la ciutat, optimitzar  els serveis i recursos que s’estan posant en mans dels serveis socials per ajudar les famílies amb pitjors ocupacions i crear ocupació amb l’aposta pel model d’economia de proximitat, que ens sembla que és un dels elements que pot ajudar a mig termini en aquest àmbit.

- Quan va ser investit assegurava que aquest seria el mandat de la ciutadania. Com es concreta aquesta voluntat?
Es concreta anant cedint espais de decisió a la ciutadania. Ni molt menys estem en el punt al qual volem arribar, però s’ha iniciat una dinàmica amb l’obertura d’espais com les audiències ciutadanes. També cal superar poc a poc el model dels actuals Consells Municipals, les fórmules d’assemblees obertes poden ajudar a implicar molta més gent. La nostra voluntat és que es puguin reformular els mecanismes de participació en el propi ple, normalitzar audiències ciutadanes temàtiques... Totes les decisions no les podem transferir de cop a la ciutadania, però cal treballar perquè això algun dia pugui passar.  

- Digui’m quin és el desig que ocupa el primer lloc a la seva carta als Reis d’Orient?
Personalment estic en el procés de ser pare i no nego que ara mateix això és el que més ocupa el meu cap. Vull que tot vagi molt bé i que jo tingui la capacitat de resoldre la difícil equació que és compartir la paternitat amb l’alcaldia. Espero trobar la solució el més aviat possible i que sigui la millor de les solucions. Si el que volem demostrar és que la gent normal i corrent també podem governar, hem de ser capaços de fer-ho tenint una vida normal com qualsevol altra persona.

I què demana per a la ciutat? Un govern més ampli?
Sí, un govern ampli que aposti clarament perquè hi hagi canvis importants a la ciutat. De totes formes, el govern ampli només és un instrument, l’objectiu és poder posar en marxa canvis importants a la ciutat. Alguns ja s’han començat i altres sabem que s’han de fer.

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C