Escolà repetirà com a alcaldable

Després que el PSC i ERC ja tinguin candidats a l’alcaldia -Carlos Cordón i Helena Solà-, Compromís per Cerdanyola la formació que governa la ciutat en minoria, ha escollit per unanimitat l’actual alcalde, Carles Escolà, com a alcaldable amb l’objectiu de revalidar l’alcaldia.

La voluntat, segons assegura un comunicat de Compromís, és “construir un front d’esquerres ampli, municipalista i que inclogui tots aquells partits d’esquerres que s’oposen a les polítiques de privatització i de retallades de drets del bloc del 155”.

L’assemblea del CxC va fer una valoració de la feina feta i la situació política. “La situació de paràlisi, deute i manca de projectes amb la que ens vam trobar l’Ajuntament el 2015 ha estat resolta”, apunten. En aquest sentit, remarquen que “el proper govern es trobarà un Ajuntament completament sanejat, els principals problemes resolts o en vies de resolució (Aparca, Guiera, Centre Direccional), una economia en plena marxa i molts projectes ja redactats i només pendents d’execució”. També destaquen la necessitat de “teixir aliances per conformar un dic de contenció de la dreta i dels que van deixar la ciutat endeutada i plena d’hipoteques”. Per a CxC, “l’experiència i lideratge de Carles Escolà és clau per revalidar l’alcaldia des de les esquerres”.

Compromís obre la convocatòria de Retorn Social 2018

Enguany Compromís per Cerdanyola ha destinat 3.000 euros de la seva convocatòria de retorn social als projectes ‘Obre la teva ment, l’estigma és una realitat’ del Servei de Rehabilitació de Cerdanyola, la iniciativa ‘Increïble comestible’ i el projecte ‘Artesania i Costura’ de La Gresca.

El Retorn Social suposa retornar una part dels ingressos rebuts pels càrrecs electes de la formació a la societat. En aquest sentit, l’alcalde Cerdanyola, Carles Escolà, es mostrava satisfet de destinar part de l’excedent que supera el topall salarial marcat pel codi ètic de CxC-tres vegades el salari mínim interprofessional- dels seus càrrecs públics a projectes socials col·lectius a nivell local. “És una forma de retornar a la ciutat la part que creiem que supera el que considerem un sou ètic per a càrrecs electes en forma de diferents projectes”, assegurava el batlle, que reconeixia que “part d’aquests diners també serveixen per finançar part de l’activitat política de Compromís”.
El projecte “Artesania i Costura” ha beneficiat 12 dones del barri del Pont Vell que es troben soles amb la intenció de lluitar contra l’exclusió social, l’aïllament i la solitud d’aquest segment de la població. “Aquestes 11 dones s’han traduït en 120 inscripcions tant de dones com d’homes en la organització tot un ventall d’activitats al Centre cívic, i s’està dinamitzant una part del barri que estava molt oblidada, molt sola”, remarcava Marta Buixó. Per la seva banda, la iniciativa Increïble Comestible va explicar com volen transformar els entorns urbans de la ciutat amb el que ells anomenen “paisatges comestibles”, que són petits horts cuidats per voluntaris i d’on tothom pot recollir els seus fruits. El tercer projecte premiat, “Obre la teva ment, l’estigma és una realitat” és un vídeo que encara no està enllestit, però que vol trencar els estigmes existents a la societat envers les malalties mentals.

La formació ha obert la recepció de sol·licituds per acollir-se als ajuts del Retorn Social 2018. L’objectiu del fons és donar suport i fomentar el desenvolupament d’iniciatives i projectes amb voluntat de transformació social, que fomentin la participació, l’apoderament i la xarxa entre comunitats i persones. Enguany es destinaran 4.000 euros a projectes socials i les sol·licituds es poden rebre fins a l’1 de desembre. La Comissió de Projectes Socials de Compromís farà la selecció dels projectes que rebran l’ajuda i aquests es faran públics el 20 de desembre. “Ens agradaria esgotar els 4.000 euros”, destacava Carme Brasó en nom de Compromís mentre feia una crida a la participació. - Redacció

L’alcalde Escolà destitueix els tres regidors de CiU

El govern tripartit (CxC, ERC i CiU) s’ha trencat després que l’alcalde Carles Escolà hagi cessat els tres regidors convergents per “manca de lleialtat” i per “trencar el compromís dels acords del programa”. Les competències fins ara delegades a CIU seran assumides pel batlle a l’espera que la propera setmana el govern de CxC i ERC presenti un nou cartipàs.

Un dia abans, en un ple on tres punts quedaven sobre la taula -la revocació el contracte de gestió integral del futur tanatori, l’aprovació del compte general de l’exercici 2015 integrat pel compte general de l’Ajuntament i els comptes de l’empresa municipal Cerdanyola Promocions i la revocació del conveni de 2006 que obliga a l’Ajuntament a pagar el 20% dels treballs de remediació de l’abocador Can Planas- era una moció que denunciava el malestar de la plantilla municipal de l’Ajuntament i que criticava el cessament de la cap del Servei de Cultura la que provocava el trencament del govern municipal. Els tres regidors convergents van votar diferent al govern en la moció de la plantilla municipal (CiU va abstenir-se i Compromís per Cerdanyola i ERC hi van votar en contra) i en la revocació del projecte de construcció del tanatori i crematori (els convergents van optar per deixar sobre la taula el punt), “malgrat haver anunciat el seu vot favorable dos dies enrere”; afegia el batlle. Per a Escolà aquesta moció que parla de “cacera de bruixes” sense aportar cap prova, significa “un atac directe al govern” i a la honorabilitat dels seus membres i “una amenaça perquè no es toquin els privilegis d’alguns grups”. Aquest trencament de la disciplina de vot en dos punts en l’ordre del dia i altres actuacions de CiU que Escolà ha qualificat de “manca de lleialtat” envers el govern han motivat la decisió. Concretament les altres actuacions de CiU que han motivat el trencament del govern tripartit han estat, segons Escolà, el sentit del vot al darrer Consell General del Centre Direccional o les pressions que CiU havia exercit durant les darreres hores a la resta del govern per condicionar el compliment de l’acord a les seves pretensions com a grup municipal, exigint entre d’altres coses canviar el cartipàs municipal. “Esperem que CiU segueixi treballant amb el govern en els punts que coincidim, alguns dels quals s’han planificat amb la seva participació”, ha explicat Escolà. 


EL POSICIONAMENT DE COMPROMÍS I ERC

“Som un govern jove que ens creiem que estem aquí per fer política pel bé comú”, remarcava Solà. “I ahir al ple en la votació de dos punts importants es van imposar interessos personals i partidistes per sobre del bé de la ciutat”,  assegurava en referència a les votacions dels punts sobre el tanatori i Can Planas. La portaveu republicana remarcava que governar una ciutat com Cerdanyola no és fàcil. “Ens hem trobat problemes a totes les àrees, amb problemes greus en recursos humans i d’organització que fa anys que s’arrossegen, la manca d’equipaments, un deute important i l’amenaça de desenvolupament del Centre Direccional i el problema dels abocadors”, explicava una Solà “decebuda” després del ple d’ahir. Per la seva banda, la portaveu de Compromís, Contxi Haro, recordava que la formació sempre ha apostat per un govern municipal que treballés pel canvi en les formes de fer política i on les persones estiguin per sobre d’altres interessos. “Aquest compromís el mantenim intacte i comptarem amb tots aquells que vulguin treballar per aquest fi”, anunciava Haro. Després de ser oreguntat per una possible moció de censura, l’alcalde Escolà responia que els dos partits tenen “la ferma voluntat” de continuar treballant: “Si algú vol proposar una alternativa que ho faci, però treballarem i ens deixarem la pell per tirar endavant la transformació de Cerdanyola”.  


PRIMERA REACCIÓ DE CIU

Després de conèixer la notícia del cessament del grup municipal de CiU, el seu portaveu, Josep Grau, ha qualificat la decisió com a una “alcaldada”. La formació que farà una valoració amb més profunditat el proper dilluns, considera que “excessivament desmesurada” la conseqüència del que va passar al ple. Per als convergents, la moció presentada pels sindicats i la junta de personal de l’Ajuntament no mereixia “una actitud agressiva i ofensiva del govern”, sinó que convidava a la reflexió. “No compartim aquesta falta de sensibilitat davant un col·lectiu com els treballadors municipals”. En aquest sentit, Grau apunta que als acords de govern parlen de no votar mocions en sentits diferents a ple sempre que fóssin d’àmbit local. “Però el consens que ens van plantejar sobre la taula és que votéssim en contra o estaríem fora del govern”, explica el portaveu convergent, que també assegura que un dia abans del ple va rebre del concessionari del servei del tanatori una versió sobre l'estat de les negociacions molt diferent de la que li havien donat el seus socis de govern i per aquest motiu van demanar que el punt quedés sobre la taula i poder negociar més amb l’empresa. Per a CiU, el ple va demostrar quin era el seu paper al govern d’Escolà: “Només ens volien pels vots”, assegura. 

CxC i ICV-EUiA arriben a un preacord bilateral de governabilitat

Les forces polítiques de CxC i d’ICV-EUiA han tancat avui un preacord de governabilitat que ara ha de ser ratificat per part de les tres organitzacions i després presentat públicament. El preacord “serà extensible al govern si aquest s’amplia amb la resta de forces que van donar suport a la investidura de l’alcalde”.

L’objectiu d’aquest preacord, segons asseguren CxC i ICV-EUiA en un comunicat, és “assegurar la governabilitat de la ciutat mentre Carles Escolà tingui l’alcaldia”. En aquest sentit, els ecosocialistes refermen el seu “compromís amb l’etapa de canvi iniciada el 24 de maig a Cerdanyola” i remarquen que continuen “formant part de la taula d’acord amb les forces de la investidura pel que fa a l’elaboració del PAM i als acords de metodologies i bon govern”.

El preacord es basa en un eix programàtic que conté “els acords i els desacords entre les dues forces, així com una priorització consensuada sobre els aspectes continguts en el document d’acord amb les forces de la investidura de Carles Escolà”. En l’apartat d’eix metodològic  estipula la relació entre ICV-EUiA i CxC, els marcs de diàleg i “una metodologia per assegurar el correcte compliment d’aquest acord”. I per últim, en l’eix institucional de l’acord es recullen “estratègies i accions per tal de visualitzar CxC i ICV-EUiA com a actors de la governabilitat i del canvi a Cerdanyola”.

CiU posa l’inici de febrer com a límit per parlar d’un govern de majoria amb CxC

 

No vindrem a parlar de temes de ciutat si no ens contempleu en un govern més ampli”. Amb aquest argument el grup municipal de CiU va declinar la invitació a la taula de negociació del passat 15 de gener amb els partits que van donar suport a la investidura de Carles Escolà. Ara els convergents, que es mantenen en aquest posicionament, creuen que “el temps s’esgota” i han posat l’inici de febrer com a  data límit per parlar de govern de majoria amb Compromís: “El que es es tracta és de treballar perquè Cerdanyola tingui el millor govern possible”, remarca el portaveu de CiU, Josep Grau. 

SUPORT A UN GOVERN A 9
Els convergents recorden que mai han demanat entrar a l’executiu, només “un govern estable per a Cerdanyola” i que se’ls aclareixi “si compten amb CiU o no”. En aquesta línia, Grau avançava que “si CxC i ERC són capaços de formar un govern a 9” CiU els hi donaria suport amb un “pacte de legislatura”. La prioritat per als convergents és l’escenari que ara hi ha sobre la taula, “però si no hi ha sortida l’obligació dels grups municipals és formar govern”, assegurava Grau: “Si no hi ha possibilitat d’acord s’ha d’avançar en altres escenaris, però nosaltres no serem els impulsors”. Els convergents van defugir parlar de línies vermelles tot afirmant que “ha d’imperar la coherència i la capacitat de posar-se d’acord”.

Els convergents també han volgut destacar que van votar favorablement la proposta d’ordenances de CxC pel compromís d’Escolà d’ampliar el govern municipal sense condicions prèvies, per evitar deixar de recaptar 4’5 milions d’euros per la baixada del valor cadastral i per la despesa que requeriran Cerdanyola Aparca i PEM Guiera. “Un dia després de les declaracions de l’alcalde al ple, un comunicat de Compromís per Cerdanyola parlava novament de govern a 9”, explicava Grau, que no amagava la “desconfiança” que els ha generat aquest fet.

 

Compromís prendrà en breu una “decisió col·lectiva” sobre el govern de la ciutat

Davant l’actual situació de les negociacions per a l’ampliació del govern, Compromís ha anunciat en un comunicat que “explorarà amb profunditat els diversos escenaris possibles per sortir d’aquest atzucat i prendrà una decisió col·lectiva en els propers dies”. Des del col·lectiu reconeixen que “l’ampliació de govern s’està posant molt difícil” i remarquen que han proposat un “procés sensat” per formar govern: “Arribar primer a un acord respecte el programa, per veure després veure quines forces han de dur-lo a terme”.

Compromís, que creia “fonamental no contribuir al soroll i treballar discretament per arribar als acords”, assegura que seguirà “treballant amb valentia per implementar els resultats que van emanar de les urnes, tenint en compte sempre el benefici de la ciutat i no d’altres interessos” i ho farà mitjançant “els processos oberts i participatius” que el caracteritzen. Durant els darrers sis mesos, apunta el comunicat, CxC ha intentat avançar per “aconseguir estabilitat al ple i ampliar el govern”. En aquest sentit, CxC “ha tingut un tracte preferent amb ERC, tot incorporant aquesta formació a aspectes restringits al govern com per exemple les negociacions sobre el crematori o al consorci del Centre Direccional”. A més, el col·lectiu apunta que ha presentat una “proposta de cartipàs municipal a ERC assumint una càrrega repartida en dues meitats, intentant tenir presents les seves preferències i sense fer prevaldre la major força del CxC com a grup municipal”.

 

 

Carles Escolà: “Creiem que la valoració global de l’acció de govern és prou bona”

L’alcalde repassa els primers sis mesos del govern de Compromís. “Ara ens toca posar-nos d’acord i posar els interessos de la ciutat per davant de tot”, assegura Escolà sobre la possible ampliació de l’executiu   


- A l’entrevista per a les eleccions municipals d’aquesta publicació va triar fer-se la foto a les portes de l’Ajuntament per fer visible que Compromís volia governar, un objectiu que s’ha fet realitat.
Era el missatge que nosaltres volíem transmetre, sabíem que existia l’oportunitat d’arribar a l’alcaldia, però certeses no les tenia ningú.

- Les coses es veuen diferents des de l’alcaldia?
Continuo veient les coses igual que sempre. El que sí que és cert és que cada dia anem evolucionant, però les propostes de màxims a les quals ens agradaria arribar són les mateixes. Des de l’alcaldia sí que som més conscients d’algunes limitacions  que de vegades les has de saber gestionar perquè si no et poden frustrar. Sobretot s’ha de treballar per poder vèncer aquestes limitacions que objectivament existeixen en el context en el qual ens trobem: un govern en minoria que necessita arribar a molts acords per poder fer moltes coses. Hem de saber llegir el moment i entendre que tot no ho podem fer des del primer dia, però no hem renunciat a res.

- Quin és el pitjor moment que ha viscut des que ocupa la cadira d’alcalde?
Personalment, els moments més complicats són els inicials, fins que t’adaptes a la situació. Les primeres setmanes són una muntanya russa perquè de cop et trobes amb moltíssima responsabilitat i també per la càrrega de feina que suposa embarcar-te en un tren que ja està en marxa i que té la seva direcció. En l’àmbit polític, una mica igual. De cop ens vam trobar amb molta feina i a nivell de Compromís hem hagut de fer un salt molt important de maduresa política i sobretot saber separar el que és el Compromís i el que és el govern de la ciutat.

- També hi ha hagut bons moments?
Les primeres setmanes quan et trobaves amb certa frustració, de seguida et trobaves amb un altre context que et donava molts ànims i veus les possibilitats de poder resoldre petits problemes del dia a dia de la ciutadania i de poder posar en marxa iniciatives polítiques diferents. Per exemple, començar a plantejar-nos a la ciutat si volem apostar o no per la gestió pública dels serveis. Simplement el fet de poder obrir aquest meló ja és un revulsiu polític per continuar malgrat les dificultats i malgrat que des d’una perspectiva personal és un sacrifici molt gran.

- Us heu trobat amb sorpreses en arribar a l’alcaldia?
Vam arribar amb una fotografia força completa de l’Ajuntament, però ara tenim més resolució en aquelles parts on no hi havia tanta. Sorpreses destacables, cap.

- Una de les seves apostes principals era la fiscalitat progressiva. La proposta d’ordenances fiscals aprovada ho és?
Som conscients que si només depengués de nosaltres voldríem arribar molt lluny, però si només depengués de nosaltres tampoc ho podríem fer tot de cop. A més, necessitem el suport d’altres grups que tenen les seves propostes i hem d’anar trobant punts de consens que ens permetin avançar en la línia de reequilibrar la pressió fiscal per fer-la més progressiva. Tot i les dificultats, creiem que en aquest punt s’ha fet un avenç molt important perquè s’ha trencat una dinàmica de molts anys amb la mateixa trajectòria i ara ens movem en una direcció diferent. No és la proposta que defensava Compromís, però encara que haguéssim tingut majoria absoluta no hi hauríem pogut arribat. No es pot passar de 0 a 100, ha de ser un procés. Considerem que hem iniciat una dinàmica que trenca amb la que hi havia hagut fins ara. A partir d’aquí haurem de continuar treballant per veure fins a on podem continuar aprofundint des de la nostra perspectiva perquè aquest mandat suposi un canvi important respecte a l’anterior. Entenem que és important que després de molts anys es comenci una dinàmica de baixar l’IBI residencial amb un increment de la pressió a les grans superfícies industrials i comercials amb més capacitat econòmica.   

-ERC, PP i PSC qualifiquen amb un suspès l’acció de govern d’aquests sis mesos.
Som conscients que acabem d’arribar a l’alcaldia i necessitem temps per començar a posar en marxa projectes. Hi ha moltes coses que estan a la cuina i que ja aniran sortint. Però hem obert melons com l’estudi de la remunicipalització de diferents serveis, hem entomat problemes que havien estat amagats al calaix perquè no s’havien volgut abordar políticament, com els aparcaments o el conveni o amb Bellaterra. Cal trobar solucions que generin el màxim de consens. No ens posarem un excel·lent, però pensem que ho estem fent prou bé. Les ordenances fiscals del 2016 s’han aprovat abans d’acabar el 2015 i en canvi les del 2012 no es van aprovar fins al març del 2012. I era un govern amb dos anys d’experiència i amb una minoria menys petita que la nostra. Per tant, alguna cosa estarem fent bé o l’estarem fent menys malament que d’altres, això ja és opinable. Aquest govern ha començat no tan malament com a alguns els hi agradaria. Com a mínim tenim garantitzats els ingressos i una fiscalitat diferent i s’han obert temes que fins ara estaven tancats. La valoració global de l’acció de govern és prou bona.

- A l’últim ple va assegurar que es treballarà per aconseguir les majories necessàries per garantir l’estabilitat de la ciutat. Però en un comunicat posterior, CxC assegura que vol “un govern d’esquerres i de canvi que són els valors de CxC i els que van guanyar el 24 de maig”. Això exclou CiU de l’ampliació de govern anunciada al ple?
Nosaltres emplacem als quatre partits a seure i a parlar de com ampliem el govern i com garantim la governabilitat de la ciutat sabent que hi ha posicions diferents. Hem de seure i veure quina és l’opció possible. Això és el que Compromís ha intentat fer durant aquests mesos. La nostra aposta va ser formar govern amb ERC i poder arribar a acords sobre línies estratègiques també amb ICV-EUiA-MES i CiU per garantir la governabilitat en aquests temes. Ara es tracta de seure, exposar totes les postures i començar a veure quina és la manera d’encaixar-les, si és que hi ha alguna. Nosaltres pensem que sí, com a mínim cal intentar-ho. Sabem que un govern a cinc no és la millor de les opcions, un govern on la càrrega de la feina es pugui repartir entre més persones tindrà encara més iniciativa política i en definitiva podrà anar molt més enllà. Cal mirar d’apropar les posicions, que és el que fins ara no hem aconseguit.

- I llavors quina és la diferència amb les negociacions que es van iniciar al juny?
Nosaltres vam dir que només parlàvem de govern amb ERC. Ho hem intentat, ERC tenia posicions diferents i no ho hem aconseguit. Ara proposem seure els quatre grups i parlar de tot i veure on som capaços d’arribar. Sempre tenint present que tots estem d’acord que cal ampliar govern i garantir la governabilitat de la ciutat. És el que hem intentat des del primer moment, però no ho hem aconseguit. Malgrat les incerteses, nosaltres ja vam fer un pas endavant a la investidura i vam assumir l’alcaldia per garantir que la possibilitat de canvi continués oberta. I en això estem, a partir d’aquí ens toca posar-nos d’acord i posar els interessos de la ciutat per davant de tot.

- Però un govern a 9 amb ERC tampoc garanteix la governabilitat.
No, per això parlem d’ampliar govern i garantir la governabilitat. Alguns pensen que les dues coses van juntes, però nosaltres pensem que són dues qüestions separades. Garantir la governabilitat pot passar per ampliar el govern a quatre grups, però també pot passar per arribar a un acord en determinats temes estratègics de la ciutat. Vivim nous temps polítics i cal també canviar les formes de fer política. Estem abocats a un període on cada vegada hi haurà menys governs  que tinguin majoria i que, per tant, hauran d’explorar altres vies de garantir la governabilitat. Pensem que a Cerdanyola és cap aquí on hem d’anar, però hem d’escoltar les posicions dels altres i trobar quin és el punt d’equilibri.

- Com valora fins ara les reunions mantingudes amb els grups que van donar suport a la seva investidura?
Es va avançar molt en allò que ens unia, però nosaltres separem el que és govern de la governabilitat, perquè al final del que segur que es tracta és que amb qui has de governar no només has de parlar del que estàs d’acord sinó del que no estàs d’acord. I com més distància política hi hagi més complicat es fa.
 
- Durant els últims quatre anys Compromís i ERC van coincidir en molts punts a l’oposició. Però ara les seves manifestacions públiques i les del republicans semblen anar per camins diferents. Què ha passat?
Segurament que no hem trobat la forma de posar-nos d’acord per governar conjuntament. Ara hem de trobar una nova fórmula per resoldre aquesta equació que no és senzilla. Nosaltres pensem que políticament amb ERC estem exactament a la mateixa distància que estàvem. El que sí és cert és que cadascú té el seu rol, nosaltres el de governar i tirar endavant coses -algunes que potser no ens agraden- i des de l’oposició tens més facilitat per no haver de defensar allò que no t’agrada.

- Des de l’oposició, van assegurar que al 2016 al deute municipal se li haurien de sumar els 45 milions d’euros “que consolidaran als comptes municipals” provinents del deute Consorci del Centre Direccional. En quina situació deixa això les arques municipals?
Que consolidés o no diria que mai ha estat clar, el que sí estava clar és que els crèdits vencien al mes de juliol al 2016. La prova d’això és que des del mateix Consorci del Centre Direccional el que s’està fent és demanar a la Generalitat que enviï un salvavides per intentar guanyar temps i veure com trobem una solució. En el propi avantprojecte de pressupost del Consorci ja es demana a la Generalitat que faci l’aportació de 90 milions per poder cobrir-ho. Jurídicament no acabem de tenir del tot clar si la meitat s’adscriuria directament a l’Ajuntament o no, però les obligacions les tenim -l’Ajuntament continua sent propietari del 49% del Consorci del Centre Direccional- i això suposarà un problema que segurament no haurem de resoldre ara, però que caldrà resoldre i aquest és un altre dels problemes importants que podem tenir a la ciutat.

- Compromís ha guanyat el contenciós sobre Can Planas, que era un dels cavalls de batalla del partit. Què faran des de l’Ajuntament?
És una situació que hem d’analitzar bé amb l’advocat que ens va portar aquest tema. Genera una situació d’incertesa inclús en el propi Consorci. Em vaig reunir amb el director i estic a l’espera que em faci arribar els informes sobre quines són les implicacions. Per tant, ara mateix no sabria dir-te quines són les conseqüències exactament. L’únic que de moment sabem del cert és que judicialment la licitació de l’estudi ha estat anul·lada. Nosaltres pensem que com a mínim la sentència posa de relleu que cal buscar solucions alternatives per a l’abocador de Can Planas, que és una de les coses que aquests mesos hem treballat políticament, hem exigit que es treballi per trobar una nova solució  que contempli la neteja de l’abocador i no només el confinament. Al Consorci ja hem dit que les solucions han de tenir com a prioritat la salut de les persones i la protecció de l’entorn i la qüestió urbanística no ha de passar per sobre d’aquests aspectes.

- Des del govern van dir que assumien les contradiccions que suposava per a Compromís mantenir les retribucions de l’anterior executiu i incorporar càrrecs de confiança. Com les han paït?
La política implica assumir contradiccions. I aquestes són més difícils com més valors ètics i morals tens, però al final són necessàries per avançar. El repte d’agafar l’alcaldia implica necessàriament assumir  contradiccions. Sobre els càrrecs de confiança en el seu moment vam decidir que eren importants perquè iniciàvem el camí amb un govern a 5. El que sí diem és que ens agradaria treballar perquè en un futur no siguin necessaris. Però ara mateix ho són. Tenir com a cap de gabinet d’alcaldia una persona que té experiència en una altra alcaldia personalment m’ha ajudat molt, si no hauria necessitat un període encara més gran d’adaptació i d’aprenentatge que en les circumstàncies actuals hagués estat molt difícil.
Sobre el tema dels sous, la nostra proposta era una rebaixa de les remuneracions dels càrrecs del govern, però la nostra proposta no s’hagués aprovat. I si no haguéssim aprovat les dedicacions no hi hauria govern amb dedicacions i jo mateix hauria de compaginar la meva feina amb l’alcaldia. I això sí que hauria estat un gran desastre. Veient les posicions que hi havien, vam acceptar mantenir les mateixes retribucions que el mandat anterior, sabent que el nostre codi ètic només ens permetria cobrar tres vegades el salari mínim interprofessional, que és que ens emportem a casa. Però bé, som contradiccions que hem d’acceptar i les crítiques més grans que rebem per aquests motius venen de les nostres pròpies files, però assumir les contradiccions és una aposta col·lectiva de Compromís per poder governar la ciutat en les millors condicions. Compromís ha experimentat un procés de maduresa molt ràpid perquè era necessari i l’assemblea continua donant ple suport al govern. Això no vol dir que no ens senyali els errors o perills que poden haver-hi en el camí. Seria un error assumir acríticament tot el que fem, no hi ha res pitjor que no aprendre dels errors o dels encerts. Estic molt content del suport que tenim políticament i emocionalment per part de l’assemblea.

- La diferència entre el sou aprovat i el que proposava el seu codi ètic a quins fins socials s’ha destinat?
Encara no s’ha decidit, però es farà i ho farem públic. Els diners no ens els estem emportant a casa.

-Quins són els principals reptes que ha d’afrontar Cerdanyola?
Abocadors, Guiera, un canvi en la fiscalitat, l’aposta per recuperar els serveis i de dotar-los de mecanismes de control per part de la ciutadania i fer-los més eficient... Però sobretot els reptes de caire més social: posar en marxa un parc d’habitatge públic i de lloguer social a la ciutat, optimitzar  els serveis i recursos que s’estan posant en mans dels serveis socials per ajudar les famílies amb pitjors ocupacions i crear ocupació amb l’aposta pel model d’economia de proximitat, que ens sembla que és un dels elements que pot ajudar a mig termini en aquest àmbit.

- Quan va ser investit assegurava que aquest seria el mandat de la ciutadania. Com es concreta aquesta voluntat?
Es concreta anant cedint espais de decisió a la ciutadania. Ni molt menys estem en el punt al qual volem arribar, però s’ha iniciat una dinàmica amb l’obertura d’espais com les audiències ciutadanes. També cal superar poc a poc el model dels actuals Consells Municipals, les fórmules d’assemblees obertes poden ajudar a implicar molta més gent. La nostra voluntat és que es puguin reformular els mecanismes de participació en el propi ple, normalitzar audiències ciutadanes temàtiques... Totes les decisions no les podem transferir de cop a la ciutadania, però cal treballar perquè això algun dia pugui passar.  

- Digui’m quin és el desig que ocupa el primer lloc a la seva carta als Reis d’Orient?
Personalment estic en el procés de ser pare i no nego que ara mateix això és el que més ocupa el meu cap. Vull que tot vagi molt bé i que jo tingui la capacitat de resoldre la difícil equació que és compartir la paternitat amb l’alcaldia. Espero trobar la solució el més aviat possible i que sigui la millor de les solucions. Si el que volem demostrar és que la gent normal i corrent també podem governar, hem de ser capaços de fer-ho tenint una vida normal com qualsevol altra persona.

I què demana per a la ciutat? Un govern més ampli?
Sí, un govern ampli que aposti clarament perquè hi hagi canvis importants a la ciutat. De totes formes, el govern ampli només és un instrument, l’objectiu és poder posar en marxa canvis importants a la ciutat. Alguns ja s’han començat i altres sabem que s’han de fer.

Subscripció a aquest canal RSS

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C