banner web

Un govern de “canvi” perquè Cerdanyola “no perdi més oportunitats”

Tots just 10 mesos després del ple d’investidura de Carles Escolà es presentava oficialment l’ampliació del govern municipal, ara format per Compromís, ERC i CiU i el suport d’ICV-EUiA que ha signat l’acord programàtic entre els quatre grups. Satisfacció, voluntat d’acord, canvi, no perdre més oportunitats, transparència, estabilitat, honestedat i transversalitat van ser les paraules més utilitzades en el moment de la signatura del decret d’alcaldia d’un cartipàs que entrarà en vigor aquest dilluns.

QUI PORTA QUÈ?
El cartipàs està estructurat en tres grans àrees de govern: Alcaldia, Economia i Serveis Generals (coordinada per Carles Escolà), Polítiques Socials (dirigida per Helena Solà) i  Polítiques Territorials (encapçalada per Josep Grau). I en cadascuna d’aquestes àrees hi haurà regidors dels tres grups per aconseguir  un govern transversal que treballi en base al consens. L’alcalde Carles Escolà (CxC) serà responsable de Relacions Institucionals, Secretaria, Població i Eleccions i Organització;  Daniel Mallén (ERC) d’Hisenda i Serveis Generals, Iñigo Enterria (ERC) de Contractació, RRHH, Centre Direccional i Serveis Municipals, Contxi Haro (CxC) Seguretat Ciutadana i Espai Públic; Encarna Linares (CiU) Patrimoni i Arxiu, Joventut, Salut Pública i Solidaritat i Cooperació; Elvi Vila (CxC) Educació i Igualtat, Maurici Jaumandreu (CxC)Serveis Socials, Helena Solà (ERC) Cultura, Qualitat Urbana i Serveis Funeraris); Josep Grau (CiU) Esports i Planificació Estratègica; Marc Costa (CiU) Promoció Econòmica i Treball, Elizabeth Pasamonte (ERC) Medi Ambient i Transport; i Ivan González (CxC) Urbanisme.

CONSENS I VOLUNTAT D’ESCOLTAR LA VEU DE LA CIUTADANIA

“Aquest acord dóna resposta a la voluntat de canvi polític que van expressar els ciutadans a les urnes el maig de 2015 i aquest és un govern transversal que té les màximes de funcionar per consens i amb una clara voluntat d’escoltar la veu de la ciutadania de Cerdanyola”, remarcava Escolà. El batlle assegurava que la incorporació d’ERC i CiU enforteix un govern “valent” que ha entomat “problemes que s’arrossegaven de fa temps” com el PEM Guiera, Cerdanyola Aparca, l’organització municipal, els abocadors o el Centre Direccional: “Guanyem en força i eficiència i la governança de la ciutat queda plenament garantida”, apuntava Escolà. Per la seva banda, Helena Solà, nova primera tinent d’Alcalde, remarcava que amb el pacte de govern s’inicia “una nova etapa” que “dóna resposta a la voluntat de canvi” que al maig de l’any passat va expressar la ciutadania. “Tenim l’oportunitat de canviar-ho tot, de posar Cerdanyola al lloc que li toca i de transformar flebeses en oportunitat. El gran repte és que el canvi que fem en aquest mandat sigui tan positiu que provoqui que la ciutadania no vulgui tornar mai més al passat”, assegurava la portaveu republicana. Per al convergent Josep Grau, el nou govern és “equilibrat” i “molt transversal” i anunciava que “Cerdanyola no pot desaprofitar més oportunitats” de canvi:  “Fins ara potser no hem estat preparats estratègicament, ni hi havia model de ciutat. Ara toca resoldre els dèficits del municipi per situar Cerdanyola al mapa de les ciutats de referència”. Finalment, la portaveu de Compromís, Contxi Haro, remarcava que el nou govern és “molt més estable i més executiu” i que té a les persones com a màxima prioritat i “no obres faraòniques”.

CxC, ERC, CiU i ICV-EUiA signen un acord programàtic que ha de ser la base per definir el Pla d’Acció Municipal 2015-2019

‘Una Cerdanyola per a les persones’ és el nom i també la declaració d’intencions de l’acord programàtic per al mandat signat Compromís, ERC, CiU i ICV-EUiA. L’alcalde, Carles Escolà, assegurava que era una “obligació” per a la seva formació fer possible aquest “molt bon acord” que ha de garantir l’estabilitat “basada en acordar línies d’actuació i de codi ètic del govern del canvi” a la ciutat. Així, més enllà de garantir l’estabilitat institucional del govern, ha de ser la base per a definir el Pla d’Acció Municipal (PAM). En el document els grups destaquen que la participació i la transparència són els dos eixos “indestriables” que afectaran totes les polítiques municipals. De moment, apuntava Escolà, els quatre grups han demostrat “voluntat de transformar Cerdanyola” i ara assumeixen el compromís de tirar endavant el programa: “La millor prova dels resultats que donarà aquest acord es veurà d’aquí a tres anys, quan segur que podrem fer una valoració molt positiva del mandat”.

Entre d’altres, els acords que recull el document són la creació d’un model de participació a Cerdanyola, una auditoria pública del deute municipal i del PEM Guiera, l’elaboració d’un pla d’optimització dels llocs de treball municipals, millorar els tràmits de gestió urbanística, donar suport actiu al procés d’autodeterminació del poble català, aprofitar el parc de l’Alba i la UAB per generar un pol d’economia basada en el coneixement, elaborar un nou conveni amb l’EMD de Bellaterra, evitar la pujada de l’IBI i bonificar les rendes més baixes, creació d’un pla integral de foment de l’ocupació i l’emprenedoria, coordinar esforços per fer realitat l’hospital Ernest Lluch, treballar per disposar de farmàcia de guàrdia els 365 dies de l’any a Cerdanyola i perquè hi hagi servei de pediatria a tots els CAPs de la ciutat, la creació de l’Oficina d’escolarització de Cerdanyola (OEC) i d’un pla de xoc en polítiques socials, actualitzar de forma participativa el Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM), negociar amb la FCH la recuperació del PEM Guiera, la creació d’un pla de xoc específic sobre habitatge, estudiar la clausura i neteja de l’abocador de Can Planas i redibuixar el Centre Direccional i intentar negociar amb la Generalitat un nou planejament.

Per a Maria Reina (ICV-EUiA), es tracta d’un acord “amb cara i ulls” amb “molta petjada” de la seva coalició. “Volem estar amatents a que es cumpleixi, la nostra responsabilitat és que el govern no canviï de rumb”, assegurava la portaveu ecosocislista, que anunciava que aniran veient com va caminant el nou executiu i no tanquen ni obren portes a la seva incorporació. Per part de CiU, Miquel Soler destacava que l’acord és fruit de “les ganes de canvi i de fer de Cerdanyola una ciutat millor”. Els convergents creuen que l’acord ha de permetre “posar Cerdanyola al lloc que li pertoca” i esperen que el ciutadà percebi el canvi del govern en les “coses més quotidianes” i en que es faci seu l’Ajuntament perquè l’administració sigui més oberta i transparent.

L’acord programàtic i de codi ètic s’ha presentat, com el pacte de govern, 10 mesos després de la investidura d’Escolà. “Fer coses noves i ben fetes necessita un període maduració”, assegurava Albert Turon (ERC), que apuntava que “s’ha imposat la voluntat de fer un servei públic i la voluntat comuna de canvi en les formes”. Per a Compromís, l’acord és el “full de ruta que ha de garantir la unitat d’acció del govern”. En aquesta línia, Bernat Gastón remarcava que el document fa especial èmfasi en la participació i la transparència i afronta temes com la recuperació de serveis públics, Cerdanyola Aparca o el PEM Guiera. “És un acord revolucionari, però molt sensat i convidem a la resta de forces a llegir-lo i a fer una oposició constructiva”, anunciava Gastón.

De les sitges al Sincrotró Alba

El Parc de l’Alba és actualment un dels pols d’atracció d’innovació més importants del país, però no li ve de nou. Ja fa segles que els habitants d’aquest territori van descobrir com segellar les sitges per conservar òptimament les llavors emmagatzemades. Aquest és el lligam dels actuals ciutadans de Cerdanyola amb els antics pobladors del Parc de l’Alba, remarcava el director del Parc de l’Alba, Pere Solà, en la presentació del catàleg de l’exposició ‘Abans de l’Alba’.

A la mostra, que ara s’ha traduït en un catàleg que ha costejat el Consorci del Centre Direccional, es poden veure més de quaranta objectes recuperats durant les excavacions i conèixer la història de més de dues dècades de recerca. Ara, l‘exposició produïda i comissariada pel Museu de Cerdanyola amb el suport de la Diputació de Barcelona, itinerarà al Museu de Sant Cugat. Per al director del museu de ca n’Oliver, Joan Francès, el catàleg que s’ha editat és “un recurs que pretén ser un recull de l’arqueologia que hi ha a la Plana del Castell”. Francès recordava que la mostra va néixer fruit del contrast de la trobada d’un hipogeu  al costat del Sincrotró Alba: “L’exposició posa de manifest la feina que s’ha fet durant annys, un total de 57 intervencions arqueològiques que ens expliquen que aquest ha estat un territori intensament poblat”. Per la seva banda, l’alcalde Carles Escolà destacava que tant l’exposició com el catàleg ens han de servir “per veure els encerts del passat, però sobretot per no repetir els mateixos errors”. A la Plana del Castell, afirmava el batlle, tenim “l’oportunitat de no repetir errors urbanístics i deixar un territori net i digne per a tothom”.

  • Publicat a Cultura

Carles Escolà: “Creiem que la valoració global de l’acció de govern és prou bona”

L’alcalde repassa els primers sis mesos del govern de Compromís. “Ara ens toca posar-nos d’acord i posar els interessos de la ciutat per davant de tot”, assegura Escolà sobre la possible ampliació de l’executiu   


- A l’entrevista per a les eleccions municipals d’aquesta publicació va triar fer-se la foto a les portes de l’Ajuntament per fer visible que Compromís volia governar, un objectiu que s’ha fet realitat.
Era el missatge que nosaltres volíem transmetre, sabíem que existia l’oportunitat d’arribar a l’alcaldia, però certeses no les tenia ningú.

- Les coses es veuen diferents des de l’alcaldia?
Continuo veient les coses igual que sempre. El que sí que és cert és que cada dia anem evolucionant, però les propostes de màxims a les quals ens agradaria arribar són les mateixes. Des de l’alcaldia sí que som més conscients d’algunes limitacions  que de vegades les has de saber gestionar perquè si no et poden frustrar. Sobretot s’ha de treballar per poder vèncer aquestes limitacions que objectivament existeixen en el context en el qual ens trobem: un govern en minoria que necessita arribar a molts acords per poder fer moltes coses. Hem de saber llegir el moment i entendre que tot no ho podem fer des del primer dia, però no hem renunciat a res.

- Quin és el pitjor moment que ha viscut des que ocupa la cadira d’alcalde?
Personalment, els moments més complicats són els inicials, fins que t’adaptes a la situació. Les primeres setmanes són una muntanya russa perquè de cop et trobes amb moltíssima responsabilitat i també per la càrrega de feina que suposa embarcar-te en un tren que ja està en marxa i que té la seva direcció. En l’àmbit polític, una mica igual. De cop ens vam trobar amb molta feina i a nivell de Compromís hem hagut de fer un salt molt important de maduresa política i sobretot saber separar el que és el Compromís i el que és el govern de la ciutat.

- També hi ha hagut bons moments?
Les primeres setmanes quan et trobaves amb certa frustració, de seguida et trobaves amb un altre context que et donava molts ànims i veus les possibilitats de poder resoldre petits problemes del dia a dia de la ciutadania i de poder posar en marxa iniciatives polítiques diferents. Per exemple, començar a plantejar-nos a la ciutat si volem apostar o no per la gestió pública dels serveis. Simplement el fet de poder obrir aquest meló ja és un revulsiu polític per continuar malgrat les dificultats i malgrat que des d’una perspectiva personal és un sacrifici molt gran.

- Us heu trobat amb sorpreses en arribar a l’alcaldia?
Vam arribar amb una fotografia força completa de l’Ajuntament, però ara tenim més resolució en aquelles parts on no hi havia tanta. Sorpreses destacables, cap.

- Una de les seves apostes principals era la fiscalitat progressiva. La proposta d’ordenances fiscals aprovada ho és?
Som conscients que si només depengués de nosaltres voldríem arribar molt lluny, però si només depengués de nosaltres tampoc ho podríem fer tot de cop. A més, necessitem el suport d’altres grups que tenen les seves propostes i hem d’anar trobant punts de consens que ens permetin avançar en la línia de reequilibrar la pressió fiscal per fer-la més progressiva. Tot i les dificultats, creiem que en aquest punt s’ha fet un avenç molt important perquè s’ha trencat una dinàmica de molts anys amb la mateixa trajectòria i ara ens movem en una direcció diferent. No és la proposta que defensava Compromís, però encara que haguéssim tingut majoria absoluta no hi hauríem pogut arribat. No es pot passar de 0 a 100, ha de ser un procés. Considerem que hem iniciat una dinàmica que trenca amb la que hi havia hagut fins ara. A partir d’aquí haurem de continuar treballant per veure fins a on podem continuar aprofundint des de la nostra perspectiva perquè aquest mandat suposi un canvi important respecte a l’anterior. Entenem que és important que després de molts anys es comenci una dinàmica de baixar l’IBI residencial amb un increment de la pressió a les grans superfícies industrials i comercials amb més capacitat econòmica.   

-ERC, PP i PSC qualifiquen amb un suspès l’acció de govern d’aquests sis mesos.
Som conscients que acabem d’arribar a l’alcaldia i necessitem temps per començar a posar en marxa projectes. Hi ha moltes coses que estan a la cuina i que ja aniran sortint. Però hem obert melons com l’estudi de la remunicipalització de diferents serveis, hem entomat problemes que havien estat amagats al calaix perquè no s’havien volgut abordar políticament, com els aparcaments o el conveni o amb Bellaterra. Cal trobar solucions que generin el màxim de consens. No ens posarem un excel·lent, però pensem que ho estem fent prou bé. Les ordenances fiscals del 2016 s’han aprovat abans d’acabar el 2015 i en canvi les del 2012 no es van aprovar fins al març del 2012. I era un govern amb dos anys d’experiència i amb una minoria menys petita que la nostra. Per tant, alguna cosa estarem fent bé o l’estarem fent menys malament que d’altres, això ja és opinable. Aquest govern ha començat no tan malament com a alguns els hi agradaria. Com a mínim tenim garantitzats els ingressos i una fiscalitat diferent i s’han obert temes que fins ara estaven tancats. La valoració global de l’acció de govern és prou bona.

- A l’últim ple va assegurar que es treballarà per aconseguir les majories necessàries per garantir l’estabilitat de la ciutat. Però en un comunicat posterior, CxC assegura que vol “un govern d’esquerres i de canvi que són els valors de CxC i els que van guanyar el 24 de maig”. Això exclou CiU de l’ampliació de govern anunciada al ple?
Nosaltres emplacem als quatre partits a seure i a parlar de com ampliem el govern i com garantim la governabilitat de la ciutat sabent que hi ha posicions diferents. Hem de seure i veure quina és l’opció possible. Això és el que Compromís ha intentat fer durant aquests mesos. La nostra aposta va ser formar govern amb ERC i poder arribar a acords sobre línies estratègiques també amb ICV-EUiA-MES i CiU per garantir la governabilitat en aquests temes. Ara es tracta de seure, exposar totes les postures i començar a veure quina és la manera d’encaixar-les, si és que hi ha alguna. Nosaltres pensem que sí, com a mínim cal intentar-ho. Sabem que un govern a cinc no és la millor de les opcions, un govern on la càrrega de la feina es pugui repartir entre més persones tindrà encara més iniciativa política i en definitiva podrà anar molt més enllà. Cal mirar d’apropar les posicions, que és el que fins ara no hem aconseguit.

- I llavors quina és la diferència amb les negociacions que es van iniciar al juny?
Nosaltres vam dir que només parlàvem de govern amb ERC. Ho hem intentat, ERC tenia posicions diferents i no ho hem aconseguit. Ara proposem seure els quatre grups i parlar de tot i veure on som capaços d’arribar. Sempre tenint present que tots estem d’acord que cal ampliar govern i garantir la governabilitat de la ciutat. És el que hem intentat des del primer moment, però no ho hem aconseguit. Malgrat les incerteses, nosaltres ja vam fer un pas endavant a la investidura i vam assumir l’alcaldia per garantir que la possibilitat de canvi continués oberta. I en això estem, a partir d’aquí ens toca posar-nos d’acord i posar els interessos de la ciutat per davant de tot.

- Però un govern a 9 amb ERC tampoc garanteix la governabilitat.
No, per això parlem d’ampliar govern i garantir la governabilitat. Alguns pensen que les dues coses van juntes, però nosaltres pensem que són dues qüestions separades. Garantir la governabilitat pot passar per ampliar el govern a quatre grups, però també pot passar per arribar a un acord en determinats temes estratègics de la ciutat. Vivim nous temps polítics i cal també canviar les formes de fer política. Estem abocats a un període on cada vegada hi haurà menys governs  que tinguin majoria i que, per tant, hauran d’explorar altres vies de garantir la governabilitat. Pensem que a Cerdanyola és cap aquí on hem d’anar, però hem d’escoltar les posicions dels altres i trobar quin és el punt d’equilibri.

- Com valora fins ara les reunions mantingudes amb els grups que van donar suport a la seva investidura?
Es va avançar molt en allò que ens unia, però nosaltres separem el que és govern de la governabilitat, perquè al final del que segur que es tracta és que amb qui has de governar no només has de parlar del que estàs d’acord sinó del que no estàs d’acord. I com més distància política hi hagi més complicat es fa.
 
- Durant els últims quatre anys Compromís i ERC van coincidir en molts punts a l’oposició. Però ara les seves manifestacions públiques i les del republicans semblen anar per camins diferents. Què ha passat?
Segurament que no hem trobat la forma de posar-nos d’acord per governar conjuntament. Ara hem de trobar una nova fórmula per resoldre aquesta equació que no és senzilla. Nosaltres pensem que políticament amb ERC estem exactament a la mateixa distància que estàvem. El que sí és cert és que cadascú té el seu rol, nosaltres el de governar i tirar endavant coses -algunes que potser no ens agraden- i des de l’oposició tens més facilitat per no haver de defensar allò que no t’agrada.

- Des de l’oposició, van assegurar que al 2016 al deute municipal se li haurien de sumar els 45 milions d’euros “que consolidaran als comptes municipals” provinents del deute Consorci del Centre Direccional. En quina situació deixa això les arques municipals?
Que consolidés o no diria que mai ha estat clar, el que sí estava clar és que els crèdits vencien al mes de juliol al 2016. La prova d’això és que des del mateix Consorci del Centre Direccional el que s’està fent és demanar a la Generalitat que enviï un salvavides per intentar guanyar temps i veure com trobem una solució. En el propi avantprojecte de pressupost del Consorci ja es demana a la Generalitat que faci l’aportació de 90 milions per poder cobrir-ho. Jurídicament no acabem de tenir del tot clar si la meitat s’adscriuria directament a l’Ajuntament o no, però les obligacions les tenim -l’Ajuntament continua sent propietari del 49% del Consorci del Centre Direccional- i això suposarà un problema que segurament no haurem de resoldre ara, però que caldrà resoldre i aquest és un altre dels problemes importants que podem tenir a la ciutat.

- Compromís ha guanyat el contenciós sobre Can Planas, que era un dels cavalls de batalla del partit. Què faran des de l’Ajuntament?
És una situació que hem d’analitzar bé amb l’advocat que ens va portar aquest tema. Genera una situació d’incertesa inclús en el propi Consorci. Em vaig reunir amb el director i estic a l’espera que em faci arribar els informes sobre quines són les implicacions. Per tant, ara mateix no sabria dir-te quines són les conseqüències exactament. L’únic que de moment sabem del cert és que judicialment la licitació de l’estudi ha estat anul·lada. Nosaltres pensem que com a mínim la sentència posa de relleu que cal buscar solucions alternatives per a l’abocador de Can Planas, que és una de les coses que aquests mesos hem treballat políticament, hem exigit que es treballi per trobar una nova solució  que contempli la neteja de l’abocador i no només el confinament. Al Consorci ja hem dit que les solucions han de tenir com a prioritat la salut de les persones i la protecció de l’entorn i la qüestió urbanística no ha de passar per sobre d’aquests aspectes.

- Des del govern van dir que assumien les contradiccions que suposava per a Compromís mantenir les retribucions de l’anterior executiu i incorporar càrrecs de confiança. Com les han paït?
La política implica assumir contradiccions. I aquestes són més difícils com més valors ètics i morals tens, però al final són necessàries per avançar. El repte d’agafar l’alcaldia implica necessàriament assumir  contradiccions. Sobre els càrrecs de confiança en el seu moment vam decidir que eren importants perquè iniciàvem el camí amb un govern a 5. El que sí diem és que ens agradaria treballar perquè en un futur no siguin necessaris. Però ara mateix ho són. Tenir com a cap de gabinet d’alcaldia una persona que té experiència en una altra alcaldia personalment m’ha ajudat molt, si no hauria necessitat un període encara més gran d’adaptació i d’aprenentatge que en les circumstàncies actuals hagués estat molt difícil.
Sobre el tema dels sous, la nostra proposta era una rebaixa de les remuneracions dels càrrecs del govern, però la nostra proposta no s’hagués aprovat. I si no haguéssim aprovat les dedicacions no hi hauria govern amb dedicacions i jo mateix hauria de compaginar la meva feina amb l’alcaldia. I això sí que hauria estat un gran desastre. Veient les posicions que hi havien, vam acceptar mantenir les mateixes retribucions que el mandat anterior, sabent que el nostre codi ètic només ens permetria cobrar tres vegades el salari mínim interprofessional, que és que ens emportem a casa. Però bé, som contradiccions que hem d’acceptar i les crítiques més grans que rebem per aquests motius venen de les nostres pròpies files, però assumir les contradiccions és una aposta col·lectiva de Compromís per poder governar la ciutat en les millors condicions. Compromís ha experimentat un procés de maduresa molt ràpid perquè era necessari i l’assemblea continua donant ple suport al govern. Això no vol dir que no ens senyali els errors o perills que poden haver-hi en el camí. Seria un error assumir acríticament tot el que fem, no hi ha res pitjor que no aprendre dels errors o dels encerts. Estic molt content del suport que tenim políticament i emocionalment per part de l’assemblea.

- La diferència entre el sou aprovat i el que proposava el seu codi ètic a quins fins socials s’ha destinat?
Encara no s’ha decidit, però es farà i ho farem públic. Els diners no ens els estem emportant a casa.

-Quins són els principals reptes que ha d’afrontar Cerdanyola?
Abocadors, Guiera, un canvi en la fiscalitat, l’aposta per recuperar els serveis i de dotar-los de mecanismes de control per part de la ciutadania i fer-los més eficient... Però sobretot els reptes de caire més social: posar en marxa un parc d’habitatge públic i de lloguer social a la ciutat, optimitzar  els serveis i recursos que s’estan posant en mans dels serveis socials per ajudar les famílies amb pitjors ocupacions i crear ocupació amb l’aposta pel model d’economia de proximitat, que ens sembla que és un dels elements que pot ajudar a mig termini en aquest àmbit.

- Quan va ser investit assegurava que aquest seria el mandat de la ciutadania. Com es concreta aquesta voluntat?
Es concreta anant cedint espais de decisió a la ciutadania. Ni molt menys estem en el punt al qual volem arribar, però s’ha iniciat una dinàmica amb l’obertura d’espais com les audiències ciutadanes. També cal superar poc a poc el model dels actuals Consells Municipals, les fórmules d’assemblees obertes poden ajudar a implicar molta més gent. La nostra voluntat és que es puguin reformular els mecanismes de participació en el propi ple, normalitzar audiències ciutadanes temàtiques... Totes les decisions no les podem transferir de cop a la ciutadania, però cal treballar perquè això algun dia pugui passar.  

- Digui’m quin és el desig que ocupa el primer lloc a la seva carta als Reis d’Orient?
Personalment estic en el procés de ser pare i no nego que ara mateix això és el que més ocupa el meu cap. Vull que tot vagi molt bé i que jo tingui la capacitat de resoldre la difícil equació que és compartir la paternitat amb l’alcaldia. Espero trobar la solució el més aviat possible i que sigui la millor de les solucions. Si el que volem demostrar és que la gent normal i corrent també podem governar, hem de ser capaços de fer-ho tenint una vida normal com qualsevol altra persona.

I què demana per a la ciutat? Un govern més ampli?
Sí, un govern ampli que aposti clarament perquè hi hagi canvis importants a la ciutat. De totes formes, el govern ampli només és un instrument, l’objectiu és poder posar en marxa canvis importants a la ciutat. Alguns ja s’han començat i altres sabem que s’han de fer.

Bellaterra vol independitzar-se de Cerdanyola

El “SÍ” a la independència de Bellaterra ha aconseguit una victòria contundent al procés de participació ciutadana després que el 94,09% dels participants ha votat “SÍ” a la pregunta ‘Vol que Bellaterra esdevingui un municipi?’. Amb aquest resultat, el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, Ramon Andreu, ha explicat que el pròxim pas és convocar el 22 de setembre a representants dels partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S per tal que acceptin el que han decidit els bellaterrencs i es comprometin a aprovar la tramitació de l’expededient de segregació de Cerdanyola del Vallès. L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, mostra "total repecte per la ciutadania que s'ha pronunciat" en el procés i, com ja va assegurar a la Festa Major de Bellaterra, la voluntat del govern municipal és la de tenir "bones relacions" amb l'EMD: "Es pot trobar un bon encaix per a Bellaterra en el marc d'una nova relació amb un nou conveni". L'alcalde ha anunciat que demà té previst reunir-se amb Andreu i que té clar que "la ciutadania de Bellaterra ha iniciat un procés i sigui quin sigui el camí, ha de continuar tenint un paper important".

La participació en aquest procés, que s’ha celebrat els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre, ha estat del 53,57%. Aquesta participació supera amb escreix la consulta que es va organitzar per la reforma de l’avinguda Diagonal de Barcelona el maig del 2010 –que va ser del 12,17%–. I en comparació amb els últims processos participatius celebrats a Catalunya, la participació de Bellaterra supera la que hi va haver per la creació de la comarca del Moianès –el març d’aquest any– on va ser del 47,38%; i se situa lleugerament per sota de la consulta sobre la creació de la comarca del Lluçanès –celebrada el juliol passat– on va ser del 55%.

Ramon Andreu s’ha mostrat “molt satisfet per haver obtingut una participació altíssima i comparable a qualsevol altra cita electoral”. Per a Ramon, el resultat “és un mandat popular molt contundent dels bellaterrencs que diuen que volen assumir totes les responsabilitats i convertir l’EMD en un ajuntament”. El president de l’EMD espera ara rebre el suport dels partits polítics que es presenten a les eleccions del 27S “perquè el Parlament permeti a Bellaterra convertir-se en municipi, el mateix que va fer amb els nous municipis de la Canonja i Medinyà”.

Més de 10.000 alumnes inicien el nou curs escolar

Un total de 10.406 alumnes d’infantil, primària i secundària han començat el curs escolar als centres educatius de Cerdanyola. En un curs on s’han recuperat dues línies de P3 -escola Serraperera i Xarau-, 575 alumnes han començat les classes a les escoles bressol, 5.833 a infantil i primària, 3.797 a secundària, 201 a educació especial i 370 a l’escola Aulos. El curs escolar s’ha iniciat amb normalitat i amb la pancarta Vila Groga penjada a la façana de l’Ajuntament i de molts dels centres.

MÉS INVERSIÓ EN MANTENIMENT
Com ja va fer en la inauguració oficial del curs a l’Ateneu, el govern ha tornat a destacar que treballarà “activament“ al costat de la comunitat educativa per “revertir les retallades”. En aquesta línia, l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, anunciava que durant els propers dies visitaran les escoles de la ciutat “per recollir les reivindicacions o inquietuds que puguin tenir”. Per la seva banda, la regidora d’Educació, Elvi Vila, assegurava que “l’educació és prioritària per aquest govern” i anunciava que seran “molt estrictes amb les institucions supramunicipals”. Malgrat que aquest curs s’han recuperat dos grups de P3, Vila avançava la previsió de tancament de línies per al proper curs per qüestions demogràfiques: “Ja s’està començant a treballar amb aquesta previsió per evitar o minimitzar l’efecte de qualsevol retallada en la qualitat de l’educació”.

Un dels objectius del govern municipal, a més d’augmentar la participació, és “incrementar les partides destinades a manteniment de centres educatius”, apuntava Vila. Aquest estiu s’han realitzat obres de manteniment d’envergadura a diferents centres. S’ha arranjat el pati de parvulari de l’escola Bellaterra, s’ha pintat el Carles Buïgas, s’han obres de canalització d’aigua a Serraperera, s’han recuperat les grades del Turó de Guiera -Generalitat, Ajuntament i l’AMPA sufraguen les obres-, s’han reparat degotalls al Xarau, s’ha iniciat la primera fase de la instal·lació elèctrica a l’escola d’adults L’Alzina i s’ha fet redistribució d’aules al Gorgs per donar resposta a l’augment de demanda de secundària.

MÀRQUETING I PUBLICITAT AL JAUME MIMÓ
Una de les novetats del curs escolar 2015-2016, on de moment s’han destinat 405.000 euros a beques escolars que han arribat a 2.245 infants, és l’oferta d’un cicle de dos anys de màrqueting i publicitat a l’IES Jaume Mimó

LES REIVINDICACIONS, PROTAGONISTES DE LA INAUGURACIÓ OFICIAL

No es recorda una inauguració oficial del curs tan reivindicativa a la ciutat. En el marc d’una xerrada sobre la relació entre neurociència i educació -a càrrec del doctor David Bueno, professor de Genètica de la Universitat de Barcelona- que servia per inaugurar el curs escolar a l’Ateneu, l’alcalde Carles Escolà defensava l’educació pública universal i de qualitat davant d’unes retallades “inacceptables perquè suposen un atac frontal a la qualitat de l’educació pública”. En aquesta línia, Escolà assegurava que el govern municipal estarà al costat de la comunitat educativa amb “l’objectiu de revertir” unes retallades que van “contra els drets conquerits”.

En resposta a les paraules d’Escolà, el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament al Vallès Occidental, Lluís Baulenas, convidava el govern municipal a “preocupar-se per augmentar la natalitat” després de recordar que Cerdanyola ha patit en els darrers anys un descens en la població de P-3. “Les dades generals aquest curs estan estabilitzades”, explicava Baulenas, que apuntava que Cerdanyola té una de les ràtios d’alumnes per aula més baixes de la comarca.

La regidora d’Educació, Elvi Vila, remarcava que el govern municipal està al servei de la comunitat educativa: “Cercarem tots els acords necessaris en benefici de la comunitat amb equitat i qualitat del servei”. La regidora també va destacar el “repte de pensar l’educació més enllà de l’escola”. Per a Vila, “tots som potencialment agents educadors” i anunciava que s’aprofundirà en el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) per trobar “complicitats per planificar i endreçar” les polítiques municipals educatives.

  • Publicat a Ciutat

Carles Escolà ja és el nou alcalde de Cerdanyola

El cap de llista de Compromís, Carles Escolà, s’ha convertit avui en el cinquè alcalde de Cerdanyola des de la recuperació de la democràcia al 1979. En el ple d’investidura Escolà ha tingut el suport d’ERC, ICV-EUiA-MES i CiU -14 vots- i ha començat la legislatura “amb la idea de retornar el poder de les institucions al poble, l’únic dipositari de la sobirania”. El canvi que ha arribat a molts municipis del Vallès, apuntava el ja alcalde, “ha arribat a Cerdanyola i la ciutadania n’ha de ser la principal protagonista”. Per a Escolà “s'obre una nova etapa per a nostra ciutat” amb el mandat de “teixir confiances i treballar plegats per un nou projecte de ciutat” on la “máxima prioritat sigui la millora de vida de totes les persones”.

En el seu primer discurs com a alcalde, Escolà també s’ha compromès a “treballar lleialment per fer posible que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur” i demanava als grups que li han donat suport “la mateixa actitug generosa que han tingut avui”. El nou batlle s’ha dirigit als treballadors municipals tot assegurant que són “l’element imprescindible de tot aquest engranatge que és l’Ajuntament” i desitjava que també facin seu “l’anhel de canvi” que ha demostrat la ciutadania de Cerdanyola. Escolà tancava el seu discurs tot assegurant que es es posa “al servei del poble” i que “entre totes i tots ho podrem tot".

Carles Escolà serà investit dissabte nou alcalde de Cerdanyola

El cap de llista de Compromís per Cerdanyola, Carles Escolà, serà investit dissabte (12 hores) nou alcalde de Cerdanyola amb el suport d'ERC, ICV-EUiA-MES i CiU. Fa pocs minuts l'agrupació local de CiU ha fet públic, a través de les xarxes socials, "l'acord d'investidura" amb Compromís.

Aquí podeu llegir l'entrevista que el Cerdanyola al Dia va fer-li abans de les eleccions municipals.

 

Què l’ha portat a presentar-se com a candidat de Compromís?

El suport de les companyes i els companys de Compromís i el meu compromís polític. He acceptat la decisió del col·lectiu perquè penso que ho puc fer bé i m’esforçaré per fer-ho tan bé com necessita Compromís i com necessita Cerdanyola.

 

Si finalment és alcalde, què és el primer que farà?

El primer seria iniciar una ronda de contactes amb el conjunt del personal municipal. Nosaltres tenim un projecte de ruptura per trencar amb les polítiques que s’han fet fins ara i per poder-ho fer volem comptar amb el personal municipal i que es facin seu el projecte. D’altra banda, fer una auditoria a fons de la situació municipal per tenir tota la radiografia de l’Ajuntament i evitar que hi hagi sorpreses de cap tipus.

 

Després de quatre anys a la institució, què ha canviat a Compromís?

Ara tenim molta més experiència en el coneixement de la institució i també més experiència de les persones del col·lectiu. Sobretot tenim un programa molt més sòlid i amb propostes molt concretes que hem anat posant sobre la taula durant aquests quatre anys. Ara posarem en valor tota aquesta experiència, com també l’experiència de quatre anys de lluita al carrer i de treballar amb entitats i moviments socials.

 

Concreti’m les més importants.

Una que és de justícia és apostar per una fiscalitat progressiva a Cerdanyola, que és un aspecte que nosaltres hem treballat molt. També proposar un pla de xoc de mesures socials per garantir el dret a l’habitatge i de lluita contra la pobresa que existeix a Cerdanyola.

 

I durant aquests quatre anys a l’Ajuntament què creu que Compromís ha aportat?

El que posem més en valor és que al ple s’ha recuperat el debat polític en majúscules, la batalla d’idees. Això en gran part ha estat gràcies a nosaltres. Fins fa quatre anys el ple només era un petit teatre on s’escenificava el canvi de cromos sense confrontació d’idees. Tot i que alguns ens han acusat d’allargar el ple, el que hem volgut és dotar el ple de contingut polític. Estem convençuts que aquests quatre anys haurien estat molt pitjors sense la nostra presència. Hem forçat que determinades decisions s’hagin hagut de prendre, com l’inici de la tarifació social o la pressió sobre el tema de Can Planas. Sempre hem posat propostes sobre la taula i hem estat l’altaveu de moltes lluites a Cerdanyola.

 

Des del govern moltes vegades s’han definit les vostres propostes com a “utòpiques”. Realment es poden portar a la pràctica?

Estem convencuts que si hi ha la voluntat política es poden dur a la pràctica. Segurament la legislació s’ha fet molt més restrictiva, per exemple en el cas del deute, però tot i això cal afrontar-ho amb valentia i cal entendre que algunes vegades caldrà assumir alguns riscos, però no serà sistemàtic. Pensem que les lleis són interpretables, només es tracta de tenir la voluntat de fer-ho. Tenim molts exemples d’incompliments de la llei o de forçar la legalitat que s’han fet des del govern municipal, el que passa és que s’ha fet en benefici d’una minoria. El que nosaltres plantegem és fer-ho al revés... És a dir, si ens l’hem de jugar serà sempre en benefici de la majoria.

 

Seria fàcil governar i a la vegada apostar pel canvi al carrer?

Sí, i és una obligació. El poble mana i el govern ha d’obeir. Hem de posar l’Ajuntament al servei de la gent, que sigui un instrument per transformar Cerdanyola i no per perpetuar les injustícies. Quan estiguem governant sabem qui haurà queixes, però el plantegem és que a través de la participació ciutadana poguem trobar els mecanismes per posar-nos d’acord.

Com resumiria aquest mandat?

Han estat quatre anys perduts. Existia la correlació de forces per iniciar un canvi si realment els que han estat governant fossin fidels a allò que diuen. Però han preferit mirar cap a la dreta perquè tot continués igual. Per exemple, com en el tema de la fiscalitat, els hi hauria estat bastant més fàcil tirar endavant propostes valentes que haurien millorat les condicions de vida de moltes persones de Cerdanyola.

 

Us agradaria que el procés de confluència de les esquerres hagués estat d’una altra manera?

Nosaltres no només som una confluència del projecte de Compromís amb la CUP, Compromís en si mateix ja és un projecte de confluència de moltes persones implicades en lluites populars i en el teixit associatiu de la ciutat. El que hem aconseguit aquesta vegada és tornar a eixamplar aquest espai de la unitat popular. Però no ens amaguem, hem intentat que un altre actor polític, que és Podem, participés en aquest projecte. Hem fet tot el possible i ho hem posat molt fàcil. Al final per qüestions internes no ha pogut ser, però tot i això sí que hi ha persones vinculades a Podem que s’han implicat en el projecte i en la candidatura.

 

No haver aconseguit sumar amb Podem és una oportunitat perduda?

El que està clar és que ens hauria permès arribar una miqueta més enllà del que arribem ara. Però tampoc pensem que la diferència sigui molt substancial, perquè entenem que sí que representem la unitat popular per fer una ruptura amb les polítiques que s’han fet fins ara. Oportunitat perduda no, però sí que és una pena que Podem no s’hagi pogut sumar a aquest espai.

 

Us heu definit com “l’única alternativa real” del canvi a Cerdanyola.

Sí, pensem que el comú denominador de la resta de forces és molt gran, pràcticament totes les forces que es presenten d’una forma o d’una altra han participat en els governs dels últims 30 anys. I per tant, totes aquestes forces són, en major o en menor mesura, responsables d’aquest model de ciutat caduc. Els hi tocarà fer autocrítica. Som conscients que som l’única garantia de trencament amb el passat per poder començar a treballar per construir un present i un futur diferent.

 

Creu que aquest discurs ha quallat entre la ciutadania i es veurà traslladat als resultats electorals?

Fa quatre anys teníem una proposta molt engrescadora, però que encara no coneixia molta gent i els resultats ja van ser una sorpresa. Amb el transcurs d’aquest quatre anys hem anat veient que cada vegada la gent coneix més les nostres propostes. Personalment, jo també he experimentat que hi ha moltes persones que jo no coneixia i elles sí em coneixien. És una responsabilitat molt gran i molt gratificant encapçalar un projecte col·lectiu que té aquesta implantació a la ciutat i que s’ha convertit en un actor polític sense el qual no s’entendria tot el que ha passat aquests quatre últims anys.

 

Mulli’s amb un pronòstic.

Tenim opcions reals de guanyar i de créixer moltíssim. Els partits que han estat governant patiran una patacada important. És possible que quedi una aritmètica difícil, però nosaltres aspirem a ser el principal actor polític i a constituir un govern a la ciutat per posar en pràctica el nostre programa, que és el nostre objectiu. En aquest sentit, les nostres condicions per qualsevol pacte serà el nostre programa.

 

Amb tots els partits que han estat governant és impossible un pacte?

No donem res per impossible, diem que cal canviar les prioritats de la ciutat i apostar per un model de ciutat diferent. Nosaltres el que volem és posar en marxa el nostre programa i amb qui estigui disposat a parlar d’aquestes qüestions valorarem si ens podem entendre. Les nostres condicions són el nostre programa i esperem que hi hagi d’altres, que com a mínim en el discurs han dit estar d’acord amb algunes coses de les nostres propostes però a la pràctica la seva acció política ha estat la inversa, que després de veure el càstig electoral que patiran facin una reflexió. Però hem de veure exactament quina correlació de forces deixen les eleccions i si ens calen més o menys suports. Personalment crec que s’està partint d’uns suposats resultats que no es basen en dades objectives, sinó en percepcions personals.

 

L’alcaldia l’ha de tenir la força més votada?

L’ha de tenir qui sumi els suports suficients per tenir la majoria. Si, independentment dels resultats, nosaltres aconseguim tenir els suports per tirar endavant el programa, no tindrem cap dubte. No tenim cap afany de poder, només volem en marxa el programa.

 

Com us condicionarà el context nacional a l’hora de formar pactes?

Per a nosaltres el procés sobiranista és una part més de la nostra lluita per la ruptura. És indestriable. Estem lluitant per assolir una sobirania plena de la gent, això té a veure amb el marc polític amb el qual haurem de conviure però també en com hem de gestionar tot allò que és comú. No renunciarem als nostres eixos principals per arribar al poder i si cal treballarem des de l’oposició.

Carles Escolà serà novament l’alcaldable de Compromís per Cerdanyola

L’assemblea general del Compromís ha escollit Carles Escolà com a cap de la llista electoral a les eleccions municipals del 24 de maig. La resta de la llista electoral així com els actes previstos per a la seva presentació a Cerdanyola es faran públics en els pròxims dies. Escolà, de 36 anys, repetirà com a cap de llista de la formació municipalista després d’haver-ho estat al 2011 i d’haver exercit el càrrec de regidor i portaveu del grup municipal durant més de 2 anys (maig 2011 – octubre 2013).


“Amb l’elecció del Carles Escolà com a cap de llista, s’escull a la persona que uneix les diferents sensibilitats dels moviments polítics locals que han treballat i treballen per la ruptura i la transformació i, a més, es garanteix que el Compromís i el seu alcaldable siguin la veu dels moviments socials una legislatura més”, destaca un comunicat de la formació.  Compromís assegura que aconseguiran “guanyar les eleccions del mes de maig i posar en pràctica una nova manera de fer política que impliqui canviar les velles polítiques amb l’aplicació del programa de ruptura municipal” que estan elaborant. La formació apunta que amb el seu treball han aconseguit “configurar les bases per al canvi de model de ciutat a Cerdanyola que hem de seguir construint entre tots i totes”.

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C