El PSC aprova la llista per a les municipals

En una assemblea extraordinària a l'Ateneu, el PSC ha ratificat per una àmplia majoria la llista per a les eleccions municipals del 26 de maig que encapçala Carlos Cordón. La candidatura, segons l’alcaldable, està formada per "veïns i veïnes de diferents barris del municipi que volen revertir la situació actual i aconseguir un Ajuntament que aposti per Cerdanyola i la seva gent, com a veritable prioritat". A més, per primera vegada, es tracta d’una llista en cremallera segons el gènere dels candidats. "Fet que demostra l’aposta dels socialistes per la igualtat real", destaca el PSC en una nota de premsa. Segons Cordón, es tracta d’una "llista renovada, formada per dones i homes preparats, coneixedors del teixit social, esportiu, veïnal i cultural de la ciutat, així com de les problemàtiques reals dels cerdanyolencs i les cerdanyolenques". El candidat socialista remarca que encapçala "un equip jove, rigorós, honest i competent, disposat a treballar per millorar el dia a dia dels seus veïns, en una Cerdanyola de totes i tots i per a totes i tots". Per al candidat, la cita del 26 de maig és "una oportunitat per recuperar la Cerdanyola de tothom. Una ciutat amable, accessible, equipada, neta i segura en la qual desitjar viure i conviure". Segons l'alcaldable del PSC, el "projecte dels socialistes és el projecte de la solvència, la sensibilitat social i la convivència, el de la Cerdanyola pionera i plena d’oportunitats".

En els 10 primers de la llista es troben Carlos Cordón, Pepi Rivera, Víctor Francos, Carme Arché (independent), Javi Sánchez, Glòria Urbano (independent), Davig González (JSC), Eulàlia Mimó, Óscar Pons i Marian Navarro. Així, als primers llocs de la llista repeteixen els actuals regidors Carlos Cordón, Víctor Francos i Eulàlia Mimó. També destaca la presència de l'exregidora d'ICV-EUiA Carme Arché en el número 4 com a indpendent. La llista la tanca l'exalcaldessa i actual regidora socialista Carme Carmona. La presentació pública dels membres de la candidatura socialista tindrà lloc el 6 d’abril (18.30 hores) al Teatre de l’Ateneu.

LA LLISTA COMPLETA:

1. Carlos Cordón Núñez (34 - Serraparera)
2. Pepi Rivera Dueñas (49 - Serraparera)
3. Víctor Francos Díaz (40 - Centre)
4. Carme Arché Ametller (49 - Quatre Cantons) INDEPENDENT
5. Javi Sánchez Miras (56 - Serraparera)
6. Glòria Urbano Jiménez (53 - Centre) INDEPENDENT
7. David González Chanca (24 - Cerdanyola 2000) JOVENTUT SOCIALISTA
8. Eulàlia Mimó Viader (55 - Serraparera)
9. Óscar Pons Cárceles (50 - Canaletes)
10. Marian Navarro Marín (55 - Banús-Bonasort)
11. Santi Moro Muñoz (32 - Fontetes)
12. Andrea Borrego Valero (32 - Canaletes) INDEPENDENT
13. Antonio Otero Muñoz (53 - Canaletes) INDEPENDENT
14. Rocío López Albadalejo (39 - Barri de Dalt) INDEPENDENT
15. Jonatan Márquez Cervantes (31 - Turó)

16. Sara Fernández Flor (33 - Banús-Bonasort) INDEPENDENT
17. Carlos Piedra Guillén (19 - Fontetes) JOVENTUT SOCIALISTA
18. Rosa Gutiérrez Romero (59 - Barri de Dalt)
19. Sergio Garrido Vázquez (37 - Banús-Bonasort)
20. María José Pérez Sánchez (42 - Quatre Cantons) INDEPENDENT
21. David Núñez Mula (47 - Canaletes) INDEPENDENT
22. Rafi Martos Soria (50 - Canaletes) INDEPENDENT
23. Víctor Soria Corral (24 - Centre) JOVENTUT SOCIALISTA
24. Loli Vázquez Jiménez (51 - Fontetes)
25. Carme Carmona Pascual (59 - Ca n'Antolí)


SUPLENTS
1. Antonio Manrubia Martin (80 - Turó)
2. Cristina Real Masdeu (73 - Serraparera)

Josep Font: “Al 1979 el partit em va oferir ser el candidat a l’alcaldia. Vaig rebutjar i finalment ho va ser Celestino Sánchez”

Durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició a la democràcia Josep Font va ser una de les figures més destacades de la política local i va desenvolupar, també, importants responsabilitats al PSC, a nivell nacional. Fundador del PSOE a Cerdanyola, que posteriorment es fusionaria amb el PSC que encapçalava Enric Senabre, en aquesta entrevista recorda aquells anys i fa cinc cèntims dels seus records.

Josep Font va néixer a Bellcaire d’Urgell, prop de Balaguer, d’on era la família de la seva mare. La família del seu pare, però, era de Ripollet, “dels que van perdre la guerra”, segons recorda. Al final de la guerra, va acabar a un camp de concentració. I al sortir, es va haver de tornar a amagar perquè el van avisar de que si tornava a Ripollet el matarien. Després d’una temporada amagat a una casa familiar, buida, propera al  Pantà de Camarassa, la família es va instal·lar a Bellcaire.

Allà passaria Font els primers 14 anys de la seva vida. A Ripollet, però, conservava família. I quan va arribar el moment d’aprendre un ofici, com no volia treballar de paleta (com el seu pare) ni de pagès (com els seus avis) va tornar a Ripollet, amb els seus avis i oncles, per aprendre l’ofici de mecànic. Aviat començava a treballar a tallers petits, com els Tallers Isern,  o  els Tallers Prats. Acabaria entrant a Aiscondel.

Inici de la militància política a Aiscondel

Allà, entraria ràpidament en contacte amb persones vinculada al PCC i al PSUC, “i per tant, a CC.OO”, comenta. Comença a assistir a reunions del sindicat, que, segons diu, “es feien a esglésies, cosa que em va sorprendre molt, perquè a Lleida aquestes coses no passaven. A la primera reunió que vaig anar vam arribar dos o tres persones a l’església, va sortir un capellà, ens va donar la clau i ens va dir: aquí podeu fer la reunió, però no feu gaire soroll. Al final va anar arribant gent fins que ens vam aplegar deu o dotze. Per les converses, de seguida vaig veure que tots els que estaven a aquella reunió havien estat a la presó, menys jo. Eren tots gent del PSUC”.

La seva militància comença, doncs, a CC.OO. Segons recorda, “en aquell moment, només existien PSUC i CC.OO. Evidentment, a la clandestinitat. El PSC i el PSOE ni existien. Es donava, a més, la circumstància de que a aquesta zona de Catalunya la situació que es vivia era de molta agitació. I la nostra forma d’actuar i pensament polític estava totalment condicionat per aquesta forta agitació”

El servei militar, però, suposaria per a ell un important “shock” cultural. El va fer, al 1966, a la Unitat d’Operacions Especials. Allà, parlant amb els seus companys, aviat comprova que els postulats ideològics que ell assumia sense discussió des del punt de vista del cinturó industrial de Barcelona no eren acceptats per gairebé ningú que provingués d’altres llocs. Malgrat el moment i el lloc, les converses polítiques que mantenia eren tan obertes que, finalment, un dels seus superiors el va avisar de que si no deixava el tema podria acabar tenint problemes.

El fet de comprovar directament com gairebé ningú aliè als ambients que es podien trobar, bàsicament, a les indústries del Vallès “combregaven” amb els postulats ideològics de CC.OO. el fan començar a pensar que alguna cosa falla, i que potser hi ha alguna disfunció entre les postures ideològiques que fins a aquell moment defensava i les necessitats o forma de pensar de la major part de la població. Malgrat tot, al tornar a Aiscondel, reprèn en un primer moment la seva activitat sindical. Fins que, en un moment determinat s’organitza una vaga de 21 dies que ell considera que s’ha convocat, en gran part, per motius polítics i no laborals o de defensa dels treballadors. La situació es complica i, finalment, acaben intervenint els antidisturbis. És un nou motiu que l’empeny a buscar altres alternatives ideològiques mitjançant les quals donar sortida a la seva activitat política.

Arribada al socialisme i reunions clandestines amb Felipe González

Així arriba al socialisme. S’assabenta de que el PSUC, de fet, es va crear com a resultat de la fusió a Catalunya dels socialistes i els comunistes. Però cada vegada que pregunta a algun membre del PSUC si coneix a algú del partit socialista només obté una rialla sarcàstica i com a molt alguna referència “als músics”. Li costa descobrir que es refereixen al MSC (Moviment Socialista Català) on, en aquell moment, militaven entre d’altres Obiols o Raventós. Els comunistes, en aquells moments, es reien d’ells.

Ell, però, comença a orbitar de forma cada cop més clara en torn a l’òrbita socialista. Es fa membre d’una associació de Barcelona, tolerada pel franquisme, que es deia “Amigos de las Elecciones Universales”. És gràcies a altres membres d’aquesta entitat que, finalment, aconseguirà contactar amb membres del clandestí PSOE. Segons comenta ara, “potser m’hagués resultat més fàcil contactar amb gent del MSC, però en aquell moment jo ha havia vist que a qui reconeixia la Segona Internacional era al PSOE, i jo em guiava per la Segona Internacional”.

Entra així en contacte amb Joaquim Jou i Fonollà, un dels fundadors de la Federació Catalana del PSOE. “Devia ser al voltant de 1974. Li vaig dir que volia col·laborar amb ells. I es va donar la casualitat de que, pocs dies més tard, venia Felipe González a una reunió clandestina a Santa Coloma. Jo ja sabia qui era Felipe perquè ja havien parlat d’ell en algun número de “Cuadernos Para el Diálogo”. Em van convidar a la reunió. I em vaig integrar a la Federació Catalana del PSOE”.

Al començament es va dedicar, bàsicament, a intentar captar militants. Segons recorda, en van entrar molt pocs, i amb moltes dificultats. Bàsicament, gent que, com ell, eren membres del Comitè d’Aiscondel i que havien sentit parlar del partit. Noms com Bernardino Álvarez, Antonio Rodríguez (“León”), Joan Puig... finalment es va poder organitzar un petit nucli.

Una data especialment significativa, i que demostra clarament com de petit era el partit en aquells moments, és el dia en el qual va visitar Cerdanyola Triginer, que ja era Secretari General del PSOE a Catalunya, per donar un míting al Casal Parroquial, amb la complicitat de Mossèn Rosell.  Malgrat la importància del protagonista de l’acte, hi va assistir molt poca gent. Si finalment van poder començar a créixer va ser, en gran part, pels greus problemes que a la ciutat va tenir el PSUC i que va fer que molta gent busqués, com ell havia fet abans, altres alternatives per dur a terme la seva tasca política.

Quan, finalment, es van començar a preparar les primeres eleccions municipals després del franquisme, Font formava part de l’executiva catalana del PSOE i s’estàven fent els tràmits per al congrés de la Unitat amb el PSC que –com és sabut- finalment es va tirar endavant.

El PSC a Cerdanyola

A Cerdanyola,  abans d’aquest Congrès, i segons recorda, “l’agrupació local del PSC eren també quatre gats. L’havien posat en marxa, bàsicament, Enric Senabre, Miquel Sánchez i Albert Lázaro”. Aquell procés d’unitat, però, no va agradar a tothom. Segons comenta Font, “en Lázaro, que entre d’altres virtuts té la de ser un home de fortes conviccions, al PSOE no el volia veure ni en pintura. I quan es va fer la unitat, va marxar del PSC. A mí sempre em va semblar una decisió difícil d’entendre, perquè al final el que s’estava fent era unificar una branca del socialisme més catalanista i una altra més espanyolista, que era el que passava a nivell de carrer”.

Aquí a Cerdanyola, a diferència d’altres ciutats on la integració va ser molt difícil i va comportar moments de molta tensió o fins i tot d’una certa violència entre militants, el procés va ser molt fàcil i va anar molt bé. “Entre d’altres coses”, diu, “perquè ni el Senabre ni jo mateix teníem ganes de problemes”.

Quan, poc després, va arribar el moment de fer les llistes electorals de les primeres municipals li van demanar que fos el candidat. Però, en aquell moment, ell era Secretari Nacional de la UGT, formava també part de l’executiva del PSC com a  Secretari de Formació i, reconeix, tenia moltes esperances i li feia molta il·lusió ser diputat al Parlament de Catalunya. Durant una visita a la ciutat de Valentín Antón, que havia estat Secretari Nacional de la UGT, es va organitzar un partit de futbol i una costellada a Can Coll. Aquell dia li va proposar ser candidat. I allà mateix, Font li va dir que aquesta no era la seva prioritat.

Segons recorda, “jo sabia que si jo deia que no només podia haver dos candidats. O Celestino o l’Enric. Li vaig dir a Valentín Antón que a qui triés l’agrupació jo li donaria tot el meu suport. I no vam parlar més del tema”. Afegeix, tot seguit, que en aquell moment ningú pensava que els alcaldes arribarien a ser unes figures amb tant poder i tant autònomes dels partits com després han estat. Molts pensàven que la seva funció seria més de gestió, i que estarien fortament controlats pels partits. Ell donava, en definitiva, més importància a estar a l’executiva del partit que a ser alcalde.

L’etapa a Madrid i enfrontament a Felipe i Guerra

Va començar a viatjar molt a Madrid per la seva condició de Secretari de Formació del PSC, per coordinar les activitats amb la Secretaria de Formació del PSOE. Allà treballava amb Luis Gómez Llorente, que després arribaria a ser Vicepresident del Congrès, i que en aquell moment coordinava la formació del PSOE. Treballaven colze a colzeper preparar els programes formatius. Sovint hi havia xocs perquè les coses que es preparaven a Madrid a Catalunya no es podien aplicar o determinats membres del partit no les veien adequades. Però, comenta, “jo ho anava trampejant perquè al viure a Catalunya entenia els punts de vista d’aquí, i al mateix temps com venia del PSOE entenia els seus punts de vista”.

Va arribar, aleshores, el famós congrés en el qual es volia que Felipe González continués com a Secretari General del Partit, però mantenint el marxisme dins de l’ideari del programa. Gómez Llorente li va preguntar quina seria la seva postura. Ell va contestar que amb la potència que tenia el PSUC a Catalunya si deixàvem el marxisme tindríem serioses dificultats. Li van demanar que es sumés al nucli de persones que s’oposaven a que al PSOE deixés el marxisme. Va accedir, sumant-se a altres militants tant destacats com Pablo Castellano o Fernando Morán... “Érem”, diu ara, “un equip bastant potent”.

Van guanyar les primeres votacions d’aquell Congrès. Però Felipe González, Rubalcaba i Alfonso Guerra, diu, “van fer de les seves. Van maniobrar molt bé, i finalment vam perdre el Congrès. Nosaltres no questionàvem a Felipe, érem conscients de que era l’únic que podia arribar a ser president del Govern, de tots els possibles candidats del PSOE. El que no volíem era deixar de banda les postures d’esquerres”. Després d’aquell episodi (“El que se mueva no sale en la foto”), Guerra va reduir a l’ostracisme a la major part d’integrants de la corrent crítica.

Aviat va veure que la seva continuïtat a l’executiva nacional del partit no estava garantida,  i va preferir marxar. Li va dir a Raimon Obiols que no volia continuar, i que preferia tornar a Cerdanyola.

Regidor de Cerdanyola a la segona legislatura

A la segona legislatura, va ser elegit regidor. Si li demanen quina valoració fa d’aquells governs locals del PSC diu que globalment creu que ha de ser positiva, “encara que no tinc tota la informació, i sabent com estava la situació quan havien arribat, i les traves que els hi posaven tant els comunistes com els convergents, diria que se’n van sortir prou bé.”

Es va manifestar, però, crític, ja en aquell moment, respecte a determinades polítiques del govern amb les quals ell no estava d’acord. Més concretament, en la política de selecció de personal de l’Ajuntament. Una competència que, a més, ell gestionava directament. Després d’un parell de situacions tenses amb alguns dels membres de l’equip de govern, se li van retirar aquestes competències. Quan va acabar aquella legislatura, no va repetir com a regidor. I, de fet, va tancar la seva activitat política per centrar-se en la vida professional i familiar.

 

Carlos Cordón serà el candidat del PSC a l’alcaldia

El primer secretari de l’agrupació local i regidor a l’Ajuntament rep un suport del 96,2%

Quan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals del 2019, els socialistes ja han decidit qui serà el seu candidat a l’alcaldia. El primer secretari de l’agrupació local i regidor a l’Ajuntament, Carlos Cordón, va rebre l’ampli suport del 96,2% dels militants i simpatitzants després de ser avalat prèviament pel 79,12% de la militància (144 avals). En les eleccions municipals del 2015 Cordón, que assegura sentir-se “immensament feliç i agraït”, va ser el número quatre d’una llista que encapçalava Carme Carmona.

Tornar a governar Cerdanyola “per fer-la més cohesionada i més justa”

L’elecció definitiva de Cordón com a candidat del PSC a l’alcaldia va tenir lloc en una assemblea celebrada a l’Ateneu, on el candidat va explicar que s’havia presentat al procés per encapçalar el projecte dels socialistes de Cerdanyola, sentint-se amb “la força, les ganes i la il·lusió necessàries per a fer-ho”. Cordón va destacar la vigència del projecte socialista a la ciutat, ara renovat, i la seva voluntat de treballar amb il·lusió per “tornar a aconseguir la confiança majoritària de la ciutadania, a guanyar les eleccions i a governar Cerdanyola per fer-la més cohesionada i més justa”. Una Cerdanyola “pensada per a les persones i amb polítiques adreçades a millorar la qualitat dels veïns i les veïnes, que no perdi el tren del progrés”, apuntava el ja candidat socialista: “En definitiva, una ciutat per a viure i per a viure-la, que no perdi més oportunitats, que miri per tota la ciutadania sense distincions i que sigui orgull i referent per a la seva gent; la Cerdanyola que mereixen i somien els seus ciutadans i ciutadanes”. En declaracions a aquesta publicació Cordón assegurava que vol “construir una alternativa de govern amb una forma diferent de governar” i “deixar en el passat el sectarisme i la mala gestió” per “sumar i que la ciutadania se senti encara més orgullosa de la ciutat on viu”. El candidat es considera “hereu de la feina i l’esforç de molts altres companys i companyes que havien dedicat el seu treball a fer de Cerdanyola una ciutat millor” i espera poder contribuir a aquesta gran fita amb il·lusió. “És tot un honor que m’omple d’orgull i de responsabilitat i que respondré amb il·lusió i constància”. - Redacció

Compromís continuarà al govern

Quan molts ja donaven per feta la moció de censura, ERC va fer trontollar l’aritmètica. Després del no de Ciutadans a la moció de censura que havia de liderar el PSC, l’assemblea local d’ERC a Cerdanyola va decidir dijous passat rebutjar la proposta de moció de censura impulsada pels socialistes, que finalment han decidit no presentar-la.

ERC: NECESSITAT DE TROBAR VIES DE DIÀLEG
La decisió dels republicans es feia pública mitjançant un comunicat on es remarcava que la formació continuarà fent propostes elaborades, així com participant activament d’aquelles que es considerin positives per la ciutat. “Aquest esforç de diàleg inclou tant el partit que actualment governa la ciutat en minoria, com la resta de partits de l’oposició”, concreta el comunicat. L’assemblea republicana refermava els compromisos assumits per l’executiva a nivell local. Entre aquests, destaquen donar garanties que “a Cerdanyola no es bloquejarà el procés democràtic que ens ha de dur a la independència”, renovació real en el fons i la forma de fer política, la necessitat d’aixecar catifes i ser absolutament transparent, així com altres temes clau com el rebuig al crematori, la resolució dels problemes bloquejats com l’Aparca o el Guiera, i la defensa de l’interès públic en totes les decisions conflictives com les possibles privatitzacions. Esquerra insisteix en la “necessitat de trobar vies de diàleg amb tots els partits representats al ple municipal orientades a resoldre bloqueig que pateix actualment Cerdanyola i que no desitja ningú pels propers dos anys”.

PSC: NO HA ESTAT POSSIBLE PER ERC i C’S

Poc després que ERC fes públic el seu posicionament, els socialistes anunciaven que havien treballat “sense línies vermelles i amb la ferma voluntat de dialogar per a aconseguir un gran pacte de ciutat. “Malauradament per a Cerdanyola, no ha estat possible”, apunta el PSC, perquè “alguns han tornat a cometre el mateix error que al 2015: no posar a Cerdanyola per davant de tot”. Concretament, remarquen que l’alternativa al govern d’Escolà “no ha estat possible per la poca valentia de Ciutadans i Esquerra, que no han prioritzat Cerdanyola”. Els socialistes asseguren que C’S “ha preferit mantenir un alcalde investit únicament per objectius independentistes que explorar i treballar per una alternativa transversal i estable” i que “ERC després d’iniciar taules de negociació i reconèixer que votar a Escolà com a alcalde i prescindir del PSC va ser un error, tampoc ha volgut participar de la solució compartida”. Els socialistes anuncien que continuaran treballant per a la ciutat amb “l’objectiu d’arribar a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes per a intentar resoldre els seus problemes”.

CxC: ARA S’OBRE UNA NOVA ETAPA

Per a Compromís, el fet que no s’hagi arribat a un acord per a la moció de censura implica que “s’obre una nova etapa” i un període d’estabilitat que desitgen que s’allargui fins al final de mandat. La formació assegura que vol “obrir aquesta nova etapa amb humilitat”. Primer, “analitzant les dificultats que han caracteritzat aquesta primera part del mandat i segon, els errors comesos”. Per a ells, és una “autocrítica necessària” i que és compatible amb l’orgull que senten d’alguns canvis iniciats en aquests dos anys com la participació, la fiscalitat progressiva o l’encarrilament dels grans temes de ciutat com Cerdanyola Aparca, el Centre Direccional, el crematori o el PEM Guiera. “Avui doncs, ni CxC ni la ciutat és la mateixa que fa dos anys”, remarquen. Compromís es mostra optimista “de cara a obrir una nova etapa, un període que ha d’estar marcat pel reconeixement d’allò que ens separa sense que sigui un impediment per veure allò que ens uneix”. Aquesta nova etapa ha d’estar marcada per “l’acceptació amb naturalitat de les diferents visions i posicions existents que provenen de la diversitat i riquesa de la societat de Cerdanyola” i per deixar de banda  “els retrets i el passat, cosa que només encega i dificulta la cerca d’acords presents i futurs”. Des de CxC remarquen que són “absolutament conscients” del paper que han decidit jugar i que faran el que calgui perquè la ciutat segueixi avançant.

El PSC intensifica les converses per construir una alternativa de govern

Els socialistes de Cerdanyola han anunciat que intensificaran les converses amb els grups de l’oposició que van iniciar a finals de desembre per construir una alternativa de govern. “Nosaltres sempre hem dit el mateix des del ple d’investidura del 13 de juny del 2015, que això acabaria com ha acabat”, remarcava el portaveu del PSC, Víctor Francos. Amb la dimissió dels regidors d’ERC els socialistes han “cregut” que era el “moment d’intensificar les converses per coordinar una alternativa a l’actual desgovern”. El partit que va guanyar les eleccions municipals creu que “la gravetat de la situació actual és extrema” i que “el problema no és que ERC hagi sortit ara del govern”, sinó que “no hi ha hagut govern en cap moment”. En aquest sentit, els socialistes recorden que des de la investidura d’Escolà “no s’ha aprovat cap pressupost municipal i tampoc tenim cap pla d’inversions”.

Per respecte a les negociacions, els socialistes no van donar detalls, però segons Francos, les converses estan “vives” i tots els partits han coincidit en la necessitat que “cal un canvi” i que aquest “necessita una certa rapidesa”. Fins al moment a les converses iniciades no s’ha parlat de  noms de candidats a l’alcaldia ni de cartipàs d’un futur govern, anunciava Francos, que explicava que les negociacions es fonamenten en trobar punts de consens per millorar Cerdanyola.

Concretament, cal un pla d’inversions, un pressupost, una planificació fiscal per al 2018  i un acord sobre “els temes importants per a la ciutat que tots tenim al cap”., avançava el portaveu socialista. I per fer-ho no tanquen les portes a ningú: “Hi ha projectes incompatibles amb el PSC, però no partits incompatibles amb el PSC”. En aquesta línia, Francos apuntava que els socialistes “mai han tancat la porta a ningú” i que, en canvi, Compromís per “mai ha ofert al PSC una proposta de governabilitat conjunta”. De fet, segons desvetllava el portaveu socialista, fa un any i mig la formació d’Escolà els va dir que “el seu projecte passava perquè el PSC estigués a l’oposició”. El PSC té clar que els votants els van votar per governar i que per tant ho han d’intentar amb una oferta atractiva per a la resta de partits, però si no ho aconsegueixen -”nosaltres no estarem per coses que no es poden fer o per perjudicar Cerdanyola”, remarcaven- continuaran fent una “oposició constructiva”.

Per als socialistes, la sortida del govern dels republicans és la “constatació del fracàs polític” d’Escolà: “Pensem que el que ha de fer és dimitir i ell ja ens ha dit que no ho farà”, explicava Francos. “En 18 mesos hi ha hagut quatre governs diferents, una inestabilitat de govern com la de Cerdanyola no s’ha vist enlloc de Catalunya”, lamenten els socialistes. En aquest sentit, la primera secretària socialista, Carme Carmona, destacava  que la investidura d’Escolà “es va fer sense pensar en les coincidències de ciutat, sinó en qüestions al marge de Cerdanyola”, fet que segons el PSC, els ha portat al fracàs. “En un govern de coalició cal  tenir cura de les diverses sensibilitats, però sabent que només hi ha un govern i això només ho ha sabut fer el PSC”, defensava l’exalcaldessa.

INCOMPLIMENTS DELS COMPROMISOS
El govern de Carles Escolà ha incomplert tots els compromisos que va adquirir amb la ciutadania, segons Francos, que com a exemple posava que no s’ha produït cap municipalització dels serveis de l’Ajuntament i que no s’ha fet res en el tema dels abocadors. “Nosaltres vam fer una Biblioteca Central que havia d’inundar-se i que ara fa goig i el nou govern encara no ha donat cap destí a l’edifici de l’antiga biblioteca”, criticava Francos.

El PSC reitera la falta d’ètica i transparència del govern en els processos de contractació

Els socialistes critiquen que el govern municipal de Compromís “hagi fet servir l’adjudicació directa per contractar empreses a dit” després de criticar aquestes accions quan estava a l’oposició. En aquest sentit, el PSC assegura que el govern de Compromís ha pagat per reconeixement d’obligacions 17.900 euros a l’ empresa PORTACBOT S.L. per elaborar el projecte de sol·licitud i estratègia per poder accedir a la convocatòria dels fons DUSI (Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat) i que la  persona responsable en desenvolupament local i participació d’aquesta empresa és, “casualment”, tècnica de participació de l’Ajuntament del Figaró-Montmany, municipi del que era alcalde l’actual cap de Gabinet d’Alcaldia d’Escolà.

En Comú Podem guanya les eleccions generals a Cerdanyola

Les enquestes preveien que el cinturó roig, l’àrea metropolitana tradicionalment dominada pel PSC, podria tornar-se taronja a les eleccions generals, però finalment ha canviat a morat. Cerdanyola ha seguit la tendència de Catalunya i En Comú Podem ha estat la gran triomfadora amb el 32,29% dels vots (10.551).

Els socialistes, que han perdut per primera vegada uns comicis generals a la ciutat, són la segona força  amb el 17,48% dels vots (5.711). La tercera força és Ciutadans amb el 15,27%  dels vots (4.988), seguit de Partit Popular 11,35% (3.709), Esquerra Republicana 11,01% (3.596), Democràcia i Llibertat 8,55% (2.793), Partit Animalista Contra el Maltractament Animal 1,25% (410), Unió Democràtica de Catalunya 1,25% (410), Recortes Cero 0,46% (149), Unión, Progreso i Democracia 0,27% (88) i Partit Comunista pel Poble de Catalunya 0,23% (74).

76’1% DE PARTICIPACIÓ
La participació a Cerdanyola va del 76,1%, 6 punts més que a les eleccions del 2011 quan la participació va ser del 70,1%. La normalitat presidia la jornada electoral i l’anècdota era que tres col·legis -Carles Buïgas, Serraperera i Saltells- van necessitar més urnes per poder encabir els vots al Senat.
 
EN COMÚ PODEM
El gran protagonista dels comicis a Cerdanyola va ser En Comú Podem -coalició formada per Podem, ICV-EUiA i Barcelona en Comú- que aconseguia una històrica victòria d’En Comú Podem, tot duplicant el nombre de vots del PSC. “En Comú Podem és la força del canvi a Cerdanyola”, assegura la coalició. “L’impuls de la nova política i de la il·lusió per un canvi real a Catalunya i Espanya, sumat a la bona campanya de la coalició a Cerdanyola”, han estat la clau que explica els excel·lents resultats de la formació a la ciutat i a Catalunya. “El nostre compromís és el canvi a favor de les persones, de les polítiques socials, de les noves maneres de fer política i en general, d’un país per a la majoria”, apunten. 

En la valoració dels resultats de les eleccions En Comú Podem ha remarcat el seu “compromís per resoldre la situació política catalana mitjançant un referèndum”.

PSC
La candidata número 9 del PSC per Barcelona i exalcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, felicitava els cerdanyolencs per l’alta participació i també a En Comú Podem pels seus “bons resultats a Cerdanyola i a Catalunya”. Carmona, que agraïa el suport de més de 7.000 ciutadans, remarca que els resultats a Espanya col·loquen com a força guanyadora al PP, però els resultats dels socialistes contribueixen a què a Espanya hi hagi un canvi. En clau local, l’exalcaldessa  destaca la segona posició dels socialistes i “la davallada dels partits independentistes”.

C’S
L’agrupació local de Ciutadans valora molt positivament els resultats obtinguts per la formació tant a nivell nacional com local. “El nostre partit ha entrat amb força al Congrés ja que partíem de 0 i ara tenim 40 diputats, el que indica que l’espai de centre ha estat molt ben acceptat”, remarca la portaveu de C’S, María Valle. “És també important el panorama que s’obre de dificultat per governar per qualsevol dels partits amb la consegüent inestabilitat que això comporta”, apunta. En quant als resultats de Cerdanyola, des de C’S entenen que col·locant-se com a tercera força consoliden els seus resultats anteriors. Per a la formació, el fet que ERC i Democràcia i Llibertat hagin quedat en el 5è i el 6è, “consolida també la idea que Cerdanyola no és una ciutat independentista”.

PP
El Partit Popular ha tornat a guanyar unes eleccions generals, però amb uns “mals resultats” que suposen tancar el cicle de constant descens des dels comicis europeus. Però malgrat el triomf a 38 de les 52 províncies espanyoles, el president del PP a Cerdanyola, Manuel Buenaño, apunta que ha quedat configurat un “escenari atípic” sense majories absolutes i que obligarà a treballar pactes. “Crec  que el panorama no s’aclarirà fins al 13 de gener, que es quan s’han de constituir els dos òrgans”, valora el líder popular. En l’àmbit local, Buenaño felicita Podem “com a marca guanyadora” a Cerdanyola: “No ha estat una sorpresa, el que sí és una sorpresa són els resultats d’ERC, Democràcia i Llibertat i C’S respecte el 27-S”, destaca.  
 
ERC
Després d’augmentar en més del 150% els vots a Cerdanyola, la secció local d’ERC es felicita pels bons resultats dels republicans a Catalunya. “A l’espera d’un canvi que veiem impossible a l’Estat seguirem treballant per la via independentista com a motor de canvi social”, s’afirma des d’ERC.

DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT
Des de Democràcia i Llibertat admeten que els resultats obtinguts tant a Cerdanyola com a Catalunya en general “no han estat prou bons”, malgrat que es podrien “trobar aspectes positius com per exemple, la consolidació del dret dels catalans a decidir el seu futur”.  La reflexió que fa en aquest moment la formació és refermar-se en “la necessitat de continuar el camí de refundació del nostre partit per convertir-lo en una eina útil i potent al servei dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”.

UNIÓ DEMOCRÀTICA

Finalment, l’agrupació local d’Unió Democràtica de Cerdanyola agraeix la confiança depositada per totes aquelles persones que els han tornat a fer costat. “A casa nostra ha quedat clar que existeix una amplia majoria, entre les que hi figura Unió, que aposta pel dret a decidir però també que la inestabilitat i ingovernabilitat que existeix ara a Catalunya també s’ha traslladat a la resta de l’Estat espanyol”, explica el president d’Unió a la ciutat, Jaume Folch. En els propers mesos, la formació celebrarà un “nou congrés per debatre aquests resultats i fixar les noves línies d’actuació del partit des del catalanisme integrador i moderat”.  

CARME CARMONA NO ENTRA AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

La candidata número 9 per Barcelona, l’exalcaldessa Carme Carmona, finalment no ha aconseguit l’escó com a diputada, però assegura que la campanya ha estat una gran oportunitat. “És cert que em feia molta il·lusió poder portar les reivindicacions de la comarca a Madrid i malgrat no aconseguir-ho la campanya ha estat una oportunitat per fer immersió al territori i anar més enllà de la meva ciutat”, reconeix Carmona. L’exalcaldessa explica que durant l’últim mes ha pogut recollir les demandes dels “companys” del Vallès Occidental. “Per exemple, el soterrament de les vies de Montcada era un anhel que em van transmetre i encara que no hagi sortit hi haurà el compromís per part del PSC”, anuncia

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C