Carles Escolà: “Creiem que la valoració global de l’acció de govern és prou bona”

Destacats Carles Escolà: “Creiem que la valoració global de l’acció de govern és prou bona”

L’alcalde repassa els primers sis mesos del govern de Compromís. “Ara ens toca posar-nos d’acord i posar els interessos de la ciutat per davant de tot”, assegura Escolà sobre la possible ampliació de l’executiu   


- A l’entrevista per a les eleccions municipals d’aquesta publicació va triar fer-se la foto a les portes de l’Ajuntament per fer visible que Compromís volia governar, un objectiu que s’ha fet realitat.
Era el missatge que nosaltres volíem transmetre, sabíem que existia l’oportunitat d’arribar a l’alcaldia, però certeses no les tenia ningú.

- Les coses es veuen diferents des de l’alcaldia?
Continuo veient les coses igual que sempre. El que sí que és cert és que cada dia anem evolucionant, però les propostes de màxims a les quals ens agradaria arribar són les mateixes. Des de l’alcaldia sí que som més conscients d’algunes limitacions  que de vegades les has de saber gestionar perquè si no et poden frustrar. Sobretot s’ha de treballar per poder vèncer aquestes limitacions que objectivament existeixen en el context en el qual ens trobem: un govern en minoria que necessita arribar a molts acords per poder fer moltes coses. Hem de saber llegir el moment i entendre que tot no ho podem fer des del primer dia, però no hem renunciat a res.

- Quin és el pitjor moment que ha viscut des que ocupa la cadira d’alcalde?
Personalment, els moments més complicats són els inicials, fins que t’adaptes a la situació. Les primeres setmanes són una muntanya russa perquè de cop et trobes amb moltíssima responsabilitat i també per la càrrega de feina que suposa embarcar-te en un tren que ja està en marxa i que té la seva direcció. En l’àmbit polític, una mica igual. De cop ens vam trobar amb molta feina i a nivell de Compromís hem hagut de fer un salt molt important de maduresa política i sobretot saber separar el que és el Compromís i el que és el govern de la ciutat.

- També hi ha hagut bons moments?
Les primeres setmanes quan et trobaves amb certa frustració, de seguida et trobaves amb un altre context que et donava molts ànims i veus les possibilitats de poder resoldre petits problemes del dia a dia de la ciutadania i de poder posar en marxa iniciatives polítiques diferents. Per exemple, començar a plantejar-nos a la ciutat si volem apostar o no per la gestió pública dels serveis. Simplement el fet de poder obrir aquest meló ja és un revulsiu polític per continuar malgrat les dificultats i malgrat que des d’una perspectiva personal és un sacrifici molt gran.

- Us heu trobat amb sorpreses en arribar a l’alcaldia?
Vam arribar amb una fotografia força completa de l’Ajuntament, però ara tenim més resolució en aquelles parts on no hi havia tanta. Sorpreses destacables, cap.

- Una de les seves apostes principals era la fiscalitat progressiva. La proposta d’ordenances fiscals aprovada ho és?
Som conscients que si només depengués de nosaltres voldríem arribar molt lluny, però si només depengués de nosaltres tampoc ho podríem fer tot de cop. A més, necessitem el suport d’altres grups que tenen les seves propostes i hem d’anar trobant punts de consens que ens permetin avançar en la línia de reequilibrar la pressió fiscal per fer-la més progressiva. Tot i les dificultats, creiem que en aquest punt s’ha fet un avenç molt important perquè s’ha trencat una dinàmica de molts anys amb la mateixa trajectòria i ara ens movem en una direcció diferent. No és la proposta que defensava Compromís, però encara que haguéssim tingut majoria absoluta no hi hauríem pogut arribat. No es pot passar de 0 a 100, ha de ser un procés. Considerem que hem iniciat una dinàmica que trenca amb la que hi havia hagut fins ara. A partir d’aquí haurem de continuar treballant per veure fins a on podem continuar aprofundint des de la nostra perspectiva perquè aquest mandat suposi un canvi important respecte a l’anterior. Entenem que és important que després de molts anys es comenci una dinàmica de baixar l’IBI residencial amb un increment de la pressió a les grans superfícies industrials i comercials amb més capacitat econòmica.   

-ERC, PP i PSC qualifiquen amb un suspès l’acció de govern d’aquests sis mesos.
Som conscients que acabem d’arribar a l’alcaldia i necessitem temps per començar a posar en marxa projectes. Hi ha moltes coses que estan a la cuina i que ja aniran sortint. Però hem obert melons com l’estudi de la remunicipalització de diferents serveis, hem entomat problemes que havien estat amagats al calaix perquè no s’havien volgut abordar políticament, com els aparcaments o el conveni o amb Bellaterra. Cal trobar solucions que generin el màxim de consens. No ens posarem un excel·lent, però pensem que ho estem fent prou bé. Les ordenances fiscals del 2016 s’han aprovat abans d’acabar el 2015 i en canvi les del 2012 no es van aprovar fins al març del 2012. I era un govern amb dos anys d’experiència i amb una minoria menys petita que la nostra. Per tant, alguna cosa estarem fent bé o l’estarem fent menys malament que d’altres, això ja és opinable. Aquest govern ha començat no tan malament com a alguns els hi agradaria. Com a mínim tenim garantitzats els ingressos i una fiscalitat diferent i s’han obert temes que fins ara estaven tancats. La valoració global de l’acció de govern és prou bona.

- A l’últim ple va assegurar que es treballarà per aconseguir les majories necessàries per garantir l’estabilitat de la ciutat. Però en un comunicat posterior, CxC assegura que vol “un govern d’esquerres i de canvi que són els valors de CxC i els que van guanyar el 24 de maig”. Això exclou CiU de l’ampliació de govern anunciada al ple?
Nosaltres emplacem als quatre partits a seure i a parlar de com ampliem el govern i com garantim la governabilitat de la ciutat sabent que hi ha posicions diferents. Hem de seure i veure quina és l’opció possible. Això és el que Compromís ha intentat fer durant aquests mesos. La nostra aposta va ser formar govern amb ERC i poder arribar a acords sobre línies estratègiques també amb ICV-EUiA-MES i CiU per garantir la governabilitat en aquests temes. Ara es tracta de seure, exposar totes les postures i començar a veure quina és la manera d’encaixar-les, si és que hi ha alguna. Nosaltres pensem que sí, com a mínim cal intentar-ho. Sabem que un govern a cinc no és la millor de les opcions, un govern on la càrrega de la feina es pugui repartir entre més persones tindrà encara més iniciativa política i en definitiva podrà anar molt més enllà. Cal mirar d’apropar les posicions, que és el que fins ara no hem aconseguit.

- I llavors quina és la diferència amb les negociacions que es van iniciar al juny?
Nosaltres vam dir que només parlàvem de govern amb ERC. Ho hem intentat, ERC tenia posicions diferents i no ho hem aconseguit. Ara proposem seure els quatre grups i parlar de tot i veure on som capaços d’arribar. Sempre tenint present que tots estem d’acord que cal ampliar govern i garantir la governabilitat de la ciutat. És el que hem intentat des del primer moment, però no ho hem aconseguit. Malgrat les incerteses, nosaltres ja vam fer un pas endavant a la investidura i vam assumir l’alcaldia per garantir que la possibilitat de canvi continués oberta. I en això estem, a partir d’aquí ens toca posar-nos d’acord i posar els interessos de la ciutat per davant de tot.

- Però un govern a 9 amb ERC tampoc garanteix la governabilitat.
No, per això parlem d’ampliar govern i garantir la governabilitat. Alguns pensen que les dues coses van juntes, però nosaltres pensem que són dues qüestions separades. Garantir la governabilitat pot passar per ampliar el govern a quatre grups, però també pot passar per arribar a un acord en determinats temes estratègics de la ciutat. Vivim nous temps polítics i cal també canviar les formes de fer política. Estem abocats a un període on cada vegada hi haurà menys governs  que tinguin majoria i que, per tant, hauran d’explorar altres vies de garantir la governabilitat. Pensem que a Cerdanyola és cap aquí on hem d’anar, però hem d’escoltar les posicions dels altres i trobar quin és el punt d’equilibri.

- Com valora fins ara les reunions mantingudes amb els grups que van donar suport a la seva investidura?
Es va avançar molt en allò que ens unia, però nosaltres separem el que és govern de la governabilitat, perquè al final del que segur que es tracta és que amb qui has de governar no només has de parlar del que estàs d’acord sinó del que no estàs d’acord. I com més distància política hi hagi més complicat es fa.
 
- Durant els últims quatre anys Compromís i ERC van coincidir en molts punts a l’oposició. Però ara les seves manifestacions públiques i les del republicans semblen anar per camins diferents. Què ha passat?
Segurament que no hem trobat la forma de posar-nos d’acord per governar conjuntament. Ara hem de trobar una nova fórmula per resoldre aquesta equació que no és senzilla. Nosaltres pensem que políticament amb ERC estem exactament a la mateixa distància que estàvem. El que sí és cert és que cadascú té el seu rol, nosaltres el de governar i tirar endavant coses -algunes que potser no ens agraden- i des de l’oposició tens més facilitat per no haver de defensar allò que no t’agrada.

- Des de l’oposició, van assegurar que al 2016 al deute municipal se li haurien de sumar els 45 milions d’euros “que consolidaran als comptes municipals” provinents del deute Consorci del Centre Direccional. En quina situació deixa això les arques municipals?
Que consolidés o no diria que mai ha estat clar, el que sí estava clar és que els crèdits vencien al mes de juliol al 2016. La prova d’això és que des del mateix Consorci del Centre Direccional el que s’està fent és demanar a la Generalitat que enviï un salvavides per intentar guanyar temps i veure com trobem una solució. En el propi avantprojecte de pressupost del Consorci ja es demana a la Generalitat que faci l’aportació de 90 milions per poder cobrir-ho. Jurídicament no acabem de tenir del tot clar si la meitat s’adscriuria directament a l’Ajuntament o no, però les obligacions les tenim -l’Ajuntament continua sent propietari del 49% del Consorci del Centre Direccional- i això suposarà un problema que segurament no haurem de resoldre ara, però que caldrà resoldre i aquest és un altre dels problemes importants que podem tenir a la ciutat.

- Compromís ha guanyat el contenciós sobre Can Planas, que era un dels cavalls de batalla del partit. Què faran des de l’Ajuntament?
És una situació que hem d’analitzar bé amb l’advocat que ens va portar aquest tema. Genera una situació d’incertesa inclús en el propi Consorci. Em vaig reunir amb el director i estic a l’espera que em faci arribar els informes sobre quines són les implicacions. Per tant, ara mateix no sabria dir-te quines són les conseqüències exactament. L’únic que de moment sabem del cert és que judicialment la licitació de l’estudi ha estat anul·lada. Nosaltres pensem que com a mínim la sentència posa de relleu que cal buscar solucions alternatives per a l’abocador de Can Planas, que és una de les coses que aquests mesos hem treballat políticament, hem exigit que es treballi per trobar una nova solució  que contempli la neteja de l’abocador i no només el confinament. Al Consorci ja hem dit que les solucions han de tenir com a prioritat la salut de les persones i la protecció de l’entorn i la qüestió urbanística no ha de passar per sobre d’aquests aspectes.

- Des del govern van dir que assumien les contradiccions que suposava per a Compromís mantenir les retribucions de l’anterior executiu i incorporar càrrecs de confiança. Com les han paït?
La política implica assumir contradiccions. I aquestes són més difícils com més valors ètics i morals tens, però al final són necessàries per avançar. El repte d’agafar l’alcaldia implica necessàriament assumir  contradiccions. Sobre els càrrecs de confiança en el seu moment vam decidir que eren importants perquè iniciàvem el camí amb un govern a 5. El que sí diem és que ens agradaria treballar perquè en un futur no siguin necessaris. Però ara mateix ho són. Tenir com a cap de gabinet d’alcaldia una persona que té experiència en una altra alcaldia personalment m’ha ajudat molt, si no hauria necessitat un període encara més gran d’adaptació i d’aprenentatge que en les circumstàncies actuals hagués estat molt difícil.
Sobre el tema dels sous, la nostra proposta era una rebaixa de les remuneracions dels càrrecs del govern, però la nostra proposta no s’hagués aprovat. I si no haguéssim aprovat les dedicacions no hi hauria govern amb dedicacions i jo mateix hauria de compaginar la meva feina amb l’alcaldia. I això sí que hauria estat un gran desastre. Veient les posicions que hi havien, vam acceptar mantenir les mateixes retribucions que el mandat anterior, sabent que el nostre codi ètic només ens permetria cobrar tres vegades el salari mínim interprofessional, que és que ens emportem a casa. Però bé, som contradiccions que hem d’acceptar i les crítiques més grans que rebem per aquests motius venen de les nostres pròpies files, però assumir les contradiccions és una aposta col·lectiva de Compromís per poder governar la ciutat en les millors condicions. Compromís ha experimentat un procés de maduresa molt ràpid perquè era necessari i l’assemblea continua donant ple suport al govern. Això no vol dir que no ens senyali els errors o perills que poden haver-hi en el camí. Seria un error assumir acríticament tot el que fem, no hi ha res pitjor que no aprendre dels errors o dels encerts. Estic molt content del suport que tenim políticament i emocionalment per part de l’assemblea.

- La diferència entre el sou aprovat i el que proposava el seu codi ètic a quins fins socials s’ha destinat?
Encara no s’ha decidit, però es farà i ho farem públic. Els diners no ens els estem emportant a casa.

-Quins són els principals reptes que ha d’afrontar Cerdanyola?
Abocadors, Guiera, un canvi en la fiscalitat, l’aposta per recuperar els serveis i de dotar-los de mecanismes de control per part de la ciutadania i fer-los més eficient... Però sobretot els reptes de caire més social: posar en marxa un parc d’habitatge públic i de lloguer social a la ciutat, optimitzar  els serveis i recursos que s’estan posant en mans dels serveis socials per ajudar les famílies amb pitjors ocupacions i crear ocupació amb l’aposta pel model d’economia de proximitat, que ens sembla que és un dels elements que pot ajudar a mig termini en aquest àmbit.

- Quan va ser investit assegurava que aquest seria el mandat de la ciutadania. Com es concreta aquesta voluntat?
Es concreta anant cedint espais de decisió a la ciutadania. Ni molt menys estem en el punt al qual volem arribar, però s’ha iniciat una dinàmica amb l’obertura d’espais com les audiències ciutadanes. També cal superar poc a poc el model dels actuals Consells Municipals, les fórmules d’assemblees obertes poden ajudar a implicar molta més gent. La nostra voluntat és que es puguin reformular els mecanismes de participació en el propi ple, normalitzar audiències ciutadanes temàtiques... Totes les decisions no les podem transferir de cop a la ciutadania, però cal treballar perquè això algun dia pugui passar.  

- Digui’m quin és el desig que ocupa el primer lloc a la seva carta als Reis d’Orient?
Personalment estic en el procés de ser pare i no nego que ara mateix això és el que més ocupa el meu cap. Vull que tot vagi molt bé i que jo tingui la capacitat de resoldre la difícil equació que és compartir la paternitat amb l’alcaldia. Espero trobar la solució el més aviat possible i que sigui la millor de les solucions. Si el que volem demostrar és que la gent normal i corrent també podem governar, hem de ser capaços de fer-ho tenint una vida normal com qualsevol altra persona.

I què demana per a la ciutat? Un govern més ampli?
Sí, un govern ampli que aposti clarament perquè hi hagi canvis importants a la ciutat. De totes formes, el govern ampli només és un instrument, l’objectiu és poder posar en marxa canvis importants a la ciutat. Alguns ja s’han començat i altres sabem que s’han de fer.

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C