Joan Sánchez: Candidat a l’alcaldia de Junts per Cerdanyola

Entrevista Electoral a Joan Sánchez Entrevista Electoral a Joan Sánchez

“Qualsevol cosa o pacte s’hauria de fer amb visió estratègica, transparència i participació”

Té 50 anys i una filla. Ara viu a Serraperera, però es va criar entre el passeig de Cordelles i el carrer Torrent. És llicenciat en Filologia Catalana i professionalment ha estat mestre i professor d’institut, redactor i director de premsa local, assessor de comunicació a l’Ajuntament i ara fa set anys que gestiona la comunicació d’empreses i entitats.

L’alcaldable no va dubtar en triar el lloc per fer-se la foto d’aquesta entrevista: el MAC. La seva primera feina va ser als estius als Laboratoris Domènech, on la seva mare ha treballat tota la vida. Després va seguir molt de prop la campanya Salvem Can Domènech. I, finalment, perquè “l’actual MAC va ser un gran encert i és un dels orgulls de la ciutat”.

  • Políticament, fa més de vint anys que no milita en cap partit. Per què ha decidit ara fer un pas endavant per encapçalar un projecte polític?
    En aquests anys he seguit participant en la vida de la ciutat perquè Cerdanyola és una de les meves passions i no he deixat mai d’una manera o altra d’intentar millorar-la. Coneixia Gent que estava en el projecte de Junts per Catalunya i em van convidar a participar-hi per donar suport, però després et vas embolicant i al final t’animen a presentar-te a les primàries. I ho vaig fer amb il·lusió, però sense moltes expectatives. I al final vaig sortir. No era el meu objectiu vital, però una vegada dins prens el compromís de seguir i t’apassiona. Crec que podem fer molt bones aportacions.
  • Tothom parla de llistes unitàries i transversals, però al final tenim 10 candidatures. S’ha de fer autocrítica?
    Les de l’EMD són gairebé administratives, quedarien vuit. És cert que hi ha moltes candidatures en espais com el de Compromís, en l’espai del sobiranisme i en el del 155. Tots responen a sensibilitats diferents i tampoc és dolent que hi hagi moltes candidatures. Però sí crec que hi havia candidatures que tenien moltes possibilitats d’anar juntes. En el món sobiranista la unitat era un clam. I nosaltres en un principi vam apostar per això, però hi havia gent amb un cert to de superioritat que et deia que volies unitat perquè pensaves que sol tindries un mal. Vam tenir moltes converses amb Primàries Catalunya i no vam arribar a un acord per temes de reglament i no de voluntats. Quan ells van anunciar que no es presentaven vam convidar-los a Junts per Cerdanyola. Per exemple, la nostra número 2, Àngels Guimerà, ve d’allà. En aquest sentit ens sentim una llista molt transversal amb sobiranistes d’ICV o gent de MES. En definitiva, sensibilitats molt diferents. Busquem la unitat pel tema sobiranista, però també per Cerdanyola. No oblidem que el tema sobiranista no hauria d’estar en primer pla en unes eleccions municipals.
  • Es va presentar amb l’aval de l’exalcalde Toni Morral i el president Carles Puigdemont. Són dos polítics referents per a vostè?
    No sóc mitòman. Em costa molt etiquetar-me. Són unes eleccions municipals on el millor que podríem fer és no funcionar a base d’etiquetes, sinó de projectes i veure on volem que arribi Cerdanyola. Òbviament el meu univers és més tirant cap a la banda de les esquerres, però tampoc és una cosa que em defineixi molt. Procuro que em defineixin altres coses.
  • El vostre lema és fem-ho diferent, fem-ho junts. Però com es concreta això?
    La semiòtica m’encanta. Volíem transmetre que fins ara les coses no s’han fet bé. Això no ho pot negar ningú, Cerdanyola és una ciutat que no està on li pertocaria. En aquests quatre anys precisament s’ha vist la pitjor cara de la política: la confrontació pura i dura i la incapacitat d’arribar a consensos. Em sembla bé que l’alcalde digui que han complert el 70% de les mesures que s’havien plantejat, però llavors entenc que el programa era molt curt de mires. Volem fer-ho junts, no barallats. Aquí tenim el pacte que va portar Escolà a l’alcaldia, que ja es veia que era difícil de sostenir i després va faltar respecte i que es va trencar de molt males maneres. I això s’ha arrossegat tot el mandat. El que ha faltat és fer-ho junts és una manera de dir que cal buscar consensos. Tenim una ciutat que no està on podria estar i m’agradaria que qualsevol pacte o cosa es fes amb visió estratègica, amb participació i sent molt transparent.
  • Ha dit que “Cerdanyola és una ciutat plena de potencialitats” i que “hem d’aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix”. Però com s’ha de fer?
    N’hi ha moltes. La UAB és una d’elles. Però amb la universitat estem en una situació de desencontre, hem de seure i buscar solucions. Estem pensant en dedicar personal a buscar oportunitats d’entesa amb la UAB, de com portar algun servei de la UAB a la ciutat, la possibilitat de fer una residència universitària... Hi ha moltes opcions que demanen un cert grau de generositat per totes les parts perquè tenim aquí la UAB i l’hem de saber aprofitar. Un altre tema és el Parc de l’Alba. Tenim els carrers posats i els serveis a punt i han vingut poques empreses. Segurament perquè des de l’Ajuntament en els últims 20 anys sempre hi ha un partit que capitalitza l’aturada del Direccional. Els abocadors han condicionat el planejament i està clar que la salut s’ha de garantir, però tot el que no està a Can Planas no s’hauria d’haver-se aturat. Cal solucionar el millor possible el tema dels abocadors i també fer una política d’habitatge coherent i estratègica. El que fem allà fem-ho arran de ciutat per no fer barris allunyats i aprofitem la reserva viària del Túnel d’Horta per traslladar edificabilitat.
  • Comencem a entrar en propostes, digui’m cinc del seu programa.
    El Pla d’Habitatge. Per baixar el preu de l’habitatge de Cerdanyola necessitem més oferta. Proposem construir 60 habitatges que responguin a les emergències socials. També que l’Ajuntament torni a construir habitatge protegit de lloguer, uns 160 en quatre anys. Aquest habitatge s’ha d’aprofitar per recosir la ciutat, com per exemple Santa Teresa. Aquesta zona fa 15 anys era una oportunitat i ara és un desastre que no ens deixa molt marge. Tenim oportunitats com tota la zona de naus de la Uralita de la carretera de Barcelona. Conservar les naus que tinguin valor patrimonial i traslladar-hi allà alguna dependència municipal i donar una mica de vida a la zona. Amb la resta de naus es tractaria de promoure una edificació com l’existent a la Farigola, és a dir, baixar la qualitat de vida de la Farigola als Quatre Cantons. Cada solar obert és una oportunitat o un potencial conflicte, no es tracta de donar una gran solució a tots, però sí garantir que hi haurà coses que permetin guanyar qualitat de vida en l’espai públic de Cerdanyola.
    Una proposta que també m’agrada molt és el Parc Arqueològic de Can Canaletes, però ara ja veiem que pot ser el de tota Cerdanyola. Però des de patrimoni de l’Ajuntament ens van presentar les prospeccions que s’han fet Can Castelló i a Can Valldaura. I la proposta és potenciar el tema arqueològic a Cerdanyola per poder fer un circuit per tota la història del municipi.
  • Ha treballat com a assessor de comunicació a l’Ajuntament. Quins creus que són els problemes que pateix el consistori? Està realment paralitzat com diuen els caps d’àrea?
    Hi ha molts problemes. Alguns d’ara, d’altres de fa temps. Conec a molta gent de la casa perquè d’una manera o altra sempre hi he estat vinculat. El que sí detecto és una desmotivació general. Els treballadors ho fan tan bé com poden, però els hi ha fallat la direcció, que sempre és política. Tot s’ha de solucionar dialogant, no via expedient o fent-los sentir insegurs o indefensos jurídicament. Sembla que al final tot va a fiscalia i algunes de les denúncies acaben amb l’Ajuntament pagant i el polític responsable tampoc considera necessari donar explicacions. El treballadors no estan en el millor clima laboral possible. També cal participació, transparència i confiança entre qui governi i els treballadors. L’altre tema és el de les habilitades nacionals, que no l’acabo de entendre però està calar que hi ha un conflicte que cal resoldre.
  • Què és el primer que farà com a alcalde?
    Presentar-me i abraçar els amics.
  • Tothom parla d’un escenari post 26-M amb una possible gran fragmentació del ple. Junts per Cerdanyola es marca alguna línia vermella en el moment de fer pactes?
    No m’agrada parlar de línies vermelles. A Junts som un grup de persones que compartim la nostra passió per Cerdanyola i també el màxim respecte al nostre país. Creiem en els grans consensos que s’han treballat en els últims 40 anys com l’escola catalana, la immersió lingüística, el dret d’autodeterminació dels pobles... En tot això no volem fer passos enrere. És complicat que amb PP i Cs ens entenguem a nivell d’un pacte de govern. Però estic segur que els dos porten propostes coincidents amb les nostres i amb la majoria de partits. I si estem tots d’acord hem de fer que tiri endavant.
  • És inviable plantejar un pacte de govern amb els partits del 155?
    La matemàtica manarà. Amb PP i Cs segur que acabaríem xocant en mil coses. Al PSC se li ha de reconèixer que ha fet un esforç de renovació, tot i que encara porta insignes pesos pesants. Crec que podríem entendre’ns. D’entrada no tinc acords al cap, m’agradaria tenir uns molts bons resultats perquè sumant acords ser el proper alcalde de Cerdanyola. 

El qüestionari 

  • A qui votaria si no fos candidat i el seu partit no existís?
    Junts no és un partit, però ja l’entenc. Per les sigles, votaria ERC...
  • Quina creu que serà la sorpresa i la gran patacada de les eleccions?
    Esperem ser la sorpresa. No crec que hi hagi grans patacades, potser alguna decepció.
  • Si finalment no és alcalde...
    Treballarem per Cerdanyola, des d’on la gent ens vulgui posar amb el seu vot.
  • El millor i el pitjor que ha fet el govern durant el mandat
    El millor, com ens va representar l’1O. El pitjor, no haver sabut imposar-se i mantenir el pacte o cercar consensos per tirar endavant la ciutat.
  • Què creu que li suscita a la gent la paraula Cerdanyola?
    Estimem la nostra ciutat, però ens sap greu com s’ha de veure.

Núria Ferrer

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C