Cerdanyola al Dia

Cerdanyola al Dia

Educació de frontera al Líban

El Líban és un país de prop de cinc milions de persones amb més d’un milió de refugiats provinents de les guerres a Síria i a Iraq. Amb el convenciment que els qui pateixen més aquesta situació són els infants i els joves, La Salle i Maristes van decidir impulsar el Projecte Fratelli amb l’objectiu principal de proporcionar suport educatiu als infants o i joves refugiats. El projecte, que  compta amb el suport de Mans Unides, va ser presentat pel missioner Miquel Cubeles al Casal Parroquial.
 
“Hi ha més nens i nenes refugiats necessitats d’educació pública, que infants libanesos a les escoles públiques”

El Projecte Fratelli és un projecte intercongregacional que treballa a prop de les ciutats de Beirut i de Sidó. En un país que té la major concentració ‘per capita’ de persones refugiades al món, la capacitat i recursos educatius del sistema públic libanès son limitats. D’aquesta necessitat, entre d’altres en el territori, va néixer al 2015 el Projecte Fratelli. Un dels principals reptes per als refugiats al Líban és que la capacitat i els recursos educatius són molt limitats en el sistema públic. “Hi ha més nens i nenes refugiats necessitats d’educació pública, que infants libanesos a les escoles públiques”, explicava Cubeles, que juntament amb el també missioner Andrés Porras, treballa des del setembre del 2015 en un projecte educatiu que vol respondre a les necessitats educatives de nens i joves refugiats en el Líban. Animats per la trucada del Papa Francisco a deixar els seus llocs de confort i sortir a les perifèries, els religiosos van creure que davant el fenomen de la guerra a Síria i la gran quantitat de refugiats. I tot i que no li agraden les fronteres geogràfiques o polítiques, Cubeles va decidir donar  resposta a la necessitat d’ajudar als infants i joves refugiats en un lloc de frontera com el Líban. “És un país molt acollidor i multiètnic. Un de cada quatre habitants del Líban és un refugiat”, assegura abans d’explicar que el seu objectiu  era acostar-se als infants i joves que estan fora del sistema educatiu. “Són nanos que han viscuts situacions traumàtiques i a més d’educació necessiten acompanyament perquè puguin mirar al futur amb una certa esperança”, explica tot assegurant que els nens són nens sempre. “Si els hi dones un lloc segur on se sentin ben acollits recuperen l’alegria, es meravellós veure com arriben a expressar la seva felicitat. Però això no vol dir que no quedin ferides”, remarca el germà marista.

A Fratelli van començar amb un centenar d’infants i joves i sempre han estat en creixement. “Actualment han passat més de 1.500 nanos pels nostres recursos i no arribarem a tocar fons perquè la guerra no s’ha acabat i encara que s’acabi aquestes famílies ja ho han perdut tot. Tant de bo puguin recuperar una mica d’esperança”, desitja Cubeles.

Moment de reflexió

Ara que fa quasi quatre anys de l’inici del projecte, apunta Cubeles, és el moment de reflexionar sobre la seva tasca: “Les xifres són importants, però hem de millorar la qualitat de l’atenció a les persones per poder fer sortir el millor d’ells mateixos”. Una feina que poden fer gràcies a ajuts internacionals com el de Mans Unides, que enguany celebra el 60è aniversari. Des del 2016 el projecte Fratelli és beneficiari de Mans Unides. Concretament, l’ONG finança l’acollida dels infants de 3 a 6 anys.

Recepció a l’Ajuntament de Cerdanyola

L’alcalde, Carles Escolà, i la primera tinent d’alcalde, Elvi Vila, van rebre a Cubeles a l’Ajuntament. La trobada va comptar amb la participació de persones de Mans Unides de la ciutat, així com el rector de la parròquia de sant Martí, mossèn Joan Carles Montserrat.

  • Publicat a Ciutat

Helena Solà: “Cerdanyola ha de fer un pas endavant perquè la gent se’n senti orgullosa”

Amb “un compromís amb el país i amb la ciutat” Helena Solà repetirà el proper 26 de maig com a candidata republicana a l’alcaldia. Les eleccions municipals s’han d’entendre “en clau de país”, però sense oblidar les necessitats urgents d’una ciutat “endarrerida en molts àmbits que ha de fer un pas endavant perquè la gent se’n senti orgullosa”, explicava l’alcaldable per tercera vegada consecutiva en la seva presentació oficial a l’Ateneu. Allà va estar acompanyada pel portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián; i per l’exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que precisament remarcava que “és en el terreny municipal on podem començar a construir la República”.

Cerdanyola porta “molts anys d’endarreriment” i “té moltes necessitats”, però malgrat aquesta diagnosi el repte no espanta Solà: “Adquirim un doble compromís, amb el país i amb Cerdanyola. Estem preparats, tenim equip i tenim projecte”. En aquesta línia, la candidata explicava que havia trucat a l’alcaldable de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez, per convidar-lo a treballar plegats en aquest doble objectiu.

L’acte de presentació de la candidata també va servir perquè els republicans fessin la primera promesa electoral. “Cerdanyola necessita una piscina coberta, un poliesportiu i una pista d’atletisme. No podem fer front als tres projectes en una legislatura, però em comprometo a començar unes obres el primer any del mandat i acabar-lo començant-ne unes altres”,  prometia Solà. De les propostes d’ERC, Solà també va destacar un projecte d’un gran parc amb zona de jocs d’aigua i infantils, espai de gent gran i un auditori a l’aire lliure;  la necessitat de millorar les escoles de Cerdanyola, plantejar alternatives que acabin amb el greuge de serveis sanitaris a la zona i  la connexió amb la UAB i l’hospital Parc Taulí, entre d’altres. A més, els republicans continuaran amb la seva oposició al crematori i al gran centre comercial del Centre Direccional. “Cerdanyola té tots els elements per ser una ciutat de referència i farem que ho sigui entre tots”, remarcava l’alcaldable.

Rufián: Qui comparteix els valors de justícia social, democràcia i republicanisme són dels nostres”

“Dir la veritat té un cost personal, polític i mediàtic, però no deixarem de fer-ho”, anunciava Rufián des de l’Ateneu, on criticava a la dreta - “Vox es Ciutadans a les quatre de la matinada, desinhibits”- i a  l’esquerra, dirigint-se fins i tot a Pablo Iglesias i Ada Colau: “El feixisme no es combat, es destrueix. Això és el que estem fent aquí a Catalunya”. A més, el portaveu republicà al Congrés assegurava que “eixamplar la base” és interpeŀlar a tots aquells socialistes catalanistes que senten vergonya quan veuen Miquel Iceta fent-se selfies amb Xavier García Albiol i “fàstic” quan escolten Josep Borrell. “Són dels nostres, i ens és igual la bandera que tinguin a la balconada o al cor, perquè la nostra pàtria són els pensionistes, els estudiants, els petits empresaris, qui no arriba a final de mes, els usuaris de Rodalies o les assassinades. Qui comparteix els valors de justícia social, democràcia i republicanisme són dels nostres”, destacava Rufián, que tampoc defugia respondre a les preguntes sobre la unitat de l’independentisme: “Una llista només amb el món convergent no és unitària, és una coalició electoral que comportaria hores de tele dient que ERC som els hereus del 3% i donaria excuses a Podemos i companyia”.

Finalment, l’alcaldable republicana també va rebre per vídeo el suport de la secretària general d’ERC, Marta Rovira;que es mostrava convençuda que Solà encapçala un projecte perquè a Cerdanyola es “visqui millor i es pugui construir la República que tots anhelem”.

El govern porta al ple la modificació del contracte de servei de neteja

La sessió plenària de demà dijous es presenta intensa. Entre d’altres, el govern de Carles Escolà portarà al ple ordinari de gener la modificació del contracte de neteja i recollida de residus i l’establiment del servei del ZEM Riu Sec.

Quasi un milió d’euros més per a la neteja de l’espai públic

La proposta del govern de modificació del contracte de neteja de l’espai públic i recollida de residus vol “revertir la retallada que va patir el contracte en el mandat anterior” i també “ampliar-lo fins al límit que ens permet la llei en quasi un milió d’euros”, anunciava el regidor d’Espai Públic, Ivan González, que apuntava que “un cop donat l’impuls polític els criteris amb els quals s’ha repartit aquest augment han estat dels serveis tècnics”. Entre d’altres, es destinaran 109.00 euros a desbordaments, 28.000 euros a recollida de voluminosos, 15.000 euros a recollida d’envasos, 14.000 a recollida de paper i cartró, 19.000 euros a la recollida de resta, 66.000 euros per fer reforç de la neteja amb augment d’equips, 165.000 euros a la neteja de baldeig i 100.000 a la neteja d’escocells. També es recupera la neteja amb vapor d’aigua dels contenidors i s’incorpora la figura de l’educador ambiental: “Ho fem perquè de la mateixa manera que detectem que cal augmentar el servei de neteja,  també és cert que hi ha persones insolidàries i cal augmentar la consciència que la ciutat és de tots”.

Des del govern es destaca que més del 95% de l’import del milió que s’augmenta es destina directament a l’increment de l’equip humà. “Som optimistes respecte l’aprovació d’aquesta modificació i estem convençuts que la ciutadania notarà els resultats d’aquest augment”, assegurava González. Si el punt s’aprova aquest dijous tindrà un període d’exposició pública de 30 dies i després ja entrarà en vigor fins a desembre del 2020.  

Un 30% més de pistes al ZEM RIU SEC

L’altre punt destacat del ple serà   l’establiment del servei del ZEM Riu Sec. La regidora d’Espòrts Laura Benseny, recordava que ’establiment de serveis del ZEM Riu Sec es va aprovar al 2015 amb una “pseudoadjudicació” al Club Tennis Cerdanyola.  “Aquest és un problema que no ens hauríem d’haver trobat, va ser un error prioritzar unes pistes de tennis i pàdel”,  remarcaven tant Benseny com l’alcalde Carles Escolà. “Se suposa que ens ho havien deixat ja tot a punt, però en arribar al govern i estudiar les instal·lacions vam veure que no estava acabat correctament”, valorava la regidora, que remarcava que la proposta del govern de Compromís és que “l’economia de Cerdanyola no es vegi afectada i tinguem unes pistes en funcionament”. L’objectiu és que qui vulgui optar a la gestió ho pugui fer amb garanties: “Perquè ara les pistes no són rentables, si finalment ho hagués agafat el Club Tennis Cerdanyola ara estarien en la ruïna”. En aquesta línia el govern proposa que qui ho agafi pugui fer una inversió per posar un 30% més de pistes i una rehabilitació de la instal·lació que els tècnics municipals valoren en 90.000 euros. “Perquè aquesta inversió sigui rentable es passaria a 15 anys de licitació”,  apuntava Benseny. A més, l’Ajuntament tindrà unes hores reservades per a la promoció de l’esport. “Hem anat parlant amb el CT Cerdanyola i la nostra idea és que després d’un període d’adaptació l’entitat pugui oferir els seus serveis al Riu Sec”, explicava la regidora.
Des del govern es creu que és una proposta que pot interessar a les empreses. “Ens hem reunit amb set o vuit persones interessades en el tema. Les necessitats  detectades i estudis de mercat ens han permès fer aquesta proposta”, explicava Benseny.

El jutjat considera que “no hi ha cap tipus de delicte” en la constitució de  Cerdanyola Aparca

D’altra banda, l’alcalde anunciava davant els mitjans de comunicació que el jutjat considera que “no hi ha cap tipus de delicte” en la constitució de  Cerdanyola Aparca i ha arxivat el cas. En aquest sentit, Escolà recordava que la secretària municipal va fer un informe denunciant suposats delictes en la constitució de l’empresa Cerdanyola Aparca i que ell mateix va portar l’informe a Fiscalia, acompanyat del d’altres serveis municipals.  “Els propers dies tractarem el tema amb més profunditat, perquè això va generar que la solució a Cerdanyola Aparca es retardés més d’un any”. A més, també va ser el detonant de  la sortida d’ERC del govern municipal al gener del 2017.

Josep Font: “Al 1979 el partit em va oferir ser el candidat a l’alcaldia. Vaig rebutjar i finalment ho va ser Celestino Sánchez”

Durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició a la democràcia Josep Font va ser una de les figures més destacades de la política local i va desenvolupar, també, importants responsabilitats al PSC, a nivell nacional. Fundador del PSOE a Cerdanyola, que posteriorment es fusionaria amb el PSC que encapçalava Enric Senabre, en aquesta entrevista recorda aquells anys i fa cinc cèntims dels seus records.

Josep Font va néixer a Bellcaire d’Urgell, prop de Balaguer, d’on era la família de la seva mare. La família del seu pare, però, era de Ripollet, “dels que van perdre la guerra”, segons recorda. Al final de la guerra, va acabar a un camp de concentració. I al sortir, es va haver de tornar a amagar perquè el van avisar de que si tornava a Ripollet el matarien. Després d’una temporada amagat a una casa familiar, buida, propera al  Pantà de Camarassa, la família es va instal·lar a Bellcaire.

Allà passaria Font els primers 14 anys de la seva vida. A Ripollet, però, conservava família. I quan va arribar el moment d’aprendre un ofici, com no volia treballar de paleta (com el seu pare) ni de pagès (com els seus avis) va tornar a Ripollet, amb els seus avis i oncles, per aprendre l’ofici de mecànic. Aviat començava a treballar a tallers petits, com els Tallers Isern,  o  els Tallers Prats. Acabaria entrant a Aiscondel.

Inici de la militància política a Aiscondel

Allà, entraria ràpidament en contacte amb persones vinculada al PCC i al PSUC, “i per tant, a CC.OO”, comenta. Comença a assistir a reunions del sindicat, que, segons diu, “es feien a esglésies, cosa que em va sorprendre molt, perquè a Lleida aquestes coses no passaven. A la primera reunió que vaig anar vam arribar dos o tres persones a l’església, va sortir un capellà, ens va donar la clau i ens va dir: aquí podeu fer la reunió, però no feu gaire soroll. Al final va anar arribant gent fins que ens vam aplegar deu o dotze. Per les converses, de seguida vaig veure que tots els que estaven a aquella reunió havien estat a la presó, menys jo. Eren tots gent del PSUC”.

La seva militància comença, doncs, a CC.OO. Segons recorda, “en aquell moment, només existien PSUC i CC.OO. Evidentment, a la clandestinitat. El PSC i el PSOE ni existien. Es donava, a més, la circumstància de que a aquesta zona de Catalunya la situació que es vivia era de molta agitació. I la nostra forma d’actuar i pensament polític estava totalment condicionat per aquesta forta agitació”

El servei militar, però, suposaria per a ell un important “shock” cultural. El va fer, al 1966, a la Unitat d’Operacions Especials. Allà, parlant amb els seus companys, aviat comprova que els postulats ideològics que ell assumia sense discussió des del punt de vista del cinturó industrial de Barcelona no eren acceptats per gairebé ningú que provingués d’altres llocs. Malgrat el moment i el lloc, les converses polítiques que mantenia eren tan obertes que, finalment, un dels seus superiors el va avisar de que si no deixava el tema podria acabar tenint problemes.

El fet de comprovar directament com gairebé ningú aliè als ambients que es podien trobar, bàsicament, a les indústries del Vallès “combregaven” amb els postulats ideològics de CC.OO. el fan començar a pensar que alguna cosa falla, i que potser hi ha alguna disfunció entre les postures ideològiques que fins a aquell moment defensava i les necessitats o forma de pensar de la major part de la població. Malgrat tot, al tornar a Aiscondel, reprèn en un primer moment la seva activitat sindical. Fins que, en un moment determinat s’organitza una vaga de 21 dies que ell considera que s’ha convocat, en gran part, per motius polítics i no laborals o de defensa dels treballadors. La situació es complica i, finalment, acaben intervenint els antidisturbis. És un nou motiu que l’empeny a buscar altres alternatives ideològiques mitjançant les quals donar sortida a la seva activitat política.

Arribada al socialisme i reunions clandestines amb Felipe González

Així arriba al socialisme. S’assabenta de que el PSUC, de fet, es va crear com a resultat de la fusió a Catalunya dels socialistes i els comunistes. Però cada vegada que pregunta a algun membre del PSUC si coneix a algú del partit socialista només obté una rialla sarcàstica i com a molt alguna referència “als músics”. Li costa descobrir que es refereixen al MSC (Moviment Socialista Català) on, en aquell moment, militaven entre d’altres Obiols o Raventós. Els comunistes, en aquells moments, es reien d’ells.

Ell, però, comença a orbitar de forma cada cop més clara en torn a l’òrbita socialista. Es fa membre d’una associació de Barcelona, tolerada pel franquisme, que es deia “Amigos de las Elecciones Universales”. És gràcies a altres membres d’aquesta entitat que, finalment, aconseguirà contactar amb membres del clandestí PSOE. Segons comenta ara, “potser m’hagués resultat més fàcil contactar amb gent del MSC, però en aquell moment jo ha havia vist que a qui reconeixia la Segona Internacional era al PSOE, i jo em guiava per la Segona Internacional”.

Entra així en contacte amb Joaquim Jou i Fonollà, un dels fundadors de la Federació Catalana del PSOE. “Devia ser al voltant de 1974. Li vaig dir que volia col·laborar amb ells. I es va donar la casualitat de que, pocs dies més tard, venia Felipe González a una reunió clandestina a Santa Coloma. Jo ja sabia qui era Felipe perquè ja havien parlat d’ell en algun número de “Cuadernos Para el Diálogo”. Em van convidar a la reunió. I em vaig integrar a la Federació Catalana del PSOE”.

Al començament es va dedicar, bàsicament, a intentar captar militants. Segons recorda, en van entrar molt pocs, i amb moltes dificultats. Bàsicament, gent que, com ell, eren membres del Comitè d’Aiscondel i que havien sentit parlar del partit. Noms com Bernardino Álvarez, Antonio Rodríguez (“León”), Joan Puig... finalment es va poder organitzar un petit nucli.

Una data especialment significativa, i que demostra clarament com de petit era el partit en aquells moments, és el dia en el qual va visitar Cerdanyola Triginer, que ja era Secretari General del PSOE a Catalunya, per donar un míting al Casal Parroquial, amb la complicitat de Mossèn Rosell.  Malgrat la importància del protagonista de l’acte, hi va assistir molt poca gent. Si finalment van poder començar a créixer va ser, en gran part, pels greus problemes que a la ciutat va tenir el PSUC i que va fer que molta gent busqués, com ell havia fet abans, altres alternatives per dur a terme la seva tasca política.

Quan, finalment, es van començar a preparar les primeres eleccions municipals després del franquisme, Font formava part de l’executiva catalana del PSOE i s’estàven fent els tràmits per al congrés de la Unitat amb el PSC que –com és sabut- finalment es va tirar endavant.

El PSC a Cerdanyola

A Cerdanyola,  abans d’aquest Congrès, i segons recorda, “l’agrupació local del PSC eren també quatre gats. L’havien posat en marxa, bàsicament, Enric Senabre, Miquel Sánchez i Albert Lázaro”. Aquell procés d’unitat, però, no va agradar a tothom. Segons comenta Font, “en Lázaro, que entre d’altres virtuts té la de ser un home de fortes conviccions, al PSOE no el volia veure ni en pintura. I quan es va fer la unitat, va marxar del PSC. A mí sempre em va semblar una decisió difícil d’entendre, perquè al final el que s’estava fent era unificar una branca del socialisme més catalanista i una altra més espanyolista, que era el que passava a nivell de carrer”.

Aquí a Cerdanyola, a diferència d’altres ciutats on la integració va ser molt difícil i va comportar moments de molta tensió o fins i tot d’una certa violència entre militants, el procés va ser molt fàcil i va anar molt bé. “Entre d’altres coses”, diu, “perquè ni el Senabre ni jo mateix teníem ganes de problemes”.

Quan, poc després, va arribar el moment de fer les llistes electorals de les primeres municipals li van demanar que fos el candidat. Però, en aquell moment, ell era Secretari Nacional de la UGT, formava també part de l’executiva del PSC com a  Secretari de Formació i, reconeix, tenia moltes esperances i li feia molta il·lusió ser diputat al Parlament de Catalunya. Durant una visita a la ciutat de Valentín Antón, que havia estat Secretari Nacional de la UGT, es va organitzar un partit de futbol i una costellada a Can Coll. Aquell dia li va proposar ser candidat. I allà mateix, Font li va dir que aquesta no era la seva prioritat.

Segons recorda, “jo sabia que si jo deia que no només podia haver dos candidats. O Celestino o l’Enric. Li vaig dir a Valentín Antón que a qui triés l’agrupació jo li donaria tot el meu suport. I no vam parlar més del tema”. Afegeix, tot seguit, que en aquell moment ningú pensava que els alcaldes arribarien a ser unes figures amb tant poder i tant autònomes dels partits com després han estat. Molts pensàven que la seva funció seria més de gestió, i que estarien fortament controlats pels partits. Ell donava, en definitiva, més importància a estar a l’executiva del partit que a ser alcalde.

L’etapa a Madrid i enfrontament a Felipe i Guerra

Va començar a viatjar molt a Madrid per la seva condició de Secretari de Formació del PSC, per coordinar les activitats amb la Secretaria de Formació del PSOE. Allà treballava amb Luis Gómez Llorente, que després arribaria a ser Vicepresident del Congrès, i que en aquell moment coordinava la formació del PSOE. Treballaven colze a colzeper preparar els programes formatius. Sovint hi havia xocs perquè les coses que es preparaven a Madrid a Catalunya no es podien aplicar o determinats membres del partit no les veien adequades. Però, comenta, “jo ho anava trampejant perquè al viure a Catalunya entenia els punts de vista d’aquí, i al mateix temps com venia del PSOE entenia els seus punts de vista”.

Va arribar, aleshores, el famós congrés en el qual es volia que Felipe González continués com a Secretari General del Partit, però mantenint el marxisme dins de l’ideari del programa. Gómez Llorente li va preguntar quina seria la seva postura. Ell va contestar que amb la potència que tenia el PSUC a Catalunya si deixàvem el marxisme tindríem serioses dificultats. Li van demanar que es sumés al nucli de persones que s’oposaven a que al PSOE deixés el marxisme. Va accedir, sumant-se a altres militants tant destacats com Pablo Castellano o Fernando Morán... “Érem”, diu ara, “un equip bastant potent”.

Van guanyar les primeres votacions d’aquell Congrès. Però Felipe González, Rubalcaba i Alfonso Guerra, diu, “van fer de les seves. Van maniobrar molt bé, i finalment vam perdre el Congrès. Nosaltres no questionàvem a Felipe, érem conscients de que era l’únic que podia arribar a ser president del Govern, de tots els possibles candidats del PSOE. El que no volíem era deixar de banda les postures d’esquerres”. Després d’aquell episodi (“El que se mueva no sale en la foto”), Guerra va reduir a l’ostracisme a la major part d’integrants de la corrent crítica.

Aviat va veure que la seva continuïtat a l’executiva nacional del partit no estava garantida,  i va preferir marxar. Li va dir a Raimon Obiols que no volia continuar, i que preferia tornar a Cerdanyola.

Regidor de Cerdanyola a la segona legislatura

A la segona legislatura, va ser elegit regidor. Si li demanen quina valoració fa d’aquells governs locals del PSC diu que globalment creu que ha de ser positiva, “encara que no tinc tota la informació, i sabent com estava la situació quan havien arribat, i les traves que els hi posaven tant els comunistes com els convergents, diria que se’n van sortir prou bé.”

Es va manifestar, però, crític, ja en aquell moment, respecte a determinades polítiques del govern amb les quals ell no estava d’acord. Més concretament, en la política de selecció de personal de l’Ajuntament. Una competència que, a més, ell gestionava directament. Després d’un parell de situacions tenses amb alguns dels membres de l’equip de govern, se li van retirar aquestes competències. Quan va acabar aquella legislatura, no va repetir com a regidor. I, de fet, va tancar la seva activitat política per centrar-se en la vida professional i familiar.

 

Els Tres Tombs retornaran novament els cavalls al carrer

Sense cotxes, només amb cavalls. Els carrers de Cerdanyola tornaran a viure aquest diumenge una passada dels Tres Tombs gràcies als Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola. Enguany se celebren els 21 anys de la recuperació d’una festa que ens transporta a la Cerdanyola que vivia de l’agricultura i la ramaderia.  

ELS BANDERERS SÓN ANTONI ROS CARRILLO, ANTONI ROS ESTAPÉ I CARLA ROS ESTAPÉ

Enguany la presentació de la revista va tornar a fer coincidir amb el pas de banderes al Museu d’Art de Cerdanyola. Així, els banderers del 2018 -Lluís Berenguer, Eulàlia Mimó i Martí Berenguer, passaven el relleu als nous abanderats: Antoni Ros Carrillo, Antoni Ros Estapé i Carla Ros Estapé. “Estic molt feliç i orgullós que els Arriers de Sant Antoni ens hagin confiat la bandera. Voldria fer un reconeixement a tots els que van recuperar la tradició de la festa fa 21 anys”, assegurava Antoni Ros Carrillo després que Lluís Berenger els traspassés la bandera i la “il·lusió i la felicitat d’aquell dia”. Els banderers infantils d’enguany són els alumnes de sisè de l’escola Serraperera (Leire Miguélez Montenegro, Eric Jiménez Iglesias i Josep Pérez Papasseit). El secretari dels Arriers de Sant Antoni, Jordi Garsaball, destacava que l’entitat ha volgut posar en valor la “relació d’aliança amb els animals” a la revista que ja es pot trobar en diferents punts de la ciutat.

EL PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DELS TRES TOMBS, ANDREU BERNADÀS, ES MOSTRAVA CONTUNDENT: “L’ÚNICA GENT QUE ES POT CONSIDERAR ANIMALISTA ÉS QUI TREBALLA PELS TRES TOMBS”

Després que en els últims anys es produeixin crítiques de col·lectius animalistes a les festes del Tres Tombs, tant Ros com Garsaball van defensar que les persones implicades a la festa cuiden i estimen els animals. “La gent es pensa el que no és”, defensava Ros. Una opinió compartida pel president dels Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola, Ermini Puig. “El cavall s’ha de portar amb amor, però també  s’ha d’ensenyar, el problema que tenim ara és que no hi ha gent que ensenyi al cavall”, lamentava.  Per la seva banda, el president de la Federació Catalana dels Tres Tombs, Andreu Bernadàs, es mostrava més contundent: “L’única gent que es pot considerar animalista és qui treballa pels Tres Tombs, no hi ha un altre col·lectiu que ens pugui donar lliçons, nosaltres cuidem els animals de l’1 de gener al 31 de desembre”. En aquest sentit, considera injust que “es valori tota la festa per accidents aïllats”. Ell va ser l’encarregat de destacar la importància del cavall en l’evolució de la societat. “Mantenim llegat històric com ningú es capaç de fer-ho en aquests moments amb 94 trobades a tot Catalunya”, apuntava Bernadàs, que afirmava que  el futur dels animals de peu rodó és “imparable” perquè s’està tornant a utilitzar el cavall en tasques del camp: “El cavall és la forma més ecològica de transport i de treball al camp”.  

LA PASSADA TORNA A COMPTAR AMB LA PARTICIPACIÓ DEL CARRO DEL ‘CERDANYOLA AL DIA’

La festa començarà avui divendres (15.30h) amb la rebuda de la bandera infantil a l’escola Serraperera. Després d’un any a la plaça de l’Abat Oliba, les activitats de dissabte retornen a la plaça de Sant Ramon. Allà, els protagonistes seran el taller de guarnir carros amb flors i verd a càrrec de Bambalina, la Mostra de Jocs i Esports Tradicionals Lluparrets contra Guineuetes i la cucanya de José Antonio Jiménez (associació Los Pedroches).

I diumenge, després de la missa i del ball de Sant Antoni, començarà l’amenització amb globus a càrrec del pallasso Perruquí a la plaça de l’Abat Oliba. L’acte central de la festa tornarà a ser la passada dels Tres Tombs (diumenge, 12 hores). Carros -entre ells el del Cerdanyola al dia, carruatges i cavalls passaran pels carrers dels Artesans, Sant Ramon, Anselm Clavé, Mare de Déu del Pilar, plaça de Sant Ramon, Sant Casimir, Francolí, Sant Antoni, Felicià Xarau, Cordelles, Lluís Companys, Sant Iscle, avinguda de la Primavera (on es podrà gaudir de l’espectacle de la comitiva en doble sentit), Sant Iscle, Lluís Companys, Sant Martí i Sant Ramon. A les 13.30 hores tindrà lloc la benedicció dels animals en passar per davant de la plaça de l’Abat Oliba i el pagament del cens del pollastre.

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C