Cerdanyola al Dia

Cerdanyola al Dia

La Generalitat finançarà el segellat definitiu de l’abocador de Can Planas

El Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha aprovat finançar la clausura definitiva del dipòsit controlat de Can Planas. L’actuació consistirà a segellar l’abocador, d’acord amb als estudis de compatibilitat de la instal·lació amb els residus existents i els usos urbanístics previstos, que seran objecte d’un altre projecte.

L’abocador de Can Planas el conformen un conjunt de cubetes d’una antiga argilera reblerta entre les dècades dels 70 i dels 90 per residus de diversa tipologia. Ocupa un total de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de metres cúbics. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), titular de la instal·lació, situada entre el Castell de Sant Marçal i la carretera BP-1413, va iniciar-ne la clausura l’any 1995.

Ara l’ARC atorgarà una subvenció a l’AMB, per finançar-ne el segellat, per un import màxim de 10,6 milions d’euros, provinents a parts iguals del Fons de Gestió de Residus Municipals i del Fons de Gestió de Residus Industrials. Aquests fons acumulen els recursos econòmics recaptats amb el cànon de residus municipals i amb el cànon de residus industrials. Els cànons són impostos ecològics que incentiven un comportament més respectuós amb el medi ambient i impulsen mesures de minimització i de valorització material dels residus, i de tractament correcte dels residus.

  • Publicat a Ciutat

Les escoles tindran entrades i hores del pati esglaonades el proper curs

Com serà el nou curs escolar? Poc a poc les incògnites tenen resposta. Entrada esglaonada a l’escola i grups estables d’alumnes al menjador i al pati. Educació ha presentat el pla d’actuació per als centres educatius que inclou els criteris organitzatius i sanitaris per al curs 2020-2021. L’executiu invertirà per al proper curs, que començarà el 14 de setembre, 370 milions d’euros, dels quals 233 aniran destinats a contractar 5.000 professionals en l’àmbit educatiu.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha assegurat que, “després de l’entorn familiar, l’escola és l’entorn de seguretat més important per l’alumne”. El pla -que pretén doncs establir les bases perquè el curs vinent es pugui reprendre amb les màximes garanties, “buscant l’equilibri entre protecció de la salut de les persones als centres educatius, la correcta gestió de la pandèmia i el dret de tots infants i joves a una educació de qualitat”- es basa principalment en l’organització entorn a grups de convivència estables, en les mesures de prevenció personal i en el control dels símptomes.

Menjador escolar

Els centres que tenien menjador escolar a primària en funcionament, en tindran també aquest setembre, segons ha anunciat Bargalló: “I també els instituts que tenien cantines”. Pel que fa als criteris tècnics, ha detallat que el Departament proposa, si l’organització del centre ho permet, que l’àpat es faci a l’espai habitual del menjador escolar. Si no és possible, l’alumnat podrà menjar a les aules o als espais que s’hagin habilitat a tal efecte, que hauran de ser utilitzats preferiblement per infants pertanyents a un mateix grup estable. En el menjador hi poden coincidir diversos grups estables i els integrants d’un mateix grup estable s’asseuran junts en una o més taules. En cas que hi hagi grups diferents, s’haurà de mantenir la separació entre les taules i, en cas que en una mateixa taula hi hagi alumnes de més d’un grup, caldrà deixar una cadira buida entre ells. En menjadors molt concorreguts és recomanable valorar la realització de més torns. “Els alumnes hauran de rentar-se les mans abans i després. També s’haurà de ventilar i netejar l’espai”, remarcava Bargalló. A més, les activitats posteriors als àpats s’hauran de realitzar preferentment a l’aire lliure, amb ocupació diferenciada d’espais per cada grup estable. Quan això no sigui possible caldrà fer ús de la mascareta. També es podran utilitzar espais interiors, si és possible per infants pertanyents a un mateix grup estable. Quan no sigui possible la utilització d’un espai per infants d’un mateix grup, caldrà garantir la separació entre els alumnes de grups diferents, així com organitzar separadament l’entrada i la sortida dels infants dels diferents grups.

Pati

D’altra banda, la sortida al pati haurà de ser esglaonada en tots els centres. “Dependrà de les dimensions del pati, de la realitat física del pati i de si l’hauran d’utilitzar diferents grups estables”, explicava Bargalló. Així doncs, el centre educatiu, en la seva organització horària, haurà d’establir els torns d’esbarjo en funció de la dimensió del pati i les possibilitats de sectoritzar-lo, tenint en compte que hi pot haver a la vegada més d’un grup estable. Cada grup estable estarà junt i quan comparteixin l’espai amb altres grups, hauran de mantenir entre ells la distància sanitària i, quan aquesta no es pugui mantenir, caldrà l’ús de mascaretes.

Entrades i sortides

Les entrades i sortides del centre també es faran de manera esglaonada, tenint en compte el nombre d’accessos i el nombre de grups estables. El centre identificarà tots els accessos possibles, i establirà els punts d’entrada i sortida i marcarà quins grups accediran per cada punt. A cada un dels accessos, l’entrada i la sortida es farà per un o diversos grups estables en intervals de 10 minuts cadascun. Els alumnes hauran de portar la mascareta fins que accedeixin a l’aula del seu grup estable.

Els adults que acompanyin els infants o joves hauran de ser els mínims possibles per cadascun d’ells i hauran de complir rigorosament les mesures de distanciament físic de seguretat i ús de mascareta, limitant tant com sigui possible la seva estada als accessos al centre educatiu. “Les famílies no tindran accés a l’escola excepte quan ho requereixi el centre i, en el cas de P3 al setembre per adaptació, amb les mesures higièniques necessàries”, remarcava el conseller.

  • Publicat a Ciutat

Més del 44% dels treballadors senten alta tensió al lloc de feina arran de la covid-19

Els primers resultats de l’estudi ‘Condicions de treball, inseguretat i salut en el context de la COVID-19’, realitzat  per investigadors de les Facultats de Medicina i de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB i l’Institut Sindical de Treball Ambient i Salut (ISTAS-CCOO),  apunten que un 75% de la població assalariada està preocupada per la dificultat de trobar feina si perd l’actual, que els baixos salaris faciliten que més persones vagin a treballar amb símptomes i que es duplica el percentatge de persones que treballen en condicions d’alta tensió (44%) i el nombre de persones que va consumir tranquil·litzants durant la pandèmia. L'epidemiòleg i investigador d'ISTAS-CCOO Albert Salvador recorda que es considera una situació d'alta tensió quan hi ha una exigència laboral molt elevada i el treballador té poca autonomia, poques oportunitats de decisió i poc marge d'influència.

Un 5,7% dels 20.000 participants a l’enquesta han perdut la feina des del començament de la pandèmia i aproximadament un de cada quatre es va veure afectat per un ERTO durant l’estat d’alarma. L’estudi també mostra que els baixos salaris faciliten que més persones vagin a treballar amb símptomes. Segons les dades, el percentatge de persones que van anar a treballar amb símptomes durant l’estat d’alarma decretat per la pandèmia és gairebé el doble entre els que afirmen que el seu salari els permet cobrir les necessitats de la llar només “algunes vegades” (18,2%), que entre els que poden fer-ho sempre o moltes vegades (10,5%). Una altra dada destacada és que més del 70% dels i les participants que manifesta haver anat a treballar a la seva empresa o organització, afirma haver treballat en algun moment sense les mesures de protecció adequades, essent aquest percentatge lleugerament superior entre els treballadors de sectors considerats essencials i que van realitzar tasques d’atenció al públic.

Isidre Grau presenta ‘Un dissabte de primavera’ al pati del 1916 Irish Pub

“Calma absoluta, com si aquest hagués de ser un dissabte qualsevol. Està vist que només jo endevino el que se’ls prepara, a aquest parell d’innocents, però si ells sabessin que els vull posar en guàrdia, encara me la carregaria”. Aquest fragment pot donar una idea del que espera al lector amb ‘Un dissabte de primavera’ (Trípode), l’última novel·la del cerdanyolenc Isidre Grau. L’obra s’havia de presentar al març, però la pandèmia del coronavirus va obligar a ajornar-la i finalment es presentarà aquest dissabte (12 hores) al pati del The1916 Irish Pub. “La idea era i és fer una presentació diferent, començant per l’espai a l’aire lliure i l’hora. Procurarem fer-ho tot àgil i agradable, amb música i lectures”, explica Grau.

Un ‘divertimento’ maliciós entre sis personatges que reviuen l’etern debat entre l’amor i el sexe

“Les primeres notes de la novel·la daten de l’agost del 2005 i ja contenen l’embrió d’allò que ha acabat sent: un ‘divertimento’ maliciós entre sis personatges que reviuen l’etern debat entre l’amor i el sexe, mentre comparteixen un dia esplèndid en una torre de la costa”, recorda l’autor, que assegura que amb el temps hi ha afegit la veu d’un esperit amb vocació d’àngel de la guarda: una difunta esposa decidida a continuar vetllant pels seus: “Tot plegat ho he anat coent a foc lent, amb plena d’independència d’altres projectes, i amb ganes de fer-ne una història molt diferent: una comèdia agredolça a ritme de vodevil”.

A Grau li agradaria que els lectors entressin a la lectura de la novel.la “amb l’esperit lleuger, sense prejudicis, i gaudissin del tempo lent i minuciós del relat, mentre comparteixen les intimitats de cada personatge i es fan còmplices de l’equívoc que hi ha darrere la seva trobada”. I és que Grau vol que els lectors se sentin a gust amb aquesta estructura narrativa, entre teatral i cinematogràfica, que els farà transitar per les diferents veus, espais i moments del dia, fins a completar l’aparent trencaclosques. “I, si pot ser, que la llegeixin amb un fil musical de la Sarabanda recuperada pel Barroc”, afegeix.  

Qui és Isidre Grau?

Isidre Grau (Sabadell, 1945), de formació enginyer químic i professor de català, viu a Cerdanyola. Fins ara és autor de 16 novel·les, entre les quals destaquen la pentalogia d’Els colors de l’aigua (Premi Sant Jordi 1985) i les darreres, La ciutat dels solitaris i L’home que perseguia la veritat. “Incorporar a l’Isidre Grau al catàleg de Trípode és un plaer i un orgull i més fer-ho amb Un dissabte de primavera, on descobrim un Isidre Grau diferent que sorprendrà, i molt, als lectors i lectores”, remarca l’editora Pilar Blasco.

  • Publicat a Cultura

Anna García, d’autopublicar-se a Amazon a Harper Collins

L’escriptora cerdanyolenca Anna García va ser un fenomen de vendes a Amazon abans d’aterrar en una editorial de les de tota la vida, on ha continuat amb l’èxit de les seves novel·les autopublicades. Amb més d’una desena de novel·les a la plataforma, ara ha fet el salt a Harper Coliins amb ‘Piérdete... conmigo’.

“Estic molt orgullosa d’escriure i ser lectora de novel·la romàntica. Com en tots els gèneres literaris, hi ha de tot, llibres bons i llibres menys bons”, ha afirmat en diverses ocasions. La cerdanyolenca portava escrivint tota la vida i abans de l’autoedició va començar amb un bloc. Ara s’ha prestat a contestar algunes preguntes d’aquesta publicació.

Què aporta de diferent la nova novel·la  a les anteriors?
Aquest nou llibre té menys càrrega emocional que els anteriors. És molt optimista i fresc. Crec que és ideal per a l’estiu, per tombar-te a la tovallola i perdre’t amb els protagonistes en els seus viatges.

Com ha estat el pas d’Amazon a Harper Colllins?
Molt positiu. Harper Collins m’ofereix gairebé la mateixa llibertat que tinc amb Amazon i em deixa participar en pràcticament tot el procés de el llibre. Això era una cosa indispensable per a mi i el motiu pel qual vaig rebutjar treballar amb altres editorials que van contactar amb mi. El tracte amb tothom a Harper Collins és fluid i proper, molt familiar. T’ho posen tot molt fàcil i et fan sentir molt còmoda.

Què et va fer decidir a deixar la teva feina i dedicar-te exclusivament a la literatura?
El ritme de vida. Portava molt temps “corrent per la vida”, sense gaudir realment de res. Passava moltes hores tancada en una oficina, fent una feina que vaig obligar-me que m’agradés, que fins i tot vaig arribar a gaudir però que no m’omplia realment. Portava temps preguntant-me si aquesta era la vida que volia tenir i, encara que tenia la resposta clara, mai m’atrevia a fer el pas ... fins que un dia el vaig fer. Des de llavors, sempre dic potser sóc una mica més pobre, ja que aquest món no és fàcil, però sóc infinitament més feliç.

Com és la relació amb els teus lectors?
Doncs intento que sigui el més propera possible. No sóc molt activa en xarxes socials comparada amb altres escriptors, però sempre contesto tots els missatges que rebo i arribo a entaular llargues converses. Algunes d’elles, fins i tot, han arribat a convertir-se en alguna cosa més que simples lectores. Tinc molt clar que tot això ha estat possible gràcies al boca-orella dels lectors i l’única manera possible de compensar tant afecte és dedicant tot el temps possible. Hi ha nits que puc arribar-me a passar hores contestant missatges, però val la pena.

  • Publicat a Cultura
Subscripció a aquest canal RSS

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C