Cerdanyola al Dia

Cerdanyola al Dia

La nutrició i la recuperació de lesions centren el IV Congrés de l’Esport

Si el tercer Congrés de l’Esport de Cerdanyola va aprofundir sobre el model esportiu de la ciutat, la quarta edició va centrar-se en la nutrició i la recuperació de lesions.

Les baixes d’última hora van impedir la realització de la taula rodona ‘La salut de l’Esport de Cerdanyola’, però els assistents van poder debatre amb els dos conferenciants. Primer David Serra (David Serra Fisio) va parlar sobre la fisioteràpia i la importància d’una bona recuperació de les lesions esportives i Belén Hidalgo (Farmàcia Origen) va oferir claus sobre la nutrició esportiva. “Una xerrada que s’hauria de fer als clubs i a les escoles”, apuntaven a la sortida de la jornada alguns dels assistents.

GLUTAMINA PER A LA BONA SALUT DE L’INTESTÍ

Després de cada partit o competició el cos de l’esportista s’ha de recuperar molt bé, explicava Hidalgo. El secret és fer-ho amb carbohidrats, proteïnes, aigua i sals.

En l’apartat de suplements nutricionals, Hidalgo destacava la glutamina “per mantenir un bon intestí” en esportistes després de l’exercici i en dejú com a reparador intestinal. A la xerrada també van sortir noms com els probiòtics, l’omega 3, la vitamina D o el seleni. “La quantitat diària que necessitem de seleni la podem obtenir menjant dues nous de Brasil”, apuntava Hidalgo. En l’alimentació de l’esportista és important que cada àpat principal inclogui fruites, hortalisses, carbohidrats i proteïnes. Més enllà de l’alimentació, la farmacèutica i esportista posava en valor la importància de dormir vuit hores.

SABER A QUI DIRIGIR-SE

Des de l’Assocació de l’Esport de Cerdanyola (AEC) es tancaven les dues conferències tot destacant la importància de la nutrició i la fisioteràpia. “Els clubs amateurs normalment no poden comptar amb aquests serveis, però és important que sàpiguen a quins especialistes poden dirigir-se”, s’assegurava.

MÉS PROMOCIÓ DE L’ESPORT

Perquè Cerdanyola sigui una ciutat amb salut la “clau és que cada vegada hi hagi més promoció de l’esport al municipi, perquè quantes més persones facin esport més salut hi haurà”, defensava el capità del CB Cerdanyola al Dia, Genís Tena, que recordava que molts joves “abandonen l’esport als 16 anys”. En aquest sentit, la regidora d’Esports, Laura Benseny, apuntava que les Jornades Esportives Nocturnes són una bona manera de promocionar l’oferta esportiva de la ciutat entre els joves.

  • Publicat a Esports

Un parc de Nadal substituirà la pista de gel

Després de quatre anys d’èxit amb la pista de gel, Cerdanyola Comerç i Serveis ha decidit “potenciar una cosa diferent” com a protagonista de la campanya nadalenca. Un parc lúdic de Nadal adreçat a infants de 0 a 12 anys i les seves famílies ocuparà una carà de 600 m2 al Parc Xarau des del 22 de desembre al 4 de gener (de 10 a 14 i de 16 a 21 hores). “Fa molts anys que a Cerdanyola no es fa res en aquest sentit, és una proposta molt familiar i transversal”, valorava el president de l’associació de comerciants, Xavi Olivé, que posava en valor que la proposta és lúdica però amb un enfoc clarament educatiu.

11 ESPAIS DIFERENTS

La carpa es dividirà en diferents zones de jocs per edats, amb moqueta i estarà dividit en 11 espais diferents amb un arbre de Nadal artificial al centre. Entre d’altres, hi haurà la zona d’escenari, la d’inflables, la de petita infància (jocs de fusta, caixa del tresor), la de lectura (amb la col·laboració de la Biblioteca Central), la d’aventura (a partir de cinc anys), i també disposarà d’un servei de bar.  Cerdanyola Comerç i Serveis també ha creat un personatge, la Roser, que serà la imatge i la guia del Parc i de l’associació. “Serà un personatge que tindrà recorregut al llarg de l’any”, avançava Olivé. L’entitat té previst fer activitats -tallers, caga-tió i Patge Reial, entre d’altres- que anunciarà en els propers dies.
 
ELS COMERÇOS ASSOCIATS REPARTIRAN VALS DESCOMPTE DE DOS EUROS

Per accedir al Parc de Nadal, les entrades tindran un cost de 5 euros en horari de matí i de 6 euros per la tarda. El tiquet inclou l’entrada d’un adult acompanyant. A més, tots els comerços associats lliuraran descomptes per valor de 2 euros als seus clients. Com ja feia amb la pista de gel, l’Ajuntament torna a col·laborar amb la nova iniciativa dels comerciants. “És una proposta innovadora, més ambiciosa i amb una vessant pedagògica molt interessant”, valorava la regidora de Promoció Econòmica, Contxi Haro. Per la seva banda, l’alcalde Carles Escolà remarcava que el suport al comerç local és una les prioritats del govern municipal. “Esperem que la proposta serveixi perquè els cerdanyolencs es quedin a la ciutat per fer les seves compres de Nadal”, desitjava el batlle.

Receptes per a l’èxit empresarial

La celebració dels 10 anys de vida de la patronal cerdanyolenca, materialitzada en la 7a Nit de Cerdanyola Empresarial, va aplegar més de 260 persones a l’Hotel Campus de la UAB i es va convertir en “un veritable llibre d’ajuda empresarial”, com destacava el conseller de Territori, Damià Calvet, després d’escoltar les paraules dels guardonats. L’èxit ve del treball constant, cal conèixer el client, guanyar-se la seva confiança, estar atents i mantenir-se actualitzats, buscar la fidelitat dels clients i posar en valor la força de l’equip són algunes de les receptes d’èxit empresarial que es van escoltar.  

En aquests 10 anys Cerdanyola Empresarial ha aconseguit convertir l’associació en un interlocutor amb l’administració pública, ser un espai de trobada entre empreses i emprenedors i fer aportacions solidàries. “Hem passat de 9 a 140 associats”, recordava l’actual president de l’entitat, Jaume Maranges, que apuntava que el repte de futur és seguir promovent la interrelació dels agents del territori: “Hem fet moltes coses, però queden encara moltes per fer i ho volem fer sumant esforços”. Maranges recordava que quan s’estaven fent gestions per fer dues associacions, els empresaris van fer servir “el seny per posar-nos d’acord, cedint uns i altres per juntar-nos en una associació”. En aquest mateix sentit, es dirigia als polítics locals: “Seria bo que a les eleccions municipals els polítics pensin en arribar a acords amb el mateix seny que vam fer servir nosaltres”. Per la seva banda la regidora de Promoció Econòmica, Contxi Haro, destacava que el govern municipal havia portat al ple diferents propostes per “tractar de revertir desigualtats” i que sempre intentaran “buscar vies per reequilibrar la balança”. La regidora destacava l’obligació d’entendre’s que tenen l’administració i el teixit econòmic abans de remarcar que l’executiu local està treballant perquè el Parc de l’Alba “respongui als interessos de la ciutat”. Precisament el Parc de l’Alba va centrar gran part del discurs de Calvet, que el definia com una “gran oportunitat” pel país. “Cal donar l’empenta definitiva a aquest pol d’atracció econòmica per millorar-lo i fer d’ell un projecte més sostenible econòmicament i mediambientalment”, apuntava.   

RECERCA/INNOVACIÓ: NEOS SURGERY
El reconeixement en l’apartat de recerca i innovació va ser per a Neos Surgery, que porta a cirurgians de tot el món solucions innovadores i especialitzades en cirurgia cranial i de columna i està present en més de 20 mercats en els cinc continents.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA: COL·LEGI MONTSERRAT
El guardó a la responsabilitat social corporativa va ser per al Col·legi Montserrat, que va néixer fa gairebé 70 anys gràcies a l’impuls de les germanes Assumpció i Montserrat Felip.

PROJECCIÓ DE LA CIUTAT: RENO

Reno porta el nom de Cerdanyola per tot el món com a principal marca de material d’hoquei patins a nivell estatal.

INTERNACIONALITZACIÓ: MGA

En aquests moments MGA aborda el seu procés d’internacionalització en diferents fronts, per la part operacional amb la explotació de diferents salons i casinos electrònics a Itàlia en les ciutats de Turin, Gènova i Roma, pel vessant Industrial amb l’exportació dels seus productes multi-posició d’èxit.

DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI I FOMENT OCUPACIÓ: MASAGAS

En els últims tres anys Masagas ha duplicat el seu personal en nòmina, tot assolint una plantilla de 30 persones.

TRAJECTÒRIA EMPRESARIAL: ANTONI FELIP MOBLES

La Nit també va reconèixer la trajectòria d’Antoni Felip Mobles, referent a la ciutat des de fa quatre generacions.

COMERÇ: FARMÀCIA VALLS

En l’apartat de Comerç, l’establiment distingit va ser per a la Farmàcia Valls, la primera farmàcia oberta a Cerdanyola el 24 de juliol de 1919 i coneguda com “la de l’estació”.

RESTAURACIÓ: NUKUHIWA

En l’àmbit de la restauració el guardó va ser per al bar de copes polinesi NUKUHIWA), que al gener del 2019 celebrarà 35 anys com una gran família al servei dels clients, tant dels antics com dels nous.

LLIURAMENT DE LA BECA ROTARY AL PROJECTE LATSCIENCE

El projecte mereixedor de la Beca Impulsa a l’emprenedoria Jove del Rotary Cerdanyola va ser LatScience de Mireia Ortega. El seu projecte, guardonat amb 2.000 euros in seguit de serveis empresarials,  és un joc de taula de divulgació científica per aprendre ciència.

ESPECIAL AMB: La TMTR gravarà més els qui més contaminen

Cada habitant de Cerdanyola genera més de 430 quilos de residus en un any. Amb l’objectiu de potenciar la recollida selectiva, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) bonifica els municipis que més reciclen reduint l’import de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) que han de pagar els veïns.

La TMTR és una taxa que paguen els ciutadans i els negocis per finançar part dels 153 milions d’euros que costa la gestió sostenible de les deixalles. En la majoria dels municipis, està inclosa com un concepte en el rebut de l’aigua, i tot i ser una taxa força desconeguda, el conjunt de la ciutadania pot fer accions per reduir-ne l’import, que no és igual per a tots els habitants de la metròpolis.

En el cas de Cerdanyola, la taxa està al voltant dels 54 euros per domicili i any, molt similar a la mitjana del territori metropolità. Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, explica que “el tractament de residus requereix una estructura molt complexa per poder gestionar eficientment les deixalles i obtenir-ne recursos a través del reciclatge”. Gràcies a les plantes de tractament i separació d’envasos, a la xarxa de deixalleries, a les plantes de compostatge, a les incineradores i als ecoparcs, es pot reduir l’impacte ambiental dels residus que es generen. El 85% del cost d’aquestes infraestructures i dels equips humans que les gestionen es cobreix a partir de la TMTR. L’AMB, que té les competències en el tractament de residus, calcula l’import de la TMTR que ha de pagar cada ciutadà en funció dels residus que es generen al seu municipi i el nivell de recollida selectiva, que a Cerdanyola se situa en un 35%, un punt percentual per sobre de la mitjana del territori metropolità, on l’índex és d’un 34%.

Taxes el triple de cares

L’import de la TMTR varia entre els 20 i 30 euros anuals per llar de municipis com Torrelles de Llobregat i els més de 60 de Castelldefels o Begues, que genera un 45% més de residus que la mitjana de la metròpolis. L’any passat cada beguetà va produir més de 680 quilos de deixalles. “Si els habitants d’un municipi generen pocs residus i, a més, els separen bé, l’AMB ha d’invertir menys recursos a gestionar els residus d’aquest municipi, i per tant, la taxa que paguen els ciutadans ha de ser menor”, justifica Víctor Mitjans, cap del servei d’estudis i programes de l’AMB. En un municipi no tots els habitants paguen el mateix. El sistema de càlcul de la TMTR defineix quant ha de pagar un domicili i un comerç. L’escalat es fa a través del consum d’aigua perquè es considera que qui gasta més aigua té més capacitat adquisitiva, i per tant, genera més residus. En el cas dels comerços l’escalat es fa en funció del tipus de negoci i la quantitat de residus que produeix. Així, un despatx professional pot pagar uns 170 euros mentre que un restaurant pot arribar a superar els 1.500, ja que genera una gran quantitat de matèria orgànica. “Qui recicla més i millor ha de pagar menys perquè gestionar els seus residus resulta més barat per l’AMB, aquesta és la lògica del sistema”, sentencia Mitjans.

Com es pot reduir la TMTR

Un ciutadà pot considerar que la seva capacitat d’incidir en el cost de la TMTR és mínima. Per contrarestar aquest efecte hi ha bonificacions ambientals per l’ús de les deixalleries. Per beneficiar-se’n cal demanar un carnet de deixalleries presentant un rebut recent de l’aigua. A partir d’aleshores, cada cop que utilitzi una deixalleria el ciutadà rebrà una bonificació sobre l’anualitat de la taxa de l’any següent. Com més ús, més descompte. Així, qui la fa servir la deixalleria dos cops en un any té un descompte d’un 1% i qui hi va més de 15 vegades pot arribar a acumular un descompte del 14%. En definitiva: qui separa i recicla més, paga menys. A Cerdanyola, hi ha una deixalleria al quilòmetre 2,2 de la carretera Cerdanyola – Sant Cugat, una altra a les instal·lacions de la Universitat Autònoma i a més a més, una deixalleria mòbil itinerant. Per altra banda, amb l’objectiu que la taxa sigui més justa i social, des d’aquest any es bonifica el 100% de la taxa a les famílies vulnerables. S’estima que podran gaudir d’aquesta bonificació entre 15.000 i 20.000 famílies amb un import total d’uns 800.000 euros.

  • Publicat a Ciutat

L’església vella de Sant Martí, nou equipament per a Cerdanyola

“He entrat i m’he emocionat”, assegurava el que va ser regidor d’Ocupació de l’Ajuntament de Cerdanyola, Josep Maria Mallafré, durant la inauguració els treballs de recuperació de la decoració interior de l’església vella de Sant Martí. Una tasca realitzada amb uns plans d’ocupació que es van iniciar al 2005 amb ell al capdavant de la regidoria. “Gràcies als que vau creure que s’havia de reformar i obrir per a la ciutadania”, agraïa la regidora de Cultura, Elvi Vila.

Després d’un treball inicial de recuperació de l’edifici, l’any 2005 van començar les actuacions de rehabilitació interior a través de projectes de Formació o Treballs. Des d’aquell moment i fins a l’actualitat hi han passat les mans de 145 persones -pintors, fusters,  picapedrers,  oficials de paleta, electricistes, pladuristes, soldadors o guixaires- que amb la seva feina han fet possible una restauració molt esperada, remarcava la regidora d’Ocupació, Contxi Haro. Una tasca que el director de la restauració, el tècnic de Patrimoni, Joan Francès; posava en valor: “Cerdanyola té molts tresors amagats com aquesta església, però també en el seu capital humà. Hem d’estar molt orgullosos d’aquells que ho van pensar i dels que van posar les seves mans”. Precisament si una lliçó ens deixa la restauració de l’església Vella de Sant Martí, segons Francès, és que “com a comunitat som capaços de fer qualsevol cosa”.

HISTÒRIA DE L’EDIFICI

L’antiga església parroquial de Sant Martí és un edifici de tradició gòtica amb elements renaixentistes construïda a començaments del segle XVII al mig del terme municipal. Va ser reformada al segle XVIII seguint l’estil barroc. Durant la construcció del temple, per anivellar la volta del cor es va fer servir pisa i terrissa de l’època. Es tracta d’un dels conjunts de ceràmica populars dels segles XVI més importants de Catalunya per la seva diversitat de formes. A la banda de ponent del temple hi ha un conjunt de tombes de gran interès artístic d’estil noucentista i modernista.

Durant la Guerra Civil es va cremar tot l’interior. Els primers mesos del conflicte el cementiri va ser utilitzat com a lloc d’afusellament més de persones sospitoses de pertànyer al bàndol dels sublevats i, més tard, cinc anarquistes en el context dels fets de maig de 1937. Tots ells van ser enterrats a l’interior del temple en una gran fosa comuna. Després de diversos anys tancada per obres, l’església vella de Sant Martí de Cerdanyola tornava a obrir les seves portes a la ciutadania al 2013. “En els pocs dies que va estar oberta hi van passar 2.000 persones. Això demostra l’interès que hi havia”, recordava Vila. Dos anys després començava a obrir de manera regular cada tercer diumenge de mes. “28 anys de feina i insistència són molts”, apuntava Francès, que reconeixia que recrear ”el món clàssic ha estat una odissea”. Ara, l’església vella de Sant Martí serà més que un element patrimonial molt important, destacava Vila: “Cerdanyola guanya un equipament comunitari”. Però també avançava que encara queda feina per fer, com un espai museïtzat. Un nou equipament que, en paraules de l’alcalde Carles Escolà “entre totes i tots hem de fer nostre”.

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C