Informació d'esports a Cerdanyola

“Vaig adonar-me de la realitat de l’esport femení en el bàsquet professional”

Berta Dalmau (23 anys) ha arribat a ser campiona cadet i júnior amb l’UE Mataró. Amb el Bàsquet Draft Gramenet va tenir el seu debut sènior i gràcies al Badajoz va donar el salt a la Lliga Femenina 2 i, després de passar pel GDKO Ibaizabal i la Ciudad de los Adelantados, conjunt amb el qual va aconseguir l’ascens a Liga Femenina 1, Dalmau ha pogut fregar la primera posició de la Lliga 2 amb el CBF Sant Adrià. Al febrer va marxar a Irlanda a treballar i descansar del bàsquet, però admet que ja el troba a faltar.

L’últim equip amb el qual has estat és el Sant Adrià. Com t’has trobat amb ells?
Des del primer moment em van acollir molt bé. A més la temporada estava anant genial, perquè anàvem primeres, i tot i que va haver-hi problemes al club i van marxar jugadores i va haver-hi una mica de “mal rotllo”, al final els resultats ho van tapar una mica.

Llavors t’emportes un bon record de l’equip i el seu rendiment.
Al final el rendiment es valora amb els resultats i com estaven sent bons jo crec que era molt positiu. A més amb les companyes hi havia molta coordinació i esperit d’equip.

I el teu rendiment personal?
Venia d’un any que havia fet una bona temporada i aquest any em va costar una mica arrencar. Tot i això, els últims partits que vaig jugar vaig estar una mica més al nivell que havia estat en la temporada passada. Aquest any ha estat irregular, però en general ha anat bastant bé.

Ara no estàs jugant amb cap equip, perquè estàs treballant a Irlanda. Has pensat reprendre el bàsquet allà?
Al principi quan vaig marxar volia agafar-me un descans de tot, però després de parlar amb el meu representant em va comentar que hi hauria possibilitats de jugar en algun equip d’Irlanda i la veritat és que ja ho trobo a faltar. Però amb tot el que està passant ha estat impossible. Falta veure com torna a arrencar tot, perquè aquesta temporada entenc que està acabada. Igualment, la meva idea era quedar-me a Irlanda fins a finals d’agost o setembre.

Quina etapa recordes amb més estima?
De totes les etapes he recollit molt bons records, però si hagués d’escollir potser em quedaria amb l’etapa que vaig estar jugant amb el GDKO Ibaizabal. Els resultats no van ser els millors que podrien haver estat, però vam formar un equip humà i totes les companyes han acabat sent les meves amigues, i les segueixo veient. Crec que és el més important del bàsquet, les relacions humanes que t’emportes.

I què t’emportaries de cada etapa?
Gràcies a l’UE Mataró em vaig obrir les portes a l’educació, que és el que vull acabar fent, i em va permetre descobrir, a part de jugar que és el que portava fent sempre, el vessant d’entrenar. Ja després, en l’etapa del bàsquet professional, em vaig adonar de la realitat de l’esport femení. Tot i que des de la Federació ens considerin professionals, no acabar sent del tot així a diferència de l’esport masculí.

Parlant de la Federació i l’esport femení, quines diferències t’has trobat amb el bàsquet masculí?
Crec que en els últims anys estava millorant bastant. Per exemple, a la Lliga 1 estaven tornant jugadores que havien hagut de marxar i la situació estava bastant millor, però segueixen havent-hi problemes de pagaments, perquè molts equips s’han trobat amb pagaments que no arribaven a temps. Crec que en general encara falta suport per part de les institucions.

En la temporada 2015-2016 vas fitxar pel Badajoz Basket i et vas estrenar a la Lliga Femenina 2. Com va ser aquest salt?
La veritat és que em va venir de sorpresa. La temporada anterior amb el Bàsquet Draft Gramenet va ser molt bona i de sobte em vaig trobar que ja havia acabat els estudis i havia de començar una nova etapa, i just em van trucar des de Badajoz. Em va costar adaptar-me els primers dies, perquè m’havia d’acostumar a viatjar. Crec que això va ser el més dur, fer un viatge de 10 hores amb autobús, jugar i haver de tornar sense fer nit. Era una matada. Em vaig trobar en la realitat de l’esport femení professional.

En el seu moment, l’entrenador del Ciudad de los Adelantados, Claudio García, et va definir com “una jugadora que aporta intensitat defensiva i posseeix un bon tir exterior”. Et descriu prou bé?
Sí, sempre he estat una jugadora bastant defensiva que apostar per tenir possibilitats en atac. Quan entrenava amb el Claudio sí que tenia bons percentatges de tir, però en les últimes temporades no molt. Em vaig especialitzar més a entrar.

Com estàs veient el bàsquet a Cerdanyola?
Aquesta temporada no les he seguit molt, però l’anterior temporada a Lliga 2 sí. Va ser una pena que no aconseguissin guanyar cap partit, perquè això fa que la temporada sigui dura i s’entra en una dinàmica una mica negativa. Però he vist que ara amb la Pili Bilbao l’equip es veu molt animat i des del club estan treballant molt bé. Estan formant jugadores que estan en dinàmiques de selecció i s’està fent un bon treball de base.

Cerdanyola és una del les teves destinacions finals per aquest esport?
Cerdanyola és on va començar tot i on vaig començar a estimar el bàsquet, i m’encantaria tornar a jugar allà. Seria com tancar un cicle. Crec que el bàsquet sempre formarà part de la meva vida i sempre m’ha agradat, sobretot, els equips de formació. Així que m’agradaria seguir al bàsquet sent entrenadora, fins i tot.

Quin somni et queda per complir?
Des de molt petita, quan em preguntaven que volia ser de gran, sempre deia que jugadora de bàsquet. Quan vaig créixer vaig veure que era molt difícil, però de casualitat vaig arribar al Badajoz i vaig tenir el meu primer contracte professional. El meu objectiu al final ho he aconseguit. A més, he anat complint objectius, com arribar a una fase d’ascens i ascendir, així que ara per ara el següent pas seria simplement continuar gaudint de l’esport, que al final és el més important. - AE

Subscripció a aquest canal RSS

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C