Entrevista a Octavi Tarrés

“La millor copa que m’emporto és l’estima de la gent”

 

El porter i entrenador d’hoquei penja els patins després d’aconseguir l’ascens a l’OK lliga amb el FC Barcelona B. Amb 38 anys, Octavi Tarrés es retira amb una àmplia trajectòria. Amb el primer equip del Barça va guanyar tres Lligues Europees, quatre Copes Continentals, dues Copes Intercontinentals, una Copa de la CERS, cinc Lligues i una Copa del Rei
En el moment de quedar per a l’entrevista m’has proposat tres llocs: Can Xarau, Altis o Parc de la Uralita. Tots tres estan vinculats a l’hoquei. Ha estat intencionat?
Sí, certament l’hoquei i Cerdanyola han anat de la mà. Jo no ho he viscut,  però el meu pare m’ha explicat que aquí hi va haver la primera pista d’hoquei patins, després es va passar a Enric Granados i ara al pavelló de Can Xarau, una de les pistes on millor es juga a hoquei patins. Aquí, al Parc Cordelles, ha quedat l’escultura en homenatge a l’hoquei patins. A Catalunya falten monuments i reconeixements a l’hoquei patins.

Què vas sentir en el teu últim partit?
Per una banda, amb tristor perquè s’acaba una etapa. L’hoquei ha estat el centre de la meva vida. Però per altra banda amb alegria perquè amb l’ajuda de la meva dona i el meu fill Màxim que acaba de néixer s’inicia una etapa amb nous reptes. Aquesta temporada ha estat gloriosa a nivell del FC Barcelona B, a nivell d’estima... M’he sentit molt estimat, ha estat perfecte acabar així.

Quan vas començar a jugar hoquei, t’imaginaves que el final seria així?
No, pensava que seria trist. Al final ha estat un dia maco perquè he obert una finestra molt interessant. Recordo la primera vegada que vaig anar a Can Xarau amb els patins que m’havia deixat un amic... mai m’hagués imaginat que la meva carrera seria així.

Deixes enrere 30 anys d’hoquei patins. Què t’emportes?
La millor copa que m’emporto és l’estima de la gent. Això no ho canviaria per cap títol.

Et quedes amb algun títol?
Amb tots. Aquest any la Copa de la Princesa ha estat brutal, m’he sentit molt important a l’equip. Per a mi, sempre l’últim títol és el més important.

El millor moment de la teva carrera?
Quan te n’adones que li has donat sentit a la teva carrera. En el moment que van decidir per mi que no seguís al primer equip del Barcelona i decideixo quedar-me al B amb humilitat i treball. Per a mi això és l’hoquei. No se m’han caigut els anells per passar de lluitar per una Copa d’Europa a una Copa de la Generalitat. Per a mi el moment més maco és acabar, veure que has estat coherent i que els teus companys et mantegin. El manteig vol dir coherència i humilitat.

Quin vincle tindràs ara amb el FC Barcelona?
Ara m’han ofert entrar dins de l’staff tècnic d’entrenadors de porters. Ho combinaré amb la meva escola de porters -Portero Portería-, on seguiré fent campus i tecnificacions per fomentar la formació de porters tècnica i també psicològica. Un porter pateix i ha de patir menys. Un gol no és un fracàs, és una inversió perquè no te’n facin dos.  

Quina és la la qualitat més important que ha de tenir un porter d’hoquei?
Constància, collons,  treball i sacrifici. Són qualitats molt linials. Jo sóc molt constant, que és una paraula que m’agrada més que pesat. Aquests valors no són només per a la porteria, aquests valors et serveixen després per a la vida.

No deu ser fàcil gestionar la humilitat a un club com el Barça.
Molta gent parla d’humilitat, però després té actituds o comentaris que no tenen res d’humils. La millor humilitat és anar a veure un partit d’infantils de per exemple, el Matadepera contra el Ripollet.

Parlant d’humilitat, va ser difícil assumir el paper de suplent al primer equip del Barça?
Mai he estat persona de segons plans. Però t’has d’adaptar. Si a algun club pots no ser titular és al Barça, el club t’exigeix tant que jo no tenia un rival a la porteria, tenia un soci. Recordo quan vaig fitxar pel primer equip. Jo estava a Itàlia i no volia tornar perquè estic enamorat d’Itàlia, els vaig dir que no algunes vegades i em van convèncer amb un bon contracte a llarg termini. I vaig arribar a un vestidor complicat amb moltes estrelles. I em vaig adaptar. Quan l’equip em va necessitar allà em van trobar, ningú es va adonar que l’Aitor Egurrola s’havia trencat el genoll esquerre ni que seguia jugant jo. Això és la millor ressenya. El FC Barcelona va seguir guanyant i no va ser notícia, el Barça d’hoquei patins és notícia quan perd. Aquest és el millor elogi.

Hi ha relleu a la porteria del Barça?
Sí, i ara seré un dels responsables que hi hagi relleu a la porteria.

El millor porter del moment.
Jo diria que un grup de dos tres porters catalans. Els porters catalans són un producte a l’alça.

Vas formar-te al Cerdanyola. Com veus la situació del club?
Al Cerdanyola sempre l’he portat al cor. És on vaig començar i el meu pare, Josep Tarrés, va ser vicepresident en una de les èpoques més glorioses i de més pressupost. Jo recordo el Cacaolat i l’Epson Cerdanyola, és el que m’agradaria que fos ara. El primer equip va estar a OK Lliga i ara està a quarta divisió, la Primera Catalana. Sap greu, perquè no és el lloc que li correspon. i la situació ha de donar un gir. Entre tots hem d’intentar tornar al Cerdanyola al lloc que li pertoca, sempre des del respecte per les persones que ho estan portant ara i a les quals segur se les ha d’ajudar més.

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C