Informació d'economia a Cerdanyola del Vallès

Un 28% dels assalariats de la comarca estan afectats per un ERTO

L’impacte de la crisi sanitària de la COVID-19 està tenint repercussions importants en l’economia de la comarca i en la situació de moltes famílies. En aquests moments, al voltant d’un 28% de la població assalariada de la comarca està afectada per un ERTO, una dada superior al conjunt de Catalunya, on és del 26%. I a l’espera de les dades d’abril, l’atur ja va augmentar el mes de març en més d’un 5% respecte el mes de febrer, situant la taxa d’atur al 11’8%, una xifra similar a la de setembre de 2008.

Al Vallès Occidental, hi ha 89.280 persones afectades per ERTOS, el 12,8% del total de Catalunya. Des del 7 d’abril (primera data amb dades disponibles), el nombre de persones afectades ha augmentat un 11,3%. Així doncs, al voltant d’un 28% de la població assalariada de la comarca està afectada per un ERTO (el 26% a Catalunya).

Al març, l’atur va augmentar en 2.619 persones respecte del febrer (+5,2%), i se situa en 52.680 persones. La taxa d’atur puja fins a l’11,89%. El creixement de l’atur del març trenca de manera sobtada la dinàmica positiva que es venia produint els darrers anys i se situa al nivell de la crisi del 2008.

Al març, l’afiliació al Vallès Occidental baixa notablement respecte del desembre del 2019. Hi ha hagut una caiguda de 12.707 afiliacions (-3,5%). Les empreses també han registrat una forta davallada: 2.547 empreses menys (-9,4%).

Cerdanyola, amb una caiguda moderada de l'ocupació

Els municipis on cau més l’ocupació (> -5%) són Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sabadell i Viladecavalls. I els municipis amb caigudes moderades (entre 0 i -2%) són Castellar del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Montcada i Reixac, Rubí, Cerdanyola del Vallès i Sentmenat. Les activitats més afectades per la caiguda en l’ocupació són el Comerç, l’Hostaleria, la Construcció, Activitats administratives en particular ETTs i activitats artístiques. El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, assegura que estan “amatents a veure què és el que pugui passar durant les properes setmanes i hem de ser capaços de poder donar aquesta resposta col·lectiva, de poder generar un espai de concertació en el qual hi participin el conjunt de les administracions i els principals agents econòmics i socials”.

On es pot consultar l'informe?

L’Observatori del Consell Comarcal ha elaborat un complet informe sobre l’impacte econòmic de la pandèmia que es pot consultar a: http://www.ccvoc.cat/actualitat/covid-19/dades-d-interes

 

Els mercats municipals, al peu del canó

Amb la ciutat paralitzada, els mercats municipals com a servei essencial han estat al peu del canó des de l’inici de l’estat d’alarma. “Des dels mercats ens hem bolcat en continuar oferint els productes malgrat tenir por els primers dies”, valora Sara Gallardo, paradista del mercat de Serraperera. A les llotges municipals de la província de Barcelona, segons dades de la Diputació de Barcelona, l’afluència de gent ha disminuït però s’ha incrementat el valor del tiquet de compra, el que ha suposat un canvi d’hàbits en la compra diària i setmanal dels seus clients. Un fet que han notat també a Fontetes i a Serraperera. “Abans els que venien cada dia a comprar eren persones més grans de 65 anys i ara venen a comprar els seus fills i fan compres més grans perquè compren per dues cases i això fa que l’import del tiquet sigui més alt”, explica Francisca Sánchez, paradista de Fontetes. A més, a les dues llotges municipals asseguren que abans del confinament hi havia un augment clar de clients divendres i dissabte i ara els clients “es reparteixen més entre tots els dies d’obertura”.

Actualment els dos mercats estan oberts al públic seguint mesures com la reducció del seu aforament –70 persones a Fontetes i 50 a Serraperera- per evitar aglomeracions al seu interior i mantenir les distàncies de seguretat mínimes. “Els primers dies sí que va haver-hi més desconcert. Tot era nou, pels clients i pels paradistes”, explica Sánchez. “Inicialment la gent anava en massa al supermercat i al mercat”, recorda Imma Jodas, paradista del mercat de Serraperera.  Però de seguida la situació es va normalitzar. “Ara la gent ve amb protecció i respecta la distància de seguretat”, apunta Sánchez. A la seva parada de fruita a Serraperera, Gallardo ha posat un esprai desinfectant per als clients. “La majoria som molt respectuosos”, indica.

Cap dels dos mercats no tenen una plataforma online per fer comandes, però sí que moltes parades agafen encàrrecs per telèfon –perquè la gent ja tingui la comenda preparada i hagi i només hagi de recollir-la quan vingui- i també ho serveixen a domicili. “Sobretot a persones grans o que per diverses circumstàncies necessitin que els hi portem a casa”, explica Sánchez, que recorda que els primers dies van haver de fer pedagogía amb les persones grans: “Patíem per les persones grans que continuaven venint al mercat i els hi proposàvem que vinguessin a comprar els seus fills o un veí”.

Amb el decret d’estat d’alarma els restaurants i bars van tancar i el mercats va notar que els hi augmentava la feina. “La gent compra més perquè fa tots els menjars a casa”, destaquen Jodas i Gallardo. Els mercats són conscients que el futur és incert, però també creuen que “qui vulgui un bon producte a bon preu” seguirà comprant a les llotges municipals.

Mercadals els divendres, però només parades d’alimentació

Els mercats setmanals de venda no sedentària, que a Cerdanyola tenen lloc els divendres, només poden obrir les parades de venda d’alimentació, productes higiènics i planter d’horta.

Subscripció a aquest canal RSS

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C