ERC guanya el recurs contra el conveni entre l'Ajuntament i la UAB

El jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona dóna la raó a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el recurs interposat pels regidors d'ERC Daniel Mallén i Helena Solà i anul·la l'acord pres el 17 de desembre de 2014 que aprova el conveni entre l'ajuntament de Cerdanyola  i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de diverses obligacions econòmiques. La sentència encara no és ferma, atès que les administracions -Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Universitat Autònoma de Barcelona- tenen el termini de 15 dies per interposar recurs d'apel·lació. Els republicans han anunciat en un comunicat que ja han demanat al govern municipal que no presenti recurs contra la  sentència i recorden que "també en el seu dia Compromís per Cerdanyola es va oposar a l'esmentat conveni i va considerar que la manca dels informes també havia menystingut els seus drets com a regidors, si bé no van recórrer judicialment".

El conveni anul·lat establia que l'Ajuntament de Cerdanyolaadquiriria per compra venda a l’UAB el terreny i l’edifici de l'Escola Bellaterra (l'Escoleta), per un import de 2.614.847.55€ i es reconeixia la prescripció d'uns deutes tributaris de la Universitat Autònoma per valor de 483.371.02€. ERC sempre ha defensat que "Cerdanyola no guanya res d'adquirir la propietat d'un terreny i un edifici que haurien de ser de la Generalitat de Catalunya".

Els regidors d'Esquerra van interposar aquesta demanda judicial perquè es vulneraven els seus drets bàsics d'informació al no poder consultar en el termini legalment previst els informes d'intervenció i de secretaria, ambdós de caràcter vinculant. La sentència estima plenament els arguments emprats per Mallén i Solà i considera acreditat, atesa la prova practicada, que "l'obligació de comptar amb aquests informes, complexos, tant jurídicament com econòmica, amb caràcter previ al ple, va influir en el dret dels regidors d'emetre un vot amb garanties". El Grup Municipal d’Esquerra defensa una gestió pública exigent i transparent dels recursos públics tant com el fet de tenir bones relacions amb la Universitat Autònoma de Barcelona. "És lamentable que calgui recórrer a la via judicial per reivindicar els drets democràtics i una bona gestió per evitar el malbaratament d’uns recursos que són de tots i que tant costa obtenir", asseguren.


La participació als Premis Literaris augmenta un 74%

La literatura és un valor en alça a Cerdanyola. A l’edició dels Premis Literaris de l’any passat es van presentar 93 obres i a la d’enguany 162. L’augment de participació del 74’19% en els guardons que convoquen l’Ajuntament de Cerdanyola i la UAB convidava a l’optimisme: “Tant de bo al 2019, que és l’any del 50è aniversari de la UAB, tinguem encara més obres”, assegurava el vicerector de Relacions Institucionals i Cultura de la UAB, Carlos Sánchez.

S’han rebut 34 relats breus que optaven al IX Premi Caterina Albert, 73 llibres de poesia al XXIII Premi Miquel Martí i Pol i 44 novel·les al XXIV Premi Valldaura-Memorial Pere Calders.

Quines són les obres?
En una vetllada amenitzada pel pianista cerdanyolenc i exalumne de la UAB Jesús Acebedo, el XXIV Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders (dotat amb 3.000 euros) va ser per a l’obra ‘Tot passa i tot torna’ del Josep Domingo Ferrer. Una novel·la de política ficció de la qual el jurat destacava el seu estil net i la prosa directa i eficaç. “He trigat 10 anys en escriure-la, és una novel·la sobre el pas del temps”, explicava l’autor.  

El XXIII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol (dotat amb 1.000 euros) va ser per ‘De l’univers estant i una mica més enllà’ de Josep Plana Aspachs. Un treball que l’autor, que destacava el prestigi de del jurat i la tasca de l’Ajuntament de Cerdanyola, assegurava que era fruit de dos mesos de treball. Una obra que amb un ús arriscat d’imatges i amb una veu mordaç.  

Finalment, el IX Premi de Narrativa Breu per a Joves Autors/es Caterina Albert (dotat amb 500 euros) va recaure en l’obra ‘El tercer desig’ de Borja Díaz Barea. El jurat remarcava que el text és una lectura fluida que fuig del barroquisme i que és una història ben travada.

La UAB és la universitat de més alt rendiment a l’Estat espanyol

El lliurament dels Premis Literaris és, segons la regidora de Cultura, Elvi Vila;   “un dels actes que uneix UAB i Cerdanyola”. Si Vila destacava “l’aposta clara pel foment de la lectura al municipi”, l’alcalde Carles Escolà remarcava la necessitat de “fer possible que l’accés a la cultura sigui universal” i afirmava que “és un orgull tenir a la UAB a la nostra ciutat”. Perquè com recordava Sánchez, la UAB és la universitat de més alt rendiment a l’Estat espanyol segons conclou la cinquena edició del rànquing CYD Fundació Coneixement i Desenvolupament.

Més de 600 persones participen en la Cursa de la UAB en suport de La Marató

La sisena edició de la Cursa de la UAB, que dóna el que recull a La Marató de TV3, reunia ahir dimecres un total de 625 corredors al campus de Bellaterra. Del total de participants, el 51% eren homes i el 49% dones. A més, el 12,4% dels atletes provenia de Cerdanyola. La cita esportiva destinarà la seva recaptació a la investigació en les malalties infeccioses, que són a les que enguany es dedica La Marató de TV3.

Iván Limia, del Club Montornès, ha guanyat la cursa de 6,2 km en categoria masculina amb un temps de 21’ 22”. En l’apartat femení, s’imposava l’estudiant de la UAB, Estefanía Chamorro, amb un temps de 28’15”. La Facultat de Ciències és d’on ha procedit la part més grans dels participants, seguida de les facultats de Filosofia i Lletres i Biociències respectivament.

  • Publicat a Esports

Noces d’or per a la UAB

La universitat, amb campus a Bellaterra, celebra aquest curs el seu 50è aniversari

Després de 50 anys d’existència la UAB s’ha consolidat entre les 200 millors universitats del món als principals rànquings d’universitats i se situa entre les 10 universitats joves amb més projecció i prestigi mundial. Un dels principals emblemes de Cerdanyola celebra aquest curs el seu 50è aniversari amb un ampli programa commemoratiu. Els actes s’iniciaran el 21 de setembre, amb la cerimònia d’inauguració del curs 2017-2018 al Monestir de Sant Cugat -com va ser la primera al 1968- i amb Federico Mayor Zaragoza a càrrec de la lliçó inaugural.

La UAB va “aixoplugar” nombrosos professors de la UB que, aleshores, havien estat objecte de sancions pels seus posicionaments polítics, recordava l’exrector de la UAB Antoni Serra Ramoneda durant la cloenda del curs del Programa Universitat Empresa de la Facultat d’Economia i Empresa. La UAB va néixer amb una forta empenta reformista i innovadora que va esdevenir un referent per a tot l’Estat. “Cinquanta anys després”, va valorar l’exrector, “és obvi que va valer la pena, la UAB segueix sent una universitat capdavantera” i un factor de “cohesió social i de desenvolupament econòmic”.

LA HISTÒRIA
El 6 de juny de 1968 es promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. Al juliol Vicent Villar és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que l’agost de 1970 es converteix en president del Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia l’octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el qual recupera la condició d’hospital universitari i esdevé el primer centre de formació clínica de la UAB. El curs següent, el 1969-1970, es posen en marxa les facultats de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau, i de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (actualment l’EOI Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació l’any 1971, l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets l’any 1972 i l’Escola Universitària de Mestres ‘Sant Cugat’ l’any 1973.
Paral·lelament, el febrer de 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, lloc on s’ubicarà el futur campus universitari, el campus de Bellaterra de la UAB.

LA VILA UNIVERSITÀRIA I LES COLUMNES D’ALFARO

Durant els anys 90 la UAB completa el desenvolupament com a universitat de campus. Al 1992 s’inaugura la Vila Universitària i al 1996, ja durant el rectorat de Carles Solà, la nova plaça Cívica, que esdevé el centre de la vida cultural i associativa de la universitat. El setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro. - NF

  • Publicat a Ciutat

Pallassos Sense Fronteres i la UAB col·laboraran per reduir l’estrès postraumàtic dels infants refugiats

Pallassos Sense Fronteres i la Unitat de Trauma Crisis i Conflictes (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la UAB uneixen esforços per assolir el màxim impacte en accions dirigides a reduir l’estrès post traumàtic de la infància refugiada que ha patit conflictes bèl·lics. L’acord entre l’ONG i la universitat s’ha presentat al Teatre Lliure de Montjuïc i en una primera instància es tracta de dur a terme un projecte comú a Pròxim Orient amb infants que han patit -i ho segueixen fent- les conseqüències de la guerra de Síria i Iraq, però amb la possibilitat, en un futur, d’estendre aquest treball conjunt allà on sigui possible.

Objectiu i metodologia del projecte
Per tal d’ajudar a Pallassos Sense Fronteres a millorar l’impacte de les seves accions, la UTCCB durà a terme una avaluació rigorosa d’aquestes accions utilitzant una metodologia concreta, i al mateix temps establirà un vincle entre dites accions i les Teaching Recovery Techniques (TRT), un mètode que es pot aplicar a les persones afectades per tot tipus de traumes: la guerra, els desastres naturals o la inestabilitat d’una vida en constant refugi, entre d’altres. Aquestes tècniques tenen per objectiu proporcionar als infants estratègies per identificar les seves reaccions i poder dominar-les per tal de millorar el seu estat emocional.

A més, aquestes pràctiques es recullen en un manual que pot ser utilitzat per mestres, infermeres o fins i tot familiars que estan a càrrec i/o treballen amb nens i adolescents afectats per guerres o catàstrofes. Aquest aspecte és crucial pel que fa als objectius d’aquesta metodologia: els nens treballen amb persones de la seva confiança i que parlen el seu idioma. Està dissenyat, per tant, de manera que pugui ser aplicat per les persones de referència habituals dels nens -professors, educadors, personal de salut, líders comunitaris- i no per experts internacionals, seguint així les recomanacions internacionals per a les intervencions psicosocials. Tots dos socis, Pallassos sense Fronteres i la UTCCB tenen gran experiència en el treball en zones de crisi amb persones amb múltiples experiències traumàtiques.

ON ES FARÀ?
El projecte constarà de tres o quatre accions depenent del ritme al que funcionin les activitats i dels imprevistos i s’allargarà durant un any, segons s’explicava a la presentació. De moment, s’estan analitzant diferents escenaris d’actuació, entre els quals hi ha Líban (Vall de la Bekaa), nord de Jordània o el Kurdistan iraquià, llocs on actualment Pallassos Sense Fronteres treballa des de fa anys desenvolupant el seu projecte de gira.

  • Publicat a Ciutat

La Cursa de la UAB supera ja els 1.000 inscrits.

La cita solidària en suport de La Marató de TV3 tindrà lloc aquest diumenge a la Vila Universitària del campus de Bellaterra. La cinquena edició d’aquesta cursa destinarà tot el que es recapti a la investigació en les malalties que dedica La Marató de TV3 enguany. La UAB es torna a abocar en aquesta festa esportiva i solidària per captar fons per a l’ictus i les lesions medul.lars i cerebrals traumàtiques.

Coincidint amb la cursa, es tornarà a fer la Fira d’Entitats. Enguany hi haurà sobretot entitats relacionades amb l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques, d’acord amb la temàtica que ha escollit La Marató de TV3 per a destinar la seva recaptació. L’objectiu és difondre i donar informació d’aquestes malalties a tots els ciutadans, malalties en que la UAB compta amb equips que hi estan investigant. Als participants en la cursa o caminada se’ls obsequiarà a l’arribada, com ve sent habitual, amb una tassa de brou calent. La inscripció a la cursa inclou una samarreta tècnica. També és previst, com en anteriors edicions, un servei de recuperació física, al punt d’arribada, a càrrec d’alumnes dels estudis de Fisioteràpia de la UAB. Totes les curses tindran la sortida i arribada a la Vila Universitària, on a partir de les 10.30 hores s’anirà donant sortida a les diferents modalitats de curses.

  • Publicat a Esports

Vuit estudiants de la UAB participaran als Jocs Olímpics

L’Anna Espar estudia a la UAB Administració i Direcció d’Empreses (ADE) des de fa tres anys. Ha aprovat totes les assignatures, però per a ella el curs encara no ha acabat. La quatre vegades campiona d’Europa amb el Club Natació Sabadell, sotscampiona olímpica i campiona d’Europa amb la selecció espanyola és una de les vuit estudiants de la UAB que participaran als Jocs Olímpics de Río de Janeiro aquest agost.

Tots ells han compaginat durant el curs la competició d’alt nivell amb els seus estudis universitaris i formen part dels 112 estudiants de la UAB que estudien dins el programa Tutoresport de l’Autònoma, programa de suport adreçat a estudiants d’alta competició esportiva, que fou pioner a l’estat espanyol. Quatre competiran en hoquei herba -Mariona Girabent (estudia Fisioteràpia), Xavier Lleonart (estudia Periodisme), Júlia Pons (estudia Educació Primària) i Carola Salvatella (estudia Ciències Ambientals)-, dos en waterpolo -Anna Espar (estudia ADE) i Laura Ester (estudia Bioquímica)- i dos en natació -Judith Ignacio (estudia Psicologia) i Marta González (cursa els Estudis d’Anglès i Espanyol) a partir del 5 d’agost. La UAB és una de les universitats que compta amb més esportistes d’alt nivell. A més, la ubicació del Centre d’Alt Rendiment (CAR) a la població propera de Sant Cugat del Vallès facilita la compaginació dels entrenaments amb l’assistència a classe. “Una vegada troben la carrera adient, aquests estudiants s’hi senten molt implicats, i valors com la disciplina i l’esforç personal que els marca l’alta competició, els serveixen molt per tenir èxit en els estudis”, explica el coordinador del programa Tutoresport de la UAB, Xavier Isern.
 
EL DIA A DIA D’UNA ESTUDIANT I ESPORTISTA OLÍMPICA
Anna Espar té 23 anys i compagina la seva carrera de waterpolista amb la d’estudiant a la UAB. “Em llevo a les 7.30 del matí. A les 9 estic a classe, fins a les 12 del matí. A les 12.15 estic a Sabadell entrenant fins les 14.30 h. Després dino, i a la tarda em poso a estudiar a casa una estona de les 16.30 h. fins a les 19h ,més o menys. De 8 a 10 de la nit torno a entrenar”, explica Espar en una entrevista a la web d’esportistes olímpics de la UAB. “Aquest és l’horari habitual durant l’any però ara que estem fent concentració pels Jocs Olímpics, entreno cada dia entre 6 i 8 hores”, assegura Espar.  Al 2012 sis estudiants de la UAB van obtenir medalles als Jocs Olímpics de Londres: Joel González, estudiant de Criminologia, va guanyar la medalla d’or a la categoria -58 kg. de taekwondo; la nadadora Mireia Belmonte, d’ADE, va obtenir dues medalles de plata a les proves de 200 metres papallona i de 800 metres lliure. També va penjar-se dues medalles Andrea Fuentes, estudiant de Sociologia, en dues proves de natació sincronitzada (duet plata i equip bronze). I, a l’equip femení de waterpolo que va alçar-se amb la medalla de plata, participaven les estudiants Laura Ester (Bioquímica), Matilde Ortiz (Periodisme) i María del Carmen García (Publicitat i Relacions Públiques).

  • Publicat a Esports

L’Ajuntament manté els quatre premis literaris per al 2015

Francesc Xavier Torrents -premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» amb “La memòria del cor”-, Arturo Padilla, -premi de Narrativa Breu «Caterina Albert» amb “Somriures davant l’aparador”-, Darío Frías -premi de Poesia «Divendres Culturals» amb “La dimensión de lo invisible”- i Manuel Roig -premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» amb “Atac de temps”- ja tenen les seves obres editades pel Servei de Publicacions de la UAB en format paper i electrònic, exceptuant el relat breu, que únicament es publica en format de llibre electrònic.

En l’acte de presentació de les obres guanyadores dels últims Premis Literaris, que organitzen conjuntament l’Ajuntament i la UAB,  es van presentar les bases de la convocatòria dels Premis literaris 2015, que obrirà el període d’inscripcions al gener. “Continuen els quatre premis i les bases són menys o menys iguals”, remarcava la regidora de Cultura, Montse Montiel, que apuntava que la tendència del govern municipal ha estat “mantenir totes les activitats al voltant del foment de la lectura i la creació literària”. En aquest sentit, l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, explicava que ara, quan s’estan negociant els pressupostos per al 2015, “ningú ha posat en dubte la continuïtat d’aquests premis”. Una aposta ben rebuda pels autors guanyadors: “Amb la crisi que està caient, em satisfà escoltar que per a vostès la cultura és un bé necessari”. El vicerector de Relacions Institucionals i Territori de la UAB, Manel Sabés, va desitjar als guanyadors un “llarg futur com  a autors”.

En el marc de l’acte, també es van fer públics els guanyadors de la segona edició del Nit Lab MAC Tancats al museu. En la categoria d’escriptura va guanyar el relat La maledicció d’Ismael Smith, de Maria Miranda, Guillem Ochoa i Guillem Gabaldà. I en l’apartat d’il·lustració Sara Valero, amb una menció especial a Verònica Cabello.

  • Publicat a Cultura
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C