L’hipogeu del carrer París se situa en el mapa dels jaciments europeus

El major estudi d’ADN antic fet fins avui per indagar sobre el campaniforme ha comptat amb la participació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

El major estudi d’ADN antic fet fins avui i que aporta dades fonamentals a l’entorn de la difusió de l’anomenat ‘complex campaniforme’ al llarg d’Europa ha comptat amb la participació de Cerdanyola. A l’estudi, que ha analitzat 400 esquelets prehistòrics, hi han participat 144 investigadors de centres de recerca d’Europa i els Estats Units, entre els quals es troba el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, que ha aportant informació i mostres de l’hipogeu del carrer París.

“Per a Cerdanyola el fet de participar en aquest estudi ha permès situar el carrer París en el mapa dels jaciments calcolítics europeus”, valora el director del Poblat Museu Ibèric de Ca n’Oliver, Joan Francès. Aquest projecte de recerca, que ha involucrat investigadors i institucions coordinats per la Universitat de Harvard, determina que la cultura campaniforme es va difondre des de la Península Ibèrica transmesa com idea cap a França, Alemanya, Polònia i Itàlia. Així ho publicava ara fa un mes la prestigiosa revista Nature.

L’anàlisi de les mostres aportades, que no només han estat objecte de l’estudi del seu ADN sinó que han estat datades radiocarbònicament per situar-les en el temps, “ens han permès obtenir dades molt importants” sobre l’hipogeu del carrer París, apunta Francès. En aquest sepulcre s’havia localitzat una seqüència d’uns 300 anys d’ús en la qual es podia observar “un primer nivell d’enterrament previ a la introducció del vas campaniforme i la seva posterior evolució amb l’aparició dels estils regionals”. Per tant, segons assegura el director de Ca n’Oliver, la mateixa problemàtica concreta que es plantejava al carrer París és la que s’ha abordat en aquests estudi d’ADN des d’un punt de vista més general: “L’extensió del fenomen campaniforme per Europa estava en relació amb moviments de població genèticament diferents dels grups autòctons del neolític final?”. Sembla que la resposta és no, “almenys aquí a la Península”, anuncia Francès.

“Seguirem buscant recursos per aprofundir en l’estudi cultural i antropològic del grup social enterrat a l’hipogeu del Carrer París”

El treball és un clar exemple de l’aplicació de noves tècniques científiques a la recerca arqueològica. A més d’afermar la idea que el campaniforme sembla originar-se a la Península ibèrica i que es difon a partir d’aquí cap als punts del sud i el centre d’Europa per contacte cultural, també destaca les dades obtingudes sobre la dispersió del complex campaniforme a les Illes Britàniques, on si sembla produir-se una substitució de població de gran abast. “Citant a Carles Lalueza el 90% dels britànics del Neolític -els que construïren Stonehenge- van ser substituïts per poblacions centroeuropees”, afirma Francès. En la mateixa línia, ara “cal afrontar la caracterització genètica de les poblacions neolítiques de la península ibèrica que aportaran dades molt interessants sobre l’origen i la difusió del neolític no només a nivell peninsular sinó també europeu”. A nivell local, se seguiran buscant “recursos per aprofundir en l’estudi cultural i antropològic del grup social enterrat a l’hipogeu del Carrer París”, anuncia. - NF

Visita guiada a l’exposició ‘Ossos. Un viatge a l’època medieval’

El Museu de Ca n’Oliver proposa una visita guiada a l’exposició ‘Ossos. Un viatge a l’època medieval’ actualment en exhibició a les seves dependències. L’activitat es farà el dissabte 7 d’abril a les 18.30 hores i permetrà a qui hi participi un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física, a través de l’estudi de les restes òssies localitzades en diversos jaciments arqueològics. La visita permetrà acostar-se a les condicions de vida de la població entre els segles VIII i XV través de les restes humanes procedents d’excavacions arqueològiques de diverses esglésies catalanes. Gràcies a diverses tècniques de l’osteopatia forense (estudi de les restes humanes òssies) i de la paleopatologia (estudi de les malalties antigues) es descobriran aspectes relacionats amb els oficis, els estils de vida, l’alimentació, la medicina i la salut, la justícia, la violència i l’experiència de la mort. Relacionats amb la mort s’exposen alguns objectes procedents de les excavacions a l’església de Sant Iscle.

Ca n'oliver, joia cultural

Les persones sempre han estat el centre del projecte del Museu i Poblat de Ca n’Oliver. Per aquest motiu, l’acte central de celebració de la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) va ser un reconeixement a la tasca i el suport a totes les institucions, entitats i persones que han fet possible aquesta declaració. “Volem donar les gràcies a tota aquella gent que en aquest camí de 30 anys ens ha ajudat arribar fins aquí”, remarcava el director del Museu i Poblat de ca n’Oliver, Joan Francès.

Malgrat les autoritats presents, la Júlia, una nena que havia demanat als seus pares sortir abans de l’assaig amb l’Esbart Dansaire Sant Marçal per poder assistir a la celebració, es convertia en la protagonista inesperada de la vetllada: “Ella és la mostra que som una comunicat perquè hem creat un entorn de relacions”. Ca n’Oliver es va posar de llarg i la ciutadania no va fallar a la cita. “Si tots esteu aquí és que sentiu el museu com a vostre”, celebrava la regidora de Cultura, Elvi Vila, que va assegurar que Cerdanyola té una història i cal que tothom la conegui. “I per això cal posar en valor els museus”, remarcava.

DIVISIÓ D’HONOR DEL PATRIMONI CATALÀ

La feina exemplar feta al jaciment de ca n’Oliver des del 1986 ha permès  que el govern de la Generalitat li atorgui la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional. En aquest sentit, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, posava en valor el jaciment arqueològic de Ca n’Oliver com a porta d’accés a la cultura a través del patrimoni. Per a Puigcorbé el fet que el jaciment hagi entrat “per la porta gran a la divisió d’honor del patrimoni català” és un fet “rellevant” per a Cerdanyola i per a tota la demarcació de Barcelona. I per al director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya; la declaració és també un “compromís de conservació per al futur”.  El jaciment ibèric de Ca n’Oliver constitueix un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals indiscutibles que il·lustren a bastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. “Està clar que el significat de Ca n’Oliver trascendeix el vostre poble, amb ell es pot explicar un bocí de la història de la humanitat”, valorava Boya.  

La celebració del BCIN es va fer coincidir amb la presentació de la nova web del museu, la museïtzació dels tres edificis ibèrics, els darrers objectes arqueològics que s’han incorporat al fons del Museu i l’aplicació de mòbil Visitmuseum, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que permet fer una visita autoguiada al museu i al poblat. L’alcalde Carles Escolà destacava que el Museu i el poblat de Ca n’Oliver, unes instal·lacions exemplars que cada any reben milers de visitants i que tenen per endavant moltes possibilitats de recerca, investigació i divulgació.

30 ANYS DE RECERCA ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DE CA N’OLIVER

Aquest 2017, el CRAC i el projecte de recuperació de Ca n’Oliver com a espai de recerca fan 30 anys. Durant aquestes tres dècades la investigació i els estudis sobre el jaciment en els diferents camps de l’arqueologia no s’han aturat mai. Malgrat que alguns anys no s’hi han fet treballs arqueològics de camp, s’han dut a terme 24 campanyes d’excavació i s’han publicat més d’una trentena d’articles en revistes especialitzades tant nacionals com internacionals.

Des dels anys 50, no s’havia tornat a excavar a les restes del poblat ibèric i el turó era un espai degradat amb un dipòsit d’aigua i un parc infantil on s’havia destruït una part del jaciment. L’any 1987, uns estudiants van fundar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, CRAC. Una entitat que es va marcar com a objectius bàsics la recerca, la protecció i la difusió del patrimoni cultural de Cerdanyola, i molt especialment del poblat de Ca n’Oliver. Amb l’obertura al públic del poblat, l’any 1999, i la seva integració en la Ruta dels Ibers i sobretot amb la inauguració del Museu, Ca n’Oliver va deixar de ser un espai exclusivament de recerca i ha esdevingut un espai de referència en la difusió de l’arqueologia i la cultura ibèrica.

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C