Una història molt present

Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa van morir a conseqüència de la persecució del règim nazi. Uns pocs milers van aconseguir fugir de la barbàrie creuant els Pirineus. L’exposició ‘Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial’, que el Museu de Ca n’Oliver acull fins al 14 de maig, recull els testimonis reals i colpidors de vuit refugiats jueus que van fugir de l’Holocaust creuant els Pirineus. Ens endinsem en les històries de vida d’alguns dels seus protagonistes per conèixer un passat recent en el que Catalunya tingué un paper destacat”, explicava el comissari de l’exposició, Josep Calvet.

CATALUNYA, CAMÍ DE PAS

L’exposició, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona, s’emmarca dins dels actes organitzats pel  Museu d’Història de Catalunya amb motiu de la commemoració dels 70 aniversari de la fi de la II Guerra Mundial i de l’alliberament dels camps nazis. Amb l’estructura narrativa de la història de vuit famílies, la mostra explica com Catalunya va esdevenir camí de pas cap a la llibertat per a milers d’homes i dones que fugien de la persecució i de la mort. Alguns ho van aconseguir, com el cas de les famílies de Paquita Sitzer o Víctor Papo, i d’altres, com el matrimoni Heilbruner-Levi o Jenny Kehr, s’hi van deixar la vida. També es poden veure dos audiovisuals, un mapa amb els camps nazis i un altre amb les línies d’evasió i un conjunt d’objectes agrupats per temàtica.

NO OBLIDAR

Pel seu títol ‘Fugint de l’holocaust’ pot semblar una exposició sobre el passat, “però només fent un cop d’ull a les imatges, veiem que no estem tan lluny”, remarcava el director del Museu de Ca n’Oliver, Joan Francès. En aquesta línia, la regidora de Cultura, Elvi Vila, apuntava que avui “mirem aquesta exposició  i pensem que hauríem d’haver aprés del passat i ho ha estat així”. Per la seva banda, l’alcalde Carles Escolà remarcava que el perill d’oblidar la història és que els errors es tornin a repetir: “El millor homenatge que podem fer a les víctimes de l’Holocaust és no oblidar”.

ACTIVITATS PER APROFUNDIR EN LA MOSTRA

Sota l’ombra de l’esvàstica
Dimecres 29 de març, 18.30 h
Sala d’exposicions de l’Ateneu
El programa d’activitats comença amb una visita guiada a l’exposició La Shoah. El genocidi nazi del poble jueu que es podrà veure a l’Ateneu fins el 14 d’abril.  

Perseguits i salvats. Camins de nit i boira. Divendres 31 de març, 18h
Sala Enric Granados Biblioteca
Es projectarà el documental produït la Xarxa de Comunicació Local i Televisió de Catalunya i dirigit per Felip Soler. Recull testimonis en primera persona que narren com van travessar els Pirineus fugint dels nazis. Aquesta activitat ha estat proposada pel Xisc que s’ocuparà de la presentació i de les preguntes que se’n puguin derivar. L’entrada és lliure.

Les veus de la frontera
Diumenge 2 d’abril, 9.30 h
Museu de Ca n’Oliver-Forat del Vent
Itinerari dramatitzat que pretén recordar el patiment dels 10.000 jueus i jueves que van travessar els Pirineus fugint de la persecució nazi. El recorregut començarà a l’exposició  Museu
a les 9.30 i s’acabarà al Forat del Vent cap a les 14h. Per participar cal inscriure’s al Museu de Ca n’Oliver fins a l’esgotament de les places. El retorn es farà en autocar.  L’activitat és gratuïta i està recomanada per a majors de 14 anys. 

  • Publicat a Cultura

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, declarat bé cultural d’interès nacional

La Generalitat ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el poblat ibèric de Ca n’Oliver. El jaciment, situat al barri de Montflorit, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La distinció representa per al poblat “la cirereta d’un pastís que és la feina d’un munt de persones que durant aquests anys han fet possible arribar fins aquí”, destacava el director del Museu i el Poblat de Ca n’Oliver, Joan Francès.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT EL POBLAT?

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver constitueix un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals indiscutibles que il·lustren a bastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. La seva llarga trajectòria en el temps, amb una ocupació continuada des de la formació de l’iberisme (s. VI aC) i fins a la seva desaparició (s. I aC), el converteixen en un enclavament especialment rellevant per a l’estudi d’aquesta cultura. A més, és en el poblat de Ca n’Oliver on es documenta per primera vegada el ritual de les inhumacions infantils i els testimonis més septentrionals d’escultura ibèrica zoomorfa. Des de la Generalitat també es destaca que els materials arqueològics recuperats a les excavacions formen un conjunt d’interès excepcional que constitueix un dels seus principals actius ja que es tracta d’una de les col·leccions de materials més destacades del país.

Però sobretot el govern català considera que “el model de gestió de tot el recurs patrimonial és també modèlic”, ja que s’ha sabut combinar la recerca arqueològica amb la consolidació i la restauració de les estructures i materials, l’exposició d’aquestes a través del Museu, així com l’oferta didàctica i educativa, amb l’objectiu d’explicar el fenomen de l’iberisme a tota la ciutadania. I és que Ca n’Oliver és un dels pocs casos a Catalunya de jaciment i museu monogràfic on s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques. Precisament el dia que es comunicava a la premsa la distinció, una escola de Terrassa visitava l’equipament. “El fet que avui tinguem una escola aquí demostra que sempre hem volgut col·locar la gent al centre del projecte”, assegurava satisfet Francès. En aquesta línia, un dels reptes de futur del poblat és la creació d’una aula didàctica amb zona d’experimentació que doni resposta a la demanda creixent de visitants.

COM VA COMENÇAT TOT?
Ara fa 30 anys el poblat només era un descampat. Al 1986 s’iniciaven uns treballs arqueològics amb l’objectiu d’estudiar un poblat ibèric, recordava el director del Poblat i el Museu de Ca n’Oliver. Tres dècades després és un bé cultural d’interès nacional, un fet que suposa prestigi i “torna a ficar Cerdanyola al mapa a través dels museus”, valorava la regidora de Cultura, Elvi Vila. “Per fer-nos una idea ca n’Oliver està ara en el mateix grup que Empúries, Ullastret i els principals jaciments de Catalunya”, explicava Francès, mentre Vila apuntava que la distinció obliga a preservar i mantenir el poblat per assegurar la integritat de llur valor cultural. El reconeixement també implica que el jaciment no pot ser destruït i que s’ha de permetre l’accés dels especialistes perquè que puguin estudiar-lo i catalogar-lo convenientment. Per a l’alcalde Carles Escolà la distinció suposa un “motiu d’orgull” i un “reconeixement a tota la feina ben feta durant aquests anys”. Però sobretot carrega el municipi de “responsabilitat” per continuar amb la tasca realitzada fins ara en un dels “elements imprescindibles per conèixer el passat del nostre territori”. - NF

La roba interior dels segles XIX al XXI arriba a Ca n’Oliver

Més de dos segles d’història a través de la roba interior és el viatge que proposa el Museu de Ca n’Oliver. La mostra ‘Intimitats. La roba interior dels segles XIX al XXI’, comissariada i produïda pel Museu de Badalona i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s’inaugurarà aquest divendres a les 18.30 hores.

Més d’un centenar de peces femenines i masculines procedents dels propis fons del Museu de Badalona, del Museu Tomàs Balvey de Cardedeu i de col·leccions particulars, que descobriran l’evolució de peces encara habituals (calces, calçotets, mitges, combinacions, entre d’altres), però també d’altres que han caigut en desús però van tenir un paper fonamental en el vestuari dels nostres avis (lligacames masculines, cinturó sanitari o draps higiènics). ‘Intimitats’ també incorpora embolcalls i elements gràfics relacionats amb la roba interior, així com un ampli recull d’imatges que es podran veure en format digital a través de diverses pantalles. Els continguts de la mostra s’han estructurat en sis espais que corresponen a sis èpoques: La intimitat augmentada (1800 – 1880; La intimitat encotillada (1880-1914); La intimitat al descobert (1914-1940); La intimitat exuberant censurada (1940-1960); La intimitat alliberada (1960-1990); i La intimitat exhibida (1990-2015).

LA PROGRAMACIÓ COMPLEMENTÀRIA ES PRESENTARÀ A LA INAUGURACIÓ
A la inauguració també es presentarà la programació complementària que s’ha preparat amb motiu d’aquesta mostra tan singular i es tancarà amb una visita guiada a l’exposició a càrrec d’una de les comissàries de l’exposició. El Museu ofereix un servei de canguratge d’infants per a aquelles persones que el necessitin i vulguin assistir a l’acte. - Redacció

  • Publicat a Cultura

Parlar amb els morts a Ca n’Oliver

L’associació Encrucijada Pagana organitza una xerrada-demostració nocturna aquest divendres a les 22 hores al Museu de Ca n’Oliver

Moltes de les cultures i pobles del món tenen un dia de festa dedicat al record dels familiars avantpassats morts. Aquí celebrem la festa de Tots Sants i la del Dia de Difunts l’1 i el 2 de novembre, respectivament. I precisament en aquestes dates on els morts són els protagonistes, es pot visitar al museu de Ca n’Oliver l’exposició ‘La fi és el principi. Pràctiques funeràries de la Catalunya prehistòrica’, on els assistents descobriran els costums funeraris que han practicat les comunitats humanes des del Paleolític Superior a la Primera Edat del Ferro.

Com a activitat complementària a l’exposició, l’associació Encrucijada Pagana ha organitzat la xerrada-demostració nocturna ‘Parlar amb els morts’ aquest divendres a les 22 hores. Els representants de l’associació explicaran diferents maneres com vius i morts s’han comunicat, voluntària o involuntàriament, en diferents èpoques i cultures. L’activitat, que serà gratuïta, està oberta a persones majors de 16 anys. I aquest diumenge, el cementiri serà l’escenari a on es durà a terme la visita guiada ‘Cementiri o necròpolis?’ (13 hores, entrada del cementiri municipal). Els assistents descobriran algunes de les formes d’enterrar els difunts i els costums que els acompanyen. L’activitat també és gratuïta i està recomanada per a majors de 10 anys. - Redacció

  • Publicat a Cultura

El Passaport de Museus del Vallès Occidental obre la porta a 12 joies de la comarca

De vegades anem molt lluny a buscar experiències quan “al costat de casa tenim veritables joies”. Aquesta és la filosofia amb la qual s’ha impulsat la creació del Passaport de Museus del Vallès Occidental, una iniciativa dels museus de la comarca que formen part de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona i que compta amb la col·laboració, tant a nivell de creació com de promoció, del Consorci de Turisme del Vallès Occidental i el suport de la Diputació de Barcelona. Els museus que en formen part són el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, el Museu d’Art de Cerdanyola, el Museu de la Pagesia de Castellbisbal, el Museu Municipal de Montcada i Reixac, el Centre d’Interpretació del patrimoni Molí d’en Rata de Ripollet, el Museu Municipal Castell (MMUC) de Rubí, el Museu d’Art de Sabadell, el Museu d’Història de Sabadell, el Museu del Monestir de Sant Cugat, el Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat, la Seu d’Ègara Esglésies de Sant Pere de Terrassa i el Castell Cartoixa de Vallparadís de Terrassa.

El passaport, que es trobarà als diferents museus locals, permetrà beneficiar-se de descomptes i regals als museus, però serà imprescindible presentar-lo i que estigui segellat pel museu emissor. Un cop aconseguits els 12 segells, el titular obtindrà un premi, a més de participar en un sorteig per a una nit d’hotel. A més, el Consorci de Turisme també ha engegat una línia de treball per vincular les visites als museus amb escapades turístiques, anunciava la presidenta del Consorci de Turisme del Vallès Occidental, Olga Olivé. “En definitiva, el passaport ha de servir per conèixer millor el nostre territori”, remarcava Olivé. Per a la coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, Marta Alòs; “el passaport és una realitat que té un gran futur, perquè els museus ho són tot, el saber i la memòria”.

MAC I CA N’OLIVER
“Cerdanyola posa a disposició de la comarca el MAC i Ca n’Oliver, dos museus joves, però arrelats al territori”, apuntava la regidora de Cultura, Montse Montiel, durant la presentació de la iniciativa al Museu de Ca n’Oliver: “El principal objectiu és que la gent ens conegui i que voltin pel Vallès Occidental”, assegurava Montiel, que apuntava que el passaport “demostra que a la comarca col·laborem molt entre els museus”. Els regidors dels ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Montcada i Reixac, Ripollet i Castellbisbal, així com representants dels museus de Terrassa i Rubí destacaven que el passaport “posa en valor el treball en xarxa”. Finalment l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, remarcava que la iniciativa “obre les portes del Vallès” i suposa “una nova oportunitat pel treball conjunt dels municipis”.

  • Publicat a Cultura

El sexe dels romans passa per Ca n’Oliver

Un llum amb el déu Príap amb un penis gegant copulant amb una cabra, un porró amb forma fàl·lica o una vaixella amb una dona cavalcant amb eufòria sobre un home. L’exposició ‘El Sexe a l’època romana’, que estarà  al Museu de Ca n’Oliver fins al 23 de novembre, desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans des de la República fins al segle IV, a través d’una selecció de peces procedents de les col·leccions catalanes i dels textos llatins més suggeridors.

“Els fal·lus i l’erotisme eren habituals a les cases dels romans antics. Estaven molt més alliberats”, assegura Joan Mayné, el comissari i director del Museu de Badalona.  La mostra també intenta desmitificar la imatge del sexe a l’època romana que ha ofert  Hollywood i fer veure la societat de l’antiga Tàrraco no era tan diferent de la nostra.

La mostra, adreçada a un públic adult, es divideix en cinc grans àmbits. El primer, Sexe i matrimoni, està dedicat a les relacions entre homes i dones, la seva evolució a través del temps i la posició de corrents filosòfics com l’epicureisme i l’estoïcisme enfront de les relacions sexuals i el matrimoni.

ACTIVITATS PARAL·LELES
Per a l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, aquesta “segurament serà una de les activitats més agosarades que farem a Ca n’Oliver” i recordava que “malgrat que és una mostra pensada per a adults també hi ha programades activitats familiars”. Així, aquest divendres (21 hores) tindrà lloc un recital de poemes eròtics i el 24 d’octubre un tuppersex a la romana, entre d’altres. Els dijous i els dissabtes (18.30 h) es fan visites guiades a l’exposició.

  • Publicat a Cultura
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C