L’hipogeu del carrer París se situa en el mapa dels jaciments europeus

El major estudi d’ADN antic fet fins avui per indagar sobre el campaniforme ha comptat amb la participació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

El major estudi d’ADN antic fet fins avui i que aporta dades fonamentals a l’entorn de la difusió de l’anomenat ‘complex campaniforme’ al llarg d’Europa ha comptat amb la participació de Cerdanyola. A l’estudi, que ha analitzat 400 esquelets prehistòrics, hi han participat 144 investigadors de centres de recerca d’Europa i els Estats Units, entre els quals es troba el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, que ha aportant informació i mostres de l’hipogeu del carrer París.

“Per a Cerdanyola el fet de participar en aquest estudi ha permès situar el carrer París en el mapa dels jaciments calcolítics europeus”, valora el director del Poblat Museu Ibèric de Ca n’Oliver, Joan Francès. Aquest projecte de recerca, que ha involucrat investigadors i institucions coordinats per la Universitat de Harvard, determina que la cultura campaniforme es va difondre des de la Península Ibèrica transmesa com idea cap a França, Alemanya, Polònia i Itàlia. Així ho publicava ara fa un mes la prestigiosa revista Nature.

L’anàlisi de les mostres aportades, que no només han estat objecte de l’estudi del seu ADN sinó que han estat datades radiocarbònicament per situar-les en el temps, “ens han permès obtenir dades molt importants” sobre l’hipogeu del carrer París, apunta Francès. En aquest sepulcre s’havia localitzat una seqüència d’uns 300 anys d’ús en la qual es podia observar “un primer nivell d’enterrament previ a la introducció del vas campaniforme i la seva posterior evolució amb l’aparició dels estils regionals”. Per tant, segons assegura el director de Ca n’Oliver, la mateixa problemàtica concreta que es plantejava al carrer París és la que s’ha abordat en aquests estudi d’ADN des d’un punt de vista més general: “L’extensió del fenomen campaniforme per Europa estava en relació amb moviments de població genèticament diferents dels grups autòctons del neolític final?”. Sembla que la resposta és no, “almenys aquí a la Península”, anuncia Francès.

“Seguirem buscant recursos per aprofundir en l’estudi cultural i antropològic del grup social enterrat a l’hipogeu del Carrer París”

El treball és un clar exemple de l’aplicació de noves tècniques científiques a la recerca arqueològica. A més d’afermar la idea que el campaniforme sembla originar-se a la Península ibèrica i que es difon a partir d’aquí cap als punts del sud i el centre d’Europa per contacte cultural, també destaca les dades obtingudes sobre la dispersió del complex campaniforme a les Illes Britàniques, on si sembla produir-se una substitució de població de gran abast. “Citant a Carles Lalueza el 90% dels britànics del Neolític -els que construïren Stonehenge- van ser substituïts per poblacions centroeuropees”, afirma Francès. En la mateixa línia, ara “cal afrontar la caracterització genètica de les poblacions neolítiques de la península ibèrica que aportaran dades molt interessants sobre l’origen i la difusió del neolític no només a nivell peninsular sinó també europeu”. A nivell local, se seguiran buscant “recursos per aprofundir en l’estudi cultural i antropològic del grup social enterrat a l’hipogeu del Carrer París”, anuncia. - NF

Visita guiada a l’exposició ‘Ossos. Un viatge a l’època medieval’

El Museu de Ca n’Oliver proposa una visita guiada a l’exposició ‘Ossos. Un viatge a l’època medieval’ actualment en exhibició a les seves dependències. L’activitat es farà el dissabte 7 d’abril a les 18.30 hores i permetrà a qui hi participi un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física, a través de l’estudi de les restes òssies localitzades en diversos jaciments arqueològics. La visita permetrà acostar-se a les condicions de vida de la població entre els segles VIII i XV través de les restes humanes procedents d’excavacions arqueològiques de diverses esglésies catalanes. Gràcies a diverses tècniques de l’osteopatia forense (estudi de les restes humanes òssies) i de la paleopatologia (estudi de les malalties antigues) es descobriran aspectes relacionats amb els oficis, els estils de vida, l’alimentació, la medicina i la salut, la justícia, la violència i l’experiència de la mort. Relacionats amb la mort s’exposen alguns objectes procedents de les excavacions a l’església de Sant Iscle.

Cerdanyola obre la temporada cultural

Les exposicions i les activitats per al 2018 al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) i al Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver que cap cerdanyolenc s’hauria de perdre

Els museus de Cerdanyola han iniciat la programació d’exposicions i activitats per al 2018 amb la mirada focalitzada en la ciutat. 50 Ninots, la primera exposició de l’any al MAC (fins el 8 d’abril), relaciona la creació artística de l’iŀlustrador Xavier Nogués amb el pintor cerdanyolenc Josep de Togores, a través de les cartes que aquests dos grans artistes catalans van intercanviar les primeres dècades del segle passat; L’homenatge que ret aquests dies el Museu del Poblat Ibèric de Ca N’Oliver a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones, A la recerca dels Tressors perduts, (fins l’11 de febrer), ha inspirat un dels tallers familiars de carnaval.
El visitant de Ca N’Oliver podrà admirar (fins l’11 de març) una de les joies neòlitiques més singulars que s’han localitzat fins ara a Catalunya en la Coincidència Insòlita El Collaret viatger, presentada la setmana passada. Aquest ric collaret de més de 6.000 anys d’antiguitat, format per unes 300 denes de variscita, es va trobar als límits dels termes municipals de Cerdanyola i Ripollet l’any 1929 malgrat formar part del fons del Museu de Sabadell, municipi on s’exhibeix habitualment.

MUSEUS VIUS QUE APORTEN A LA CIUTAT
La difusió del patrimoni històric i artístic local i el vincle amb la ciutat està present en les propostes expositives i activitats culturals més destacades de la temporada; però també en la pròpia essència d’uns museus que, segons la regidora de Cultura, Elvi Vila, “els cerdanyolencs han fet seus”.
En la presentació dimarts passat dels programes d’exposicions i activitats per al 2018, Vila va subratllar l’aportació dels dos centres museístics a la ciutat. Es tracta de “museus vius” i amb “valor pedagògic”, “pròxims en el tracte i les obres”, que donen resposta “a les inquietuds d’entitats i ciutadans”, la labor dels quals permet al consistori “mantenir vincles amb institucions com la Generalitat, la Diputació i la Universitat Autònoma (UAB)” o tenir presència activa en, per exemple, “la Xarxa de Museus Locals de Barcelona”.
La coŀlaboració estable entre el Coŀlectiu de Recerques Arqueològiques (CRAC) i el Poblat de Ca n’Oliver; la producció d’exposicions conjunta entre museus barcelonins de la Xarxa o les estades d’estudiants universitaris al MAC, van ser algunes de les sinergies que va citar la regidora. Vila va estar acompanyada pel director del MAC, Txema Romero i la tècnica de Patrimoni, Marta Argelagués.

MODERNISME I ART CONTEMPORANI, AL MAC
El modernisme marca la nova temporada del MAC —el museu tindrà presència en tres fires dedicades a aquest moviment cultural— ; tot i que el programa expositiu de Can Domènech, al carrer de Sant Martí, es basa en l’equilibri entre propostes d’època i art contemporani, va explicar Romero.
Cinc de les set exposicions artístiques programades fins al setembre, tenen relació amb Cerdanyola o bé recuperen artistes locals de renom com Emili Colom, Àngel Beaumont i Jordi Puig. Els tallers familiars de les exposicions i les estades juvenils, visites guiades, un concert i la celebració de festivals com l’Icisreen o Fantosfreak a més dels dies internacionals de les Dones o dels Museus, completen, entre altres, la densa oferta cultural.

ÓSSOS I MEMÒRIA LITERÀRIA, A CA N’OLIVER
El Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, al carrer València del barri de Montflorit, ha seleccionat quatres exposicions temporals fins al mes de maig.
A banda de les dues citades —A la Recerca dels tresors perduts i El collaret Viatger—, l’exposició Òssos. Un viatge a l’època,medieval a partir de l’antropologia física, entre el 23 de febrer i el 15 d’abril, apropa al públic els coneixements sobre les condicions de vida a la Catalunya del segle VIII al XV extrets de l’estudi dels esquelets localitzats en diversos jaciments. “Res a veure amb la sèrie del CSI”, va bromejar Argelagués. Patrimoni Oblidat. Memòria Literària, entre el 19 d’abril i el 20 de maig, recupera espais, edificis, obres o indrets amb valor patrimonial a través de cites presents en la literatura d’autors catalans.
Les dues exposicions agafen al seu pas per Ca n’Oliver gust local: La primera es complementa amb la projecció el 18 de març d’imatges, inèdites fins ara, d’excavacions a l’església de Sant Iscle l’any 1995 , quan es van localitzar més de mig centenar de restes humanes; la segona recupera la visió del barri de Montflorit d’una de les seves habitants iŀlustres, l’escriptora Víctor Català.
Activitats familiars mensuals al jaciment i poblat ibèric, visites guiades a Cerdanyola, Terra d’Ibers i a l’església de Sant Iscle, entre altres edificis i indrets de valor patrimonial, a més de la celebració a l’octubre del Cap de Setmana Ibèric, farceixen un programa de propostes culturals que atreu visitants d’arreu de Catalunya. - Judit Josa

El teatre de l’Ateneu estrena programació amb 16 obres per al primer semestre de l’any. Ajuntament i entitats continuen treballant en el sistema online de venda d’entrades

Un total de 16 obres i una pel·lícula d’autor setmanal durant els propers sis mesos conformen l’extensa i diversa programació del teatre de l’Ateneu. “Demostra el múscul de les entitats culturals de la ciutat”, remarcava la regidora de Cultura, Elvi Vila. Durant aquests primers mesos de l’any el teatre de l’Ateneu continuarà millorant el sistema de venda d’entrades online, que també fan servir Bambalina i l’Orquestra de Cambra de Cerdanyola (OCC). En el seu últim concert l’entitat va vendre el 80% de les entrades per Internet. “Ha estat un avenç important i ara cal emmarcar millor les ofertes per fer més individualitzades”, explicava Vila.

Teatre de denúncia
Més enllà de les sessions de cinema d’autor -en versió original i a preus reduïts- que organitza cada dijous Xiscnèfils, la programació estable de l’Ateneu s’inicia aquest divendres amb ‘L’electe’ (Roger Coma i Abel Folk). Però enguany la gran novetat és que les cinc obres professional contractades del servei de Cultura s’obren a la denúncia. “Ens hem proposat allunyar-nos del paradigma d’anar al teatre per passar-nos-ho bé, creiem que la cultura també ha de servir per denunciar”, avançava Vila. Concretament s’oferiran les obres ‘Clàudia’ (4 de març) i ‘El Metge de Lampedusa’ (16 de març) que tracten temes com els desapareguts a Argentina o la crisi dels refugiats.

Humor i solidaritat
Però a més de la denúncia, el 3 de febrer també hi haurà lloc per a la solidaritat amb fortes dosis d’humor. El certamen solidari ‘FEM monòlegs’ en benefici de la Fundació per l’Esclerosi Múltiple comptarà amb la participació de Pep Plaza i Eva Cabezas, a més d’altres humoristes amateurs.
Música

D’altra banda, en l’apartat musical, la banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola (AMCV) estarà acompanyada per la banda de música d’Igualada al ‘Concert de Primavera’ (18 de març). “L’entitat ha deixat de banda l’habitual concert de Sant Jordi que celebrarà, a partir d’ara, en els anys rodons d’aniversari de l’entitat”, explicava la presidenta, Imma Gamo. El que sí es mantindrà és la Trobada de Corals, que el 21 d’abril arriba a la novena edició amb la participació de la coral de l’AMCV, la Coral Cypsella del Centre Excursionista de Montclar (Sant Feliu de Guíxols) i la Coral del Turó de Sant Pau de Bellaterra. L’OCC també oferirà el seu tradicional ‘Concert de Primavera’ el 22 d’abril. Com sempre, comptarà amb Kai Gleusteen (director musical de l’OCC i primer violí de l’orquestra del Liceu) i la pianista solista Catherine Ordronneau.

La tercera participació de la Casa de Andalucía a la programació estable del teatre de l’Ateneu serà ‘Vida’ (14 d’abril). “Un espectacle que barrejarà el flamenc amb la dansa contemporània, el ballet i el teatre de gest”, explicava Rafael Arjona, que anunciava la percussió anirà a càrrec de la Casa de Aragón.

Teatre cerdanyolenc

En l’àmbit no professional el teatre acollirà l’11 de març l’obra ‘Socyetat Anònyma 1.0’ a càrrec de Teatrama Cerdanyola. I finalment el 25 de maig serà el torn del GAT Teatre amb ‘Peca Maca’: “És una obra clàssica que es va estrenar radiofònicament l’any 1954 i que és un drama i tragicomèdia alhora”, explicava el director de l’obra, Eduard Lluís.

Teatre familiar
Per aquest semestre, Bambalina presenta quatre espectacles amb el segell de qualitat que caracteritza l’entitat. El primer serà aquest diumenge amb ‘Loops’, el segon la ‘Gran A...ventura’ de la companyia Marcel Gros ( 24 de febrer), el tercer ‘Quo No Vadis’ amb la direcció de Toni Albà (25 de febrer) i finalment ‘El Porc Ferotge’ (18 de març). En aquesta última representació Bambalina se suma a la celebració del Dia Mundial del Teatre amb una xocolatada gratuïta per a tots els infants que assisteixin a l’espectacle. - NF

  • Publicat a Cultura

Les excavacions continuen desvetllant claus del poblat ibèric de Ca n’Oliver

Els treballs realitzats entre els mesos d’octubre i novembre al Poblat Ibèric de Ca n’Oliver han permès documentar nivells de la primera meitat del segle V aC associats a trinxeres de fonamentació. Aquest fet, confirma que l’extensió de l’ocupació més antiga del turó ja era important, amb presència de construccions repartides per tota la part alta del jaciment.

D’altra banda, també s’ha confirmat la presència de noves restes constructives posteriors a l’abandonament del poblat a mitjans segle I aC. Es tracta d’un fons de cabana d’època alt medieval (segle X-XI), que aprofitaria en part les restes de la muralla ibèrica i que correspondria al castellum situat en aquest indret i que apareix citat al cartulari de Sant Cugat. La datació de les restes d’un fogar pel mètode de la termoluminiscència permetrà confirmar aquest extrem. També s’ha dut a terme un important moviment de terres a la zona del camp de sitges on, en un futur proper es construirà una aula didàctica i una zona d’experimentació associada que farà possible millorar l’oferta educativa, cultural i de lleure del museu. En aquesta zona han aparegut cinc noves fosses que cronològicament van del segle III aC, la més antiga, a mitjans segle I aC, la més moderna. Les dimensions d’aquests dipòsits són considerables, arribant en un cas a quasi 4 metres de fondària. “La densitat de dipòsits en aquest espai fa pensar que encara en queden per localitzar i excavar una part important”, s’assegura en un comunicat. - Redacció

  • Publicat a Cultura

Ca n'oliver, joia cultural

Les persones sempre han estat el centre del projecte del Museu i Poblat de Ca n’Oliver. Per aquest motiu, l’acte central de celebració de la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) va ser un reconeixement a la tasca i el suport a totes les institucions, entitats i persones que han fet possible aquesta declaració. “Volem donar les gràcies a tota aquella gent que en aquest camí de 30 anys ens ha ajudat arribar fins aquí”, remarcava el director del Museu i Poblat de ca n’Oliver, Joan Francès.

Malgrat les autoritats presents, la Júlia, una nena que havia demanat als seus pares sortir abans de l’assaig amb l’Esbart Dansaire Sant Marçal per poder assistir a la celebració, es convertia en la protagonista inesperada de la vetllada: “Ella és la mostra que som una comunicat perquè hem creat un entorn de relacions”. Ca n’Oliver es va posar de llarg i la ciutadania no va fallar a la cita. “Si tots esteu aquí és que sentiu el museu com a vostre”, celebrava la regidora de Cultura, Elvi Vila, que va assegurar que Cerdanyola té una història i cal que tothom la conegui. “I per això cal posar en valor els museus”, remarcava.

DIVISIÓ D’HONOR DEL PATRIMONI CATALÀ

La feina exemplar feta al jaciment de ca n’Oliver des del 1986 ha permès  que el govern de la Generalitat li atorgui la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional. En aquest sentit, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, posava en valor el jaciment arqueològic de Ca n’Oliver com a porta d’accés a la cultura a través del patrimoni. Per a Puigcorbé el fet que el jaciment hagi entrat “per la porta gran a la divisió d’honor del patrimoni català” és un fet “rellevant” per a Cerdanyola i per a tota la demarcació de Barcelona. I per al director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya; la declaració és també un “compromís de conservació per al futur”.  El jaciment ibèric de Ca n’Oliver constitueix un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals indiscutibles que il·lustren a bastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. “Està clar que el significat de Ca n’Oliver trascendeix el vostre poble, amb ell es pot explicar un bocí de la història de la humanitat”, valorava Boya.  

La celebració del BCIN es va fer coincidir amb la presentació de la nova web del museu, la museïtzació dels tres edificis ibèrics, els darrers objectes arqueològics que s’han incorporat al fons del Museu i l’aplicació de mòbil Visitmuseum, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que permet fer una visita autoguiada al museu i al poblat. L’alcalde Carles Escolà destacava que el Museu i el poblat de Ca n’Oliver, unes instal·lacions exemplars que cada any reben milers de visitants i que tenen per endavant moltes possibilitats de recerca, investigació i divulgació.

30 ANYS DE RECERCA ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DE CA N’OLIVER

Aquest 2017, el CRAC i el projecte de recuperació de Ca n’Oliver com a espai de recerca fan 30 anys. Durant aquestes tres dècades la investigació i els estudis sobre el jaciment en els diferents camps de l’arqueologia no s’han aturat mai. Malgrat que alguns anys no s’hi han fet treballs arqueològics de camp, s’han dut a terme 24 campanyes d’excavació i s’han publicat més d’una trentena d’articles en revistes especialitzades tant nacionals com internacionals.

Des dels anys 50, no s’havia tornat a excavar a les restes del poblat ibèric i el turó era un espai degradat amb un dipòsit d’aigua i un parc infantil on s’havia destruït una part del jaciment. L’any 1987, uns estudiants van fundar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, CRAC. Una entitat que es va marcar com a objectius bàsics la recerca, la protecció i la difusió del patrimoni cultural de Cerdanyola, i molt especialment del poblat de Ca n’Oliver. Amb l’obertura al públic del poblat, l’any 1999, i la seva integració en la Ruta dels Ibers i sobretot amb la inauguració del Museu, Ca n’Oliver va deixar de ser un espai exclusivament de recerca i ha esdevingut un espai de referència en la difusió de l’arqueologia i la cultura ibèrica.

Ca n’Oliver celebra el BCIN amb una gran festa oberta a tothom

Cerdanyola celebrarà la declaració del jaciment ibèric de Ca n’Oliver com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) els dies 26, 27 i 28 de maig. Al febrer Ca n’Oliver va ser declarat BCIN i des de llavors el Museu i l’Ajuntament han estat preparant una celebració concebuda com un acte d’agraïment a totes les institucions, entitats i persones que han fet possible aquesta declaració: “Catalunya té centenars jaciments ibèrics, però molts pocs són BCIN i Ca n’Oliver ho és gràcies a l’esforç i a la implicació de tothom”, s’assegura en un comunicat. La celebració està oberta a tothom i s’ha preparat un obsequi commemoratiu per als assistents.

En el marc de la celebració, durant el cap de setmana es presentaran la nova web del Museu, la museïtzació dels tres edificis ibèrics, els darrers objectes arqueològics que s’han incorporat al fons del Museu i l’aplicació de mòbil Visitmuseum, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que permet fer una visita autoguiada al museu i al poblat. El programa d’actes començarà aquest divendres. Ca n’Oliver estarà obert al públic a partir de les 17 hores i a les 19 h es farà l’acte central durant el qual es presentarà l’aplicació de mòbil, la nova web i la museïtzació dels edificis ibèrics. La celebració s’acabarà a la terrassa del Museu amb un petit refrigeri amenitzat amb música en directe. Dissabte 27 (11-14.30/16.30 a 20h) i diumenge 28 (10.30 a 14.30 h) es farà jornada de portes obertes i el personal del Museu explicarà als visitants el funcionament de l’aplicació de mòbil i de la web i els acompanyaran a veure la nova ambientació dels tres edificis ibèrics. - Redacció

El Dia Internacional dels Museus es viu a Cerdanyola

Els museus de Cerdanyola s’adhereixen de nou al Dia Internacional dels Museus tot fent jornades de portes obertes a la ciutadania del 18 al 21 de maig i proposant activitats divulgatives vinculades amb les seves activitats.

CA N’OLIVER

El diumenge 21 de maig organitza dues activitats. D’una banda la proposta ‘Els temples de la vall de les Feixes’. Es tracta d’una jornada de portes obertes, de 10 a 14h. S’hi faran visites guiades a l’Ermita de Santa Maria de les Feixes (11h) i a l’Església de Sant Iscle i Santa Victòria (12:30h). D’altra banda ofereix l’activitat ‘El vi dels ibers. la vinya i el vi a Collserola’ (11.30 hores) Es tracta d’una visita guiada al museu i al poblat per tal de descobrir la història del vi en època ibèrica. Els més petits fan un taller de segells d’àmfores de vi i en acabar es farà una demostració de com es prepara un vi a la romana i es regalarà una petita mostra.

MAC

El Museu d’Art de Cerdanyola organitza aquest divendres (19.30h) la presentació de la ‘Maleta Buïgas’. Una donació del Rotary Club Cerdanyola al Museu d’Art de Cerdanyola d’una maleta amb 100 plaques de vidre amb dissenys de Carles Buïgas. La peça es podrà veure al museu fins el 21 de maig. Aquest mateix dia el MAC s’afegeix a la ‘Nit dels museus’. El museu romandrà obert al públic fins a les 24h. Aquest dia també es celebrarà la V Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola a partir de les 22h. El diumenge 21 de maig (12h) es farà una visita guiada al museu. - Redacció

Una història molt present

L’exposició ‘Fugint de l’Holocaust’ rememora a Ca n’Oliver el pas per Catalunya dels milers de persones que van fugir de la barbàrie nazi a través dels Pirineus

Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa van morir a conseqüència de la persecució del règim nazi. Uns pocs milers van aconseguir fugir de la barbàrie creuant els Pirineus. L’exposició ‘Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial’, que el Museu de Ca n’Oliver acull fins al 14 de maig, recull els testimonis reals i colpidors de vuit refugiats jueus que van fugir de l’Holocaust creuant els Pirineus. Ens endinsem en les històries de vida d’alguns dels seus protagonistes per conèixer un passat recent en el que Catalunya tingué un paper destacat”, explicava el comissari de l’exposició, Josep Calvet.

CATALUNYA, CAMÍ DE PAS

L’exposició, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona, s’emmarca dins dels actes organitzats pel Museu d’Història de Catalunya amb motiu de la commemoració dels 70 aniversari de la fi de la II Guerra Mundial i de l’alliberament dels camps nazis. Amb l’estructura narrativa de la història de vuit famílies, la mostra explica com Catalunya va esdevenir camí de pas cap a la llibertat per a milers d’homes i dones que fugien de la persecució i de la mort. Alguns ho van aconseguir, com el cas de les famílies de Paquita Sitzer o Víctor Papo, i d’altres, com el matrimoni Heilbruner-Levi o Jenny Kehr, s’hi van deixar la vida. També es poden veure dos audiovisuals, un mapa amb els camps nazis i un altre amb les línies d’evasió i un conjunt d’objectes agrupats per temàtica.

NO OBLIDAR
Pel seu títol ‘Fugint de l’holocaust’ pot semblar una exposició sobre el passat, “però només fent un cop d’ull a les imatges, veiem que no estem tan lluny”, remarcava el director del Museu de Ca n’Oliver, Joan Francès. En aquesta línia, la regidora de Cultura, Elvi Vila, apuntava que avui “mirem aquesta exposició i pensem que hauríem d’haver aprés del passat i ho ha estat així”. Per la seva banda, l’alcalde Carles Escolà remarcava que el perill d’oblidar la història és que els errors es tornin a repetir: “El millor homenatge que podem fer a les víctimes de l’Holocaust és no oblidar”. - NF

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C