El MAC, un patrimoni de tothom

Art, llums, i música van ser les protagonistes de l’acte central de la commemoració del desè aniversari del MAC i de la declaració dels vitralls modernistes de les Dames de Cerdanyola com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). En un acte on tothom esperava parlaments i refrigeri, l’equipament va anar més enllà i va oferir una actuació del saxofonista cerdanyolenc Llibert Fortuny, qui ha compost una peça amb audios que escenifiquen els Vitralls. Tot acompanyat per una composició de llums, obra de l’artista Tom Carr, que arrodonia una festa que escenificava més que mai que la seva primera dècada de vida el MAC és molt més que un simple museu i s’ha convertit en un referent.

Ara fa 10 anys el MAC naixia amb un “objectiu ambiciós per aquell moment”, recordava el seu director, Txema Romero: “Volíem que el MAC es convertís en un referent de la recuperació, la recerca i la difusió del patrimoni artístic de la ciutat que coŀloqués Cerdanyola en el mapa del modernisme català  i també que fos una finestra oferta a l’art contemporani”. Però de seguida la gent ens va ensenyar que el museu havia de ser molt més, confessava. “Ha de ser accessible, ha de comunicar i de tenir ànima i  ha d’estar obert a totes les persones”. I tot això no ho han aconseguit només les persones que formen part de l’equip. “Som només peces d’una cadena de molts de temps. El patrimoni és fruit de l’esforç i la passió de molta gent, nosaltres ara tenim la responsabilitat de conservar-ho per a les generacions futures”, assegurava el director.  

Durant la festa es destacava especialment la joia del MAC, els vitralls de les dames, que el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola va comprar i va cedir al museu. En aquest sentit, el president del Parc de l’Alba, Pere Solà, destacava que “volem ser una institució més de la ciutat que pugui col·laborar en tots els afers i inquietuds del municipi”. I l’alcalde Carles Cordón remarcava que ‘Les dames de Cerdanyola’ és “un dels pocs conjunts de vitralls conservats in situ en un excepcional estat de conservació de propietat pública i completament accessible a la ciutadania”. El batlle també dedicava l’agraïment a totes les persones i entitats que han fet possible que s’arribés a aquesta celebració: “Gaudim d’aquests 10 anys de museu i seguim gaudint-me molts anys més”.

La llavor d’un eix modernista
Però la festa també va incloure declaracions d’intencions. “Com a regidora he heretat la responsabilitat d’aquest projecte que s’ha quedat petit i ha de créixer. Volem que el MAC sigui la llavor d’un eix modernista que permeti recuperar edificis com la Torre Vermella o Ca n’Ortadó”, assegurava la regidora de Cultura, Pepi Rivera, que apuntava que “el MAC és de totes les persones que l’han ajudat a créixer i és un museu que parla de Cerdanyola i de les seves persones”.

D’altra banda, el diputat delegat de Joventut de la Diputació de Barcelona, Javier Silva, posava en valor que el MAC “conserva i consolida el patrimoni de la ciutat. La fa més atractiva i s’ha convertit en un referent”. Per “aquesta capacitat d’obrir-se al públic i buscar-lo amb una oferta llaminera” el MAC ha complert la seva primera dècada amb “molta empenta i les millors expectatives futures”, afirmava el diputat. Precisament la cap del servei de Museus i Béns Immobles de la Generalitat de Catalunya, Magda Gassó, recordava que els vitralls es van recuperar gràcies a l’esforç de tots. “Són l’emblema que el patrimoni és de tots”, afegia abans de ressaltar la grandesa de l’equipament: “El MAC és un exemple de coherència de col·lecció, de treball impecable i ben fet i d’accessibilitat. Les coses petites de dimensió, de vegades poden ser i són molt grans”.

Finalment, la festa va voler ser compartida. “Tots sou protagonistes d’aquest dia”, reivindicava Romero. I és que el MAC ja és patrimoni de tots.

  • Publicat a Cultura

El MAC entra a la divisió d’honor

Els vitralls modernistes del ‘Tríptic de les Dames’ de Cerdanyola, nou Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

Els vitralls de Les Dames de Cerdanyola que es mostren al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) han estat declarats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya.

El tríptic modernista i grisalla està format per tres plafons de vitrall emplomat amb esmalt. Els tres plafons, atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn, són de grans dimensions i són considerats un punt culminant del vitrall modernista català. Van ser realitzats cap a l’any 1910 per a la residència del senyor Evarist López, durant les obres de reforma d’un edifici preexistent que havia funcionat com a teatre-casino (Can Domènech), sota la direcció de l’arquitecte municipal Eduard Maria Balcells Büigas. L’edifici va passar a ser propietat municipal a la dècada dels noranta i finalment va ser inclòs en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola, però els vitralls van ser en mans privades fins al juliol de 2009, quan van ser adquirits pel Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola, que els va dipositar al Museu d’Art de Cerdanyola, amb la qual cosa van tornar a la seva ubicació original. L’any 2002, a petició de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, els vitralls van ser inclosos dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat. Entre els anys 2013 i 2014 es va procedir a la seva restauració. - Redacció

  • Publicat a Cultura

Una nova joia al MAC

El quadre ‘Retrat de la senyoreta Ramona Prada’, pintat a Mallorca cap a l’any 1930 i una de les obres més emblemàtiques del pintor Hermen Anglada i Camarasa (Barcelona, 1871-Mallorca, 1959) ja es pot visitar al Museu d’Art de Cerdanyola gràcies a una cessió de la Diputació de Barcelona. Aquesta pintura a l’oli, que complementa el discurs de la Sala Modernista del museu, va ser incorporat al fons artístic de la Diputació de Barcelona l’any 1973 com a part del llegat de Francisca Susany, vídua de Josep Maria Màdico. Des de l’any 1987 no es trobava exposat en cap espai on pogués ser gaudit per la ciutadania. En aquest sentit, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, felicitava al MAC per aquesta nova incorporació i celebrava la seva trajectòria com a referent per fer l’art accessible a tots els públics: “Les obres estan fetes per ser contemplades i han d’estar a l’abast de tota la ciutadania”.

Puigcorbé, que espera que aquesta donació al museu cerdanyolenc “no sigui l’última”,  destacava que des de la Diputació de Barcelona es fa “tot el possible per apropar l’art a tothom” i assegurava que el MAC ja és un “referent comarcal i fins i tot nacional”. Per la seva banda, la regidora de Cultura, Elvi Vila, destacava la “bona sintonia” amb la institució i l’alcalde Carles Escolà assegurava que és un “orgull” comptar amb una peça que feia més de 20 anys que no s’exposava al públic. En aquesta línia, apuntava que un dels objectius del govern municipal és “garantir que l’accés a la cultura sigui per a tothom”.

El Mazinger Z de Beaumont, un referent icònic al MAC

L’Il·lustrador cerdanyolenc Àngel Beaumont es va encarregar durant els anys 70 i 80 de les adaptacions i aplicacions de la sèrie que es distribuïen a tot l’estat i a França

Mazinger Z, la sèrie amb la qual Gô Nagai va inaugurar l’era dels metxa (robots tripulats), es va convertir en un referent icònic per a tota una generació. Però pocs saben que va ser l’Il·lustrador cerdanyolenc Àngel Beaumont qui es va encarregar durant els anys 70 i 80 de les adaptacions i aplicacions de la sèrie que es distribuïen a tot l’estat i a França. Ara, amb l’estrena de la nova versió cinematogràfica de Mazinger Z, el MAC presenta una petita mostra dels originals de Beaumont.

HEIDI, MARCO O CAPITÁN TRUENO

A Cerdanyola van crear-se així còmics i llibres de les sèries més populars de televisió com Heidi, Marco o Capitán Trueno. “Èrem 10 persones i va a arribar a haver-hi 30”, recorda la filla de l’il·lustrador i també artista Marutxi Beaumont. Ella era l’encarregada de presentar una mostra que es podrà veure a l’Espai Arc del MAC fins al 29 d’abril i que inicia un cicle d’exposicions d’art contemporani dedicat als ‘Mites i referents’. “El Mazinger Z forma part del meu dia a dia i em sorprèn com s’ha idealitzat el personatge”, confessava Beaumont als molts assistents que van omplir el marc per assistir a la inauguració.

A l’estiu passat el MAC inaugurava també una petita mostra amb il·lustracions de Beaumont (Calahorra, 1922 - Cerdanyola, 1994) que van optar a ser mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. Àngel Beaumont. “Ell va crear un estudi molt potent a Cerdanyola, va ser un artista amb 50 anys de trajectòria que es mereixia aquest reconeixement”, remarcava el director del museu, Txema Romero. Precisament la seva filla agraïa el paper que ha jugat el cronista i activista local Albert Lázaro perquè l’exposició s’hagi fet realitat. Una mostra, que segons la regidora de Cultura, Elvi Vila; és un un inici del reconeixement a la figura de Beaumont. “Continuarem estirant del fil”, va prometre Vila. - N.Ferrer

  • Publicat a Cultura

El MAC acull una exposició que mostra la relació entre Togores i Nogués

El 1922, l’editorial Salvat-Papasseit va publicar el llibre ‘50 Ninots’ amb les il·lustracions de Xavier Nogués, un artista polifacètic i probablement un dels més singulars del noucentisme. I ara el MAC, conjuntament amb el Museu d’Art de Sabadell, ha produït una exposició que mostra fins al 8 d’abril els dibuixos originals del fons del Museu d’Art de Sabadell i permet establir un diàleg amb la figura del pintor cerdanyolenc Josep de Togores a partir de la correspondència i els llibres que van formar part de la biblioteca del pintor.

Nogués “exemplifica el concepte d’artista total” i va ser “el millor amic” de Togores, assegurava el director del MAC. Txema Romero, que va fer una primera visita guiada a una mostra on es poden veure unes il·lustracions on els personatges apareixen acompanyats de textos amb dites i comentaris. “L’essència de l’obra de Nogués”, remarcava Romero acompanyat per la regidora de Cultura, Elvi Vila, i la directora del Museu d’Art de Sabadell, Engràcia Torrella. “És una col·lecció que és una meravella”, assegurava Torrella, que espera poder portar aviat l’exposició a Sabadell. A més d’una visita guiada el proper 18 de febrer, l’11 de febrer hi haurà un taller de creació de ninots mòbils i el 18 de març un altre taller amb l’il·lustrador i ninotaire del ‘Cerdanyola al Dia’, Edu Català. - NF

  • Publicat a Cultura

Cerdanyola obre la temporada cultural

Les exposicions i les activitats per al 2018 al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) i al Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver que cap cerdanyolenc s’hauria de perdre

Els museus de Cerdanyola han iniciat la programació d’exposicions i activitats per al 2018 amb la mirada focalitzada en la ciutat. 50 Ninots, la primera exposició de l’any al MAC (fins el 8 d’abril), relaciona la creació artística de l’iŀlustrador Xavier Nogués amb el pintor cerdanyolenc Josep de Togores, a través de les cartes que aquests dos grans artistes catalans van intercanviar les primeres dècades del segle passat; L’homenatge que ret aquests dies el Museu del Poblat Ibèric de Ca N’Oliver a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones, A la recerca dels Tressors perduts, (fins l’11 de febrer), ha inspirat un dels tallers familiars de carnaval.
El visitant de Ca N’Oliver podrà admirar (fins l’11 de març) una de les joies neòlitiques més singulars que s’han localitzat fins ara a Catalunya en la Coincidència Insòlita El Collaret viatger, presentada la setmana passada. Aquest ric collaret de més de 6.000 anys d’antiguitat, format per unes 300 denes de variscita, es va trobar als límits dels termes municipals de Cerdanyola i Ripollet l’any 1929 malgrat formar part del fons del Museu de Sabadell, municipi on s’exhibeix habitualment.

MUSEUS VIUS QUE APORTEN A LA CIUTAT
La difusió del patrimoni històric i artístic local i el vincle amb la ciutat està present en les propostes expositives i activitats culturals més destacades de la temporada; però també en la pròpia essència d’uns museus que, segons la regidora de Cultura, Elvi Vila, “els cerdanyolencs han fet seus”.
En la presentació dimarts passat dels programes d’exposicions i activitats per al 2018, Vila va subratllar l’aportació dels dos centres museístics a la ciutat. Es tracta de “museus vius” i amb “valor pedagògic”, “pròxims en el tracte i les obres”, que donen resposta “a les inquietuds d’entitats i ciutadans”, la labor dels quals permet al consistori “mantenir vincles amb institucions com la Generalitat, la Diputació i la Universitat Autònoma (UAB)” o tenir presència activa en, per exemple, “la Xarxa de Museus Locals de Barcelona”.
La coŀlaboració estable entre el Coŀlectiu de Recerques Arqueològiques (CRAC) i el Poblat de Ca n’Oliver; la producció d’exposicions conjunta entre museus barcelonins de la Xarxa o les estades d’estudiants universitaris al MAC, van ser algunes de les sinergies que va citar la regidora. Vila va estar acompanyada pel director del MAC, Txema Romero i la tècnica de Patrimoni, Marta Argelagués.

MODERNISME I ART CONTEMPORANI, AL MAC
El modernisme marca la nova temporada del MAC —el museu tindrà presència en tres fires dedicades a aquest moviment cultural— ; tot i que el programa expositiu de Can Domènech, al carrer de Sant Martí, es basa en l’equilibri entre propostes d’època i art contemporani, va explicar Romero.
Cinc de les set exposicions artístiques programades fins al setembre, tenen relació amb Cerdanyola o bé recuperen artistes locals de renom com Emili Colom, Àngel Beaumont i Jordi Puig. Els tallers familiars de les exposicions i les estades juvenils, visites guiades, un concert i la celebració de festivals com l’Icisreen o Fantosfreak a més dels dies internacionals de les Dones o dels Museus, completen, entre altres, la densa oferta cultural.

ÓSSOS I MEMÒRIA LITERÀRIA, A CA N’OLIVER
El Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, al carrer València del barri de Montflorit, ha seleccionat quatres exposicions temporals fins al mes de maig.
A banda de les dues citades —A la Recerca dels tresors perduts i El collaret Viatger—, l’exposició Òssos. Un viatge a l’època,medieval a partir de l’antropologia física, entre el 23 de febrer i el 15 d’abril, apropa al públic els coneixements sobre les condicions de vida a la Catalunya del segle VIII al XV extrets de l’estudi dels esquelets localitzats en diversos jaciments. “Res a veure amb la sèrie del CSI”, va bromejar Argelagués. Patrimoni Oblidat. Memòria Literària, entre el 19 d’abril i el 20 de maig, recupera espais, edificis, obres o indrets amb valor patrimonial a través de cites presents en la literatura d’autors catalans.
Les dues exposicions agafen al seu pas per Ca n’Oliver gust local: La primera es complementa amb la projecció el 18 de març d’imatges, inèdites fins ara, d’excavacions a l’església de Sant Iscle l’any 1995 , quan es van localitzar més de mig centenar de restes humanes; la segona recupera la visió del barri de Montflorit d’una de les seves habitants iŀlustres, l’escriptora Víctor Català.
Activitats familiars mensuals al jaciment i poblat ibèric, visites guiades a Cerdanyola, Terra d’Ibers i a l’església de Sant Iscle, entre altres edificis i indrets de valor patrimonial, a més de la celebració a l’octubre del Cap de Setmana Ibèric, farceixen un programa de propostes culturals que atreu visitants d’arreu de Catalunya. - Judit Josa

El teatre de l’Ateneu estrena programació amb 16 obres per al primer semestre de l’any. Ajuntament i entitats continuen treballant en el sistema online de venda d’entrades

Un total de 16 obres i una pel·lícula d’autor setmanal durant els propers sis mesos conformen l’extensa i diversa programació del teatre de l’Ateneu. “Demostra el múscul de les entitats culturals de la ciutat”, remarcava la regidora de Cultura, Elvi Vila. Durant aquests primers mesos de l’any el teatre de l’Ateneu continuarà millorant el sistema de venda d’entrades online, que també fan servir Bambalina i l’Orquestra de Cambra de Cerdanyola (OCC). En el seu últim concert l’entitat va vendre el 80% de les entrades per Internet. “Ha estat un avenç important i ara cal emmarcar millor les ofertes per fer més individualitzades”, explicava Vila.

Teatre de denúncia
Més enllà de les sessions de cinema d’autor -en versió original i a preus reduïts- que organitza cada dijous Xiscnèfils, la programació estable de l’Ateneu s’inicia aquest divendres amb ‘L’electe’ (Roger Coma i Abel Folk). Però enguany la gran novetat és que les cinc obres professional contractades del servei de Cultura s’obren a la denúncia. “Ens hem proposat allunyar-nos del paradigma d’anar al teatre per passar-nos-ho bé, creiem que la cultura també ha de servir per denunciar”, avançava Vila. Concretament s’oferiran les obres ‘Clàudia’ (4 de març) i ‘El Metge de Lampedusa’ (16 de març) que tracten temes com els desapareguts a Argentina o la crisi dels refugiats.

Humor i solidaritat
Però a més de la denúncia, el 3 de febrer també hi haurà lloc per a la solidaritat amb fortes dosis d’humor. El certamen solidari ‘FEM monòlegs’ en benefici de la Fundació per l’Esclerosi Múltiple comptarà amb la participació de Pep Plaza i Eva Cabezas, a més d’altres humoristes amateurs.
Música

D’altra banda, en l’apartat musical, la banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola (AMCV) estarà acompanyada per la banda de música d’Igualada al ‘Concert de Primavera’ (18 de març). “L’entitat ha deixat de banda l’habitual concert de Sant Jordi que celebrarà, a partir d’ara, en els anys rodons d’aniversari de l’entitat”, explicava la presidenta, Imma Gamo. El que sí es mantindrà és la Trobada de Corals, que el 21 d’abril arriba a la novena edició amb la participació de la coral de l’AMCV, la Coral Cypsella del Centre Excursionista de Montclar (Sant Feliu de Guíxols) i la Coral del Turó de Sant Pau de Bellaterra. L’OCC també oferirà el seu tradicional ‘Concert de Primavera’ el 22 d’abril. Com sempre, comptarà amb Kai Gleusteen (director musical de l’OCC i primer violí de l’orquestra del Liceu) i la pianista solista Catherine Ordronneau.

La tercera participació de la Casa de Andalucía a la programació estable del teatre de l’Ateneu serà ‘Vida’ (14 d’abril). “Un espectacle que barrejarà el flamenc amb la dansa contemporània, el ballet i el teatre de gest”, explicava Rafael Arjona, que anunciava la percussió anirà a càrrec de la Casa de Aragón.

Teatre cerdanyolenc

En l’àmbit no professional el teatre acollirà l’11 de març l’obra ‘Socyetat Anònyma 1.0’ a càrrec de Teatrama Cerdanyola. I finalment el 25 de maig serà el torn del GAT Teatre amb ‘Peca Maca’: “És una obra clàssica que es va estrenar radiofònicament l’any 1954 i que és un drama i tragicomèdia alhora”, explicava el director de l’obra, Eduard Lluís.

Teatre familiar
Per aquest semestre, Bambalina presenta quatre espectacles amb el segell de qualitat que caracteritza l’entitat. El primer serà aquest diumenge amb ‘Loops’, el segon la ‘Gran A...ventura’ de la companyia Marcel Gros ( 24 de febrer), el tercer ‘Quo No Vadis’ amb la direcció de Toni Albà (25 de febrer) i finalment ‘El Porc Ferotge’ (18 de març). En aquesta última representació Bambalina se suma a la celebració del Dia Mundial del Teatre amb una xocolatada gratuïta per a tots els infants que assisteixin a l’espectacle. - NF

  • Publicat a Cultura

El Mac&Xic es reinventa amb una única jornada de teatre infantil

Una girafa somniadora, una cigala cantant i el cinema mut seran alguns dels protagonistes de la tercera edició del festival Mac&Xic. El pròxim dissabte 23 de setembre, Bambalina oferirà dotze representacions teatrals i tallers destinats als nens de 0 a 6 anys. L’edició d’enguany es concentrarà en una sola jornada i acollirà la feina de cinc companyies.

“És un dia per sortir al carrer i aprofitar per viure Cerdanyola”, destaca la regidora de Cultura, Elvi Vila, que senyala que “amb el format d’un dia es podran veure gairebé totes les obres”. Els espectacles i el taller de titelles es repartiran entre la sala d’actes i el pati del MAC i oferiran diferents sessions des de les 11 fins a les 19 hores. Com a cloenda del festival, la companyia Roger Canals farà ballar al públic de la plaça de l’Abat Oliba amb l’espectacle gratuït ‘Reboombori’. Les entrades ja estan a la venda a l’Ateneu de Cerdanyola o al web de l’ajuntament i tindran un preu de 4 euros pel públic general i de 2 euros pels socis de Bambalina. Des de l’organització del Mac&Xic recomanen comprar les entrades de forma anticipada donat l’espai limitat del qual disposen. “Les edicions anteriors han acabat amb l’aforament ple”, recordava Rosa Maria Soler, membre de Bambalina. - Mónica García

  • Publicat a Cultura

El mag de l’aiguallum arriba al MAC

El museu incorpora al seu fons, gràcies a una donació del Rotary, un conjunt de quasi 200 plaques fotogràfiques que documenten el treball de l’enginyer Carles Buïgas

La Font Màgica i la resta de fonts que l’envolten són només una part de tot el projecte de l’enginyer Carles Buïgas per a Montjuïc. Així ho demostra la ‘Maleta Buïgas’ -la darrera incorporació que ha fet el MAC gràcies a una donació del Rotary Club de Cerdanyola-, que conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l’enginyer Carles Buïgas sobre la tasca que va fer a Montjuïc per a l’exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres projectes visionaris.

La maleta va pertànyer a Carles Buïgas i ha estat donada al MAC pel Rotary Club de Cerdanyola després d’adquirir-la a la família d’una de les seves col·laboradores. Amb aquest acte el Rotary passa a formar part de la llarga llista de donants i mecenes d’un museu que va creixent a partir de les aportacions de la ciutadania: més d’un 80% del seu fons està format per donacions de particulars en un cas inèdit i molt singular al nostre país. Per recuperar aquesta destacada peça que aportarà una informació decisiva per a l’estudi del ‘Mag de l’aiguallum’ i de l’Art Déco català, en paraules del director del MAC, Txema Romero; s’ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la seva Oficina de Patrimoni Cultural que han donat suport a l’inventari i conservació preventiva de la peça que es trobava en perill degut a la delicadesa del suport fotogràfic antic.

EL CONTINGUT DE LA MALETA
L’última incorporació del MAC és literalment una maleta de fusta, amb l’interior compartimentat, que conté 182 diapositives de vidre. El conjunt de diapositives mostra una selecció d’imatges de projectes de Carles Buïgas, vistes de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres esdeveniments contemporanis rellevants per l’enginyer. La importància d’aquesta maleta és que és una col·lecció de diapositives que pertanyia a Carles Buïgas, que complia amb una funció de documentació i arxiu i que era un instrument de comunicació visual alhora de presentar els seus projectes i idees.

QUÈ SÓN LES PLAQUES DE VIDRE?

Les diapositives en placa de vidre tenen el seu origen en l’anomenada llanterna màgica, primer aparell visor d’imatges per projecció, i són les precursores de la diapositiva clàssica de 35 mm. El seu moment àlgid és durant el primer terç del segle XX, on es produeixen de forma massiva, però, a partir dels anys 40, comencen a ser una raresa i a mitjans de segle són substituïdes per les pràctiques i econòmiques diapositives a color, en marc de plàstic.

El nom de Carles Buïgas (Barcelona 1898-Cerdanyola del Vallès 1979) anirà sempre associat a la Font Màgica de Montjuïc, però la trajectòria creativa d’aquest enginyer el va dur molt més enllà de Barcelona i Catalunya. El 1922 va començar a traçar els primers projectes de fonts lluminoses i el 1925 en realitzarà les primeres al Palau de Pebralbes. Posteriorment aconseguirà la direcció dels jocs d’aigua i llum de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), on dissenyarà la màxima atracció de l’esdeveniment, la Font Màgica i tot el conjunt d’il·luminacions dels edificis de l’avinguda de Maria Cristina i la Plaça de l’Univers, un jardí d’aiguallum en plena desclosa art déco. Seria Eugeni d’Ors qui definiria el seu treball com “l’art de l’aiguallum”. Després Buïgas va estendre la tècnica de l’aiguallum als jardins artificials i als teatres. Va ser reconegut per la seva especialitat, les fonts lluminoses, però al marge d’aquestes obres que li donaren fama internacional, també va treballar en el camp de la il·luminació artística de monuments històrics i naturals, i creà escenografies, decoracions, ponts, túnels i telefèrics, com ara el del port de Barcelona. De la mateixa manera, aquest caràcter polifacètic i la gran imaginació el van fer destacar en altres disciplines, com ara la literatura.

VA MANTENIR UNA FORTA VINCULACIÓ AMB CERDANYOLA

Carles Buïgas va mantenir una forta vinculació amb Cerdanyola fins a la seva mort. Va començar a freqüentar la vila d’infant quan el seu pare restaurava el castell de Sant Marçal. A partir d’aquell moment es va convertir en un dels estiuejants habituals de la població. Tot i que va projectar una font lluminosa per Cerdanyola, mai es va arribar a construir i la seva tasca a la població es reduiria a l’assessorament a l’Ajuntament en temes d’il·luminació, com ara al passeig de Cordelles i a alguna intervenció efímera a la decoració de torres. - Redacció

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C