Isidre Grau: “Està de moda buscar la veritat perquè no sabem on està”

Una sala Enric Granados plena acollia la presentació a Cerdanyola de ‘L’home que perseguia la veritat’ d’Isidre Grau. Una novel·la que defuig les etiquetes - “no vull que sigui novel·la negra, tot i que té la base de la intriga”, remarcava- i  que té Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro i Cerdanyola com a espais literaris protagonistes.

L’home que persegueix la veritat, el protagonista de la història, és l’Andreu Novell, un jubilat vidu a punt de fer noranta anys, que viu sol en una caseta de Sant Feliu de Guíxols i que està obsessionat per aclarir l’autoria d’un assassinat del que es va autoinculpar falsament el seu antic cap, el pintor Eduard Vilamateu. “Està de moda buscar la veritat perquè no sabem on està”, assegurava Grau, que ja avançava als lectors que el protagonista en va trobar més d’una. El fet que qualsevol veritat és relativa és la primera qüestió de fons que el cerdanyolenc ha volgut tractar a la seva última novel·la. Les altres dues són que la necessitat de transmetre l’experiència vital i  on cal posar els límits en les relacions entre amo i servent. El també escriptor i professor Antoni Dalmases va ser l’encarregat de conversar amb Grau per presentar l’última obra de Grau, de qui va destacar la “visió cinematogràfica que fa de les escenes”. En aquest sentit Grau apuntava que en aquesta novel·la va intentar que “el present tingués més pes i que els viatges al passat fossin com una seqüència”. Tot i que no es van desvetllar molts secrets de l’argument, el cerdanyolenc va alertar d’un detall del final: “La novel·la acaba amb una exposició al MAC de Cerdanyola”.

  • Publicat a Cultura

Isidre Grau guia el lector per ‘La ciutat dels solitaris’

La reconstrucció de la història que la nissaga dels Perera va viure a la Vil·la Caterina, una torre situada al barri d’Horta, és l’eix central del nou llibre d’un escriptor que no necessita presentació a Cerdanyola, Isidre Grau. Amb la companyia de Rosa Cases, en representació de l’Editorial Gregal, i l’assagista i professor universitari Jaume Aulet, Grau va presentar ‘La ciutat dels solitaris’ dimarts passat a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central.

ARQUITECTURA I CANVIS D’ÈPOCA

La novel·la narra la història d’un vell conegut pel lector, en Maurici Perera, un dels personatges dels ‘Amants volàtils’ i oncle del protagonista de ‘La ciutat dels solitaris’, en Pere Perera. Amb la intenció de recuperar la seva identitat, perduda en un accident de trànsit, en Pere s’instal·la als apartaments on, abans de la Barcelona olímpica, s’hi alçava la Vil·la Caterina. “La meva intenció era reflectir com el concepte d’arquitectura marca els canvis d’època”, apuntava l’autor. Així doncs, la darrera obra de Grau és el record d’un paratge a l’ombra del creixement desmesurat de Barcelona, una ciutat laberíntica víctima del desordre causat per la societat líquida.

Tal com va destacar Jaume Aulet, “la ciutat moderna també esdevé un laberint per on el protagonista es passeja amb la intenció de reconstruir el seu passat”. De la mateixa manera, Grau crea un món novel·lístic format per un entramat de veus narratives que requereixen un cert esforç per part del lector. Tot i que Aulet va evidenciar que actualment l’esforç no està de moda i que la literatura és vista com un entreteniment, “a ‘La ciutat dels solitaris’ no et perds perquè l’autor sap on vol anar a parar i com ens hi vol portar”. - OC

  • Publicat a Cultura

Isidre Grau s’endinsa a Horta

L’escriptor cerdanyolenc acaba de publicar la novel·la ‘La ciutat dels solitaris’

Si amb la pentalogia ‘Els colors de l’aigua’ (Premi Sant Jordi 1985), l’escriptor cerdanyolenc Isidre Grau va crear sobre l’espai imaginari de Vinyes de Savall -reflex de les transformacions del Vallès-, amb ‘La ciutat dels solitaris’ (Gregal, 2017) s’endinsa a Horta amb un personatge ja conegut pels seus lectors: el Maurici Perera de ‘Els amants volàtils’ (2001).

La novel·la explora un grup familiar, teixit entre idealismes i oportunismes, des del 1930 fins a l’actualitat, “quan totes les herències es demostren bastardes i les noves generacions en paguen un preu potser massa alt”. En el seu últim treball Grau ofereix una mirada a quatre generacions per aclarir la desintegració familiar i, de passada, explorar els canvis socials i individuals dels últims vuitanta anys fins a la Babel actual. “Tot concentrat en tres blocs narratius i dos escenaris en plena transformació: la Barcelona que amb les Olimpíades va donar el seu gir més cosmopolita i una Costa Brava abonada a l’especulació immobiliària”, explica.

Per què Horta?
Forma part de la química de la inspiració, remarca l’escriptor cerdanyolenc: “Només puc dir que buscava un lloc de descans dels burgesos barcelonins d’abans de la guerra, on situar la torre racionalista d’un arquitecte afí al GATCPAC, i el vaig trobar a l’Horta rural”.

PRIMERES PRESENTACIONS
Grau presentarà la seva darrera obra el proper 28 de març (a les 19 hores) a la llibreria Claret de Barcelona. L’autor estarà acompanyat de la presidenta del PEN Català, Carme Arenas. I el dimarts 4 d’abril, a les 19 hores, tindrà lloc la presentació a la Biblioteca Central de Cerdanyola. - Redacció

  • Publicat a Cultura

L’escriptor Isidre Grau convida el lector a endinsar-se en les interioritats del conte.

“El gènere del conte viu un bon moment creatiu però, en canvi, té poca presència en el mercat editorial”. D’aquesta manera, Isidre Grau va definir la transcendència que té el relat curt en la societat, durant la presentació del seu llibre, ‘L’arquitectura del conte’, que va tenir lloc dimarts a la Biblioteca de Cerdanyola. Acompanyat de l’editora de Godall Edicions, Matilde Martínez, i els professors Juan Sánchez i Pilar Adell, l’escriptor cerdanyolenc va incitar al debat sobre les interioritats d’aquest gènere.

La temàtica de la xerrada va girar entorn de la complexitat del procés d’escriptura del conte, des de la màgia del talent fins al domini de la tècnica narrativa. Matilde Martínez va descriure metafòricament que “un conte és una fletxa, mentre que una novel·la és com sortir a caçar conills”. Per desgràcia, però, tal com va remarcar Juan Sánchez, el relat curt és un gènere exquisit que en el nostre àmbit cultural està infravalorat. ‘L’arquitectura del conte’, editat per primera vegada el 2001, s’ha convertit amb el pas del temps en un manual de referència per a la gent que n’aprèn a escriure. “Amb aquest llibre vaig tenir l’agradable sorpresa que cada any se n’anaven venent exemplars fins que es va exhaurir”, va explicar Isidre Grau. A causa de l’èxit, Godall Edicions ha decidit reeditar-lo, afegint-hi petites modificacions. “Isidre Grau ha situat Cerdanyola en l’univers literari i ens n’hem de sentir orgullosos”, va destacar Pilar Adell. / F. Oriol Company

  • Publicat a Cultura
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C