L’hipogeu del carrer París se situa en el mapa dels jaciments europeus

Destacats L’hipogeu del carrer París se situa en el mapa dels jaciments europeus

El major estudi d’ADN antic fet fins avui per indagar sobre el campaniforme ha comptat amb la participació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

El major estudi d’ADN antic fet fins avui i que aporta dades fonamentals a l’entorn de la difusió de l’anomenat ‘complex campaniforme’ al llarg d’Europa ha comptat amb la participació de Cerdanyola. A l’estudi, que ha analitzat 400 esquelets prehistòrics, hi han participat 144 investigadors de centres de recerca d’Europa i els Estats Units, entre els quals es troba el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, que ha aportant informació i mostres de l’hipogeu del carrer París.

“Per a Cerdanyola el fet de participar en aquest estudi ha permès situar el carrer París en el mapa dels jaciments calcolítics europeus”, valora el director del Poblat Museu Ibèric de Ca n’Oliver, Joan Francès. Aquest projecte de recerca, que ha involucrat investigadors i institucions coordinats per la Universitat de Harvard, determina que la cultura campaniforme es va difondre des de la Península Ibèrica transmesa com idea cap a França, Alemanya, Polònia i Itàlia. Així ho publicava ara fa un mes la prestigiosa revista Nature.

L’anàlisi de les mostres aportades, que no només han estat objecte de l’estudi del seu ADN sinó que han estat datades radiocarbònicament per situar-les en el temps, “ens han permès obtenir dades molt importants” sobre l’hipogeu del carrer París, apunta Francès. En aquest sepulcre s’havia localitzat una seqüència d’uns 300 anys d’ús en la qual es podia observar “un primer nivell d’enterrament previ a la introducció del vas campaniforme i la seva posterior evolució amb l’aparició dels estils regionals”. Per tant, segons assegura el director de Ca n’Oliver, la mateixa problemàtica concreta que es plantejava al carrer París és la que s’ha abordat en aquests estudi d’ADN des d’un punt de vista més general: “L’extensió del fenomen campaniforme per Europa estava en relació amb moviments de població genèticament diferents dels grups autòctons del neolític final?”. Sembla que la resposta és no, “almenys aquí a la Península”, anuncia Francès.

“Seguirem buscant recursos per aprofundir en l’estudi cultural i antropològic del grup social enterrat a l’hipogeu del Carrer París”

El treball és un clar exemple de l’aplicació de noves tècniques científiques a la recerca arqueològica. A més d’afermar la idea que el campaniforme sembla originar-se a la Península ibèrica i que es difon a partir d’aquí cap als punts del sud i el centre d’Europa per contacte cultural, també destaca les dades obtingudes sobre la dispersió del complex campaniforme a les Illes Britàniques, on si sembla produir-se una substitució de població de gran abast. “Citant a Carles Lalueza el 90% dels britànics del Neolític -els que construïren Stonehenge- van ser substituïts per poblacions centroeuropees”, afirma Francès. En la mateixa línia, ara “cal afrontar la caracterització genètica de les poblacions neolítiques de la península ibèrica que aportaran dades molt interessants sobre l’origen i la difusió del neolític no només a nivell peninsular sinó també europeu”. A nivell local, se seguiran buscant “recursos per aprofundir en l’estudi cultural i antropològic del grup social enterrat a l’hipogeu del Carrer París”, anuncia. - NF

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C