Cerdanyola al Dia

Cerdanyola al Dia

La jornada electoral s'inicia amb normalitat

La normalitat ha presidit l'inici de la jornada electoral a Cerdanyola del Vallès. Totes les meses s'han constituït sense cap incidència i els col·legis electorals han pogut obrir les seves portes a les 9 hores del matí.

A Cerdanyola del Vallès poden participar en aquestes eleccions municipals i europees un total de 43.570 persones electores. S’han designat 603 ciutadans i ciutadanes del municipi majors de 18 anys i finalment seran 201 les que formaran les 67 meses instal·lades i distribuïdes en 13 col·legis electorals.

Unanimitat per construir un nou pavelló esportiu i una piscina

Cerdanyola tindrà un nou pavelló esportiu i una piscina. Així ho han afirmat les formacions que es presenten a les eleccions municipals del 26 de maig al Debat Electoral d’Esports celebrat diumenge passat.

El moderador de l’acte, Manel Rodríguez, obria l’acte amb un propòsit: “Sortir del debat tenint la convicció entre totes les candidatures que a la ciutat li cal la construcció d’un pavelló nou i d’una piscina de 25 metres”. I així s’ha complert, ja que tots els partits polítics han coincidit en la importància què Cerdanyola tingui un pavelló i una piscina d’aquestes mides.

Altres aspectes tractats, com el tipus de gestió, també han estat tema de consens, però a dues bandes. Marc Guillamon (En Comú Podem) ha apostat per una “gestió directa i municipalitzada”, igual que Jordi Haro (Som Alternativa) amb una “gestió pública al 100%”, Laura Benseny (Guanyem Cerdanyola) i Pedro Casas (ERC), que apunta que “si es fa una gestió directa, necessitarem més personal i molt més pressupost”. En canvi, Carlos Cordón (PSC), Sonia Rodríguez (Cs) i Abel Moreno (Junts per Cerdanyola) s’han decantat per una gestió mixta. Buenaño (PP) ha apuntat, pel que fa als terminis, que “dins dels 100 primers dies la Junta de Govern ha d’aprovar un avantprojecte de la piscina i el pavelló”.

El ZEM Riu Sec també ha entrat al debat. Rodríguez ha afirmat que “s’ha d’aprofitar i buscar la millor fórmula perquè la piscina es pugui fer allà”. Buenaño, Casas i Cordón també s’han decidit per construir el pavelló i la piscina al ZEM Riu Sec. Haro ha anat més enllà i ha apostat per una piscina olímpica de 50 metres, ja que, segons el candidat, “sí que es pot plantejar”. Guillamon afirma construir la piscina de 25 metres, però a Can Xarau, i Abel Moreno és l’únic que ha parlat de la importància de la sostenibilitat i l’amiant per tenir-ho en compte en la construcció.

Amb la funcionalitat del Consell Municipal d’Esports ha tornat la unanimitat. Els candidats i representants dels partits al debat han afirmat que el Consell té un “caràcter consultiu”. Més concretament Guillamon, Haro, Benseny i Casas. El candidat del PP ha apuntat, també, que “els reglaments estan totalment desfasats en l’esport, però també en l’àmbit de la cultura i l’educació”.

Pel que fa al pressupost destinat a l’esport, que actualment és d’un 4% aproximadament, les candidatures han remarcat la necessitat de “repartir millor el pressupost”, en el cas de Ciutadans, i “aplicar el necessari”, en paraules del Partit Socialista i que comparteixen les altres formacions.

L’AEC DEMANA BUSCAR ALTERNATIVES PER NO DESCARTAR LA PISTA D’ATLETISME
El Debat Electoral d’Esports ha acabat amb un espai obert a preguntes, on l’Associació de l’Esport de Cerdanyola (AEC) ha aprofitat per demanar que s’acceleri el procés, ja que “el pavelló pot estar construït en dos anys”, i també que busquin alternatives per “no descartar una pista d’atletisme”. La gran conclusió d’aquest debat és el compromís aconseguit de totes les formacions per dotar a Cerdanyola d’un pavelló esportiu i d’una piscina. - AE

43.570 persones podran votar a les eleccions municipals i europees

Per primera vegada en unes eleccions municipals, les persones amb discapacitat visual podran exercir el seu dret a votar en secret a Cerdanyola

Doble cita electoral. Diumenge 26 de maig se celebraran Eleccions Municipals i Europees i a Cerdanyola del Vallès 43.570 persones podran exercir el seu dret a vot en algun dels 13 col·legis electorals. En total, per a aquestes eleccions es constituiran 67 meses.

INFORMACIÓ A CERDANYOLA.CAT I A AL-DIA. COM

Al web municipal (cerdanyola.cat) es pot consultar el cens electoral i la informació relacionada amb aquests comicis. Durant el dia de les eleccions, el cens també es podrà consultar presencialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i als mateixos col·legis electorals.

Per primera vegada en unes eleccions municipals, les persones amb discapacitat visual podran exercir el seu dret a votar en secret a Cerdanyola. L’Ajuntament ha adoptat el sistema que s’empra a les eleccions Autonòmiques, Generals i Europees i mitjançant la utilització dels kits de vot accessible garantirà el dret i l’autonomia de les persones invidents que ho hagin sol·licitat a l’OAC. L’establiment del sistema de votació en Braille dóna resposta a la campanya efectuada per l’ACIC (Associació Catalana per a la Integració del Cec) per al compliment efectiu del dret constitucional al vot secret (art. 68.1 i 69.2 CE). També, en el ple municipal de març, es va aprovar per unanimitat la moció, presentada per ERC, per a ‘la instauració d’un sistema que garanteixi a les persones invidents exercir el seu dret al vot secret a les eleccions municipals del 26 de maig’.

A Cerdanyola es presenten 10 candidatures a les municipals i 5 candidatures optaran a la presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra. La web de l’Ajuntament oferirà informació dels els índex de participació a la nostra ciutat a les 14 i a les 18 hores i a partir del tancament dels col·legis, a les 20 hores del vespre, es facilitarà l’índex de participació total i el resultat dels comicis. Primer es farà el recompte dels vots a les eleccions europees i després de les municipals.

QUÈ VA PASSAR AL 2015?
La participació va ser del 58’04%, 5’35 punts més que al 2011. Els socialistes guanyaven les eleccions municipals, però amb només 28 vots de diferència respecte el Compromís per Cerdanyola.

Qui es presenta a les municipals?

A Cerdanyola: Partit dels Socialistes de Catalunya – Candidatura de Progrés (PSC-CP), Guanyem Cerdanyola – Alternativa Municipalista (GuanyemC-AMUNT), Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal (ERC-AM), Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (Cs), Partit Popular/Partido Popular (PP), Junts per Cerdanyola (JUNTS), En Comú Podem Cerdanyola – En Comú Guanyem (eCPCECG), Som Alternativa – Front Municipalista (F!), Convergents (CNV) i Gent per Bellaterra (GP BELLATERRA).

A Bellaterra: Gent per Bellaterra (GP BELLATERRA), Convergents (CNV), Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal (ERC-AM), Junts per Bellaterra (JUNTS) i Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (Cs).

 

Helena Solà: Candidata a l’alcaldia d’ERC

“La ciutat ha viscut quatre anys de paràlisi, cal que anem per feina”

Encapçala la llista d’Esquerra Republicana per tercera vegada. Va estudiar a l’Escoleta i al Pere Calders. És mestra d’Educació Primària i especialista d’anglès, tot i que actualment està en excedència i treballa a l’àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona

Ens trobem amb l’alcaldable republicana a la terrassa del Museu i poblat iber de Ca n’Oliver, un enorme i privilegiat balcó sobre Cerdanyola. “He triat aquest lloc perquè és un dels orígens de la nostra ciutat, que encara s’està excavant i on queda molt per descobrir”. A més, apunta, “et permet gaudir de vistes de tota la ciutat”. El paisatge li dóna la raó.

  • Al 2011 deia que entrava a ERC per aportar un granet de sorra per intentar fer un món millor i que en certa manera, és també per això que es presentava l’alcaldia. Ara ho fa amb aquesta mateixa voluntat?
    L’afirmació que vaig fer segueix sent vigent. Si estem fent política és per millorar la nostra ciutat i la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Ara, a més hi ha un afegit: la realitat que estem vivint a nivell de país. Tenim presos i preses polítics, exiliats i exiliades i la nostra democràcia està vivint una etapa molt negra. Aquest ha estat un motiu més pel qual he tornat a decidir fer un pas endavant.
  • Al 2015 el lema era ‘Ara és l’hora’ i ara ‘Anem per feina’. Els lemes també mostren l’evolució d’ERC?
    D’un lema a l’altre tenim una ciutat que ha viscut una paràlisi aquests quatre anys, hi ha una mancança d’inversions als barris. Aquest ‘Anem per feina’ fa referència a això: ens falten equipaments i millorar la qualitat dels serveis que es presten... Cal que anem per feina.
  • Amb el govern socialista se’ls va acusar de judicialitzar la política municipal i amb el govern de Compromís també...
    Quan governava el PSC vam presentar un contenciós contra el conveni entre l’Ajuntament i UAB sobre els terrenys de l’Escoleta i finalment el vam guanyar. També vam portar un altre contenciós contra el tema del crematori i encara estem a l’espera. En aquest mandat no hem presentat cap contenciós, per tant no estem judicialitzant res. Però quan estàvem a govern l’alcalde demana a la secretària municipal un informe sobre Cerdanyola Aparca i ella el fa i parla d’il·lícits penals. Quan un té una responsabilitat de govern i té coneixement d’un informe com aquest l’únic que es pot fer es portar-ho a fiscalia. El mateix que va fer Compromís i el PP.
  • A la seva presentació com a alcaldable de Guanyem, Carles Escoassegurava que “malgrat els bloquejos i els formalismes hem canviat moltes coses”. A més, L’ePAM diu que s’han realitzat el 70% de les propostes. Creu que és així?
    Aquesta avaluació l’haurien de fer tècnics de la casa i no sabem qui ho signa. És tan absurd com veure que segons aquesta pàgina el grau de compliment de la recollida porta a porta és del 50% quan el model de recollida és el mateix que fa quatre anys. No han fet polítiques de foment de reciclatge, no tenim el porta a porta ni recollida amb contenidors intel·ligents. Aquest és un exemple que crec que diu molt de l’ePAM. Han estat incapaços fins i tot de tirar endavant un pla d’inversions que va tenir un suport ampli i que era de 22 milions i només n’han executat 5. Que no parli de bloquejos i no culpi a l’oposició de la seva falta de capacitat, el pitjor bloqueig que ha tingut aquest govern és ell mateix.
  • Al gener del 2017 van sortir del govern tot assegurant que prenien aquesta decisió per “ la pèrdua total de confiança en l’alcalde”. Tornarien a formar part d’un govern liderat per Escolà?
    Honestament, crec que aquest supòsit no passarà. No ens trobarem amb aquesta situació. El votant de Compromís, ara Guanyem, farà una valoració del que ha fet el govern comparant-ho amb allò que deien que farien.
  • Un dels detonants de la seva sortida del govern va ser Cerdanyola Aparca. Una vegada arxivats l’informe sobre els eventuals iŀlícits penals en relació a Cerdanyola Aparca, la seva postura continua sent la mateixa?
    Ens alegrem que s’hagi arxivat. Entenem que si s’ha arxivat s’ha fet una bona gestió. Esperem estar al govern en poques setmanes i si una habilitada nacional ens informe de possibles il·lícits penals ho hem de posar en coneixement de qui pertoca. Tornaríem a actuar de la mateixa manera.
  • Fa quatre anys va dir que excloïen PSC, PP i Ciutadans de qualsevol pacte. Les línies vermelles continuen sent les mateixes?
    No farem un pacte antinatura. No hi hauran sorpreses. Negociarem en base al nostre programa de 350 propostes. Crec que és molt ambiciós, però a la vegada molt realista perquè ha comptat amb una gran participació. En aquest programa tenim les necessitats de la nostra ciutat, però també la situació que estem vivint a nivell de país. Hem de fer República des dels municipis i el pacte que farem serà amb aquestes condicions.
  • Això exclou al PSC?
    Reconec que hi ha diferències entre el PSC i Cs i PP. Només cal veure com van votar una moció en defensa de l’escola catalana. Cs i PP van fer en contra i el PSC no. No es pot posar els tres partits en el mateix sac. Però Cerdanyola, conjuntament amb altres pobles i ciutats, ha de fer la gran República Catalana. El nostre objectiu és aquest i qui sigui un obstacle per això no entra en els plans de govern d’ERC.
  • Què van aprendre dels vuit mesos que van estar al govern?
    Ens va donar una visió molt diferent de la ciutat, però sobretot ens va aportar molt conèixer la maquinària per dins. Malgrat ser regidors, no és el mateix estar al govern que a l’oposició. Vam veure tots els problemes que hi ha a l’hora de tramitar expedients, les relacions entre els diferents departaments. Dins de l’Ajuntament hi ha molts problemes que cal afrontar i solucionar. Hem tingut una visió diferent de la ciutat, però sobretot de la maquinària que ha de fer funcionar la ciutat.
  • Hem tingut un mandat ple d’informes favorables i desfavorables. Vosaltres sempre heu dit que no votareu a favor de punts amb informes desfavorables. Serà un problema si governeu?
    Els vuits mesos que vam estar a govern ERC va portar diversos punts a ple i tots van estar informats favorablement. Compromís cada vegada que falla el problema és dels informes o de l’oposició. S’ha de ser crític amb un mateix. Encara que no ho sembli, és fàcil portar a ple punts amb informes favorables. Es tracta de ser un bon gestor i de treballar bé els diferents expedients.
  • Vol dir que Compromís no ha treballat bé els expedients?
    No són uns bons gestors, és evident. Fins i tot amb informes favorables i el suport de l’oposició no han tirat endavant el pla d’inversions. No ens informen a les comissions informatives, no es reuneixen amb l’oposició per pactar els diferents punts. No han treballat bé. Un dels problemes d’aquest ajuntament és la falta de lideratge. També hi ha problemes d’organització interna. En lloc d’enfrontar treballadors el que s’hauria d’haver fet era pacificar la situació i posar eines perquè els expedients tiressin endavant.
  • Tenen un programa amb 350 propostes que volen canviar Cerdanyola. Destaqui’m les cinc que consideri més importants.
    Cal un pla de xoc pels barris, equipaments esportius -ens comprometem a com mínim a fer-ne un i deixar licitat el segon-, un gran parc urbà -amb un auditori a l’aire lliure, una zona de parc infantil, rocòdrom i pistes d’skate, jocs d’aigua i zona per a la gent gran, una aposta per l’educació pública -inversió important als centres educatius, promoure instituts-escola, ampliació oferta formativa FP i remunicipalitzar escoles bressol- i millorar les polítiques socials i d’habitatge (joves, famílies i situacions d’emergència habitacional).
  • L’habitatge és un tema destacat de la campanya i dels diferents programes electorals.
    Sí, sens dubte. Al llarg d’aquest mandat ens hem trobat amb la PAH manifestant-se perquè hi ha desnonaments de famílies. També és un problema pels joves perquè han de marxar de la ciutat. Hem de fer polítiques fermes en matèria d’habitatge.
  • El PDeCAT ha demanat en més d’una ocasió que doni explicacions sobre l’acomiadament de la cap de Cultura, Jordina Puntí. Ara, la sentència contrària a la destitució de Puntí condemna el municipi a pagar 50.000 euros. Ho tornaria a fer?
    Sí, ho tornaria a fer perquè va ser una decisió justificada. Hem demanat aquesta sentència, però l’Ajuntament ens ha denegat l’accés. I jo he obert una altra via amb la qual em permetràs que sigui prudent.
  • Creu que els partits sobiranistes tindran la majoria al plenari durant el proper mandat?
    Espero que sigui així. I si no és així, espero que la tinguin els partits demòcrates.
  • Quan es va demanar una llista unitària, ERC es va negar perquè deia que els partits sobiranistes sumaven més per separat i perquè tenia un projecte de ciutat...
    En el debat organitzat per l’ANC es va constatar que aquesta unitat és impossible, tenim propostes diferents. Unitat tota per combatre la falta de llibertat que estem vivint i per fer la República, però crec que com més sumem els sobiranistes és per separat. Per eixamplar la base de l’independentisme, crec que quantes més opcions hi hagi millor.

El qüestionari 

  • A qui votaria si no fos la candidata i el seu partit no existís?
    A un partit d’esquerres, seriós, solvent, i que treballi per la república catalana.
  • Quina creu que serà la sorpresa i la gran patacada de les eleccions?
    Sóc molt prudent en aquest tipus de qüestions però crec que no hi haurà grans sorpreses. Pel que fa a la patacada, la ciutat ha perdut una gran oportunitat de fer polítiques necessàries pel canvi. Aquest ha estat un mandat perdut i suposo l’electorat de CXC, ara Guanyem, faran vot de càstig.
  • Si finalment no és alcaldessa...
    Tenir l’alcaldia vol dir que s’ha obtingut un gran resultat, i volem tenir l’alcaldia, no per una qüestió d’ambició sinó per tirar endavant el projecte que tenim per la ciutat. El més important és governar perquè tenim un bon projecte i un equip solvent que el portarà a terme..
  • El millor i el pitjor que ha fet el govern durant el mandat
    El pitjor ha estat deixar perdre 4 anys. Els impostos no han revertit en inversions ni en serveis, han quedat al calaix. El millor, haver aturat fins ara la construcció del crematori.
  • Què creu que li suscita a la gent la paraula Cerdanyola?
    El que li hauria de suscitar és orgull, il·lusió, de pertànyer a Cerdanyola i per això treballem i treballarem.

Núria Ferrer

Carles Escolà: Candidat a l’alcaldia de Guanyem Cerdanyola

“Hem iniciat dinàmiques de canvi, ara cal aprofundir-hi”

L’actual alcalde de la ciutat és un informàtic de 40 anys. Al 2015 encapçalava la llista de Compromís, que va quedar  per sota del PSC per només 28 vots. Està convençut que el 26 de maig, per primera vegada en la democràcia, els socialistes no guanyaran les eleccions municipals perquè ho farà Guanyem Cerdanyola.

Passegem amb l’actual alcalde des de l’Ajuntament fins al mercat de Fontetes, un dels equipaments remodelats pel seu govern. “És la referència d’un barri molt oblidat durant 40 anys. Nosaltres hem començat a actuar i a pensar com volem el barri”.

  • Al 2015 us definíeu com l’única alternativa real del canvi a Cerdanyola. Ara què sou?
    Continuem pensant que som això, però ara amb experiència de govern, un projecte més sòlid i un equip molt més preparat. El que hem fet és iniciar un projecte de canvi i ens hagués agradat anar molt més enllà. El canvi i la transformació de Cerdanyola encara és una necessitat i som l’instrument que garanteix que això pugui continuar.
  • A l’anterior entrevista deia: Tenim un projecte de ruptura per trencar amb les polítiques que s’han fet fins ara i per poder-ho fer volem comptar amb el personal municipal i que es facin seu el projecte. Ha estat possible?
    En gran mesura sí. El personal municipal ha entès que hem vingut per impulsar polítiques diferents. Estic orgullós de la resposta que hem tingut, un dels exemples clars seria el projecte de municipalització de les escoles bressol. S’ha fet amb un treball ingent i estic molt orgullós del resultat, malgrat que després el plenari va decidir el que va decidir.

  • Però a l’últim ple els 13 caps d’àrea de l’Ajuntament van denunciar l’actitud de les habilitades nacionals i van dir que el consistori estava aturat.
    El missatge que van donar és que hi ha unes funcionàries que tenen nom i cognoms i que intenten bloquejar l’Ajuntament. En alguns aspectes ho aconsegueixen, però en allò fonamental hem aconseguit sortejar els obstacles. Hi ha una voluntat per part d’una funcionària d’intervenir en les decisions polítiques. Jo mateix ho vaig denunciar perquè ho ha de saber la ciutadania i em sembla molt bé que els caps de servei hagin fet aquest pas endavant.
  • La secretària li ha interposat una querella criminal després de ser expedientada. Quina solució té el problema?
    Cap de les querelles o denúncies que he acumulat com a alcalde és per robar o beneficiar amics. Totes han estat per fer allò que considero que s’havia de fer. La solució passa perquè els partits polítics assumim que ens toca fer política i no agafar-nos a formalismes per bloquejar el govern. Si tots ens comprometem haurem fet un pas important en la solució d’aquest problema. Si no hi ha aquest compromís, continuarem buscant solucions com estem fent.
  • L’1-O també li ha costat una denúncia. Tornaria a repetir el mateix?
    Crec que jo i tots els que ho van possible un referèndum amb les màximes garanties possibles. Ho tornarem tantes vegades com calgui fins que aconseguim l’objectiu de viure en un país plenament democràtic on es garanteixin els drets i llibertats com a mínim més bàsics.
  • Guanyem ha dit que no facilitarà la investidura d’un alcalde de l’anomenat bloc del 155. Les altres portes estan obertes?
    La ciutadania el 26 de maig ha de triar entre dos models: el model del passat que representa el PSC i el model del present i del futur que representem Guanyem Cerdanyola. La resta de forces polítiques hauran de decidir també en quina de les bandes volen estar. Estem convençuts que no tindrem majoria absoluta, però sí majoria, i esperem i facilitarem que la resta de forces d’esquerres i sobiranistes apostin per aquest camí. ERC no s’ha volgut pronunciar la respecte sobre si investirien o no un alcalde del 155.
  • Si aquesta majoria sobiranista no està liderada per Guanyem, posaran pals a les rodes?
    Creiem que aquest escenari no es donarà, però si es dóna no tindrem l’actitud que s’ha tingut amb nosaltres aquests quatre anys. Creiem de veritat que és necessari tirar endavant una transformació a Cerdanyola i no posaríem pals a les rodes. Però tothom a Cerdanyola sap que la garantia que no governi el 155, que hi hagi polítiques d’esquerres transformadores i perquè hi hagi una ciutat que avanci en el seu espai públic som nosaltres.
  • Fa quatre anys es van presentar amb un programa que volia Garantir el dret a l’habitatge i de lluita contra la pobresa que existeix a Cerdanyola. Han passat quatre anys i la realitat no ha canviat.
    Hem incrementat el parc d’habitatge social de 6 a 27. Ara tenim una Oficina d’Habitatge que abans no teníem. Podem dir que cap família s’ha quedat al carrer durant aquests quatre anys. Evidentment, no podem estar satisfets, però la dinàmica està iniciada i ara cal aprofundir-hi. Hem fet propostes en aquest sentit i moltes vegades el plenari no les ha volgut seguir. Per exemple, al projecte urbanístic de Santa Teresa vam aconseguir que la meitat dels habitatges que s’havien de construir fossin de lloguer de protecció oficial. I de moment a la negociació del PDU del Centre Direccional hem aconseguit arrencar el Compromís que la meitat sigui de protecció oficial.
  • Entenc que l’habitatge és una de les prioritats de Guanyem. Digui’m alguna més.
    Volem una ciutat justa, viva, amable i equipada. Apostem per les polítiques socials perquè els drets bàsics de tothom estiguin garantits, que la gent tingui els instruments s’organitzi i participi encara més, i tenir una ciutat amb un espai públic i uns equipaments que facilitin aquesta participació.
  • Ha repetit moltes vegades que governar implica assumir contradiccions. Pensa que això ho pot justificar tot?
    Sobretot si governes has d’assumir contradiccions i buscar la manera de poder-les superar. L’única manera de no assumir contraccions és no tenir cap poder o tenir-lo tot. I els que estem al mig, les hem d’assumir. La primera és que el primer dia -i ho dic en sentit metafòric- no pots fer tot el que voldries fer. I més en un escenari de fragmentació. La contradicció més gran hagués estat haver tingut la possibilitat d’iniciar aquest canvi i per una qüestió de covardia o de no voler assumir responsabilitats no haver entomat el repte. Ara estem en una situció molt millor per entomar els reptes que tenen les persones, els barris i la pròpia casa. Que una cosa no la puguis gfer no vol dir que hi renunciïs, vol dir que no la pots fer de moment i que has de buscar la força i les aliances per fer-la. I això és el que estem fent, per aquest motiu ens presentem com a Guanyem, que és un espai ampliat on s’han incorporat noves persones i formacions com EUiA. Per tant, tenim un instrument encara més fort i prou ampli per escometre una transformació encara més profunda.
  • Era necessari el pas de Compromís a Guanyem?
    Era imprescindible i de fet hagués estat encara més interessant que altres actors polítics de les esquerres locals s’hi haguessin sumat. Hem treballat per aconseguir-ho, però crec que per interessos poc polítics no s’ha fet.
  • En aquest mandat s’han creat pocs consensos en les forces polítiques, però totes coincideixen en valorar negativament al govern de Compromís.
    El que ha fet l’oposició aquest mandat és el més fàcil: posar-se d’acor en dir no a coses. El consens més gran que hem assolit en aquests quatre anys ha estat el de la investidura i del programa polític que ha guiat aquest govern. Ningú ha estat capaç d’assolir un consens més ampli. Si aquests quatre anys han estat tan desastrosos per què no s’han posat d’acord per fer-nos moció censura? Penso que no ha estat un desastre, és un discurs perquè no tenen altres elements per poder criticar les nostres actuacions.
  • Què han suposat a nivell personal aquests quatre anys de mandat?
    A nivell físic és obvi (riu). Acumulem més experiència de govern. En aquests anys hem pogut parlar amb molta gent de la ciutat i tenim una visió més acurada de quines són les necessitats de Cerdanyola. Sense haver estat al govern això no ho podríem haver aconseguit tant.
  • Quatre governs en quatre anys. Es pot tornar a governar en minoria?
    El que està clar és que no es pot tornar a l’escenari d’aquest mandat. Crec que això passa perquè tothom assumeixi el paper que li toca en funció del resultat electoral, i això aquest no ha passat aquets mandat. Segur que nosaltres hauríem pogut fer més, però al final cada grup ha pres la decisió que ha volgut. Nosaltres, en un escenari molt complicat i on ningú volia fer un pas endavant, vam fer un pas endavant i vam assumir el repte que ens va posar la ciutadania.
  • Membres de Compromís van presentar-se a les Primàries de Podem, les denúncies a la JEZ... No sembla que s’estigui generant un bon clima per a possibles pactes.
    L’espai de confluència d’esquerres s’ha obert a totes sense cap tipus d’exclusió. Hem intentat parlar amb ERC, ICV i amb Podem, però cadascú ha decidit el seu camí. Les altres qüestions penso que interessen més a d’altres que se’n parli perquè el seu projecte polític no és tan fort.
  • Si finalment tornen a l’oposició, el seu paper serà diferent al que tenien abans d’haver governat?
    El nostre paper seria el d’empènyer per poder fer possible el màxim del nostre projecte polític. 

El qüestionari 

  • A qui votaria si no fos el candidat i el seu partit no existís?
    És una resposta complicada. Triaria en clau de projectes d’esquerra i transformadora.  
  • Quina creu que serà la sorpresa i la gran patacada de les eleccions?
    Tinc clar que serem nosaltres. Per primera vegada a la història recent de Cerdanyola no guanyarà el PSC. Tindrà una patacada conjunta el bloc del 155.
  • Si finalment no és alcalde...
    Estic convencut que ho seré, però si no ho sóc continuaré fent política per transformar Cerdanyola i fer d’ella una ciutat més justa i lliure.
  • El millor i el pitjor que ha fet el govern durant el mandat.
    El millor és obrir un escenari de canvi a la ciutat posant en marxa polítiques que caminen cap a la justícia social. El pitjor és que estat força ingenus i hem trigat massa temps a adonar-nos que el canvi que nosaltres plantegem no és compartit amb tanta profundidat per altres grups.
  • Què creu que li suscita a la gent la paraula Cerdanyola?
    A la gent de Cerdanyola la paraula li suscita orgull perquè és una ciutat amb un teixit associatiu molt gran i es viu molt al carrer. 

Núria Ferrer

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C