Un monument homenatjarà les víctimes de l’amiant als Quatre Cantons

Qualsevol persona de Cerdanyola o de Ripollet coneix algú afectat per l’amiant. Amb aquesta senzilla constatació es resumeix la magnitud de la tragèdia que aquest material ha provocat en la considerada zona zero de l’amiant a l’Estat espanyol. Ara, per homenatjar i reconèixer les víctimes els ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet han presentat, en el marc de la Trobada Internacional de Víctimes de l’amiant celebrada a Barcelona, el memorial que s’instal·larà a una vorera dels Quatre Cantons.

El monòlit metàl·lic de quatre metres d’alçada està dissenyat desinteressadament per Jordi Andrés, fill d’una víctima mortal d’amiant. A la nit la il·luminació interior permetrà veure un punts de llum que “representen les víctimes que ja no hi són”, segons explicava l’autor. El memorial, que es preveu instal·lar en els propers mesos, portarà la inscripció ‘Ripollet i Cerdanyola del Vallès als treballadors i treballadores de la fàbrica Uralita i als veïns i veïnes víctimes de l’amiant’. Precisament algunes d’aquestes víctimes també van tenir retrets per a l’Ajuntament de Cerdanyola per haver utilitzat material procedent de la fàbrica per arranjar camins i carrers del municipi. “L’Ajuntament té un deute històric amb les víctimes de l’amiant i si des de l’Ajuntament hem de demanar perdó, ho fem”, responia l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà.
La trobada arribava just després que el jutjat de primera instància 5 de Madrid hagi condemnat a l’empresa Uralita a abonar 1,7 milions d’euros d’indemnització per patologies relacionades amb l’exposició a l’amiant a un grup de 14 veïns de Cerdanyola i Ripollet. ““Uralita coneixia des dels anys 40 que l’amiant era maligne i el van seguir utilitzant a costa de treballadors, famílies i veïns. El culpable és Uralita i aquestes empreses mai demanen perdó, per això cal fer actes com aquest perquè vegin a les víctimes”, assegurava l’advocada del Col·lectiu Ronda, Raquel Lafuente.

“L’amiant ha estat el genocidi laboral més gran”

“Trobades com aquestes serveixen per alçar la veu i denunciar que l’ús de l’amiant ha estat el genocidi laboral més gran”, assegurava el president de l’Associació de Víctimes de l’Amiant a Catalunya, Benedicto Martino. Una entitat que denuncia que empreses com Uralita van ocultar els efectes de l’amiant tot i que els coneixien. “Al 1997 es van aturar les màquines d’Uralita, però no els casos d’afectats per l’amiant”, recordava Escolà. Al 2002 es va prohibir l’ús de l’amiant en tots els processos productius de l’Estat espanyol i actualment és il·legal en 50 països del món. Però els seus efectes són encara vius a Cerdanyola i Ripollet, on es calcula que es detecta un cas a la setmana de persones malaltes a causa de l’amiant. “Pot haver una segona onada de malalts a causa de l’amiant que ja està instal·lat”, assegurava el doctor Josep Tarrés, coordinador de l’Observatori de les Malalties Relacionades amb l’Amiant. En aquest sentit, l’expert cerdanyolenc demanava que s’exigeixi que “el desamiantat del país” i apuntava que “és necessari i urgent fer un registre d’exposats i afectats”.

Des de Cerdanyola es continua la tasca de desamiantatge a espais públics com escoles o pavellons. “Queda un llarg camí a recórrer per reconèixer els drets de les víctimes i per fer de Cerdanyola un municipi lliure d’amiant. Cal fer-ho en memòria dels que no estan o pateixen els seus efectes, i de les generacions futures”, destacava Escolà. Per la seva banda, l’alcalde de Ripollet, José Maria Osuna; anunciava que el consistori ripolletenc està creant un cens d’equipaments municipals amb fibrociment per començar el procés de desamiantatge. “L’’amiant i les seves víctimes no són coses del passat, hem d’exigir justícia i un fons de compensació per a la víctimes”, defensava Osuna. - N. Ferrer

  • Publicat a Ciutat

La Generalitat es compromet a retirar l’amiant de dues escoles el proper estiu

En la primera reunió entre el govern municipal i el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló; s’han aconseguit compromisos importants, segons destaca un comunicat del consistori. Entre ells destaca la retirada pendent del fibrociment de dues escoles, Serraparera i Carles Buïgas, que es farà a l’estiu del 2019. Totes les altres actuacions de reformes, ampliacions i millores dels centres d’ensenyament es planificaran en una propera reunió que es farà abans d’acabar l’any.

A la reunió entre l’alcalde carles Escolà, la regidora d’Educació, Elvi Vila; i Bargalló es va plantejar la creació de taules mixtes de planificació educativa al municipi per a tots els temes en què és imprescindible la col·laboració i el treball conjunt de les dues administracions. Tant Vila com Escolà van traslladar al conseller la importància de destinar més recursos econòmics per tal que l’alumnat amb necessitats educatives específiques disposi de vetlladores durant tot el temps d’estada a l’escola, i no només durant l’horari lectiu com fins ara. El transport de l’Escola Bellaterra també es va posar sobre la taula.
Des del govern municipal també es va posar sobre la taula que que si des del Departament d’Ensenyament es considera necessari el transport a l’escola Bellaterra, cal que la Generalitat assumeixi el cost en la seva totalitat, “de manera que ni les famílies ni l’ajuntament hagin de fer aquesta despesa”.

Recepció institucional a les associacions de víctimes de l’amiant d’arreu del món

Els alcaldes de Cerdanyola i Ripollet presidiran demà dijous (18.30 hores) una recepció institucional a les associacions de víctimes de l’amiant. L’acte, que tindrà lloc a la Biblioteca Central, es realitza amb motiu de la Trobada Internacional Anual de Víctimes de l’Amiant, que el Col·lectiu Ronda i l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant a Catalunya (AVAAC) han organitzat del 4 al 6 d’octubre a Barcelona. A banda dels parlaments, on també participarà el doctor cerdanyolenc Josep Tarrés, es farà la presentació del que serà el futur memorial de víctimes de l’amiant que s’instal·larà en els propers mesos a un punt intermig entre les dues localitats. I dissabte  totes les associacions faran una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona, sota el lema ‘Les víctimes de l’amiant tenen noms; els responsables de les seves morts, també’. 

  • Publicat a Ciutat

Sentència pionera per a les víctimes ambientals de l’amiant

L’empresa Uralita haurà d’indemnitzar amb més de dos milions d’euros a 39 veïns de Cerdanyola i Ripollet per exposició ambiental a l’amiant

La fàbrica d’Uralita va tancar al 1997, però les conseqüències de l’exposició a l’amiant -asbestosi, càncer de pulmó i mesotelioma (tumor de pleura que té com a única causa l’asbest)- continuen ben vives a la ciutat, on ja s’hi han comptabilitzat més de 1.000 casos i es continuen diagnosticant una cinquantena cada any. Enmig d’unes xifres que situen el municipi com a zona zero de l’amiant a Espanya, l’Audiència Provincial de Madrid ha reconegut per primera vegada les víctimes passives ambientals vivien prop de la fàbrica i Uralita haurà de pagar més de dos milions d’euros a 39 veïns de Cerdanyola i Ripollet.

UNA SENTÈNCIA QUE REVOCA UNA ANTERIOR DICTADA PEL JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚMERO 96 DE MADRID AL DESEMBRE DEL 2015

La sentència considera que l’empresa “no va actuar amb la diligència exigible al fer emissions sense el control adequat a l’ambient exterior de fibres d’amiant de la seva explotació industrial, amb la qual cosa va incórrer en responsabilitat pels danys causats a les poblacions circumdants de Cerdanyola del Vallès i Ripollet en inhalar els seus habitants les fibres d’amiant emeses a l’ambient exterior sense el degut control per l’activitat industrial desenvolupada per la demandada”. Amb aquesta sentència, l’Audiència de Madrid revoca la dictada pel Jutjat de Primera Instància número 96 de Madrid del desembre de 2015 que va condemnar l’empresa per l’afectació sobre les persones que havien conviscut amb treballadors de la fàbrica però desestimava la responsabilitat respecte a la inhalació de fibres d’amiant dels anomenats passius ambientals, persones que no han treballat a la fàbrica ni són família de cap treballador però que han estat exposats al material cancerigen per la proximitat del seu habitatge a la fàbrica de fibrociment.

“CREA JURISPRUDÈNCIA MENOR”

“La sentència és pionera perquè per primera vegada un tribunal d’Espanya obliga a indemnitzar per contaminació ambiental”, remarca Esther Costa, advocada del Col·lectiu Ronda, bufet que ha portat el cas: “Reconeix, per primera vegada, el llegat de mort i patiment que l’empresa Uralita ha deixat en les localitats on es va assentar. Fins ara únicament es considerava provada la responsabilitat de les empreses pel que fa als seus extreballadors i a les persones que convivien amb elles”. Per a ella, la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid “crea jurisprudència menor” i “aplana el camí” per a altres casos que el bufet ja ha portat als tribunals. En aquest sentit, Costa anuncia hi ha altres dues demandes col·lectives presentades i la primera d’elles arribarà a judici al febrer. Malgrat això, la sentència pot ser recorreguda i podria arribar al Tribunal Suprem, però Costa es mostra optimista: “La sentència és difícilment revocable perquè jurídicament està molt ben fonamentada”.

FEINA CLAU DE L’EQUIP QUE LIDERA EL DOCTOR TARRÉS

L’Audiència de Madrid considera a la sentència que “s’ha estudiat científicament que la major exposició a la inhalació de fibres d’amiant a Cerdanyola i Ripollet ha provocat una major incidència de les malalties relacionades amb la inhalació de fibres d’amiant”. Precisament és en aquest punt on els estudis del grup mèdic comarcal coordinat pel doctor cerdanyolenc Josep Tarrés han estat fonamentals. Les investigacions constaten una corba ascendent de les afeccions relacionades amb l’amiant amb més de 1.000 casos diagnosticats a Cerdanyola i l’existència d’uns 50 casos nous cada any. “La sentència és un pas més, i malgrat que segurament Uralita la recorrerà, és molt important perquè faltava que es reconegués a aquest col·lectiu d’afectats”, valora Tarrés, que en més d’una ocasió ha posat sobre la taula la “necessitat de desenvolupar i executar un potent pla de desamiantatge a nivell estatal amb la implicació de totes les administracions”. - NF

 

  • Publicat a Ciutat

14 afectats passius per l’amiant de Cerdanyola i Ripollet reclamen a Uralita 5’1 milions d’euros

El Col·lectiu Ronda ha interposat una demanda judicial contra l’empresa Uralita per un valor de 5.189.000 euros en representació de 14 persones residents als municipis de Cerdanyola i Ripollet afectades per la inhalació de l’amiant.

Tots els demandants estan afectats per mesiotelomes, una forma de càncer que afecta el pulmó i que té com a únic origen possible l’exposició a l’amiant. Tretze d’aquestes persones van conviure al domicili familiar amb extreballadors d’Uralita, mentre que una d’elles també pateix els efectes de la inhalació de l’amiant malgrat no tenir cap vinculació professional o familiar amb la històrica fàbrica de Cerdanyola, ciutat on, juntament amb la veïna localitat de Ripollet, més de 900 persones han estat diagnosticades de diferents malalties relacionades amb l’exposició a l’amiant. A hores d’ara, comença a existir també una sòlida jurisprudència que fa responsable igualment URALITA S.A. de les malalties que afecten no només els extreballadors sinó també les les anomenades víctimes passives de l’amiant, especialment familiars d’extreballadors que han entrat en contacte amb l’amiant, per exemple, a través de les fibres impregnades a la roba de feina dels seus parents o gent que, fins i tot, paga amb la salut el fet d’haver estat veïns i viure o treballar en un radi de 2 quilòmetres respecte a les fàbriques on algunes empreses aconseguien multimilionaris beneficis a costa de la salut dels altres.

Sentència recent
Actualment “comença a existir també una sòlida jurisprudència que fa responsable igualment Uralita de les malalties que afecten no només els extreballadors sinó també les les anomenades víctimes passives de l’amiant, especialment familiars d’extreballadors que han entrat en contacte amb l’amiant o gent que, fins i tot, paga amb la salut el fet d’haver estat veïns i viure o treballar en un radi de 2 quilòmetres respecte a les fàbriques on algunes empreses aconseguien multimilionaris beneficis a costa de la salut dels altres”, expliquen des del col·lectiu Ronda. Al desembre de l’any passat el Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid dictava, a instàncies del Col·lectiu Ronda, una sentència que considerava provat que aquesta roba contaminada era l’origen de les patologies relacionades amb l’amiant -asbestosi i mesiotelioma maligne- que havien provocat la mort de quatre dones vinculades familiarment totes elles amb treballadors d’Uralita i exposades a les fibres d’asbest mentre es feien càrrec de la neteja de la roba de feina de les seves parelles. La sentència establia el pagament d’una indemnització de 700.000 euros per als familiars d’aquestes víctimes domèstiques de l’amiant desestimant la pretensió d’Uralita de considerar els fets prescrits.

  • Publicat a Ciutat

Els afectats per l’amiant arriben al Tribunal Constitucional

Els afectats per l’amiant de Cerdanyola i Ripollet confien que al final la justícia els tornarà a donar la raó. Al juliol del 2012, l’Audiència Provincial de Madrid revocava la sentència que el 2010 va emetre un jutjat madrileny de primera instància que condemnava Uralita a indemnitzar-los col·lectivament amb 3,9 milions d’euros. Els advocats dels afectats, del bufet de Miquel Roca Junyent, van apel·lar davant del Tribunal Suprem, que es va pronunciar a finals de l’any passat de la mateixa forma que ho havia fet l’Audiència provincial de Madrid. Però malgrat el nou revés judicial, els afectats ja han apel·lat al Tribunal Constitucional. “Els afectats volen esgotar totes les instàncies possibles i aquesta és l’única opció que tenim si després volem arribar a instàncies europees”, explica l’advocat Jordi Calvo, que anuncia que no saben quant trigarà el Constitucional en  pronunciar-se.

Els afectats han rebut aquesta nova sentència amb indignació: “És una sentència molt dolenta que deixa en indefensió els malalts”, destaca el president de l’Associació d’Afectats per l’Amiant de Cerdanyola i Ripollet, Leontí Trabalón, que assegura que “cal continuar lluitant perquè es faci justícia”. Per a ells, el primer revés judicial va ser que l’Audiència de Madrid revoqués la sentència que va condemnar Uralita a indemnitzar amb gairebé 3.918.594 euros 45 veïns -dels quals 14 ja han mort- de Cerdanyola i Ripollet pels danys derivats de l’exposició a la pols d’amiant perquè considerava que la causa ha prescrit. Quan els veïns van cobrar la indemnització, els seus advocats ja van preveure que Uralita recorreria la sentència i els van advertir que no toquessin els diners fins veure que passava finalment.

Uralita haurà d’indemnitzar una filla i tres dones d’extreballadors afectades per l’amiant

Uralita haurà de fer front al pagament de més de 700.000 euros en concepte d’indemnització als familiars de quatre dones que van morir com a conseqüència de les patologies provocades per la inhalació de les fibres d’amiant adherides a la roba de treball del pare d’una d’elles i els marits de les altres tres, tots ells empleats de l’empresa a les instal·lacions de Cerdanyola. La sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid considera provat que l’empresa va incomplir greument la normativa vigent en matèria de protecció de la salut de les persones que hi treballaven, incloent-hi la taxativa obligació de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball susceptible d’haver quedat impregnada amb fibres d’amiant i proporcionar dobles taquilles per evitar que la roba de feina dels operaris pogués contaminar la de carrer. Per contra, la sentència no reconeix el dret de 17 veïns de la localitat que també van denunciar l’empresa pels efectes que la seva activitat tenia als municipis de Cerdanyola i Ripollet, i que reclamaven fins a 5,7 milions d’euros. Uralita ha reiterat que la companyia va respectar la legislació específica i assegura que “va ser pionera en l’adopció de diverses mesures de prevenció que va posar en marxa el 1977, és a dir, cinc anys abans que entrés en vigor la normativa espanyola de 1982” i sis anys abans de les primeres recomanacions de l’OIT i de la CEE. En aquest sentit, “malgrat la satisfacció per una sentència que nega alguns dels principals trets argumentals fets servir per Uralita en els processos judicials seguits per determinar la responsabilitat de l’empresa en les patologies mortals de persones exposades a l’amiant al seu entorn domèstic”, els advocats dels demandants, el Col·lectiu Ronda, anuncien que interposaran recurs contra la resolució judicial pel que fa 17 víctimes ambientals de l’amiant, també incloses en la causa i que han vist desestimada la seva pretensió de ser indemnitzats. Per al Col·lectiu Ronda, “la sentència aplana el camí per a futures reclamacions de persones que, com és el cas d’aquestes quatre dones mortes, han estat víctimes de l’amiant malgrat no tenir cap relació laboral directa amb Uralita”.

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C