El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat es commemorarà amb un acte central accessible a tothom.

Una cercavila, activitats per als infants i joves, la lectura del manifest i un vermut musical serviran per a commemorar el Dia Internacional de les Persones amb disCapacitat / Diversitat Funcional a la ciutat. El diumenge 3 de desembre, coincidint amb la commemoració internacional d’aquest dia, es durà a terme una cercavila (11h) amb les batukades de ‘Catalonia’ i ‘los Deskartaos’ i amb la participació de les entitats de la Taula de Treball de l’Àmbit. La cercavila acabarà a la plaça de l’Abat Oliba a on es faran la resta d’activitats. A les 11.30h, els infants i joves que ho desitgin podran jugar al joc de l’OCA inclusiva, també hi hauran tàndems i cadires per fer un recorregut. A les 12h, Zinnia Rodríguez (Institut Banús) farà la lectura del manifest, enguany centrat en el dret a l’habitatge. El matí arribarà a la seva fi amb un vermut musical amb les actuacions del grup de Salsa Catalonia, el grup de Ball Flip Ball i un grup musical.

Més enllà de l’acte central de diumenge, aquesta setmana també hi ha programats diferents actes. El 30 de novembre, Xiscnèfils projectarà la pel·lícula ‘Maudie. El color de la vida’ al Teatre Ateneu (21.30h). El dissabte 2 de desembre, el Festival Screen oferirà una sessió especial de curts relacionats amb la disCapacitat i algunes malalties al Museu d’Art de Cerdanyola (18h). El mateix dissabte està previst que Maite Villalón, de l’Associació Ceps Salut ofereixi la xerrada ‘L’autoderterminació en les persones amb disCapacitat’ a la sala 6 de l’Ateneu (17h). Enguany, el dibuix del cartell del Dia Internacional de les Persones amb disCapacitat / Diversitat Funcional és obra de Laura Parra, alumna de l’Escola Ramon Fuster.

  • Publicat a Ciutat

El Dia Internacional de la Discapacitat reivindica que tots som diferents

El parc Xarau oferia dissabte un aspecte diferent de l’habitual. No només per la presència de la pista de gel, que inaugura l’estació nadalenca, sinó també perquè s’hi celebrava l’acte central del Dia de les Persones Discapacitades. Quinze entitats que lluiten per la inclusió social d’aquestes persones es van aplegar per abordar la problemàtica que les fa diferents. “Tothom és diferent però, contradictòriament, tots som iguals”, va definir categòricament el monologuista Albert Castro, presentador de l’acte.

Tot i que a Cerdanyola s’han fet molts avenços, encara queda molt camí per recórrer. Per aquesta raó, les entitats demanen l’acompliment del compromís de l’Ajuntament en la moció per l’accessibilitat, la intervenció necessària per garantir-la i la implicació de tothom. “L’accessibilitat millora la qualitat de vida i fomenta l’autonomia personal”, va destacar Víctor Cortada durant la lectura del manifest, ja que “crea una societat lliure de barreres i de discriminació, que posa en valor la diversitat humana”. L’alcalde Carles Escolà va agrair la coordinació de les entitats que van fer possible la commemoració de l’acte i que “treballen dia a dia per construir una Cerdanyola diversa per a totes i tots”. Com a símbol de reivindicació dels drets de les persones que tenen alguna discapacitat, la flashmob que organitzava Creu Roja, l’actuació ‘Calaixos’ del grup Catalònia, l’activitat de Zumba a càrrec de l’associació ASPADI i les corals Turó Solidari i Coral Funcional (AFIS) van fer cantar i dansar el públic.

TAMBÉ REIVINDICACIÓ
Un dia abans de l’acte oficial, la sala de plens acollia una recepció institucional a les 15 entitats que treballen en l’àmbit de la discapacitat. Un manifest que posava de relleu que encara queda molt camí per recórrer va ser llegit per l’alumna de l’IES Banús i campiona d’eslàlom d’Espanya, Olga Ruiz. “Avui volem reconèixer l’aportació d’aquestes entitats al treball comú de la inclusió a la ciutat”, destacava el regidor de Serveis Socials, Maurici Jaumandreu. “Per a nosaltres és un dia reivindicatiu perquè en ple segle XXI cal reivindicar els drets de les persones amb diversitat funcional”, reclamava el president de l’AFIS, Juan García, que demanava a l’Ajuntament una “major implicació perquè Cerdanyola sigui plenament accessible”. - OC/ NF

  • Publicat a Ciutat

Òscar Santos: “No som persones amb discapacitat que juguen a fer esport, som esportistes amb discapacitat”

Òscar Santos és campió d’Espanya d’atletisme adaptat en 10.000m i ha aconseguit l’ascens a Copa Catalunya amb el CB Tanino Cerdanyola. Amb pocs anys va començar a jugar a bàsquet (fa 2,02 metres d’alçada) i ha arribat a jugar a la Lliga EBA durant dues temporades. El cerdanyolenc pateix la malaltia de Stargardt, fet que li suposa una baixa visió, però que no li impedeix assolir reptes esportius.

Campió d’Espanya d’atletisme adaptat i ascens a Copa Catalunya amb el CB Cerdanyola... És l’any més complet per a tu?
Esportivament ha estat un any molt bo. L’ascens amb el club de bàsquet de Cerdanyola a Copa Catalunya, que no s’havia aconseguit mai, ha estat molt bé. Perquè a més s’ha aconseguit amb jugadors d’aquí de Cerdanyola que hem fet un bon grup. En l’àmbit de l’atletisme he millorat molt el rendiment perquè vaig començar ara fa un any amb un entrenador que ens facilita l’ONCE.

Continuaràs compaginant el bàsquet i l’atletisme aquest curs?
Sí, almenys un any continuaré al bàsquet, és un any molt motivador després de l’ascens. Ara que no treballo vaig al matí a entrenar d’atletisme i a la tarda-nit al bàsquet. Les èpoques que també he treballat he anat a córrer més d’hora o més tard.

El CB Cerdanyola té equip per aconseguir la permanència?
El més positiu és que la base de l’equip segueix i amb l’Agustí Forné, que crec que és un entrenador amb molt nivell, juguem més organitzats. També han vingut reforços. Serà difícil, però no em sembla un objectiu agosarat.

Com t’afecta la malaltia en el teu dia a dia?
La malaltia de Stargardt em suposa una baixa visió (ull esquerre 10%, ull dret 5%) i no es pot corregir amb ulleres perquè afecta la retina. Me la van detectar a quart de Primària quan em vaig adonar que no veia bé la pissarra i vaig començar a anar a l’oculista. És una malaltia rara, que no té cura, però que jo ara la tinc estabilitzada. Per llegir faig servir una espècie de lupa.

Quan se’t mira jugar a bàsquet un no se n’adona de la malaltia.
Jugo a bàsquet des dels sis anys i ara en tinc 31. Si no ho saps passa desapercebut, si ho saps pots veure que un pase l’agafo d’una manera més estranya. Però com la malaltia ha anat evolucionant a mesura que jo seguia jugant a bàsquet, no m’ha costat. Potser ara sí que em costaria jugar a bàsquet si comencés de zero. De vegades quan no he dit res als companys o als entrenadors, ells no s’han adonat o almenys no m’han dit res. El que sí em passa és que no puc veure el marcador, com anem i quant temps queda i llavors he de preguntar als companys. I quan corro prefereixo anar per llocs que conec i no córrer per la nit. Alguna vegada he fet una cursa amb guia, però al principi ho feia sense guia. Era fàcil perquè a les curses només has de seguir a la massa, però ara que ja quedo en posicions capdavanteres, quan no tinc ningú al costat dubto si he de girar. Llavors el que procuro és mirar el recorregut amb detall uns dies abans. Ara mateix no necessito guia, però quan he corregut amb guia es nota perquè vaig menys tens. Els propers triatlons que disputi els faré amb guia més que res perquè a la categoria de deficients visuals és obligatori córrer amb guia. A la prova de natació el guia va amb tu nadant lligat amb una corda a la cama, a la de bicicleta anem amb tàndem i en la de córrer amb una corda a la mà.

Ja has fet les curses de Cerdanyola?
Normalment m’han coincidit amb partits de bàsquet. La Cursa per Collserola la vaig córrer fa dos anys i a la dels 5 Quilòmetres Solidaris em vaig apuntar com a voluntari. La de les 5 Milles Nocturnes és una de les que tinc més ganes de córrer.

Tens algun repte pendent?
Correré la marató de Castelló abans que acabi l’any i si baixo de 2h50 min em convidaran a la Copa del Món de Marató adaptat que es farà a Londres a l’abril del 2015. Veient com m’ha anat l’últim any i que els resultats estan sortint, crec que tinc possibilitats.

Hi ha molta gent que faci atletisme adaptat?
Sí, i sobretot a Espanya hi ha molts fondistes amb nivell. I a l’apartat popular a Catalunya hi ha moltes curses amb categoria de discapacitats. L’atletisme és un dels esports que més practica la gent amb qualsevol tipus de discapacitat.

I tu com vas fer el pas del bàsquet a l’atletisme?
No és habitual i molt menys quan ets un jugador alt com jo. Els alts tenim fama de ser més lents i més descoordinats, però a mi sempre m’ha agradat fer esforç físic durant molta estona. Amb alguns companys de bàsquet vam anar a veure una marató i un triatló i ens va agradar l’ambient. A la setmana següent tres jugadors de l’equip ens vam apuntar i després de participar-hi em vaig adonar que resistia, però que m’havia de preparar en condicions. Vaig començar a entrenar més i vaig veure com baixava de temps.

Què va significar el reconeixement de la Nit de l’Esport?
Que el poble on has viscut sempre et reconegui el teu esforç fa il·lusió. Però el més important és que el guardó fa visible que no som persones amb discapacitat que juguen a fer esport, sinó que som esportistes amb discapacitat.

  • Publicat a Esports
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C