banner web

Antonio Castro: “Si no facturem s’haurien d’haver aturat tots els impostos”

Des del 13 de març tots els bars, cafeteries i restaurants estan tancats. Sortir a dinar o a sopar o simplement fer una canya són coses que que feiem fa un mes i que ara semblen molt llunyanes en la tercera setmana de confinament. El sector de la restauració és un dels grans perjudicats per la situació excepcional que ha generat la COVID-19. “Vivim el confinament amb incertesa i preocupació pel temps que això pugui durar, però a la vegada amb solidaritat amb tothom i confinats a casa, com la gran majoria”, destaca el president de la Junta Poblacional del Gremi d'Hostaleria del Vallès Occidental i propietari del restaurant Los Abetos, Antonio Castro. Per al col·lectiu el confinament ha suposat un pal gros. Sobretot, per com es va fer inicialment: “Vam estar un parell de dies que ens permetien obrir amb una limitació d’un terç de l’aforament i va ser un problema perquè no cobríem ni les despeses més essencials. Quan finalment divendres 12 a la tarda es va comunicar que no podien obrir al dia següent, tots els bars teníem el gènere preparat per al cap de setmana i ens ha provocat pèrdues importants”. Des del Gremi consideren que es podría haver fet d’una altra manera. “Nosaltres mateixos dèiem que si això continuava així millor estar tancats del tot”.

Actualment a Cerdanyola existeixen restaurants i bars que estan realitzant comandes a domicili, però sobretot ho fan els establiments que ja feien habitualment. “Els que no ho fem habitualment no tenim la infraestructura adequada i és complicat fer-ho”, apunta Castro.

L’oficina del Gremi d'Hostaleria del Vallès Occidental està oferint informació i assessorament

Des del Gremi s’està donant una cobertura important d’informació. “Estem desbordats, bàsicament a l’oficina –que continua oberta com a servei esencial- s’estan atenent consultes des de les 9 a les 21 hores amb només una aturada per fer un entrepà. També s’estan tramitant els ERTOS i donant assessorament sobre els ICO”, explica.

Encara és aviat per valorar la dimensió econòmica que comportarà aquesta crisi sanitària, apunta Castro. “Això acaba de començar, però si arriba l’estiu i no hem recuperat el nivell de feina que teníem, serà complicat. Molts ho passarem malament i serà una crisi més o menys gran depenent molt de la durada d’aquesta situació”.

En referència les ajudes aprovades per les diferents administracions, Castro considera que l’Ajuntament està sent sensible amb el tema i que s’han pres algunes mesures que els permetran suavitzar l’impacte d’aquesta crisi. “L’alcalde ens ha transmès aquesta sensibilitat amb la subvenció a les empreses del 100% de les taxes d’escombraries i de terrasses”, exposa Castro. En canvi, creu que són insuficients les ajudes anunciades pel govern central: “S’ha quedat molt curt. Si nosaltres no facturem s’haurien d’haver aturat tots els impostos”

Algunes veus apunten que aquesta situación d’excepcionalitat que estem vivint podría comporat un canvit d’hàbits. “Som un país que ens agrada sortir i tenir contacte amb la gent, però també estem acostumats a les dificultats”, assegura Castro, que apunta que tot dependrà de la durada del confinament: “És qüestió de temps, però confiem que entre tots puguem sortir d’aquest malson. Si això dura més temps, tindrem més problemes”

Quan puguin obrir les portes, els restauradors esperen trobar una administració sensible que els ajudi a remuntar amb la màxima flexibilitat. “És el mínim que podem demanar i confiem que ho facin”. També esperen que aquesta crisi ens hagi fet millors com a societat. “Que siguem més solidaris i més comprensius”, apunta el president del Gremi. Ell es mostra convençut que amb “bona voluntat poc a poc tornarem a la normalitat”.  

8 nous positius de Covid-19 a Cerdanyola en 24 hores

Cerdanyola té avui vuit casos positius confirmats més que ahir i suma un total de 171. El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una web on ofereix una informació actualitzada diàriament sobre la situació de la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya. Aquesta web inclou mapes interactius i dades dinàmiques per conèixer les darreres informacions que recull el sistema de salut català. El nostre municipi compta amb dues àrees bàsiques de salut (ABS), Cerdanyola 1 i Cerdanyola 2 , a més d'una àrea bàsica compartida amb Ripollet. Les persones afectades actualment, segons aquestes dades, són:

- Cerdanyola 1 (Serraperera): 72
- Cerdanyola 2 (Canaletes-Fontetes): 68
- Cerdanyola-Ripollet (Farigola): 31

  • Publicat a Ciutat

Cerdanyola té 163 casos positius de Covid-19

Cerdanyola té avui 10 casos positius confirmats més que ahir i suma un total de 163. El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una web on ofereix una informació actualitzada diàriament sobre la situació de la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya. Aquesta web inclou mapes interactius i dades dinàmiques per conèixer les darreres informacions que recull el sistema de salut català. El nostre municipi compta amb dues àrees bàsiques de salut (ABS), Cerdanyola 1 i Cerdanyola 2 , a més d'una àrea bàsica compartida amb Ripollet. Les persones afectades actualment, segons aquestes dades, són:

- Cerdanyola 1 (CAP Serraperera): 69
- Cerdanyola 2 (CAP Canaletes): 64
- Cerdanyola-Ripollet (CAP Farigola): 30

  • Publicat a Ciutat

La Generalitat posa en marxa una web amb dades actualitzades diàriament de l'evolució de la COVID-19

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una web on ofereix una informació actualitzada diàriament sobre la situació de la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya. Aquesta web inclou mapes interactius i dades dinàmiques per conèixer les darreres informacions que recull el sistema de salut català. El nostre municipi compta amb dues àrees bàsiques de salut (ABS), Cerdanyola 1 i Cerdanyola 2 , a més d'una àrea bàsica compartida amb Ripollet. Les persones afectades actualment, segons aquestes dades, són:

- Cerdanyola 1 (CAP Serraperera): 64
- Cerdanyola 2 (CAP Canaletes): 62
- Cerdanyola-Ripollet (CAP Farigola): 27

  • Publicat a Ciutat

Pimec demana obrir els supermercats només de 8 a 15 hores

La sectorial del comerç de Catalunya ha sol·licitat una reducció d'horaris al sector de l'alimentació per la "exposició constant" dels seus treballadors de cara al públic durant moltes hores al llarg del dia, després que el Govern central decretés l'estat d'alarma per contenir el contagi del coronavirus. PIMEComerç, juntament amb altres entitats, demanen a la Direcció General de Comerç una reducció de l’horari d’obertura dels establiments d’alimentació a aquella franja horària que, tot garantint el subministrament de la població, redueixi també el risc d’exposició al contagi de la Covid-19 dels treballadors i treballadores d’aquests establiments comercials. Aquesta franja aniria de 8 a 15 hores de dilluns a dissabte. Amb aquesta reducció d’horari “les persones que treballen en el sector de l’alimentació podrien contribuir més al confinament demanat i es reduiria el nombre de persones que es desplaçarien a les tardes per anar a comprar aliments”, apunta PIMEC en un comunicat.

Publicat l'informe de la gestió de l’acció municipal durant els primers 10 dies de l’estat d’alarma

L’informe executiu recull totes les accions, resolucions i decisions dutes a terme des de l’Ajuntament de Cerdanyola per tal de donar compliment al contingut de la declaració d’alarma decretada per l’Estat davant la crisi de la COVID-19. Totes les mesures han estat coordinadores i adoptades amb la validació de la Comissió  de Seguiment Municipal de la crisi sanitària que vivim, constituïda el passat 9 de març davant la situació excepcional. La seva composició és politicotècnica i està presidida per l’alcalde, Carlos Cordón.

Entre d'altres a l'informe es recull que el batlle es va adreçar el dimecres 25 de març, a la Delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, per sol·licitar la col·laboració de la UME (Unitat Militar d’Emergències) i/o de les unitats de suport logístic de l’Exèrcit en la desinfecció amb hipoclorit sòdic dels accessos i els voltants d’equipaments com els Mercats Municipals, les Estacions d’ADIF i FGC, els Centres d’Atenció Primària i les fonts públiques de la ciutat.

Aquí podeu llegir l'informe complet:

http://www.cerdanyola.cat/sites/default/files/gestio_10_primers_dies_covid_19_1.pdf

Balcons en temps de coronavirus: U2 sona a Fontetes

Aplaudiments, esperança i música. Aquests són els balcons en temps de coronavirus. Tot va començar a Itàlia, quan mentre el covid-19 avançava, els italians van trobar una forma d’evadir-se una estona: música als balcons. El cerdanyolenc Jaume Carretero, veí de 37 anys de la ronda Guinardó i cantant del  grup Red Rocks - U2 Tribute Band, ho va veure per la tele amb la seva dona. De seguida, ella li va fer la proposta: “Per què no surts tu al balcó?”. I des de llavors, U2 sona a Fontetes i a tota la ciutat gràcies a un facebook live del grup ‘No eres de Cerdanyola del Vallès si...’. Avui a les 19.30 hores nova cita musical al balcó.

El que molts coneixen ja com a Bono de Cerdanyola ofereix mitja hora de concert abans de l’aplaudiment al personal sanitari. “De l’últim concert tenia a casa part de l’equip. Mai m’ha agradat cantar sobre una base, ho veig molt artificial, m’agrada molt que tot sigui en directe”, explica. “Quan vaig sortir al balcó estaba més nerviós que en un concert. Però vaig acabar la primera cançó i vaig veure que els balcons estaven plens, la rebuda va ser increíble. Em vaig quedar sobtat”, recorda. Dos dies després va tornar a sortir i va anar preparant” bases que estiguessin bé”. Amb el pas dels dies la seva iniciativa s’ha convertit en una cosa que no s’esperava. “Tinc centenars de missatges de persones que em donen les gràcies per aquests 30 minuts de música al balcó. Al final la música és vida i existeix per a compartir-la”, assegura.

“Abans tots teníem un grup o cantant que era el teu referent musical. I el meu des dels vuit anys és U2”, apunta Carretero. El cerdanyolenc fa sis anys que va fundar el grup: “Tots els membres som grans fans de la banda i hem tocat per tot Catalunya i també a altres llocs d’Espanya. U2 és una banda que ve a Espanya cada quatre o cinc anys i el tribut és una forma d’acostar la música del grup a persones que no han pogut anar a veure’ls en directe pel que sigui”. Tot i que té un altra feina -en el món de la fusteria- el grup per a ell és la seva segona ocupació. “No ens hi dediquem al 100%, però si que ho fem professionalment”, destaca. Altres referents musicals del cerdanyolenc són Héroes del Silencio, Antonio Orozco, Bunbury, Rolling Stone, REM, Aerosmith o Bon Jovi. “Sóc bastant dels 80”, reconeix. Una de les seves cançons preferides és ‘Unchained Melody’, que va cantar al balcó el 22 de març. També ‘Sunday Bloody Sunday,’ ‘Bad’ o ‘One’ d’U2. “Quan la canto sempre dic que al final tots som un”, apunta.

“Aquesta mitja hora de música i aplaudiments als sanitaris s’ha convertit en un moment d’unió de gent que no es coneix de res”

A les seves sessions al balcó va començar amb cançons de la formació irlandesa, però davant de l’èxit ha afegit temes d’altres bandes. I està arribant a llocs que ni ell imaginava, com Valladolid o Itàlia. “No tinc paraules per agrair tota l’estima que estic rebent. Crec que aquesta mitja hora de música i aplaudiments als sanitaris s’ha convertit en un moment d’unió de gent que no es coneix de res”, destaca. “Això és el més important, no el fet que jo surti a cantar. Hem aconseguit ser una gran familia. Em sembla preciós”, afegeix. Per a ell les sessions al balcó també són un creixement musical: “Intento buscar cançons variades perquè no a tothom li agrada U2 i estic trobant altres registres. M’han arribat a demanar Ricky Martin i també cantar cançons d’aniversari”.

A casa, la parella viu el confinament amb una nena de set anys i un nadó de sis mesos. Ella està de baixa per maternitat i ell continua treballant fins que que no li diguin el contrari. “Això sí, divendres al migdia plego i estem totalment confinats el cap de semana”, assegura. Abans del confinament la seva vida era increïble: “La meva feina m’encanta i sóc un enamorat de la meva familia. Feiem excursions a la muntanya i sempre hi havia un dissabte al mes que ens dedicàvem només per a la meva dona i per a mi”. Ara, la vida “continua sent divertida” a casa, però a la petita li costa perquè tenia les seves rutines. “Hem intentat explicar a la nostra filla la situació com millor hem pogut i passem el temps de la millor forma possible”, explica.  
 
Un dels seus desitjos de fa anys es poder tocar a les festes del Roser de Maig. “M’agradaria que quan passi tot això l’Ajuntament agafi a totes les persones que han compartit música al balcó i organitzi una gran festa”. Ara, de moment, ha decidit sortir només dues vegades a cantar al balcó: “Queden molts dies per endavant i perquè això no resulti avorrit he pensat en dosificar-ho. Sempre he cregut que les coses en molta quantitat poden arribar a cansar i també entenc que hi haurà veïns als quals els molesta”. Música per compartir i per enviar un missatge d’esperança enmig de la pandèmia.  Per a Carretero “compartir la música és també una forma de solidaritat”

  • Publicat a Ciutat

10 anys de llum de sincrotró ALBA

El 22 de març de 2010 va ser inaugurat el Sincrotró ALBA, l’accelerador de partícules que ha posat Cerdanyola al mapa dels equipaments científics més importants d’Europa. Des de llavors, la seva llum de sincrotró ha estat una gran aliada per nombrosos avenços en camps tan diversos com la biomedicina, la ciència de materials, la nanotecnologia o l’arqueologia. Actualment, Alba també contribueix a la lluita contra el coronavirus mitjançant l’avanç en el coneixement del virus i en el desenvolupament de vacunes i tractaments. “Disposar d’una infraestructura científico-tècnica com ALBA col·loca el nostre país en el grup d’avantguarda dels més avançats i representa un retorn formidable de coneixement, desenvolupament i benestar per la societat”, assegura l’alcalde  de Cerdanyola, Carlos Cordón.

Les tècniques de llum de sincrotró són útils per entendre l’estructura molecular dels coronavirus i els seus mecanismes d’infecció de cèl·lules sanes

A l’ALBA s’ha obert una convocatòria prioritària de projectes per ajudar en la lluita contra el SARS-CoV-2 virus, causa de l’actual brot de COVID-19. Les tècniques de llum de sincrotró són útils, per exemple, per entendre l’estructura molecular dels coronavirus i els seus mecanismes d’infecció de cèl·lules sanes. ALBA posa al servei de tota la comunitat científica la seva instrumentació, els seus coneixements i el seu personal altament especialitzat per contribuir a solucionar aquest repte. “La recerca sobre el COVID19 és molt recent, i com tota recerca necessita temps i mitjans”, remarca la directora del sincrotó ALBA, Caterina Biscari: “És una tasca que es duu a terme de manera global. Hi ha grups a Espanya que estan desenvolupant projectes per a afegir la seva aportació a la solució del problema que concerneix a tota la humanitat. A ALBA posem a la disposició de qualsevol grup que lluita contrarellotge per avançar en la solució de la pandèmia els nostres beamlines amb un accés prioritari i tot el suport logístic dels nostres equips humans”. Biscari explica que “nosaltres estem atenent les recomanacions de tele-treballar i estem preparats per reprendre ràpidament l’operació quan la nostra acció sigui requerida”. La directora es mostra convençuda que “som un recurs a utilitzar en la futura recuperació econòmica del país, amb les nostres capacitats d’ajuda a la recerca pública i també a la innovació i recerca industrial”.

Un referent internacional entre les fonts de llum
 
ALBA és una infraestructura científico-tècnica singular al servei de la comunitat científica i industrial. El nombre d’usuaris de llum de sincrotró a Espanya ha passat dels 200 que hi havia en el moment de l’aprovació del projecte a més de 5.000, dels quals gairebé la meitat internacionals; així com més de 50 empreses privades usuàries. En total, ALBA ha donat servei a personal científic de 1.850 institucions i centres de recerca de 45 països diferents. El resultat ha estat la realització de més de 1.500 experiments que han estat plasmats en unes 1.100 publicacions en revistes especialitzades.

Vuit línies de llum

Actualment el Sincrotró ALBA disposa de vuit línies de llum -i cinc més estan en fase de construcció- equipades amb tècniques capaces d’analitzar la matèria a escala atòmica i molecular gràcies a la gran qualitat de la llum de sincrotró produïda. Des de la seva posada en marxa s’han generat 37.722 hores de llum. ALBA ha passat de ser la visió d’un grup reduït de persones que “van creure en tot moment en la factibilitat del projecte de ser una instal·lació científica internacionalment reconeguda que conjumina l’operació consolidada basada en el treball excel·lent fet en les primeres fases del projecte, amb l’activitat d’expansió de noves beamlines i nova instrumentació”. Per a Biscari, s’està “dissenyant el futur proper i el que es forjarà d’aquí a una dècada”.

Renovació dels acceleradors i de les línies de llum
Passats els primers 10 anys, el Sincrotró ALBA segueix evolucionant. A més de construir més línies de llum, ALBA albergarà nous laboratoris amb tecnologies complementàries, com la nova plataforma de microscòpia electrònica avançada, en col·laboració amb diferents centres de recerca. Aquest any ALBA presideix LEAPS, l’associació europea creada recentment que inclou els 20 els sincrotrons i làsers d’electrons lliures d’Europa. Alhora, s’està començant a preparar un pla de renovació dels acceleradors i de les línies de llum denominat ALBA II. Amb la previsió de realitzar-lo en la pròxima dècada, suposarà disminuir la mida del feix d’electrons, augmentant així la brillantor de la llum de sincrotró, la seva coherència i la capacitat per revelar nous detalls de la matèria. “En definitiva, es renoven els acceleradors per continuar avançant en els mètodes de recerca després d’una vida útil d’alguna dècada”, assegura Biscari.

Quines són les funcions d’un sincrotró?

Les diferents línies de llum d’ALBA permeten usar múltiples tècniques basades en la interacció de la llum de sincrotró amb les mostres que s’estudien. Les seves capacitats d’anàlisi abasten els camps més punters de la ciència, des de l’estudi físic i químic de superfícies i materials avançats fins a l’anàlisi de polímers i materials d’interès biològic per aplicacions en medicina o ciències ambientals. Els exemples de les investigacions realitzades a l’ALBA aquests anys són molt amplis i variats: recerca de nous materials per bateries i dispositius electrònics, l’anàlisi de fàrmacs per malalties com la malària, l’hepatitis C, el càncer o l’Alzheimer, el disseny de catalitzadors o l’estudi per a la conservació de pintures romàniques. A més, des de fa poc ALBA participa també en el desenvolupament de la tecnologia espacial gràcies a l’últim projecte recentment aprovat d’una nova línia de llum, especialment dissenyada per realitzar un tipus d’investigació gens prevista en el pla inicial del Sincrotró. Es tracta d’una línia en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea per caracteritzar amb llum de sincrotró els mòduls de miralls que constitueixen l’òptica de raigs X del telescopi avançat per astrofísica ATHENA. Aquest telescopi s’enviarà a l’espai al 2031 i detectarà els raigs X d’altes energies provinents, per exemple, dels forats negres que engoleixen matèria o de la formació de clústers de galàxies.

Una història que comença al 1992

Després d’un estudi de viabilitat realitzat al 1992 per un grup de treball -on hi havia entre d’altres Ramon Pascual, actual president honorari d’ALBA; Joan Bordas, primer director del Sincrotró; i Salvador Ferrer, antic director científic d’ALBA i actual assessor de la direcció-, al març de 1993 la Generalitat de Catalunya va incloure el projecte en el seu segon Pla d’Investigació, va fer una convocatòria de beques per iniciar la formació de personal i va nombrar una comissió promotora del projecte i una d’assessora internacional que va avaluar positivament la iniciativa. Dos anys després es va signar un primer conveni de col·laboració entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya. Després d’un llarg període de gestació per aconseguir els acords polítics necessaris, les condicions financeres adequades i el consens de la comunitat científica i industrial, el projecte va ser acordat per les dues administracions al març de 2002. Un any més tard es va aprovar la constitució del Consorci per la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) per a la construcció del Sincrotró ALBA, cofinançat a parts iguals per les administracions catalana i espanyola.

La construcció, que va començar al 2006, va suposar una inversió de 200 milions d’euros. Al 2010 va finalitzar la construcció civil i la instal·lació del complex d’acceleradors amb èxit. Sis mesos més tard, les primeres set línies de llum també estaven acabades. Al març del 2011, l’equip humà d’ALBA va aconseguir la gran fita de produir els primers feixos de la llum de sincrotró.  La feina de construcció va culminar al 2012, quan el primer equip científic d’usuaris oficials va ser rebut a la línia de llum BOREAS. Al final d’aquell any les set línies estaven en operació i Caterina Biscari era nomenada directora del Sincrotró ALBA. “Tinc el privilegi d’estar al capdavant de l’equip d’un equip fantàstic de gent que treballa per oferir a la societat els nostres coneixements i els nostres desenvolupaments tecnològics ajudant a resoldre els seus reptes”, remarca Biscari, que no oblida les dificultats a les quals s’enfronten sovint: “Moltes d’elles es podrien resoldre més fàcilment amb majors recursos per a la recerca”. Al 2016, l’octava línia va començar a donar servei i està previst que abans de 2023 ho facin les cinc línies que actualment estan en fase de construcció.

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C