Comencen les obres al pavelló de Can Xarau i al mercat de Serraperera

Els treballs suposen una inversió d’1’5 milions dels 27 milions previstos pel govern municipal en el Pla d’Inversions 2017-2019

Ja s’ha donat el tret de sortida a les obres de remodelació al Pavelló d’Esports de Can Xarau i al Mercat Municipal de Serraperera amb un pressupost d’1.372.996 i 128.381 euros, respectivament. En el primer cas la durada prevista dels treballs és de 6 mesos i en el segon de sis setmanes. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla d’Inversions confeccionat pel Govern Municipal, en el qual destaca “l’aposta per la millora dels equipaments ja existents, especialment els esportius i els mercats”, segons destaca l’alcalde Carles Escolà, que assegura que “la ciutat arrossega mancances en els equipaments, a les quals hi estem donant resposta amb actuacions com aquestes”.

Els treballs al Pavelló de Can Xarau consisteixen en la substitució de la coberta de l’edifici i l’adequació parcial del soterrani per a seu d’entitats i per al condicionament del bar-cafeteria. En un primer moment s’actuarà a l’interior de l’edifici, desmuntant el fals sostre existent. Posteriorment se substituirà la coberta, reforçant l’estructura que la suporta. El projecte preveu crear un lluernari que doni il·luminació natural a l’interior, prescindint del fals sostre -des de l’interior es veurà l’estructura que cobreix el pavelló- i apostant per l’eficiència energètica de la instal·lació. Al soterrani s’instal·larà un ascensor que garanteixi l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda i s’adequaran les dependències que hauran d’acollir a les entitats esportives. També es prepararà un espai per a bar-restaurant.

D’altra banda, les actuacions al Mercat de Serraperera se centren en la impermeabilització del terra de la zona del peix. L’objectiu és evitar que l’aigua que s’empra per netejar el peix es pugui filtri i afecti l’estructura de l’edifici. L’obra que es du a terme és una primera actuació necessària per després afrontar altres treballs al soterrani del Mercat de Serraperera, segons s’assegura en un comunicat de l’Ajuntament. També hi ha previst en properes actuacions la reforma i millora de les cambres frigorífiques. - Redacció

  • Publicat a Ciutat

Relacions intergeneracionals a l’aula

Alumnes del Serraparera i avis de l’esplai ‘La Caixa’ comparteixen coneixements gràcies als tallers que s’organitzen a l’escola des de fa quatre anys

Les consoles de videojoc com la Playstation regnen entre les preferències d’oci dels nens. Però a l’escola Serraparera aquests dies també hi ha alumnes que juguen a la pesta alta o amb fils a les mans durant l’hora del pati. Els culpables d’aquests canvis en els hàbits de joc d’aquests alumnes són uns tallers que des de fa quatre anys impulsa el centre amb la col·laboració d’avis voluntaris de l’Esplai la Caixa. Enguany les dues classes de 2n han fet pa, les de 4t han provat jocs tradicionals i les de 6è han escoltat parlar de la immigració viscuda en primera persona pels avis. El balanç positiu és unànime a les sis classes implicades: “Ens ho hem passat molt bé”, exclamen grans i petits. No coneixen el significat de la paraula intergeneracional, però sense saber-ho l’han experimentat a l’aula.

Des de la direcció del centre fa uns anys que es creu que l’escola “ha de deixar de ser un bolet tancat” i obrir-se al barri perquè “això potencia l’aprenentatge dels nens”, assegura el director del Serraparera, Ignasi Millán. A canvi dels coneixements que han rebut per part dels avis, els alumnes aniran en breu a l’esplai La Caixa a cantar Nadales. “Volem ensenyar als nens que quan reben han de donar, una cosa que socialment se’ns demana molt, però que està molt oblidat”, destaca el director.

Els alumes de segon recorden divertits com d’una massa que va portar l’Ángel Perales van fer diferents formes -trena, cargol, galeta, cor, ensaïmada- i les van portar a casa per escalfar-les al forn. “El tema del pa els entusiasma”, assegura Perales, mentre recorda que “l’ofici de forner tradicional ja s’ha perdut”. La pesta alta, la comba, les bales, la xarranca, l’arrenca-cebes, la petanca, les bitlles, el joc dels fils, fet i amagar o fer girar una roda amb un pal són alguns dels jocs que més recorden els alumnes de 4t. “Ara a l’hora del pati també juguem a la pesta alta o a les cordes”, expliquen, malgrat que reconeixen que continuen preferint els jocs de l’actualitat. “Però si algun dia marxa la llum i no podem jugar a la Playstation podrem jugar a tots aquests jocs que ens van ensenyar els avis”, valoren. I els voluntaris de l’esplai La Caixa que enguany han participat als tallers -Rosa M.Cardona, Carles Choimet, Ana Ruiz, Dolores Cobos, Ángel Perales, Maria Nogueras, Josep Castro i José Antonio Ruiz- també se senten satisfets: “És molt gratificant quan els nens s’obren i estan en una recepció constant”. A 6è els alumnes es mostraven sorpresos per les històries sobre la immigració que els hi van explicar els avis: “Ens van dir que havia influenciat molt el franquisme i havien de deixar els pobles per anar a les ciutats grans per buscar una nova vida”. I tenen molt clar que no es canviarien pels seus avis perquè “només els privilegiats podien anar a l’escola” i allà “els separaven entre nens i nenes”.

LA GENT GRAN REPRESENTA EL 23% DE LA POBLACIÓ DE CERDANYOLA

Actualment a Cerdanyola hi ha 13.183 persones majors de 60 anys, és a dir, quasi el 23% de la població. La situació de les famílies per conciliar vida laboral i personal ha fet que els avis siguin claus en moltes famílies, on els infants tenen més tracte amb els seus avis, que porten o els van a recollir a l’escola i passen la tarda amb ells, que no pas amb els pares. “La veritat és que més escoles ens han demanat fer tallers com fem al Serraparera, però és complicat perquè no tenim temps”, assegura Rosa M. Cardona, una de les voluntàries de l’esplai La Caixa, per exemplificar les obligacions personals que actualment tenen els jubilats. Precisament a Cerdanyola es realitzen durant tot l’any una gran varietat d’accions i iniciatives impulsades per aquest col·lectiu i durant la quinzena de la Gent Gran es reconeix aquesta aportació. En el marc d’aquesta programació es va celebrar la II Assemblea de la Gent Gran, un punt de trobada que es vol enfortir com un espai de participació, comunicació i coordinació. “Volem que sigui un espai en el qual el ciutadans i ciutadanes del municipi puguin expressar la seva visió del que significa envellir activament, de quina manera ho volen fer i com podem treballar per arribar a la diversitat de gent gran que viu a Cerdanyola”, remarca la regidora de Polítiques Intergeneracionals, Elvi Vila, que apunta que des del programa de gent gran es realitzen accions i activitats que promouen l’envelliment actiu, la cohesió i la integració social del col·lectiu. - NF

  • Publicat a Ciutat

Cerdanyola tindrà aquest curs set cooperatives escolars

L’alumnat de 5è de Primària de les escoles Xarau, Serraparera, Carles Buïgas i Les Fontetes ha presentat oficialment al teatre de l’Ateneu les cooperatives Emprekids, Serrajunts, Xarau Company, Xarau Revolution, Cinquè Art, Buigart i Cooplefont

Un projecte que va començar de forma pionera a l’escola Serraperera és ja avui una proposta consolidada a la ciutat pels seus grans resultats. El programa ‘Cultura emprenedora l’escola’ continua creixent i enguany incorpora a l’escola les Fontetes, que conjuntament amb Serraperera, Carles Buïgas i Xarau han constituït ja les seves cooperatives.

Treballar valors com el respecte, la cooperació, el treball en equip, la solidaritat, l’empatia, la honestedat i la democràcia tornen a ser els objectius de les cooperatives de Serraperera (Emprekids, Serrajunts), Xarau (Xarau Company, Xarau Revolution), Carles Buïgas (Cinquè Art, Buigart) i Fontetes (Cooplefont). Mitjançant la proposta -que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, dels centres educatius i dels Servei d’Educació i de Promoció Econòmica de l’Ajuntament-, l’alumnat de cinquè de Primària crea una cooperativa i segueix tot el procés fins a la venda del producte. Des de principi de curs, les cooperatives han estat treballant en la part més administrativa: s’han constituït, han escollit la junta, el nom i el logo; han redactat els estatuts i han presentat a l’Ajuntament la documentació necessària per a poder començar a treballar. “Després de les vacances de Nadal decidirem quins productes fabricarem”, asseguraven els presidents de les cooperatives, malgrat que molts d’ells ja tenen clar que faran productes artesanals i dedicaran part dels beneficis de la venda a diferents ONG’s.

PER QUÈ?
Però més enllà dels bons propòsits teòrics, els alumnes demostraven divendres passat a l’Ateneu estar molt segurs dels motius que els han conduit a formar una cooperativa: “Per millorar el treball en equip”, “tots tenim el mateix dret a manar”, “així tots som iguals i prenem les decisions entre tots”, “per treballar valors com el cooperativisme, el respecte i el treball en equip”, “perquè farem un gran equip i cadascú farà el que se li dóna millor”. Aquestes eren les principals raons que descrivien uns alumnes engrescats amb l’inici d’un projecte del que esperen molt. “Els nostres companys que van fer les cooperatives l’any passat ens han explicat que va ser una experiència fantàstica”, asseguraven els presidents de Cinquè Art.

LA DIFICULTAT D’ARRIBAR A ACORDS

“Amb aquest projecte experimentareu que això de convèncer l’altre i posar-se d’acord és complicat”, assegurava als alumnes la regidora d’Educació, Elvi Vila, que els convidava a gaudir de “l’oportunitat d’aprendre que les cooperatives són unes noves maneres de treballar l’economia” i que els ajudaran a ser uns ciutadans més responsables que contribueixin a fer una ciutat més justa. Per la seva banda, el regidor de Treball, Iñigo Enterría; remarcava que l’empresa és una font d’ocupació i que la cooperativa ens permet a tots ser partícips del projecte empresarial. “Com a Ajuntament aquest és un dels valors que sempre hem tingut molt present”, assegurava Enterría. El regidor també destacava que després dels anys d’experiència de la ciutat en el programa ‘Cultura emprenedora l’escola’ totes les parts implicades consideren que es tracta d’una “proposta de la qual se’n treu profit”.

COM FUNCIONA?
Durant el curs escolar, l’alumnat crea i gestiona una cooperativa escolar amb el suport de la comunitat educativa, l’administració i altres agents socials de la localitat. L’objectiu és fomentar l’autonomia i la iniciativa personal, ensenyar a aprendre i millorar les competències socials i ciutadanes, lingüístiques, digitals, culturals, artístiques i matemàtiques en una iniciativa d’interacció amb el món real. - N. Ferrer

  • Publicat a Ciutat

La Plataforma contra les antenes de telefonia rep el suport de més de 400 entitats

Després de les vacances d’estiu, la lluita contra les antenes de telefonia al nucli urbà continua amb més força que mai. Una llista de més de 400 entitats -associacions veïnals, culturals, esportives, comerços, empreses, establiments d’hostaleria, partits polítics, sindicats, associacions de gent gran i cíviques, entre d’altres- han signat el manifest de la Plataforma No Als Repetidors Telefonia Mòbil Al Casc Urbà Cerdanyola.

El col·lectiu, creat amb la voluntat d’aturar la posada en marxa de dues antenes de telefonia als barris de Serraperera i Turonet, també compta amb 6.000 instàncies presentades per ciutadans de Cerdanyola. “És una campanya que tindrà recorregut i arribarà a la Generalitat”, apuntava un dels portaveus de la Plataforma, Juan Rodríguez. El manifest de la Plataforma reclama la retirada de les antenes de Vodafone a Serraperera i Turonet- on l’antena encara no està emetent, però es troba a un pas de la seva connexió-, el control del nivell de les radiofreqüències dels més de 40 repetidors ja existents i la recerca d’un nou model que garanteixi la salut: “Davant els dubtes sobre els riscos per a la salut tothom amb qui hem parlat pensa que s’ha de prevenir”, assegura Rodríguez, que anunciava que amb l’inici del nou curs la plataforma s’ha tornat a reunir amb el govern municipal, que els ha assegurat que estarà al costat dels veïns i que els hi oferirà suport per iniciar xerrades de conscienciació ciutadana sobre la problemàtica.

ANTENA A BELLATERRA
D’altra banda, la lluita contra les antenes de telefonia també és protagonista a Bellaterra, on els veïns han mostrat la seva oposició a la instal·lació d’una antena al campanar de l’església de la Santa Creu. “L’antena està emetent en un lloc on a 15 metres hi ha habitatges”, assegura Mercè Santacana, veïna del barri. L’EMD de Bellaterra ha proposat una ubicació alternativa a Vodafone, però l’operadora no ho ha acceptat. - N.Ferrer

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C