PSC i En Comú Podem signen un acord programàtic

El Partit dels Socialistes de Catalunya i En Comú Podem han assolit un acord “per arribar a consensos que permetin avançar a la ciutat” amb la voluntat de “posar fi a la situació de bloqueig” en què s’ha vist immersa la ciutat en els darrers anys. Les dues forces s’emplacen per endegar properament un procés per treballar un acord més ampli que “permeti la governabilitat” de la ciutat, començant per “pactar un pla d’inversions per a tot el mandat”.

En Comú Podem va expressar en el seu programa la voluntat d’obrir un nou temps per a la ciutat de “mà estesa, consensos i àmplies majories”. El Partit dels Socialistes, força que forma el nou govern municipal des del 15 de juny, ha pres el compromís de donar resposta a la voluntat popular expressada a les urnes en els eixos “un canvi de polítiques i un canvi en les actituds dels polítics”. Les dues formacions qualifiquen “d’urgent” revertir “les cicatrius conseqüència de la crisi i la situació de bloqueig institucional” per la ciutat. Per a fer-ho l’acord s’articula en tres eixos: ‘Estat del benestar i cohesió social’; ‘Economia, Ocupació: Ciutat del Coneixement’ i ‘Qualitat Urbana i Territori’.

L’apartat d’Estat del Benestar i Cohesió Social presenta 10 punts, d’entre els quals destaquen apropar els serveis socials als barris, creant una oficina de serveis bàsics; crear un Centre de Dia per a Persones Grans en dependències municipals en desús, així com fer un estudi de viabilitat d’una nova residència; Impulsar la cobertura del servei odontològic de la ciutadania incorporant criteris de tarifació social; Creació de la taula d’Habitatge Municipal i Millorar la projecció dels esdeveniments culturals amb projecció nacional i internacional.

En el bloc d’Economia, Ocupació: Ciutat del Coneixement, format per 4 punts, es treballarà per reforçar la interacció efectiva i productiva entre universitat, administració, societat i empresa per avançar en la senda de “l’economia del coneixement”. S’establiran incentius fiscals a les empreses que “millorin l’índex d’ocupació neta i estable”, i segueixin els objectius de l’Agenda 2030 i es crearà una política de “fiscalitat justa, redistributiva i dinamitzadora” de l’economia local.

En l’apartat de Qualitat Urbana i Territori, es contemplen, entre d’altres mesures, fer un “gran pla de manteniment permanent de la via pública”, el disseny a través “d’un pla d’actuació i manteniment dels barris i els equipaments municipals”; es reformularà l’actuació prevista al carrer de Santa Teresa i s’impulsarà la pacificació a la Carretera de Barcelona; així com garantir “l’adaptació total de l’espai públic per a persones amb mobilitat  i visibilitat reduïda”.

Les dedicacions

El ple de presentació de govern, sous i òrgans supramunicipals es farà avui dimecres (17 h). Entre d’altres, la sessió servirà per sotmetre a votació els 59.301 euros bruts anuals per a l’alcalde i els 49.315 per als regidors amb dedicació exclusiva. Les dedicacions parcials van entre els 36.986 euros (30 hores) i els 12.328 (10 hores). La proposta del govern municipal passa també per la contractació de tres càrrecs de confiança per a les àrees de Cohesió social i ciutadania; Economia i serveis generals i Alcaldia-Presidència amb un sou brut anual de 47.760 euros.

Guanyem ofereix ajuda al govern “per dur a terme polítiques d’esquerres”

En un comunicat, Guanyem Cerdanyola ha anunciat que no entrarà en cap negociació que no tingui com a “únic objectiu la millora i la implementació de polítiques d’esquerres per a Cerdanyola”. Des de Guanyem han ofert al PSC desbloquejar l’aprovació de les dedicacions del govern, “sempre que sigui per a fer polítiques decidides d’esquerres”. En aquest sentit, la formació ha proposat al govern que la primera mesura sigui aprovar l’expedient de municipalització de les escoles bressol municipals: “Aquest és un expedient que ja està preparat per a la seva aprovació, després de la feina feta per part dels serveis tècnics de l’ajuntament durant l’anterior mandat i del govern de Compromís per Cerdanyola, que reportarà grans beneficis per a les famílies i és la millor opció per la gestió de les escoles bressol”.

  • Publicat a Ciutat

Qui porta què? El govern municipal ja té cartipàs

El nou govern de Cerdanyola del Vallès, encapçalat per Carlos Cordón, ja ha aprovat el cartipàs que ha d’estructurar l’Ajuntament durant els propers quatre anys i la delegació de responsabilitats a cada regidor/a membre del govern. Aquesta estructura es divideix en quarte àrees, que encapçalen el mateix alcalde i tres Tinents/es d’Alcaldia. Carlos Cordón l’àrea d’Alcaldia i Presidència, Pepi Rivera és la primera Tinenta d’Alcaldia i està al capdavant de l’àrea de Cohesió Social i Ciutadania, Víctor Francos és el segon Tinent d’Alcaldia i lidera l’àrea de Territori i Sostenibilitat i Javier Sánchez, com a tercer Tintent d’Alcaldia, encapçala l’àrea d’Economia i Serveis Generals. Hi ha dues Tinences d’Alcaldia més: Carme Arché serà quarta Tinenta d’Alcaldia i Glòria Urbano ostentarà la cinquena.

Àrea d’Alcaldia i Presidència

L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica i Agenda 2030

Pepi Rivera es fa càrrec, dins d’aquesta àrea, de Projecció de Ciutat

Víctor Francos es responsabilitza de les Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Secretaria i Serveis Jurídics

Glòria Urbano assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+

David González té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement.

Àrea de Cohesió Social i Ciutadania

Pepi Rivera, primera Tineta d’Alcadia, assumeix Benestar Social, Cultura, Habitatge, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric.

Carme Arché assumeix Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública.

David González s’encarrega d’Educació i Joventut

Òscar Pons es fa càrrec d’Esports, Moviments Socials i Entitats Ciutadanes.

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Víctor Francos, segon Tinent d’Alcaldia, és el responsable d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat

Eulàlia Mimó es fa càrrec de Mobilitat i Ciutat Accessible, Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques i Sostenibilitat i Transició Energètica.

Àrea d’Economia i Serveis Generals

Javier Sánchez, tercer Tinent d’Alcaldia, encapçala aquesta àrea i es fa càrrec de Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció, Organització i Tresoreria.

Carme Arché assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació.

Glòria Urbano és la responsable de Convivència i Civisme, Recursos Humans, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil

David González es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació.

Els socialistes celebren doble victòria a Cerdanyola i Espanya

Després de perdre les últimes dues eleccions generals a Cerdanyola, els socialistes han tornat a celebrar una victòria. Les eleccions al Congrés i Senat celebrades d'ahir diumenge van acabar amb una participació història a Cerdanyola arribant al 80,95%. Fins ara les eleccions generals amb més participació havien estat les del 2004 amb un 78,48% de participació.

La força més votada a la ciutat va ser el PSC amb 9.704 vots (27,74%). En segon lloc va quedar En Comú Podem amb 6.771 vots (19,35%) i ERC amb 6.744 vots (19,28%) va ser la tercera força més votada. Ciutadans quedava en quart lloc amb 4.774 vots (13,65%), Junts per Catalunya en cinquena posició amb 2.383 vots (6,81%) i el PP és la sisena força amb 1.751 vots (5,01%).Entre les noves candidatures que es presentaven als comicis generals destaca Vox amb un total de 1.189 vots (3’40%) i el Front Republicà, que va obtenir 773 vots (2,21%). El PACMA va sumar 586 vots (1,68%).

Normalitat

La normalitat va presidir la jornada electoral a Cerdanyola. Un total de 201 ciutadans i ciutadanes del municipi majors de 18 anys van fer les tasques de president/a i vocals de les 67 meses instal·lades i distribuïdes en 13 col·legis electorals.
Cordón (PSC): S’ha donat la situació que volíem. Les tres dretes no han aconseguit sumar i les esquerres sumen per poder seguir liderant un govern de progrés a Espanya”

“Estem molt contents de tornar a ser la primera força a Cerdanyola en unes eleccions generals i encara més contents per la gran victòria de Pedro Sánchez a Espanya, doblant el diputats del PP”, celebrava l’alcaldable del PSC, Carlos Cordón, després de conèixer els resultats: “S’ha donat la situació que volíem. Les tres dretes no han aconseguit sumar i les esquerres sumen per poder seguir liderant un govern de progrés a Espanya”. A més, Cordón posava en valor la gran participació a Cerdanyola i a Espanya i lamenta que l’extrema dreta arribi per primera vegada al Congrés dels Diputats i a Cerdanyola obtingui més de 1.000 vots. “Mai unes eleccions són extrapolables a les altres, però és cert que guanyar-les sempre és positiu. A les municipals esperem guanyar i si pot ser amb més diferència”, apuntava el líder socialista, que assegurava que  tant el 21-D com el 28-A han tornat a demostrar que  “Cerdanyola és una ciutat d’esquerres i no independentista”.

Per la seva banda, des d’En Comú Podem Cerdanyola valora molt “la gran participació en aquestes eleccions” i saluden al PSC pels resultats aconseguits. “Igualment agraïm a les 6.771 persones que ens han fet confiança, i que ens han permet ser la segona força política a la ciutat aquesta vegada”, apunten. Les esquerres han guanyat a Cerdanyola, Catalunya i a Espanya, celebren. “Avui, la seva gent ha donat un missatge clar i contundent a Pedro Sánchez: amb Rivera No, No Pasarán, Sí Se Puede! Volem un govern amb Unidas Podemos”. A més, asseguren tenir clar que a les properes municipals En Comú Podem Cerdanyola “sortirà a guanyar”.

ERC, la tercera força a la ciutat, felicitava a PSC i En Comú Podem pels bons resultats obtinguts a la ciutat. “Volem agrair els 6.700 vots obtinguts perquè seguim creixent. Ara toca consolidar aquesta confiança en les municipals. Anem per feina”, valoraven els republicans.  

“Cada vegada que s’obren les urnes, Ciutadans treu més vots”, valorava l’alcaldable de Cs, Sonia Rodríguez, satisfeta perquè a “Cerdanyola seguim sumant a ciutadans que aposten per Cs com una opció de canvi, reformista i assenyada per a Espanya”. Per aquest motiu, i a nivell municipal, anuncien que estan preparats per “oferir una alternativa de govern real i de canvi als cerdanyolencs”. En aquesta campanya municipal apunten que se centraran en “proposar el millor per Cerdanyola i treballarem dur perquè després del 26M Cerdanyola no depengui d’aquells que l’han portat al desastre”. Aquest, afirmen, és el nostre compromís: “Fer real el mandat dels ciutadans per aconseguir una ciutat més neta, en millor estat i digna que sigui de tots i per a tots”.

Des de Junts per Cerdanyola, l’alcaldable Joan Sánchez felicitava PSC i ERC, pels resultats respectius. I es mostraven insatisfets pel que fa a JuntsxCatalunya: “En volíem més, és clar. Però també satisfets perquè hem desmentit les enquestes i hem aturat el cop”. Per a la formació es fa difícil comparar eleccions. “Respecte al 21D, catalanes, evidentment mal resultat, però no es poden comparar, creiem. Campanya difícil en situació anòmala i molt polaritzada”. Ara comença un nou partit, apunten, el de les municipals: “Crec que serà molt diferent i els resultats no seran extrapolables. La ciutadania haurà de valorar candidats, equips i propostes de la ciutat i per a la ciutat”.

A la seu del PP hi havia cares llargues pels resultats a les generals. El president dels populars a Cerdanyola, Álvaro Hernández, manifestava que “el resultat ha estat molt dolent tant a Cerdanyola com a la resta d’Espanya, però ens hem d’aixecar de manera immediata ja que hem de jugar el partit de tornada el proper 26 de maig”. Per als populars les eleccions municipals són totalment diferents a les celebrades el passat diumenge: “Ho porto advertint des de fa diverses setmanes, tenim un projecte per a Cerdanyola, un projecte i un candidat totalment consolidat, i molts veïns coneixen al nostre candidat i ja ens han mostrat la seva confiança de cara a les eleccions de d’aquí a quatre setmanes”.

Finalment, des de Som Alternativa a Cerdanyola valoren el resultat aconseguit de 773 vots del Front Republicà com a insuficient perquè esperaven obtenir representació al Congrés i no ho han aconseguit. “Tot i així creiem que el resultat és satisfactori tenint en compte que pràcticament no hem pogut fer campanya i que he estat una candidatura gairebé desconeguda per a la majoria dels ciutadans”, destaquen. A més, afirmen que a Cerdanyola s’han trobat amb el handicap que Poble Lliure no ha volgut fer campanya. “És una decisió que no entenem i que considerem un error”, valoren. A nivell local consideren que el resultat apunta en la bona direcció de cara a les municipals, ja que esperen que “no es produirà la concentració de vot útil en les candidatures més grans com ECP i ERC i que no es presenta el PACMA, que ha obtingut un resultat sorprenentment alt”.

El PSC aprova la llista per a les municipals

En una assemblea extraordinària a l'Ateneu, el PSC ha ratificat per una àmplia majoria la llista per a les eleccions municipals del 26 de maig que encapçala Carlos Cordón. La candidatura, segons l’alcaldable, està formada per "veïns i veïnes de diferents barris del municipi que volen revertir la situació actual i aconseguir un Ajuntament que aposti per Cerdanyola i la seva gent, com a veritable prioritat". A més, per primera vegada, es tracta d’una llista en cremallera segons el gènere dels candidats. "Fet que demostra l’aposta dels socialistes per la igualtat real", destaca el PSC en una nota de premsa. Segons Cordón, es tracta d’una "llista renovada, formada per dones i homes preparats, coneixedors del teixit social, esportiu, veïnal i cultural de la ciutat, així com de les problemàtiques reals dels cerdanyolencs i les cerdanyolenques". El candidat socialista remarca que encapçala "un equip jove, rigorós, honest i competent, disposat a treballar per millorar el dia a dia dels seus veïns, en una Cerdanyola de totes i tots i per a totes i tots". Per al candidat, la cita del 26 de maig és "una oportunitat per recuperar la Cerdanyola de tothom. Una ciutat amable, accessible, equipada, neta i segura en la qual desitjar viure i conviure". Segons l'alcaldable del PSC, el "projecte dels socialistes és el projecte de la solvència, la sensibilitat social i la convivència, el de la Cerdanyola pionera i plena d’oportunitats".

En els 10 primers de la llista es troben Carlos Cordón, Pepi Rivera, Víctor Francos, Carme Arché (independent), Javi Sánchez, Glòria Urbano (independent), Davig González (JSC), Eulàlia Mimó, Óscar Pons i Marian Navarro. Així, als primers llocs de la llista repeteixen els actuals regidors Carlos Cordón, Víctor Francos i Eulàlia Mimó. També destaca la presència de l'exregidora d'ICV-EUiA Carme Arché en el número 4 com a indpendent. La llista la tanca l'exalcaldessa i actual regidora socialista Carme Carmona. La presentació pública dels membres de la candidatura socialista tindrà lloc el 6 d’abril (18.30 hores) al Teatre de l’Ateneu.

LA LLISTA COMPLETA:

1. Carlos Cordón Núñez (34 - Serraparera)
2. Pepi Rivera Dueñas (49 - Serraparera)
3. Víctor Francos Díaz (40 - Centre)
4. Carme Arché Ametller (49 - Quatre Cantons) INDEPENDENT
5. Javi Sánchez Miras (56 - Serraparera)
6. Glòria Urbano Jiménez (53 - Centre) INDEPENDENT
7. David González Chanca (24 - Cerdanyola 2000) JOVENTUT SOCIALISTA
8. Eulàlia Mimó Viader (55 - Serraparera)
9. Óscar Pons Cárceles (50 - Canaletes)
10. Marian Navarro Marín (55 - Banús-Bonasort)
11. Santi Moro Muñoz (32 - Fontetes)
12. Andrea Borrego Valero (32 - Canaletes) INDEPENDENT
13. Antonio Otero Muñoz (53 - Canaletes) INDEPENDENT
14. Rocío López Albadalejo (39 - Barri de Dalt) INDEPENDENT
15. Jonatan Márquez Cervantes (31 - Turó)

16. Sara Fernández Flor (33 - Banús-Bonasort) INDEPENDENT
17. Carlos Piedra Guillén (19 - Fontetes) JOVENTUT SOCIALISTA
18. Rosa Gutiérrez Romero (59 - Barri de Dalt)
19. Sergio Garrido Vázquez (37 - Banús-Bonasort)
20. María José Pérez Sánchez (42 - Quatre Cantons) INDEPENDENT
21. David Núñez Mula (47 - Canaletes) INDEPENDENT
22. Rafi Martos Soria (50 - Canaletes) INDEPENDENT
23. Víctor Soria Corral (24 - Centre) JOVENTUT SOCIALISTA
24. Loli Vázquez Jiménez (51 - Fontetes)
25. Carme Carmona Pascual (59 - Ca n'Antolí)


SUPLENTS
1. Antonio Manrubia Martin (80 - Turó)
2. Cristina Real Masdeu (73 - Serraparera)

Josep Font: “Al 1979 el partit em va oferir ser el candidat a l’alcaldia. Vaig rebutjar i finalment ho va ser Celestino Sánchez”

Durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició a la democràcia Josep Font va ser una de les figures més destacades de la política local i va desenvolupar, també, importants responsabilitats al PSC, a nivell nacional. Fundador del PSOE a Cerdanyola, que posteriorment es fusionaria amb el PSC que encapçalava Enric Senabre, en aquesta entrevista recorda aquells anys i fa cinc cèntims dels seus records.

Josep Font va néixer a Bellcaire d’Urgell, prop de Balaguer, d’on era la família de la seva mare. La família del seu pare, però, era de Ripollet, “dels que van perdre la guerra”, segons recorda. Al final de la guerra, va acabar a un camp de concentració. I al sortir, es va haver de tornar a amagar perquè el van avisar de que si tornava a Ripollet el matarien. Després d’una temporada amagat a una casa familiar, buida, propera al  Pantà de Camarassa, la família es va instal·lar a Bellcaire.

Allà passaria Font els primers 14 anys de la seva vida. A Ripollet, però, conservava família. I quan va arribar el moment d’aprendre un ofici, com no volia treballar de paleta (com el seu pare) ni de pagès (com els seus avis) va tornar a Ripollet, amb els seus avis i oncles, per aprendre l’ofici de mecànic. Aviat començava a treballar a tallers petits, com els Tallers Isern,  o  els Tallers Prats. Acabaria entrant a Aiscondel.

Inici de la militància política a Aiscondel

Allà, entraria ràpidament en contacte amb persones vinculada al PCC i al PSUC, “i per tant, a CC.OO”, comenta. Comença a assistir a reunions del sindicat, que, segons diu, “es feien a esglésies, cosa que em va sorprendre molt, perquè a Lleida aquestes coses no passaven. A la primera reunió que vaig anar vam arribar dos o tres persones a l’església, va sortir un capellà, ens va donar la clau i ens va dir: aquí podeu fer la reunió, però no feu gaire soroll. Al final va anar arribant gent fins que ens vam aplegar deu o dotze. Per les converses, de seguida vaig veure que tots els que estaven a aquella reunió havien estat a la presó, menys jo. Eren tots gent del PSUC”.

La seva militància comença, doncs, a CC.OO. Segons recorda, “en aquell moment, només existien PSUC i CC.OO. Evidentment, a la clandestinitat. El PSC i el PSOE ni existien. Es donava, a més, la circumstància de que a aquesta zona de Catalunya la situació que es vivia era de molta agitació. I la nostra forma d’actuar i pensament polític estava totalment condicionat per aquesta forta agitació”

El servei militar, però, suposaria per a ell un important “shock” cultural. El va fer, al 1966, a la Unitat d’Operacions Especials. Allà, parlant amb els seus companys, aviat comprova que els postulats ideològics que ell assumia sense discussió des del punt de vista del cinturó industrial de Barcelona no eren acceptats per gairebé ningú que provingués d’altres llocs. Malgrat el moment i el lloc, les converses polítiques que mantenia eren tan obertes que, finalment, un dels seus superiors el va avisar de que si no deixava el tema podria acabar tenint problemes.

El fet de comprovar directament com gairebé ningú aliè als ambients que es podien trobar, bàsicament, a les indústries del Vallès “combregaven” amb els postulats ideològics de CC.OO. el fan començar a pensar que alguna cosa falla, i que potser hi ha alguna disfunció entre les postures ideològiques que fins a aquell moment defensava i les necessitats o forma de pensar de la major part de la població. Malgrat tot, al tornar a Aiscondel, reprèn en un primer moment la seva activitat sindical. Fins que, en un moment determinat s’organitza una vaga de 21 dies que ell considera que s’ha convocat, en gran part, per motius polítics i no laborals o de defensa dels treballadors. La situació es complica i, finalment, acaben intervenint els antidisturbis. És un nou motiu que l’empeny a buscar altres alternatives ideològiques mitjançant les quals donar sortida a la seva activitat política.

Arribada al socialisme i reunions clandestines amb Felipe González

Així arriba al socialisme. S’assabenta de que el PSUC, de fet, es va crear com a resultat de la fusió a Catalunya dels socialistes i els comunistes. Però cada vegada que pregunta a algun membre del PSUC si coneix a algú del partit socialista només obté una rialla sarcàstica i com a molt alguna referència “als músics”. Li costa descobrir que es refereixen al MSC (Moviment Socialista Català) on, en aquell moment, militaven entre d’altres Obiols o Raventós. Els comunistes, en aquells moments, es reien d’ells.

Ell, però, comença a orbitar de forma cada cop més clara en torn a l’òrbita socialista. Es fa membre d’una associació de Barcelona, tolerada pel franquisme, que es deia “Amigos de las Elecciones Universales”. És gràcies a altres membres d’aquesta entitat que, finalment, aconseguirà contactar amb membres del clandestí PSOE. Segons comenta ara, “potser m’hagués resultat més fàcil contactar amb gent del MSC, però en aquell moment jo ha havia vist que a qui reconeixia la Segona Internacional era al PSOE, i jo em guiava per la Segona Internacional”.

Entra així en contacte amb Joaquim Jou i Fonollà, un dels fundadors de la Federació Catalana del PSOE. “Devia ser al voltant de 1974. Li vaig dir que volia col·laborar amb ells. I es va donar la casualitat de que, pocs dies més tard, venia Felipe González a una reunió clandestina a Santa Coloma. Jo ja sabia qui era Felipe perquè ja havien parlat d’ell en algun número de “Cuadernos Para el Diálogo”. Em van convidar a la reunió. I em vaig integrar a la Federació Catalana del PSOE”.

Al començament es va dedicar, bàsicament, a intentar captar militants. Segons recorda, en van entrar molt pocs, i amb moltes dificultats. Bàsicament, gent que, com ell, eren membres del Comitè d’Aiscondel i que havien sentit parlar del partit. Noms com Bernardino Álvarez, Antonio Rodríguez (“León”), Joan Puig... finalment es va poder organitzar un petit nucli.

Una data especialment significativa, i que demostra clarament com de petit era el partit en aquells moments, és el dia en el qual va visitar Cerdanyola Triginer, que ja era Secretari General del PSOE a Catalunya, per donar un míting al Casal Parroquial, amb la complicitat de Mossèn Rosell.  Malgrat la importància del protagonista de l’acte, hi va assistir molt poca gent. Si finalment van poder començar a créixer va ser, en gran part, pels greus problemes que a la ciutat va tenir el PSUC i que va fer que molta gent busqués, com ell havia fet abans, altres alternatives per dur a terme la seva tasca política.

Quan, finalment, es van començar a preparar les primeres eleccions municipals després del franquisme, Font formava part de l’executiva catalana del PSOE i s’estàven fent els tràmits per al congrés de la Unitat amb el PSC que –com és sabut- finalment es va tirar endavant.

El PSC a Cerdanyola

A Cerdanyola,  abans d’aquest Congrès, i segons recorda, “l’agrupació local del PSC eren també quatre gats. L’havien posat en marxa, bàsicament, Enric Senabre, Miquel Sánchez i Albert Lázaro”. Aquell procés d’unitat, però, no va agradar a tothom. Segons comenta Font, “en Lázaro, que entre d’altres virtuts té la de ser un home de fortes conviccions, al PSOE no el volia veure ni en pintura. I quan es va fer la unitat, va marxar del PSC. A mí sempre em va semblar una decisió difícil d’entendre, perquè al final el que s’estava fent era unificar una branca del socialisme més catalanista i una altra més espanyolista, que era el que passava a nivell de carrer”.

Aquí a Cerdanyola, a diferència d’altres ciutats on la integració va ser molt difícil i va comportar moments de molta tensió o fins i tot d’una certa violència entre militants, el procés va ser molt fàcil i va anar molt bé. “Entre d’altres coses”, diu, “perquè ni el Senabre ni jo mateix teníem ganes de problemes”.

Quan, poc després, va arribar el moment de fer les llistes electorals de les primeres municipals li van demanar que fos el candidat. Però, en aquell moment, ell era Secretari Nacional de la UGT, formava també part de l’executiva del PSC com a  Secretari de Formació i, reconeix, tenia moltes esperances i li feia molta il·lusió ser diputat al Parlament de Catalunya. Durant una visita a la ciutat de Valentín Antón, que havia estat Secretari Nacional de la UGT, es va organitzar un partit de futbol i una costellada a Can Coll. Aquell dia li va proposar ser candidat. I allà mateix, Font li va dir que aquesta no era la seva prioritat.

Segons recorda, “jo sabia que si jo deia que no només podia haver dos candidats. O Celestino o l’Enric. Li vaig dir a Valentín Antón que a qui triés l’agrupació jo li donaria tot el meu suport. I no vam parlar més del tema”. Afegeix, tot seguit, que en aquell moment ningú pensava que els alcaldes arribarien a ser unes figures amb tant poder i tant autònomes dels partits com després han estat. Molts pensàven que la seva funció seria més de gestió, i que estarien fortament controlats pels partits. Ell donava, en definitiva, més importància a estar a l’executiva del partit que a ser alcalde.

L’etapa a Madrid i enfrontament a Felipe i Guerra

Va començar a viatjar molt a Madrid per la seva condició de Secretari de Formació del PSC, per coordinar les activitats amb la Secretaria de Formació del PSOE. Allà treballava amb Luis Gómez Llorente, que després arribaria a ser Vicepresident del Congrès, i que en aquell moment coordinava la formació del PSOE. Treballaven colze a colzeper preparar els programes formatius. Sovint hi havia xocs perquè les coses que es preparaven a Madrid a Catalunya no es podien aplicar o determinats membres del partit no les veien adequades. Però, comenta, “jo ho anava trampejant perquè al viure a Catalunya entenia els punts de vista d’aquí, i al mateix temps com venia del PSOE entenia els seus punts de vista”.

Va arribar, aleshores, el famós congrés en el qual es volia que Felipe González continués com a Secretari General del Partit, però mantenint el marxisme dins de l’ideari del programa. Gómez Llorente li va preguntar quina seria la seva postura. Ell va contestar que amb la potència que tenia el PSUC a Catalunya si deixàvem el marxisme tindríem serioses dificultats. Li van demanar que es sumés al nucli de persones que s’oposaven a que al PSOE deixés el marxisme. Va accedir, sumant-se a altres militants tant destacats com Pablo Castellano o Fernando Morán... “Érem”, diu ara, “un equip bastant potent”.

Van guanyar les primeres votacions d’aquell Congrès. Però Felipe González, Rubalcaba i Alfonso Guerra, diu, “van fer de les seves. Van maniobrar molt bé, i finalment vam perdre el Congrès. Nosaltres no questionàvem a Felipe, érem conscients de que era l’únic que podia arribar a ser president del Govern, de tots els possibles candidats del PSOE. El que no volíem era deixar de banda les postures d’esquerres”. Després d’aquell episodi (“El que se mueva no sale en la foto”), Guerra va reduir a l’ostracisme a la major part d’integrants de la corrent crítica.

Aviat va veure que la seva continuïtat a l’executiva nacional del partit no estava garantida,  i va preferir marxar. Li va dir a Raimon Obiols que no volia continuar, i que preferia tornar a Cerdanyola.

Regidor de Cerdanyola a la segona legislatura

A la segona legislatura, va ser elegit regidor. Si li demanen quina valoració fa d’aquells governs locals del PSC diu que globalment creu que ha de ser positiva, “encara que no tinc tota la informació, i sabent com estava la situació quan havien arribat, i les traves que els hi posaven tant els comunistes com els convergents, diria que se’n van sortir prou bé.”

Es va manifestar, però, crític, ja en aquell moment, respecte a determinades polítiques del govern amb les quals ell no estava d’acord. Més concretament, en la política de selecció de personal de l’Ajuntament. Una competència que, a més, ell gestionava directament. Després d’un parell de situacions tenses amb alguns dels membres de l’equip de govern, se li van retirar aquestes competències. Quan va acabar aquella legislatura, no va repetir com a regidor. I, de fet, va tancar la seva activitat política per centrar-se en la vida professional i familiar.

 

Carlos Cordón serà el candidat del PSC a l’alcaldia

El primer secretari de l’agrupació local i regidor a l’Ajuntament rep un suport del 96,2%

Quan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals del 2019, els socialistes ja han decidit qui serà el seu candidat a l’alcaldia. El primer secretari de l’agrupació local i regidor a l’Ajuntament, Carlos Cordón, va rebre l’ampli suport del 96,2% dels militants i simpatitzants després de ser avalat prèviament pel 79,12% de la militància (144 avals). En les eleccions municipals del 2015 Cordón, que assegura sentir-se “immensament feliç i agraït”, va ser el número quatre d’una llista que encapçalava Carme Carmona.

Tornar a governar Cerdanyola “per fer-la més cohesionada i més justa”

L’elecció definitiva de Cordón com a candidat del PSC a l’alcaldia va tenir lloc en una assemblea celebrada a l’Ateneu, on el candidat va explicar que s’havia presentat al procés per encapçalar el projecte dels socialistes de Cerdanyola, sentint-se amb “la força, les ganes i la il·lusió necessàries per a fer-ho”. Cordón va destacar la vigència del projecte socialista a la ciutat, ara renovat, i la seva voluntat de treballar amb il·lusió per “tornar a aconseguir la confiança majoritària de la ciutadania, a guanyar les eleccions i a governar Cerdanyola per fer-la més cohesionada i més justa”. Una Cerdanyola “pensada per a les persones i amb polítiques adreçades a millorar la qualitat dels veïns i les veïnes, que no perdi el tren del progrés”, apuntava el ja candidat socialista: “En definitiva, una ciutat per a viure i per a viure-la, que no perdi més oportunitats, que miri per tota la ciutadania sense distincions i que sigui orgull i referent per a la seva gent; la Cerdanyola que mereixen i somien els seus ciutadans i ciutadanes”. En declaracions a aquesta publicació Cordón assegurava que vol “construir una alternativa de govern amb una forma diferent de governar” i “deixar en el passat el sectarisme i la mala gestió” per “sumar i que la ciutadania se senti encara més orgullosa de la ciutat on viu”. El candidat es considera “hereu de la feina i l’esforç de molts altres companys i companyes que havien dedicat el seu treball a fer de Cerdanyola una ciutat millor” i espera poder contribuir a aquesta gran fita amb il·lusió. “És tot un honor que m’omple d’orgull i de responsabilitat i que respondré amb il·lusió i constància”. - Redacció

Compromís continuarà al govern

Quan molts ja donaven per feta la moció de censura, ERC va fer trontollar l’aritmètica. Després del no de Ciutadans a la moció de censura que havia de liderar el PSC, l’assemblea local d’ERC a Cerdanyola va decidir dijous passat rebutjar la proposta de moció de censura impulsada pels socialistes, que finalment han decidit no presentar-la.

ERC: NECESSITAT DE TROBAR VIES DE DIÀLEG
La decisió dels republicans es feia pública mitjançant un comunicat on es remarcava que la formació continuarà fent propostes elaborades, així com participant activament d’aquelles que es considerin positives per la ciutat. “Aquest esforç de diàleg inclou tant el partit que actualment governa la ciutat en minoria, com la resta de partits de l’oposició”, concreta el comunicat. L’assemblea republicana refermava els compromisos assumits per l’executiva a nivell local. Entre aquests, destaquen donar garanties que “a Cerdanyola no es bloquejarà el procés democràtic que ens ha de dur a la independència”, renovació real en el fons i la forma de fer política, la necessitat d’aixecar catifes i ser absolutament transparent, així com altres temes clau com el rebuig al crematori, la resolució dels problemes bloquejats com l’Aparca o el Guiera, i la defensa de l’interès públic en totes les decisions conflictives com les possibles privatitzacions. Esquerra insisteix en la “necessitat de trobar vies de diàleg amb tots els partits representats al ple municipal orientades a resoldre bloqueig que pateix actualment Cerdanyola i que no desitja ningú pels propers dos anys”.

PSC: NO HA ESTAT POSSIBLE PER ERC i C’S

Poc després que ERC fes públic el seu posicionament, els socialistes anunciaven que havien treballat “sense línies vermelles i amb la ferma voluntat de dialogar per a aconseguir un gran pacte de ciutat. “Malauradament per a Cerdanyola, no ha estat possible”, apunta el PSC, perquè “alguns han tornat a cometre el mateix error que al 2015: no posar a Cerdanyola per davant de tot”. Concretament, remarquen que l’alternativa al govern d’Escolà “no ha estat possible per la poca valentia de Ciutadans i Esquerra, que no han prioritzat Cerdanyola”. Els socialistes asseguren que C’S “ha preferit mantenir un alcalde investit únicament per objectius independentistes que explorar i treballar per una alternativa transversal i estable” i que “ERC després d’iniciar taules de negociació i reconèixer que votar a Escolà com a alcalde i prescindir del PSC va ser un error, tampoc ha volgut participar de la solució compartida”. Els socialistes anuncien que continuaran treballant per a la ciutat amb “l’objectiu d’arribar a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes per a intentar resoldre els seus problemes”.

CxC: ARA S’OBRE UNA NOVA ETAPA

Per a Compromís, el fet que no s’hagi arribat a un acord per a la moció de censura implica que “s’obre una nova etapa” i un període d’estabilitat que desitgen que s’allargui fins al final de mandat. La formació assegura que vol “obrir aquesta nova etapa amb humilitat”. Primer, “analitzant les dificultats que han caracteritzat aquesta primera part del mandat i segon, els errors comesos”. Per a ells, és una “autocrítica necessària” i que és compatible amb l’orgull que senten d’alguns canvis iniciats en aquests dos anys com la participació, la fiscalitat progressiva o l’encarrilament dels grans temes de ciutat com Cerdanyola Aparca, el Centre Direccional, el crematori o el PEM Guiera. “Avui doncs, ni CxC ni la ciutat és la mateixa que fa dos anys”, remarquen. Compromís es mostra optimista “de cara a obrir una nova etapa, un període que ha d’estar marcat pel reconeixement d’allò que ens separa sense que sigui un impediment per veure allò que ens uneix”. Aquesta nova etapa ha d’estar marcada per “l’acceptació amb naturalitat de les diferents visions i posicions existents que provenen de la diversitat i riquesa de la societat de Cerdanyola” i per deixar de banda  “els retrets i el passat, cosa que només encega i dificulta la cerca d’acords presents i futurs”. Des de CxC remarquen que són “absolutament conscients” del paper que han decidit jugar i que faran el que calgui perquè la ciutat segueixi avançant.

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C