Pau Aran presentarà el seu nou espectacle al GREC

El coreògraf i ballarí cerdanyolenc Pau Aran porta des del 2006 ballant amb l’ensemble del Tanztheater Wuppertal-Pina Bausch i ha actuat en més de 25 coreografies de l’artista alemanya. Paral·lelament, desenvolupa el seu propi llenguatge del moviment en un seguit de projectes multidisciplinaris com ‘Lettre d’amour’, una obra que presenta al GREC el 29 i el 30 de juliol. En els últims dies, a més apareix en l’últim anunci d’Estrella Damm.

Has format part de la companyia Tanztheater Wuppertal - Pina Bausch (Alemanya) des de 2006. Com valores l’experiència?
És una experiència meravellosa. Com a ballarí com a intèrpret m’ha ensenyat gran part del que he après. Aquests 15 anys a la companyia han estat de vital importància, de molt aprenentatge professional i de vida.

Ara inicies una nova etapa com a ballarí, coreògraf i professor independent. Per què ara? Pots concretar una mica més?
Ara tinc 39 anys i després de 15 anys a una companyia professional tinc altres necessitats com per exemple tenir més flexibilitat en l’organització del meu temps. Quan treballes a una companyia depens molt dels temps de la companyia i per això vaig decidir abraçar l’estatus d’autònom i explorar aquesta llibertat i també aquesta precarietat. Quan tens llibertat potser no tens la seguretat econòmica que quan estàs contractat. Però sento que és moment de volar, d’un canvi, d’arrels i de sortir de l’àrea de confort que m’havia construït. És com un procés intern i estic molt agraït a la companyia.

Com definiries l’espectacle que presentes al GREC?
És un duet amb una actriu afincada a Madrid que es diu Consuelo Trujillo. Ella té un gran interès en el gest i en el moviment. És un espectacle de dansa teatre on jo i ella ballem i recitem poemes d’un poeta peruà que es diu César Moro. La dramatúrgia és d’Alberto Conejero. Espero que sigui amè, són 50 minuts de diàleg entre la dansa i la paraula.   

Com ha afectat la covid-19 a la dansa?
En general ha fet molt de mal, perquè nosaltres treballem amb el cos, amb espais i amb altres persones a les que hem de tocar. I clar, amb les distàncies de seguretat no et podies tocar. Hi ha peces de grup que estan congelades perquè encara no es pot treballar. Les ajudes a la cultura han estat molt precàries en aquest país. Sense voler comparar, les ajudes han estat diferents a Alemanya que a Espanya. Els ballarins freelance ho han tingut molt complicat. La covid-19 ha esta un moment crític per a la dansa

A quina edat et vas iniciar a la dansa i per què?
Tenia 11 anys. I ho vaig fer perquè la Teresa Llargués (escola Roger’s) em van proposar rebre classes al 1993 perquè volien fer un curs per a nens. Vaig començar les classes i em vaig quedar amb ells nou anys. Són els meus mestres. Als 18-19 anys allò que el Manel i la Teresa m’havien com injectat m’havia agradat molt. No només els balls de saló, també el jazz, el ballet, la dansa contemporània... I vaig voler continuar. Personalment, em sentia lliure i el rigor i la disciplina m’agradaven molt. Hi havia un treball de cos i molt. Vaig veure que la dansa era una combinació perfecta entre cos, ànima i cap. Intel·ligència del cos, de la ment i de les emocions.

Quins referents tens?
La Pina Bausch n’és un. Però en tinc molts. La companyia gironina Malpelo, el coreògraf Cesc Gelabert, el meu mestre Francesc Bravo o la meva mestra Cristianne Boullosa. També companys de feina contemporanis a mi. També el Peter Brook m’agrada molt.  

Es pot viure de la dansa?
Sí, però depèn del país, dels convenis i dels sindicats. És possible ser un professional de la dansa, però malauradament al nostre país és menys estable.

Com va sorgir la proposta de participar a l’anunci d’Estrella Damm? Estàs satisfet?
No acostumo a fer treballs comercials, però aquest em sembla que per ser un treball comercial ha quedat força bé. Va ser molt agradable, em vaig sentir molt cuidat. La proposta va sorgir per un càsting, el director em va contactar a mi i a la resta de l’equip i ens van agafar.

  • Publicat a Cultura

El GREC publicarà per Sant Jordi un llibre d’Albert lázaro

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, el GREC publica un llibre que recull els 58 cartells que Albert Lázaro va exposar, fa ara tres anys, a Cal Pintxo. Els cartells (que, de fet, son 58 possiblemente perquè es va afegir un a última hora, quan ja estava anunciada l’exposició) estan comentats i s’exposa, de cadascun d’ells, les dades que s’han pogut recuperar gràcies a les explicacions que l’historiador Miquel Sánchez i el mateix Lázaro van fer el dia que es va inaugurar l’exposició. S’han afegit algunes dades noves que els membres del GREC han pogut esbrinar durant els últims mesos. Mentre duri el confinament, el llibre estarà a Internet, disponible per a tothom que el vulgui llegir. I quan s’acabi, el col.lectiu retirarà el document en espera que sigui possible fer una presentació del volumen imprés.

Tant aquest llibre, com els nous documents que el GREC puguin publicar en el futur, seran totalment fets a Cerdanyola. És a dir, s’imprimiran a la nostra ciutat, encara que això impliqui un petit sobrecost respecte a altres alternatives. Això serà aixi per dos motius, expliquen des del GREC. “En primer lloc, per donar suport i col.laborar amb les empreses de Cerdanyola i en segon lloc per fer el procés de fabricació més respectuós amb el medi ambient”.

Nous projectes per al 2020 i canvi de full de ruta per aquest any
 
El GREC ha anunciat també la seva intenció d'editar, aquest mateix any, dos nous treballs. El primer, una monografia dedicada a Cal Ramonet, en la qual treballen des de fa ja mesos, conjuntament amb la Família Albiñana. D'aquest històric local de restauració, famós per mèrits propis, que va estar en funcionament a Cerdanyola més de 100 anys, van sorgir a més diverses iniciatives culturals que van marcar profundament la vida cultural de la nostra ciutat. Com un dels primers teatres de Cerdanyola, el primer cinema, i dos discoteques de la importància del Drac Roig i el Gold Black. El segon, un projecte de molta envergadura, que porten ja mesos treballant, també, amb Albert Lázaro.
 
L'actual crisi provocada pel coronavirus ha fet que els membres del Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola hagin modificat el programa d'activitats que tenien previst per aquest 2020. Si, tal i com havien anunciat, aquest any volien organitzar dos o tres exposicions dels documents recollits durant els seus dos primers anys d'activitat, "sembla clar que aquest any no és el millor moment per organitzar exposicions", diuen. Es centraran, doncs, en posar ordre en el seu arxiu online i en intentar publicar els dos treballs esmentats.
  • Publicat a Cultura

El GREC posarà a l’abast de tothom els materials històrics inventariats

El Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola (GREC) va presentar públicament al MAC els resultats d’aquests primers mesos de feina. Uns dies que s’han invertit principalment en inventariar els continguts de l’Arxiu Mimó, creat durant dècades per Jaume Mimó i Llobet, qui fou alcalde de Cerdanyola durant la República i posteriorment es convertiria en el primer cronista i historiador de Cerdanyola.

Ara, un cop finalitzada aquesta primera fase, començarà la segona, que es dedicarà a posar el material a l’abast de tothom, tot prioritzant la documentació relacionada amb Cerdanyola i la que encara no estigui disponible online. Cal recordar, en aquest sentit que, des de fa ja anys, una part important de l’Arxiu es pot visionar a Internet, gràcies a la tasca feta per Jaume Mimó i Sarrablo, fill del creador de l’Arxiu.

Aquesta tasca de difusió serà bàsicament online, segons explicaven els membres del GREC, amb l’objectiu de preservar els originals, en molts casos documents únics que no es podrien reemplaçar. De moment, ja es pot consultar l’inventari íntegre de l’Arxiu Mimó. Per accedir, es pot visitar la web del GREC (disponible a www.cerdanyola.net/grec) i dirigir-se a l’apartat dedicat a l’Arxiu Mimó.

Noves donacions d’arxius històrics

D’altra banda, el GREC és a punt d’assumir també la gestió de l’Arxiu de Josep Maria Cortada (Xane), periodista i cap del gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament de Cerdanyola durant el mandat de Celestino Sánchez. També s’han rebut altres donacions com el fons documental de Josep Naudí. Els membres de l’entitat anunciaven que durant aquests mesos han iniciat converses per fer-se càrrec de dos arxius de gran importància històrica, aportats per famílies arrelades a Cerdanyola des de fa segles i formats per documents que tenen, en alguns casos, centenars d’anys d’antiguitat.

  • Publicat a Ciutat

El GREC es presenta amb expectació

De la preocupació per protegir l’extens i dispers patrimoni documental que s’ha generat a Cerdanyola neix el  Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola (GREC). L’entitat inicia el seu camí amb l’objectiu de col·laborar amb l’Ajuntament en la detecció i conservació del patrimoni documental de la ciutat, segons anunciava el seu president, Quim Módenes, en una presentació que va omplir a vessar la sala d’actes de l’Arxiu Municipal.

Analitzar quin és aquest fons documental, fer un mapa d’aquest patrimoni i, al mateix temps, donar les eines necessàries als seus propietaris per tractar-lo i decidir que en volen fer d’ell, són els objectius del GREC. “Sense patrimoni documental no hi ha història, tenim ganes de treballar i quan abans millor”, anunciava Módenes, que té molt clar quina ha de ser la feina de l’entitat: “L’important és que es conservi el patrimoni, després ja es mirarà on, perquè la decisió final del que es fa amb el material serà de la família”.

ESPAI DE TREBALL AL MUSEU DE CA N’OLIVER

Durant aquests darrers mesos, el GREC ja ha rebut “diferents projectes i peticions de persones hereves de llegats a vegades desconcertades perquè desconeixen en contingut i valor d’allò que està sota la seva responsabilitat”, explicava la secretària de l’entitat, Maria Pi. La tasca del GREC és anar rebent aquestes peticions i valorar quins d’aquests fons, ja sigui per situació de risc en la seva conservació o per la importància de la seva historiografia i difusió, cal prioritzar. L’entitat vol, segons apuntava Pi, establir una relació de confiança amb les famílies i institucions, fer les tasques d’inventari i digitalització necessàries i la possible conservació sota el llegat de la família o institució o cessió a la institució més oportuna. Però per al GREC també és molt important “fer visible el patrimoni i posar-lo a  l’abast de tothom”. Tota aquesta feina l’entitat la farà en coordinació amb el Museu d’Història de Cerdanyola, el Museu d’Art de Cerdanyola, la Biblioteca Central i l’Arxiu de Cerdanyola. En aquest sentit, la tinent d’alcalde, Elvi Vila, anunciava que ja s’està condicionant un espai al Museu de Ca n’Oliver i que l’entitat tindrà dos tècnics de la casa com a referència.

Durant l’acte, la família Mimó ha anunciat que cedirà l’Arxiu Mimó a la ciutat “tant aviat com es disposin de locals adequats que garanteixin la seva conservació”. I Vila recollia el guant: “La institució vol conservar la història de Cerdanyola, esperem tenir fins i tot un petit espai que pugui fer visible la vostra tasca”. En pocs mesos el GREC espera poder fer una nova convocatòria “per començar a fer visible la feina feta i els resultats obtinguts”.

  • Publicat a Ciutat

Conservar el patrimoni documental

La presentació pública del Grup d’Estudis i Recerques Cerdanyolenques (GREC) es farà el 17 de gener a l’Arxiu Municipal

Cerdanyola té un important volum de documentació històrica, conservada en diversos arxius particulars, que ha estat reunida i conservada per persones i famílies interessades en la història local. La conservació d’aquest patrimoni documental és l’objectiu amb el qual es presentarà oficialment -17 de gener (19 hores) a l’Arxiu Municipal- el Grup d’Estudis i Recerques Cerdanyolenques (GREC).

Aquesta entitat neix amb la voluntat de col.laborar amb l’Ajuntament de Cerdanyola en la captació, conservació i difusió pública del patrimoni documental de Cerdanyola. Durant l’acte, a més de presentar als membres i junta directiva d’aquesta nova entitat, es podrà també visitar una petita exposició de materials dels dos primers fons documentals que seran cedits a la ciutat. El primer és el fons documental Mimó, salvat de la destrucció durant els primers dies de la Guerra Civil per Jaume Mimó (alcalde de Cerdanyola durant la República) i conservat durant tots aquests anys per la família. El segon fons documental és el del periodista Josep Maria Cortada ‘Xane’, que s’ha incrementat durant els darrers anys amb donacions de diverses persones que han aportat materials. - Redacció

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C