Helena Solà (ERC) repeteix com a alcaldable

Per tercera vegada consecutiva l’actual portaveu del grup municipal d’ERC, Helena Solà, serà la candidata republicana a l’alcaldia. La Secció Local d’ERC a Cerdanyola ha escollit en assemblea a Solà com a cap de llista per a les eleccions municipals del maig del 2019 per unanimitat i amb una única abstenció. Aquest procés s’ha donat en un context de “creixement de la militància del 50% en menys d’un any i un augment de la participació als diferents àmbits del partit tant a nivell local com nacional”.

Solà ha presentava la seva candidatura tot destacant que és imprescindible treure l’Ajuntament de la situació d’estancament actual: “No tenim cap altra opció que guanyar, per Cerdanyola, pel país i per dignitat”. La ja candidata republicana ha recordat “els importants creixements” que el partit ha experimentat a Cerdanyola durant els darrers anys i que van assolir el punt més àlgid el 21-D, “quan 7.000 persones van agafar una papereta d’ERC i la van posar a una urna”, apuntava. “Aquest és el nostre repte, aconseguir que aquestes 7.000 persones tornin a confiar en nosaltres i ens converteixin en els guanyadors de les properes municipals”. En aquest punt, Solà feia un especial agraïment a l’exregidor Dani Mallén. “Ha estat una peça clau en l’espectacular creixement que hem experimentat durant tots aquests anys”. Per la seva banda, el secretari de política municipal del partit, Marc Sanglas,  assegurava que Cerdanyola és una “ciutat on Esquerra té unes excel·lents possibilitats d’aconseguir l’alcaldia”.  L’executiva republicana, segons explicava Solà, porta temps treballant en un primer document de diagnosi al qual s’afegiran, a partir d’ara, totes les aportacions dels militants, simpatitzants i les persones que hi vulguin participar. Aquest treball es convertirà en el programa que els republicans presentaran als comicis. Finalment, Solà s’ha mostrat orgullosa de l’equip que ja està treballant en la campanya destacant que la cap de llista “és només una peça de l’engranatge” on “la participació efectiva de molta gent compromesa n’és la clau”.

El govern no aconsegueix aprovar la seva proposta d’ordenances fiscals

La proposta d’ordenances fiscals del govern municipal va ser rebutjada pel ple amb els vots en contra de PSC, PP, C’S i CiU i l’abstenció del regidor no adscrit. El regidor de Finances, Dani Mallén, assegurava que es tracta d’unes ordenances fiscals “d’esquerres, realistes i responsables” que incrementen en 282.000 euros la recaptació del consistori. En aquest sentit, remarcava que el càlcul combinat de la taxa de residus i de l’IBI sobre les llars de Cerdanyola dóna com a resultat que un 95% dels habitatges poden veure reduït la pressió fiscal fins a un 2,5%, mentre que l’increment màxim de pressió fiscal per al 5% restant de llars serà d’un 1%.

NOMÉS ICV-EUIA HA FET PROPOSTES
“Ens vam trobar la porta tancada per parlar amb vostè”, recriminava el regidor no adscrit, Jordi Miró, a Mallén. Per la seva banda, la portaveu d’ICV-EUiA, Maria Reina, anunciava que havia presentat propostes perquè “la pressió fiscal sigui més coherent”. En concret, els ecosocialistes creuen que “una reducció lineal de 2’5% no és progressiva” i han demanat que la reducció màxima de l’IBI sigui d’un 1% i una nova revisió cadastral. Per a ells, la proposta de taxa de residus -la meitat dels habitatges de Cerdanyola (menys de 75.000 euros de valor cadastral) mantindran la quota actual de 60 euros i els habitatges d’un valor cadastral superior als 75.000 euros veuran incrementada la quota en 5 euros per cada tram establert fins arribar als habitatges d’un valor de més de 500.000 euros que pagaran 165 euros- és “interessant”, però demanen que hi hagi “un barem molt més suau i que els trams siguin més elevats”. En aquest sentit, el regidor convergent Marc Costa assegurava que la taxa de residus hauria de tenir un “caràcter educatiu” i que pagui més qui no recicli. A més, des de CiU es considera que l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) s’hauria de calcular en funció dels beneficis de les empreses i no per la seva facturació. “No estem d’acord que taxa de residus es pagui en funció del valor cadastral”, assegurava el portaveu popular, Manuel Buenaño, que defensava que hauria d’anar en funció de les persones empadronades en l’habitatge. Des de Ciutadans asseguraven que la proposta del govern no està consensuada i no és “coherent” amb el que Compromís i ERC defensaven quan estaven a l’oposició. “L’IBI es podria haver reduït amb l’aprimament de despeses supèrflues, no han fet bé els deures i els ciutadans continuaran tenint una pressió fiscal elevada”, remarcava Sonia Rodríguez. I finalment els socialistes van ser contundents: “La nostra proposta és que s’han de replantejar el govern”, assegurava el regidor Francisco Ortiz. Perquè, afegia, és “una irresponsabilitat molt gran portar aquest punt al ple sense tenir els vots”.

D’altra banda, Bellaterra està generant 3’8 milions d’euros en impostos i només se li retorna un 40%: “A Bellaterra se li haurien de donar més serveis i baixar els impostos”, demanava el president de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu. Mallén responia les crítiques de l’oposició tot assegurant que rebaixar impostos vol dir oferir menys serveis i que no se li augmenten els impostos a cap barri de Cerdanyola. “No són unes ordenances extremistes ni irresponsables”, remarcava el responsable de Finances. I la portaveu de Compromís, Contxi Haro, remarcava que la proposta “fa un pas més en la progressivitat dels tributs” i recordava que l’IAE a Cerdanyola encara “està per sota de la mitjana de la comarca”.  

L’alcalde titllava l’oposició d’irresponsable i lamentava que cap grup, excepte ICV-EUiA, hagi presentat propostes alternatives. “És una proposta d’ordenances fiscals molt elaborada que conté clares millores per al ciutadà”, apuntava el batlle, que el govern està disposat “a negociar i a escoltar propostes”. Malgrat que l’executiu no va aconseguir tirar endavant un punt clau com aquest, Escolà assegurava que aquest govern no renuncia a seguir “defensant les classes populars” de la ciutat i els interessos de les persones per sobre d’altres interessos: “Seguirem treballant per una ciutat més justa”.

El ple sotmetrà a votació la proposta d’ordenances del govern municipal

La proposta de l’executiu d’Escolà reduirà la pressió fiscal del 95% dels habitatges de la ciutat i en el 5% restant l’augment serà per sota de l’1%. “És un model molt assenyat que esperem que s’aprovi al ple de dijous”, assegurava el regidor de Finances, Dani Mallén, durant una audiència pública al MAC

l El govern municipal portarà al ple de demà dijous una proposta d’ordenances fiscals que reduirà la pressió fiscal del 95% dels habitatges de la ciutat i en el 5% restant l’augment serà per sota de l’1%. “Es tracta d’unes ordenances fetes des d’un punt de vista d’esquerres però sense suposar cap revolució i per tant molt assumibles per als que veuen incrementada la pressió fiscal”, assegurava el regidor de Finances, Dani Mallén, en l’audiència pública que va servir per presentar la proposta a la ciutadania al MAC just una setmana abans de portar-la al ple: “És un model molt assenyat i esperem que s’aprovin”, valorava Mallén.

MANTENIR ELS INGRESSOS
Per a l’alcalde Carles Escolà la proposta -”justa i raonable”, segons la va definir- suposa un pas més “en el camí cap a una fiscalitat més justa i equitativa”, mantenint els ingressos i reequilibrant la càrrega fiscal. “D’aquí a finals de mandat volem continuar fent més passes en aquesta línia”, anunciava Escolà.

El deute de l’Ajuntament es situa lleugerament per sota del 36% del total del pressupost, que normalment arriba als 55 milions d’euros. “La majoria de la despesa ja està compromesa”, apuntava Mallén, que concretava que el consistori destina 21 milions d’euros a personal i 22 a béns i serveis. Per tant, “no es pot perjudicar la capacitat recaptatòria de l’Ajuntament, perquè sinó és difícil mantenir la qualitat dels serveis”, afirmava el regidor. Per aquest motiu la proposta del govern es basa en “mantenir el mateix volum d’ingressos” i preveu un increment d’ingressos per impostos del 0’52% -uns 282.000 euros- respecte l’anterior exercici.
La gran font d’ingressos municipals via tributs és l’IBI. Aquest impost es calcula en base al valor cadastral de l’immoble i del tipus impositiu que decideix el ple municipal, explicava Mallén, que remarcava que l’executiu proposa un tipus a la baixa al 90% d’habitatges i un tipus diferenciat per al 10% restant (les propietats de valor cadastral alt que corresponen a magatzems, establiments comercials i d’oci, oficines i indústries)

TAXA DE RESIDUS VINCULADA AL VALOR CADASTRAL
La taxa de recollida de residus “no es pot fonamentar en el padró” i es vincula al valor cadastral, “ja que un menor valor cadastral va lligat a una major densitat de població i un menor cost de recollida”, apuntava Mallén. Amb aquesta fórmula, pràcticament la meitat dels habitatges de Cerdanyola (menys de 75.000 euros de valor cadastral) mantindran la quota actual de 60 euros. Els habitatges d’un valor cadastral superior als 75.000 euros veuran incrementada la quota en 5 euros per cada tram establert fins arribar als habitatges d’un valor de més de 500.000 euros que pagaran 165 euros. L’objectiu d’aquesta proposta és fer una taxa “més equitativa” i arribar a cobrir el 53% del cost del servei de recollida. La taxa de residus comercials seguirà calculant-se en funció del grup classificatori d’activitats segons els residus que generen i es modificaran els coeficients en funció dels metres quadrats de l’activitat.

D’altra banda, l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) -que paguen les empreses que declaren més d’un milió d’euros de facturació anual- té a la ciutat “el coeficient més baix” de la comarca. “És susceptible d’incrementar-se, aprofitant a més l’inici d’un canvi de cicle econòmic positiu per a les grans empreses”, assegurava Mallén, que apuntava que amb la nova proposta es recaptaran en aquest apartat 183.000 euros més que enguany. - NF

  • Publicat a Ciutat

ERC presenta un programa electoral “condicionat per la situació econòmica de l’Ajuntament”

Els republicans asseguren que l’Ajuntament té un deute de 30 milions d’euros i que al 2016 a aquesta xifra se li hauran de sumar els 45 milions d’euros “que consolidaran als comptes municipals” provinents del deute Consorci del Centre Direccional. Aquesta diagnosi de la situació financera del consistori “ha condicionat” el programa electoral d’ERC: “No és el programa que ens agradaria haver fet”, remarcava l’alcaldable Helena Solà. “Es tracta de saber què podrà fer l’Ajuntament i fixar proritats. Els programes en format carta de Reis s’han acabat”, assegurava el regidor Dani Mallén. Al programa, d’una extensió d’unes 50 pàgines, els republicans mostren que volen un “Ajuntament transparent, amb rendiment de comptes i amb participació”.

PERSONES, CIUTAT I ECONOMIA
El programa electoral per a les municipals, del qual els republicans destaquen que s’ha fet amb “rigor” i amb la participació de persones i entitats de la ciutat, es divideix en tres grans blocs: persones, ciutat i economia. En el primer apartat, la formació planteja  millorar l’atenció a les persones, donar prioritat als serveis fonamentals com l’educació  i la sanitat, i oferir respostes  a situacions d’emergència social. en aquest bloc, ERC proposa l’assignació suficient pel manteniment de les escoles, la creació d’un centre de dia per a la gent gran a Ca n’Altimira i millores en l’accessibilitat.

En el bloc de ciutat, es proposa millorar els serveis de l’Ajuntament tot rebaixant costos i invertir en estalvi per descarregar l’estructura de cost municipal amb meusures com la renovació de la totalitat de l’enllumenat per models més sostenibles i la implantació de calderes de biomassa en equipaments municipals.

D’altra banda, en el bloc d’economia, ERC aposta perquè  l’Ajuntament exerceixi de regulador i planificador a la ciutat: “L’Ajuntament sí pot intervenir en l’economia favor de les classes populars”, apuntava Mallén. En aquest sentit, els republicans, que creuen que  “l’economia del coneixement té un creixement limitat”, defensen la reindustrialització de terrenys actualment en desús, com per exemple els d’Aiscondel. Per a ERC, aquesta seria una manera de crear llocs de feina a la ciutat. En aquest apartat també es proposa no permetre la creació de més grans superfícies comercials i l’impuls d’una residència d’estudiants a la zona de Santa Anna: “Sabem que l’oferta es cobrirà i a més això farà quer els propietaris de pisos de lloguer a Cerdanyola baixin els seus preus i millorin el seu estat”, explicava Mallén. Els republicans asseguren que la situació actual no dóna per incorporar al programa “equipaments impossibles”, però anuncien que no fan cap proposta que estiguin “disposats a oblidar”.

Subscripció a aquest canal RSS

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C