Les bates lila: 40 anys de la creació del centre de planificació familiar

Destacats Les bates lila: 40 anys de la creació del centre de planificació familiar

Educació sexual de les dones per a les dones. Els anticonceptius acabaven de legalitzar-se, milers de dones havien d’avortar clandestinament i parlar de sexualitat estava mal vist. En una acte de rebeŀlia, ara fa més de quatre dècades grups de dones van autoorganitzar-se en diferents municipis per crear els primers centres de planificació familiar de l’estat. El de Ripollet es va posar en marxa l’abril de 1980 i el de Cerdanyola, un any més tard. Van comptar amb la complicitat de metgesses activistes i l’ajuda dels primers ajuntaments democràtics. Durant la dècada dels 80, abans d’integrar-se al sistema de salut pública, aquests dos centres pioners facilitaven l’accés al dret a l’anticoncepció i a l’educació sexual. En recuperem part de la memòria. 

Aquest mes d’abril es compleixen 40 anys de l’obertura del que va ser el primer centre de planificació familiar de Ripollet, el tretzè obert a la província de Barcelona d’entre prop del mig centenar de centres que hi van existir. Parlar de mètodes anticonceptius a finals dels anys 70 era molt més que un tema tabú.  A les generacions més joves els semblarà remot, però no va ser fins l’any 1978 que els anticonceptius van legalitzar-se a l’estat espanyol. No existia l’educació sexual ni tants sols la possibilitat de parlar obertament del plaer.

Ser mare distava molt de ser una elecció lliure i els embarassos no volguts estaven a l’ordre del dia.  L’any 1985, quan a l’estat espanyol es va despenalitzar en certs supòsits la interrupció de l’embaràs, es calcula que unes 30.000 espanyoles viatjaven a l’estranger cada any per avortar i que, tot i que prohibit, tenien lloc a  l‘estat uns 300.000 avortaments clandestins anuals,  molts dels quals es practicaven “en condicions insegures i de carnisseria”, segons recull el diari El País en un article de l’època.  A finals dels 70, la reivindicació del dret de l’avortament era una lluita incipient del també novell moviment feminista. “Sortíem d’una època molt fosca” recorda Mila Vallès, una de les dones que ha parlat amb aquesta publicació per recuperar la memòria d’un centre alliberador i un moviment rebel.

DONES COMPROMESES

Més de quatre dècades endarrere un grup de dones de Ripollet, d’edats compreses entre els 20 i els 30 anys,  veïnes, amigues o conegudes entre elles, va sentir la necessitat d’autoganitzar-se.  “Eren moments molt complicats, sobretot per a les dones. A Ripollet havia arribat molta gent de fora, moltes dones joves i no hi havia cap mena d’informació del propi cos. Molts pocs metges receptaven la píndola. Posar-se uns pantalons ja era un acte de rebel·lia. La informació era bàsica, calien eines i elements per poder enfocar la maternitat amb tota llibertat”, contextualitza Mila.

Provinents del món sindical, altres implicades en associacions de veïns o en el sorgiment de l’escola d’adults, vinculades amb les primeres associacions feministes de Barcelona o simplement veïnes, una vintena de dones parlaven de les pròpies necessitats. I es van organitzar.  De les trobades a les cases, dels cafès i tertúlies, dels llibres i materials bestrets a Mèxic o Argentina per obtenir  i compartir informació, en va sortir la idea d’obrir un centre de planificació familiar. Un espai d’atenció a la sexualitat “de les dones i per a les dones”, com titula Sara Fajula Colom en la seva tesis doctoral Centres de Planificació Familiar de Barcelona  1977-1983. Gran part dels 47 centres barcelonins es van obrir amb l’ajut dels primers ajuntaments democràtics, entre aquests, el de Ripollet l’abril de 1980 i el de Cerdanyola l’any 1981.

Volíem arribar a moltíssimes dones, a tantes com fos possible, i intentàvem que fos un centre diferent, maco.  Què no fos una atenció exclusivament sanitària sinó una mica més alternativa”, explica la infermera jubilada Imma Prat, aleshores regidora a l’oposició de l’Ajuntament de Ripollet i una de les moltes dones de Ripollet i Cerdanyola que van formar-se com a consultores. Prat havia estat vinculada amb el feminisme barceloní i n’importà les reivindicacions a Ripollet. Ho explica quan se li pregunta per les bates liles que utilitzaven al Centre de salut obert al carrer Nou, al local on els últims anys i fins fa molt poc, s’ubicava el jutjat de Pau de Ripollet.

L’uniforme de planing —com anomenen de forma popular els primers centres de planificació familiar—, va ser un dels tres distintius que algú va evocar amb emoció  al teatre auditori del Mercat Vell durant l’acte inaugural dels actes del 8 de març d’enguany.  El seu color lila, òbviament, no era una elecció baladina.

SALUT I LLIBERTAT

La salut, considerada com “una forma de viure joiosa, solidària i autònoma”, en una definició de la OMS, és “un concepte que va més enllà del camp estricte de la medicina”. Però “no és possible una forma de vida joiosa, solidària i autònoma, sense unes relacions sexuals plenes, fet que suposa deixar de banda un seguit de prejudicis i repressions”.  Si bé no textual, el fragment està extret del projecte de funcionament del centre de planificació de Cerdanyola, que, impulsat pel grup de dones feministes de Cerdanyola, s’obriria a la ciutat veïna un any més tard que el de Ripollet.  A finals dels anys 70 i principi de la dècada dels 80, la lluita de les dones dels dos municipis era comuna i s’entrellaça fins al punt que el curs de consultores, celebrat a Ripollet i en una data que no hem pogut fixar, és compartit.  La metgessa Mercè Gasco, que en l’actualitat és assessora tècnica sènior en salut materno infantil i planificació familiar i salut reproductiva JSI, una associació nord-americana d’investigadors en salut pública, va impartir el curs.  

El document del projecte –que ha estat facilitat per Encarna Albella, una de les cerdanyolenques formades com a consultores, implicada al moviment feminista i directiva durant un llarg període de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i la Federación de Planificación Familiar Estatal  iŀlustra el sentit polític dels primers centres de planing.  A Cerdanyola, per exemple, es va crear sota el paraigües del grup de dones feministes i la inspiració de la xarxa DAIA (Dona, Anticoncepció i Avortament), recorda Albella.

De primer fèiem xerrades i passàvem diapositives sobre els mètodes anticonceptius. Després es donava atenció personalitzada.”, explica Prat sobre el dia a dia del centre. També destaca el seu funcionament assembleari i gens jerarquitzat i explica que a la metgessa li agradava compartir el seu coneixement. Per Mila, els centres van suposar “un espai de creixement”, i destaca de nou la idea d’aportar i compartir sabers així com la solidaritat entre les dones. Albella n’accentua el component ideològic: la visió profundament feminista, amb el dret a decidir sobre el propi cos i l’autoconeixement com a estàndards. En aquell moment, “parlar del plaer de la dona era tabú”, diu. Albella, que va acabar exercint de consultora, explica que a les consultes es potenciava l’autoconeixement, i a banda dels mètodes anticonceptius, es parlava d’orgasmes i de l’homosexualitat. “Era molt trencador”, afegeix.

El primer equip de Ripollet estava format per la ginecòloga Maria José Fernández i les consultores Eulalia Castanys i Lourdes Lopetegui, que acabaria sent la psicòloga del centre.  Posteriorment s’hi sumaria Prat.  El de Cerdanyola, per la doctora Elisabet Ruiz i les consultores Rosa Maria Ribera, Mari G. Castanyol i Julia Martínez. Els ajuntaments havien facilitat els locals —tant a Ripollet com a Cerdanyola el Centre de Planificació convivia amb altres serveis municipals relacionats amb la salut, com salut escolar o psicologia—, el material i també n’assumia els salaris.

Integrats a la xarxa de salut pública

A finals dels anys 80 però, els centres tenien limitacions amb les receptes i altres. Des de la federació estatal i l’associació catalana de planificació familiar es va creure que havien d’integrar-se a la xarxa de salut pública.  Suposava normalitzar els drets sexuals i reproductius. Durant un període, els equips dels centres de Ripollet i Cerdanyola, vinculats amb l’Institut Català de la Salut, van oferir els seus serveis al Cap II coordinats.  Pels volts de l’any 1986 van passar a formar part  del sistema de salut públic, beceroles dels actuals programes i serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Assir).

Vist amb perspectiva, algunes de les precursores es pregunten si aquella decisió va ser encertada. Amb la integració “vam guanyar en assistència sanitària” però “es va perdre en ideologia”, opina Albella. Hi coincideix també Prat. La figura de consultores –que la investigadora Faluja retrata com un pont entre el personal sanitari i les dones que acudien al centre i en subratlla la proximitat— va anar desapareixent, però també, la visió feminista i d’apoderament. De bates liles, a blanques. 

Qui eren les consultores

Les consultores eren dones dels mateixos municipis i barris on s’instaŀlava el centre. Sense coneixements sanitaris previs, s’autoformaven en cursos impartits per les doctores o des del moviment feminista. Normalment eren dones compromeses social i políticament i grans coneixedores de l’entorn. Exercien de pont entre el personal mèdic i les dones. Transmetien coneixements del propi cos  i promovien l’educació sexual i afectiva.  Entre les funcions detallades al projecte que el grup de Dones feministes de Cerdanyola va presentar al consistori figuren la recepció, les reunions informatives amb els usuaris, la història clínica i social,  la preparació per l’exploració ginecològica i mamària, la presa de mostres per l’examen citològic, o la prova i ensenyament de coŀlocació del diafragma. Algunes de les consultores van reconvertir-se en auxiliars i en infermeria.

Solidaritat i en equip 

Sí en alguna cosa coincideixen les tres entrevistades, és en la voluntat de defugir de personalismes. La idea de grup, d’equip que impulsa, està present en les tres converses i surt de forma reiterada.  Citen molts noms, des de les persones que treballaven als centres a totes les precursores del grup de dones feministes i el Safareig, passant per les que tenien responsabilitat als ajuntaments i van escoltar-les o deixar-les fer.  Tres són, segons recull Faluja a la seva tesi, els pilons del moviment de planificació: les mateixes dones conscienciades, l’activisme mèdic (tot un grup de nous i noves ginecòlogues i metges que qüestionaven les polítiques sanitàries de la dictadura) i els  primers ajuntaments democràtics.

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C