“Estem contents de poder estar molta estona amb els nostres pares i germans”

La rutina de les persones amb discapacitat psíquica i  les seves famílies també s’ha trencat amb motiu de la Covid-19. Els joves membres de l’Associació de Pares i Mares de Discapacitats (ASPADI) de Cerdanyola estan vivint aquests dies amb paciència, però amb ganes de tornar a la seva vida normal. “Han respost millor que els adults i han entès a la seva manera que cal quedar-se a casa, tot i que troben a faltar als seus amics”, explica el president i fundador de l’entitat, Gabriel Ortega.

Fins a l’inici de la pandèmia la setmana començava al ocal d’ASPADI (Anselm Clave 14-16 Bis) tots els dimarts amb una hora (de 18 a 19 hores) de tennis taula. Dijous les activitats continuen amb entrenament al col·legi Sant Gabriel de Ripollet (de 18.30 a 19.30 hores) i divendres és el torn de les manualitats (de 18 a 19 hores). “Durant aquesta hora els membres de la junta fem mini reunions per a temes que hagin sortit durant la setmana”, apunta Ortega. Dissabte al matí és el moment de piscina a Can Xarau i a la tarda esplai al local. A més, un diumenge cada 15 dies tenen classes de zumba. A més d’aquestes activitats habituals, ASPADI organitza dues festes anuals, dues sortides de cap de setmana -una amb l’esplai i l’altra familiar-, Halloween i parada per Sant Jordi.

“A casa estem els adults per fer-los passar l’estona, encara que de vegades és difícil”

Ara que no gaudeixen de totes aquestes activitats a casa els joves intenten seguir unes rutines. “Dutxa, una mica d’exercici depenent de l’espai que cadascú disposi a casa, pilota, trencaclosques, pintar, escoltar música, ballar o mirar la tele”, explica el president d’ASPADI. Ell també és pare d’una de les joves que gaudeixen dels moments d’esbarjo que els obre l’entitat. “En ocasions se’ls veu una mica tristos, però aquí estem els adults per fer-los passar l’estona, encara que de vegades és difícil”, confessa.

Què pensen els joves d’ASPADI?

“A nosaltres ens han explicat que no podem sortir de casa sent “discapacitats” i ho entenem, ens preguntem perquè gent “normal” sí que surt i contagia a les persones que estimem”, es pregunta un dels joves. Però per a ells el confinament també té el seu punt positiu: “Estem contents de poder estar molta estona amb els meus pares i els meus germans. Ara no hi ha pressa per sortir o per treballar”.

“No m’agrada escoltar les notícies de la tele, els meus pares es posen tristos i els hi dic que l’apaguin”

També hi ha moments que no saben què fer. “De vegades estic avorrit, vull veure els meus companys de treball”, explica un dels joves. Una altra té molt clar el que considera pitjor del confinament: “No m’agrada escoltar les notícies de la tele, els meus pares es posen tristos i els dic que l’apaguin”.

Els meus pares, explica un altre dels nois, em diuen que aviat passarà i que podrem tornar a fer el que més ens agrada: “Veure’ns i juntar-nos al local d’ASPADI, escoltar música junts, fer manualitats, anar a la piscina... Tot serà com com sempre”, indica. Des de la distància, tots ells recorden a les persones que ara no poden veure. “Quan això acabi, que acabarà, ens tornarem a trobar com hem fet fins ara. I ho celebrarem”, asseguren.

ASPADI va néixer al 1996 per cobrir  una necessitat d’oci de persones amb discapacitat intel·lectual no coberta al Vallès Occidental. “Un grup de pares de Cerdanyola amb fills amb discapacitat intel·lectual ens vam unir  per crear ASPADI quan els nostres fills anaven creixent i no sabien com entretenir-se després dels tallers i l’escola”. Més de dues dècades omplint les tardes i el cap de setmana de persones amb discapacitat intel·lectual.

Mou-te de manera segura. Per protegir-te a tu i als altres

15°C

Cerdanyola del Vallès

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C